VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA | Apuntes de Catalán

VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA:

-Prejudici lingüístic: (estereotip -imatge-: prejudici -idea-) Tipus de prejudici social,

manifestat en una desviació de la racionalitat que té forma de judici de valor emès sia

sobre una llengua o sobre els parlants, generat per la ignorància o per la malvolença,

ajustat a estereotips i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències (Tuson,

1988). Els estereotips o clixés lingüístics com a manifestació d’actituds prejudicioses

se solen manifestar en forma de dicotomies (oposats -p.e.: fàcil / difícil). Per exemple,

hi ha varietats lingüístiques superiors i altres inferiors. Els prejudicis no van només a

per unes llengües en relació a altres, sinó que també en les diversitats internes de les

llengües.

-Mimesi: copiar / imitar

-Estigmatitzar: procés pel qual es marca amb estereotips una persona o grup de

persones. (per excloure i humillar públicament qualsevol tipus de diferència, estètica

o pensament).

-Etnocentrisme (ètnia): idea o concepte a través el qual es té la percepció que una

cultura (la llengua i els seus costums) són superiors per deficició, fet que s’ha

transmés durant segles a través de la colonització (colonització mental =

homogeneïtat de pensament).

-Assimilació cultural: (derivat de l’etnocentrisme) Adopció de la cultura suposadament

“superior” a les altres prèviament inferioritzades, fet que sempre es fa a través de la

força física (amenaces) o l’obligació moral (pressió social del colonitzador). Aquesta

assimilació cultural sempre és unidireccional i asimètrica.

-Autoritarisme / absolutisme (dictador: poder unipersonal).

-Poder: capacitat de decidir. El poder sigui unipersonal o a través del parlament

democràtic decideix què és el correcte. El poder és el responsable de crear un

pensament dominant a través de diversos mitjans de comunicació, els quals

transmeten una ideologia i una manera d’entendre la realitat; el poder, l’estat també és

responsable de crear estereotips i prejudicis (colonialisme mental) que sempre fan

referència “als altres”.

-Autoodi: creació d’un sentiment per part de l’estat que manipula la diferència cultural,

creant estereotips i prejudicis que sempre menyspreen la diferència i obliga a sentir-se

inferior, a experimentar la debilitat moral per tal que t’assimilis culturalment.

-Blaverisme: regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la

fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els

Països Catalans

- Gonellisme: Moviment mallorquí que propugna un model de llengua basat en formes

col·loquials i dialectals pròpies de Mallorca, sovint secessionista i anticatalanista.

-Minorització: proés social, polític, psicològic, a través del qual una cultura es

superposa a una altra a tots els nivells, inclent el lingüístic. Aquesta cultura fa tots els

Vista previa parcial del texto

¡Descarga VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA:

