Visions i Cants. Joan Margall
”L’Estimada de Don Jaume” i “El Cant de la Senyera” són dos poemes escrit per Joan Maragall
que pertanyen al llibre “Visions i Cants”, publicat l’any 1900. “Visions i Cants” és una
recopilació de poemes escrits en el període de maduresa de Maragall, dedicats a les llegendes,
vida quotidiana i celebracions catalanes, i parla del passat, present i futur català1, a més a més
el llibre conté “La Sardana” poema pel que Joan Maragall va guanyar la Englantina d’Or dels
Jocs Florals del 18942. Maragall, nascut a Barcelona el 1860, fou un columnista o articulista
català renaixentista. Les seves obres es caracteritzen per un fort esperit patriòtic i un immens
amor cap a la història i les tradicions catalanes. Maragall va morir el 1911 als 50 anys, la seva
mort marca la fi del modernisme català3.
“L’Estimada de Don Jaume” Comentari de Text
El tema del poema tracta de l’amor que el Rei Jaume I sent per la seva terra, és a dir,
nacionalisme.
Aquesta visió narra la història de la conquesta de Mallorca liderada pel Rei d’Aragó, Jaume I
entre el 1229 i el 1232, durant l’època de l’expulsió dels Sarraïns d’Espanya.4
El contingut d’aquest poema consta de cinc parts: a) El desig del Rei Jaume I per a conquerir
l’illa de Mallorca, els preparatius per a dur-la a terme i la partida del seu estol de naus (Versos
1-16.) b). Es narra l’arribada del rei i dels seus guerrers a l’illa i es descriu a Jaume I com un jove
d’ulls blaus i cabells rossos preparat per a conquerir la seva “estimada” (Versos 17-32.) C) Es
descriuen la batalla i les dificultats de la conquesta i es mostra a Jaume I no només com a un
jove enamorat si no també com un guerrer preparat per lluitar pel que estima (Versos 33-48.)
d) Després de la batalla es descriu al Rei satisfet per la victòria, que descansa i gaudeix del
menjar, les vistes i la pau després de la guerra (Versos 49-60.) e) Per últim, es mencionen les
altres conquestes del rei Jaume I i es diu que cap de les altres terres el va encisar tant com
Mallorca. Al final del poema es narra com el Rei, de camí a Poblet, es va aturar a mirar el mar i
recordar la seva illa, i així, pensant en la terra que estimava, va morir (Versos 61-80.)
Tenint en compte l’estructura mètrica del poema, aquest està dividit en 5 estrofes de 16
versos de 7 síl·labes de rima assonant dels versos parells.
En aquesta obra trobem diversos recursos literaris, el més clar es la personificació que s’utilitza
al llarg de tota l’obra (“l’illa es torna tota roja” o “Mallorca veu l’aimador”) amb la què es
ressalta la idea de què l’illa i Jaume I estan enamorats. També trobem una metàfora i una
síntesis al vers 65 (“ de la dolça illa daurada.”) que destaquen la idea de Mallorca com un
indret plàcid i agradable. Als versos 12 i 13 hi ha una repetició (“En surt un estol de naus, en
surt un estol de veles”) que emfasitza l’arribada dels vaixells que duran el Rei a Mallorca. Al
vers 41 trobem un exemple de comparació (“I com fera celestial”) aquesta figura retòrica
mostra a Jaume I com un guerrer fort i irat enviat per Déu a expulsar els Sarraïns de la seva
1 Informació treta dels apunts de Literatura Catalana. 1r BAT 2019-2020.
2 Informació treta de (https://lletra.uoc.edu/especials/folch/maragall_bio.htm.)
3 Informació treta de apunts de Literatura Catalana. 1r BAT 2019-2020 i Episodi “Pròxima estació
Maragall” del documental “El Meu Avi.”
4 Informació treta de Enciclopedia.cat.
1
