violencies pac 1, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga violencies pac 1 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

VIOLÈNCIA, PREVENCIÓ I ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

(UOC)

A PROPÒSIT DE GALTUNG I LA PESADILLA DE

DARWIN

PROF. 15-

PAC1- A propòsit de Galtung i La pesadilla de Darwin. Roger Quintana Sans A. Anem mes enllà, del que entenem per violència física. D’entrada la violència i agressivitat estan profundament lligats i representen la dialèctica entre naturalesa i cultura. La violència implica l’abús de força i del poder per maltractar o dominar. Gairebé sempre te components de poder (o desigualtat), odi i menyspreu. L’agressivitat significa una conducta que es basa en la biologia. La violència ho fa en l’aprenentatge social. Doncs les persones naixem amb agressivitat, però no amb violència. No només és violència l’acció visible d’una o algunes persones sinó que també estem immersos en una violència invisible inherent al nostre sistema social, que pot donar explicació al que semblen esclats irracionals de violència subjectiva. Glosaria del diferents tipus de violència. Violència i cultura: Pertany a l'ésser humà de manera intrínseca, va més enllà del que és instintiu, la podem situar entre el que és somàtic i el que és psicològic, aquesta sempre a de ser modelada en la vida en comunitat, ja que no és possible viure en companyia sense reprimir aquestes tendències instintives. Les pulsions per excel·lència són les sexuals i l’agressivitat. L’educació es l’aprenentatge d’aquesta regulació. Això no es fa necessàriament a través d'una violència explícita, tot i que, el que és innegablement violent és el procés pel qual el subjecte arriba a assumir aquesta exigència de modelar la conducta, adaptant-la a unes convencions socials determinades a través de la repressió i la renúncia. Violència legítima i violència il·legítima: Quan no es pot justificar apel·lant a un ordre normatiu, hi ha un ordre social normatiu, comunament acceptat, es quan es parla de la violència il·legítima. Per altra part la violència és legitima es quan està justificada per aquest ordre social. Han monopolitzat la força i s’han considerat com a detentors de la violència legítima els nous estats moderns. ( Al mòdul 1 trobem un exemple clar i interessant, el del moviment dels indignats. Pag. 17 ). Violència estructural: Violència socioeconòmica referida a una manera de repartir els béns, també de com organitzar la societat. “Organización político-económica de la sociedad que impone condiciones de sufrimiento físico y emocional desde morbosidad y altas tasas de natalidad hasta pobreza y condicionesde trabajo abusivas” Violència simbòlica: Violència cultural referida a una determinada manera de veure el món. Representada com a veritats evidents, fets inamovibles i inqüestionables. “Desvela cómo trabaja la dominación a un nivel íntimo, mediante el no reconocimiento de las estructuras de poder por parte de losdominados, quienes colaboran en su propia opresión cada vez que perciben y juzgan el orden social a través de categorías que hacen que éste parezca natural y evidente por sí mismo” Violència normalitzada o quotidiana: Indiferència social davant les brutalitats provocades per les institucions. També referida a la reacció social i que no mostren disconformitat envers actes o accions que no son legítims. Classifiquem aquests tipus de violència per tal de poder visualitzar-les amb més facilitat. La perspectiva que en trec es que, la violència sistèmica genera violència subjectiva i alimenta la violència simbòlica sota la mirada impassible del grup social.

PAC1- A propòsit de Galtung i La pesadilla de Darwin. Roger Quintana Sans

molt, dels habitants treballen a la industria del peix, tot i així no arriben a rendes prou elevades per mantindre una vida digna. B. 2. Identificació de diferents tipus de violència en la societat. En la societat actual, regnada per uns principis i unes regles que generen seguretat i benestar a les persones, trobem que diferents tipus de violències formen part de la v i d a. U n e x e m p l e c l a r e s e l q u e t r o b e m e n e l s e g ü e n t e n l l a ç (https://www.youtube.com/watch?v=X4zbJES53g0#t=163). En aquest cas es mostra el tipus de violència cultural. Els nouvinguts(immigrants) son sotmesos a aquesta violència a traves de diferents propostes per tal de fer que vesteixin com la societat del territori “determina”. En el següent enllaç, (https://www.youtube.com/watch?v=4XsfW0A6_94) ens mostra una situació d’una sèrie seguida per milions d’espectadors ha Espanya i que ens mostra una situació que podem trobar a molts dels instituts i que ens exemplificar la violència directa que es troba en la nostra societat i que segurament moltes persones pateixen diàriament. En aquest visionat(https://www.youtube.com/watch?v=mj1WO4C9UKQ) trobem l’exemple de violència estructural concepte que avança a una visió de violència més dinàmica i més invisible definint així allò que provoca que les realitzacions efectives, somàtiques i mentals dels éssers humans estiguin per sota de les seves realitzacions potencials. C. Reflexió. La violència és un concepte complex que cal analitzar i comprendre a fons per poder dissenyar instruments que ens ajudin a superar-la. Segons J. Galtung “ la violència és present quan els éssers humans són influïts de tal manera que les seves realitzacions efectives, somàtiques i mentals, estan per sota de les seves realitzacions potencials ”. És a dir, les circumstàncies del context condicionen que una persona es pugui desenvolupar en tot el seu potencial o no, quan no ho pot fer és víctima d’algun tipus

de violència, ja sigui originada per causes fàcilment identificables o profundament invisibles. Crec que aquesta reflexió determina que molts individus i col·lectius estan sotmesos a diferents violències i que aquestes son excusades pels trets d’identitat de la persona o col·lectiu que rep la violència. Per tal d’afrontar aquestes circumstancies seria necessari canviar la mentalitat i fomentar l’educació per la pau i la no violència, això recauria en el poder polític que a fi de comptes es qui determina com s’enfoca l’educació dels que aprenen a ser.

Bibliografia.

PAC1- A propòsit de Galtung i La pesadilla de Darwin. Roger Quintana Sans

Galtung, J. “Violència cultural” (2003). Ed Guernika Gogoratuz. Bizkaia.

Bourgois, Philippe.:” Treinta años de retrospectiva etnogràfica sobre la violència en las Americas”. Edita: Servei de publicacions de la Universitat de Córdoba,

Hubert, Sauper. La pesadilla de Darwin 2004. Publicado el 6 nov. 2012. Llicencia de YouTube estándar. (en data de consulta 12/03/2016)

ECP (2010)”Alerta 2010. Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau” Barcelona: Icària.

Seminario de Educación para la Paz-APDH (2000) “Educar para la paz. Una propuesta posible”. Madrid: La Catarata.

Míriam Acebillo Baqué, Cécile, Barbeito Thonon, Marina Caireta Sempere. http://www.quepo.org/mm/file/JANADESH/Tema_1_cat_web.pdf. Escola de cultura de Pau. (en data de consulta de 12 /03/ 2016)

Pastor Puyol, Montse. Introducció conceptual al fenomen de la violència I i II. Ed. FUOC.2016. Mòduls de la assignatura.

G a l t u n g , J. “ V i o l e n c i a , g u e r r a y s u i m p a c t o ”. e x t r e t d e [http://red.pucp.edu.pe/wp-content/uploads/biblioteca/081020.pdf(En data de consulta 10/3/2016)]