Prejudici lingüístic: (estereotip -imatge-: prejudici -idea-) Tipus de prejudici social, manifestat en una desviació de la racionalitat que té forma de judici de valor emès sia sobre una llengua o sobre els parlants, generat per la ignorància o per la malvolença, ajustat a estereotips i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències (Tuson, 1988). Els estereotips o clixés lingüístics com a manifestació d’actituds prejudicioses se solen manifestar en forma de dicotomies (oposats -p.e.: fàcil / difícil). Per exemple, hi ha varietats lingüístiques superiors i altres inferiors. Els prejudicis no van només a per unes llengües en relació a altres, sinó que també en les diversitats internes de les llengües.
Mimesi: copiar / imitar
Estigmatitzar: procés pel qual es marca amb estereotips una persona o grup de persones. (per excloure i humillar públicament qualsevol tipus de diferència, estètica o pensament).
Etnocentrisme (ètnia): idea o concepte a través el qual es té la percepció que una cultura (la llengua i els seus costums) són superiors per deficició, fet que s’ha transmés durant segles a través de la colonització (colonització mental = homogeneïtat de pensament).
Assimilació cultural: (derivat de l’etnocentrisme) Adopció de la cultura suposadament “superior” a les altres prèviament inferioritzades, fet que sempre es fa a través de la força física (amenaces) o l’obligació moral (pressió social del colonitzador). Aquesta assimilació cultural sempre és unidireccional i asimètrica.
Autoritarisme / absolutisme (dictador: poder unipersonal).
Poder: capacitat de decidir. El poder sigui unipersonal o a través del parlament democràtic decideix què és el correcte. El poder és el responsable de crear un pensament dominant a través de diversos mitjans de comunicació, els quals transmeten una ideologia i una manera d’entendre la realitat; el poder, l’estat també és responsable de crear estereotips i prejudicis (colonialisme mental) que sempre fan referència “als altres”.
Autoodi: creació d’un sentiment per part de l’estat que manipula la diferència cultural, creant estereotips i prejudicis que sempre menyspreen la diferència i obliga a sentir-se inferior, a experimentar la debilitat moral per tal que t’assimilis culturalment.
Blaverisme: regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans
Gonellisme: Moviment mallorquí que propugna un model de llengua basat en formes col·loquials i dialectals pròpies de Mallorca, sovint secessionista i anticatalanista.
Minorització: proés social, polític, psicològic, a través del qual una cultura es superposa a una altra a tots els nivells, inclent el lingüístic. Aquesta cultura fa tots els

esforços per menysprear i indignificar la cultura sotmesa considerada inferior per definició (racisme lingüístic).

Consciència lingüística / consciència cultural: resposta d’una persona o comunitat que a poc a poc volen mantenir i perpetuar una llengua o cultura que prèviament s’havia intentat assimilar. Aquesta persona o grup lluita per dignificar-se, per respectar-se, per sobreviure i no desaparèixer.
Lleialtat lingüística: Actitud lingüística que designa la predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia en cap ocasió, dins la comunitat lingüística a què pertany.
Bilingüe: persona que coneix i pot utilitzar dues llengües diferents.
Bilingüista: persona partidària del bilingüisme substitutori.
Diglòssia: Situació sociolingüística en què un idioma o parlar alt (A) és usat per a funcions formals (educació, literatura, religió, etc.) i en la majoria dels usos escrits, enfront d’un idioma o parlar baix (B), d’ús informal (comunicació íntima, familiar o espontània, etc.) i generalment oral.
Lleialtat lingüística: actitud de protecció a la llengua.
Bilingüització: Procés en el què l’individu -o tota una comunitat lingüística- es veu obligat a adquirir una segona llengua perquè és la dominant o majoritària en la societat en què viu.
Conflicte lingüístic: Pugna entre dues comunitats lingüístiques per ocupar àmbits d’ús. Aquests enfocaments conflictivistes impliquen conflicte, ja que dues llengües mai no conviuen en una societat de manera harmònica. Sempre apareixen fenòmens d’imposició d’una de les llengües sobre l’altra.
Substitució lingüística: Procés de substitució lingüística. És un fenomen que ocorre quan una llengua o varietat lingüística dominant guanya extensió d’ús en prejudici d’una altra -regressiva- que en perd. El desús de la llengua regressiva pot portar-la a la seva extinció total.
Normalització lingüística: (associat a consciència lingüística / lleialtat lingüística). És un procés de reorganització social, el qual es dona en la comunitat lingüística minoritzada, la qual pren consciència i adopta una actitud de lleialtat lingüística a nivell macrosocial, és a dir, en tots els àmbits socials (advocats, empresaris, comerços, mitjans de comuniació, etc.) on utilitzaran la seva llengua per tornar–li un estatus, una dignificació que prèviament s’havia intentat esborrar. Aquesta normalització implica obligatòriament la protecció de la llengua a través de les lleis (llei de normalització lingüística, carta de les llengües minoritàries europees, drets lingüístics universals, etc.).
Planificació lingüística: Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.

TIPUS DE BILINGÜISME:

Bilingüisme asimètric: situació de bilingüisme en què el grau de competència lingüística en les dues llengües no és equivalent. De fet, biligüisme asimètric és un pleonasme (una redundància), ja que el bilingüisme ideal només existeix en la teroia, en un món idealitzat. A la vida real, les relacions humanes, les relacions entre estats no són igualitàries socialment ni políticament, per la qual cosa les relacions lingüístiques tamoc seran igualitàries, malgrat ser desitjades.
Bilingüisme diglòssic: Situació de bilingüisme en què la política lingüística de tipus assimilista indueix els parlants de la llengua dominada a considerar-la una varietat informal de la dominant. Els parlants bilingüitzats, per tant, fan un ús diglòssic de les dues llengües que coneixen: reserven la llengua dominada per als usos privats i desprestigiats, mentre que utilitzen la llengua dominant en els àmbits públics i prestigiosos.
Bilingüisme social: Situació de bilingüisme a què s’arriba perquè, per raons extralingüístiques -socials, polítiques, econòmiques, bèl·liques-, tota una comunitat lingüística es veu forçada a bilingüitzar-se en la llengua que exerceix el paper de dominant en un estat. El bilingüisme social és el primer pas d’un procés de substitució lingüística i tendeix, per tant, a esdevenir un bilingüisme substitutori i unilateral.
Bilingüisme substitutori: Situació de bilingüisme en què hi ha una política lingüística assimilista que intenta fer disminuir el nombre de parlants de la llengua dominada i trencar-ne la transmissió intergeneracional. És el cas del català i d’altres llengües minoritzades.
Bilingüisme territorial: Espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. En una zona s’usa una llengua i en l’altra zona una llengua diferent. Per exemple, el País Valencià (amb les comarques costaneres -les quals són catalanoparlants- i les comarques de l’interior -les quals són castellanoparlants-).
Bilingüisme unilateral (o unidireccional): Situació de bilingüisme en què només els individus de la comunitat lingüística subordinada es veuen obligats a conèixer i usar l’altra llengua. Així els parlants de la dominant esdevenen unilingües, mentre els de la minoritzada esdevenen bilingües. EXTENSIÓ: aproximadament 10 milions de persones parlen català (Catalunya, Andorra, Comunitat Valenciana, Illes Balears, Sardenya -Alguer-, Múrcia, franja d’Aragó, Roselló -sud de França- i California). MARC LEGAL: A Andorra és llengua oficial; a Alguer (Italià i Sard) i a la franja d’Aragó el català no és oficial; a Catalunya, Balears, València i Rosselló és cooficial. En la constitució espanyola (article 3) trobem l’Estatus d’Autonomia (per a València, Catalunya i les Balears) on s’expressa la Llei de Normalització lingüística (tenia com a objectiu prioritari la recuperació de la llengua en els usos oficials, en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació públics, a més de fer explícit el suport institucional a l'ús social;

donava validesa legal als textos redactats en aquesta llengua i acceptava el català com a llengua de relació del ciutadà amb les diferents administracions catalanes; Pel que fa al sistema educatiu, establia les bases per a l'ús vehicular habitual de la llengua catalana, impedia explícitament la segregació dels alumnes per motius de llengua i feia del català la llengua del sistema educatiu, en què garantia la presència del castellà i el coneixement d'ambdues llengües oficials per tots els alumnes un cop acabat l'ensenyament obligatori). Així mateix, també trobem la Carta de les lengües minoritàries europees i els Drets Lingüístics Universals (ONU). Actualment, el català està protegit jurídicament, però està socialment excluït (malrat ser la octava llengua més important). Per exemple, a València trobem el blaverisme (regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans) o el gonellisme a Mallorca (moviment mallorquí que propugna un model de llengua basat en formes col·loquials i dialectals pròpies de Mallorca, sovint secessionista i anticatalanista).

VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA, Apuntes de Catalán

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

VOCABULARI SOCIOLINGÜÍSTICA: