¡Descarga 1r Quadrimestre y más Apuntes en PDF de Ingeniería de Edificación solo en Docsity!
ELEMENTS CONSTRUCTIUS
►Introducció ¿Qué entenem per construcció? Unir ordenadament els diferents materials, col·locats degudament segons les seves funcions per tal d'obtindre una obra resistent. Capaç d'acollir a l'home i a les seves activitats. Per a poder complir aixó hi ha unes exigències, poden variar amb el temps, les administracions, cada vegada es demanen més elements complementaris. Exigència Vitrubi ▪ útil ▪ tècniques (s'han de seguir uns parpametres) ▪ estètica (depèn de l'época) Alberti: ▪ comoditat ▪ necessitats ▪ satisfacció ↓ Equilibri (aporta qualitat a la construcció) ►Tipologies constructives MODALITAT TIPOLOGIA ÚS ▪ obra nova ▪ rehabilitació ▪ decoració ▪ enderroc ▪ aïllat ▪ adossat ▪ entre mitgeres ▪ en filera ▪ soterrani ▪ unifamiliar/plurifamiliar ▪ nau/covert/magatzem ▪ locals comercials/oficines... ▪ educació/cultura/espectacles ▪ esportiu/religiós/públic ►Procés edificador Solar Edificació Entrega/Recepció projecte gestions prèvies Manteniment Es necessiten serveis (aigua, electricitat...) Abans de construir: ▪ estudi de mercat/econòmic ▪ comprem el solar (en metàl·lic o amb un finançament, permutem o permuta mixta) ▪ obtenir la normativa urbanística (ens regula que podem fer en el nostre solar):
- edificabilitat (x m^2 /m^2 solar)
- ocupació en planta baixa (30%)
- volum (m^3 /m^2 solar)
- separació a límits
- alçada reguladora ▪ registre propietat ▪ es necessita un crèdit (finançament)
▪ topogràfic ▪ geotècnic (anàlisis del tipus de terreny) ▪ pla de l'estat actual PROJECTE ▪ avantprojecte (definir els criteris generals) ▪ projecte bàsic
- plànol (situació i emplaçament, planta, planta coberta, façanes, secció)
- documents (memòria: és descriptiva. Consta de objecte del projecte, descripció del, justificació de la solució adoptada, cuadre de superfícies i descripció d'obre.)
- normativa municipal i la de vitabilitat
- pressupost (a partir d'un càlcul de referència s'anirà adaptant a l'obra en qüestió) ▪ executiu (plànols de cotes, plànols de fonaments i estructures, plànols d'instal·lacions i detalls constructius. Memòria constructiva: justificació de càlcul, de compliment de normativa. Descripció de materials) Parts:
- plec de condicions (condicions que s'han de complir en el procés constructiu): ◦ facultatives, és on s'estipulen les responsabilitats de cada un. ◦ económiques, sistemes de pagament, vistiplau factures... ◦ legals, advocats per resoldre problemes. ◦ técniques, una variant de les facultatives, més enfocada a l'aspecte técnic.
- control de qualitat (normatives que afecten a l'obra)
- estat d'amidaments (on detallem cada un dels elements que formen l'obra, després es quantifiquen)
- pressupost (normalment no cuadra amb el d'amidaments, aquest és més baix)
- estudi de seguretat i salut (mesures per a la seguretat dels treballadors. L'estudi el pot fer l'arquitecte o un técnic de fora). GESTIONS PRÈVIES ▪ finançament ( pagar al particular, crèdits o hipoteca de construcció → es porta un bàsic al banc i ell et fa la valoració → ens deixa una part dels diners.) ▪ permisos per construir ( llicencies que donen l'ajuntament. S'ha d'entregar el bàsic, documentació dels técnics que portaran l'obra, s'ha de portar vista del col·legi, projecte de telecos o activitats, taxes i impostos que s'han de pagar → ICIO 2'2-2'5%) ▪ contractació (demanen pressupostos, fan comparatius i escullen → contracte industrial) ▪ OCT, DECENAL (obligació de contractar una assegurança a part pel que fa a la seguretat estructural. Per a poder vendre el pis s'ha de tenir la DECENAL.) EDIFICACIÓ RECEPCIÓ ▪ comença amb el Certificat Final d'Obra (CFO) ▪ es va a l'ajuntament i es demana la llicència de primera ocupació o d'utilització. Poden demanar varies coses per a donar-te la llicència. ▪ CÈDULA HABITABILITAT, te'l dóna la Generalitat. Es necessita: CFO, primera ocupació, certificat CQ, fotocòpia llicència d'obres. ▪ venda: cèdula, decenal, butlletins, llibre esdificació. MANTENIMENT Fer el seguiment del llibre de l'edificació. Avegades pot aportar noves obres, les rehabilitacions d'espais.
AENOR → crea les normes que han de complir materials i processos.(UNE, tenen revisions periódiques per adaptar-se a les tecnologies. ►Elements constructius L'AENOR també fa certificats per empreses, i no només de materials. Segells de qualitat → intenten garantia la qualitat d'un producte des del seu inici: INCE DISCAL CIETAN CIETSID institut nacional, ciments, prefabricats de ciments, acer per a formigons DIT → documents indoenitat tècnica ( documents a nivell europeu ) s'otorguen a materials ( solucions constructives, etc. ) que venen de fora i no estan acceptades a nivell espanyol. La LOE regula i estableix els aspectes essencials de la construcció, la responsabilitat dels agents que intervenen en aquest procés. S'aplica a qualsevol edificació i en edificis de caràcter permanent, tant si és públic com privat. Classifica 3 tipus d'ús: ▪ grup A → residencial, públic (de l'administració) ▪ grup B → enginyeries, aeronàutic, marítim, transports... ▪ grup C → “cul de sac” (la resta). Exigències mínimes: ▪ funcionalitat (que tots els elements que formen l'edificació estiguin preparats a la destinació de l'edificació). ▪ accessibilitat (accés per minusvàlids). ▪ l'accés als serveis de telecomunicacions. Requisits mínims de seguretat: ▪ seguretat estructural ▪ seguretat en cas d'incendi ▪ seguretat en l'utilització (l'ús normal no suposi un risc). Requisits en habitabilitat: ▪ higiene, salud i protecció al medi ambient. ▪ protecció contra el soroll ▪ estalvi d'energia i aïllament térmic ▪ que els elements (instal·lacions) funcionin bé. Requeriments administratius: ▪ el projecte (justifica técnicament els suggeriments) ▪ permisos ▪ recepció de l'obra ▪ documentació de l'obra executada. ►Agents de l'edificació Física Persona Jurídica (SL, SA) Públic Privada
El primer agent → el promotor (decideix portar andavant l'edificació, impulsa, programa, financia). Les obres tant si és propi com entrega a un tercer. Obligacions: ▪ ser els propietaris del solar ▪ facilitar la documentació per a que es pugui redactar el projcte ▪ gestionar i obtenir les llicències d'obra ▪ entregar si és necessari l'anotació d'obra executada El segon agent → projectista (técnic que per encàrrec del promotor redacta el projecte, d'acord amb la normativa). Obligacions: ▪ titulació acadèmica corresponent (A, AT, E, ET), sempre ha d'haber un representant físic. ▪ l'arquitecte fa el grup A, el grup B (E, ET o A. El grup C hi poden ser tots. ▪ redactar el projecte segons la normativa i lencàrrec. ▪ s'ha de visar (oficialitat del projecte). El tercer agent → constructor (asumeix de manera contractual davant del promotor el compromís d'executar l'obra, parcial o totalment). Les obres s'han de fer d'acord amb el projecte. Obligacions: ▪ executar l'obra seguint el projecte i seguint les intruccions dels técnics de l'obra. ▪ estar capacitat per fer l'obra. ▪ assignar els mitjans i humans i materials que requereix l'obra. ▪ en cas que hi hagin subcontractes s'han de formalitzar. ▪ firmar els actes de replanteig i la recepció de l'obra. ▪ facilitar al director d'obra les dades per executar l'obra. El quart agent → director d'obra (dirigeix l'obra en aspectes tècnics, estètics, urbanístics i medioambientals), d'acord amb el que diu el projecte. Obligacions: ▪ titulació acadèmica (A, AT, E, ET) ▪ grup A: arquitecte, grup B: E, ET i A, grup C: tots 4. ▪ verificar el replanteig de l'obra (col·locar la edificació en el solar). ▪ verificar que la fonamentació està preparant el terreny. ▪ resoldre els dubtes que surten durant l'obra. ▪ signar el llibre d'ordres (indicacions que es van donant durant l'obra). Les actes d'inici d'obra, replanteig, final i conformar les certificacions (factures, per hores i materials). ▪ preparar la documentació d'obra executada i entregrar-la al promotor. El cinquè agent → director de l'execució material de l'obra (aquell que assumeix la direcció tècnica de l'execució de l'obra i controlar quantitativa i qualitativament del que construeix). Obligacions: ▪ titulació acadèmica (grup A: AT). ▪ dirigir propiament l'execució d'obra (correcte execució i disposició dels elements constructius i instal·lacions). ▪ seguir les instruccions del director d'obra. ▪ verificar a obra la recepció dels diferents materials de construcció. Ordenant els assajos i proves que siguin necessaris. ▪ signar llibre d'obres, l'acte de replanteig i final d'obra, certificats. ▪ col·laborar amb la documentació d¡obra executada. El sisè agent → entitats de control (empreses capacitades per donar assistència tècnica, tant en la calitat del projecte i de l'execució de l'obra. Han de poder realitzar els assajos que pertoquin per provar que els materials es poden utilitzar). El setè agent → subministradors de productors (fabricants, magatzems, importadors o venedors de productes, element que es queda permanent a l'obra).
- Condicions técniques → els responsables de l'aplicació del CTE són tots els agents que paricipen en el procés. Es justifica adoptant les condicions del CTE, deixa la porta oberta a utilitzar alternatives sempre hi quan es justifiquin per escrit i que compleixin els requisits mínims. Els materials han d'estar homologats (CE). En el projecte s'ha de poder comprovar que es compleix el CT, ens diu en quines parts, amb cada unitat d'obra, a més a més ha d'incloure les proves de seguretat i el manteniment. Incorpora el control del projecte, dóna uns paràmetres que s'hauran de comprovar i complir. [Execucions d'obra: s'ha de dur a terme seguint el projecte, les modificacions estaran pactades per totes les parts. Durant l'execució s'anirà recollint tota la informació del control de qualitat. Quan hi hagi més d'un técnic a l'obra el que coordina és el director d'obra. L'arquitecte i l'arquitecte técnic faran 3 controls com a mínim, de recepció de productes, assajos, control de qualitat d'execució, verificar el replanteig, correcte execució... Tenir en compte la compatibilitat dels elements. Un cop acabada s'han de fer uns controls.] [De l'edifici: pel que fa a l'obra executada, en el llibre de l'edifici s'han d'incloure les proves qualitat, la documentació dels productes i dels equips, les instruccions d'ús i el pla de manteniment. Hi ha l'obligació de mantenir les instal·lacions i fer les inspeccions.]
- Exigències bàsiques → ens parla dels DB, determinen la forma i les condicions en que s'han de complir les exigències, fixant nivells o valors límit. ◦ SE → em d'assegurar que l'edifici té un comportament estructural adequat davant les accions previsibles, en la construcció i en l'ús. Es desenvolupa en 6 DB més: ◊ DB SE ◊ DB SE AE (accions edificació) ◊ DB SE C (fonaments) ◊ DB SE A (acer) ◊ DB SE F (fàbrica) ◊ DB SE M (fusta) Tenen en comú la resistència i estabilitat i aptitud al servei. ◦ SI → reduir al màxim el risc de que els usuaris pateixin danys derivats d'un incendi. Es desenvolupa en 6 més: ◊ propagació interior ◊ propagació exterior ◊ evacuació d'ocupants ◊ instal·lacions de protecció contra incendis ◊ instervenció de bombers ◊ resistència estructural a l'incendi ◦ SU → reduir al màxim el risc de patir danys inmediats durant l'ús previst dels idificis. ◊ seguretat pel risc de caigudes ◊ seguretat al risc d'impacte o atrapament ◊ seguretat d'apresonament ◊ seguretat al risc pel insuficiencia d'il·luminació ◊ risc causat per situacions amb alta ocupació ◊ risc d'afogament ◊ risc causat per vehícles en moviment ◊ risc de caiguda d'un llamp ◦ HS → higiene, salud i protecció al medi ambient. Reduïr que dintre dels edificis es puguin patir malalties, que els edificis es deteriorin i al mateix temps provoqui problemes en el medi. ◊ protecció a l'humitat
◊ recollida i evacuació de residus ◊ qualitat de l'aire interior ◊ subministre d'aigua ◊ l'evacuació d'aigües ◦ HE → aconseguir un ús racional de l'energia, reduïr el consum i aconseguir que hi hagi fonts d'energia renovables. ◊ limitació de demanda energètica ◊ rendiment d'instal·lacions tèrmiques ◊ eficiència energètica en instal·lacions d'ilu·luminació ◊ contribució solar mínima d'aigua calenta sanitaria ◊ contribució fotovoltaica mínima per energia elèctrica. ◦ HR → limitar molesties, malalties que el soroll pugui provocar (els avions, impactes, vibracions de les estructures....)
- Annex I (condicionant del projecte, l'amplia, el detalla....)
- Annex II (documentació durant l'obra) ◦ llibre d'ordres ◦ llibre d'incidències ◦ projecte (amb annexes i modificacions) ◦ llicència d'obres ◦ obertura del centre de treball ◦ CFO ◦ controls de l'obra, amb les modificacions (de qualitat, de recepció, d'execució i d'obra acabada)
- Annex III (terminologia). PROCÉS CONSTRUCTIU ► Treballs preliminars (enderrocs per exemple).
- Criteris davant d'un enderroc: ◦ Identificar bé l'edifici (definir el sistema estructural). ◦ Anul·lació dels serveis existents: aigua, electricitat... (però n'hauran de co·locar de provisionals).
- Sistemes d'enderroc: ◦ Manual (començant per la teulada i van baixant) ◦ Màquina (en llocs aïllats o ben separats dels veïns) ◦ Mixte ◦ Explosius ► Subestructura
- Moviment de terres (tot el que comporta forats, treure terra...)
- Neteja i desbrossa del terreny (m²).
- Rebaix (excavació a cel obert, com un soterrani).
- Excavació de rases (sabates corregudes) i pous (sabates aïllades), és quan anem ha obrir el lloc on hi aniran les estructures.
- Fonaments: ◦ Superficials (estan aprop de la cota de terreny→rases i pous (s. correguda: bigues centradores de lligat, són complementaries. Casos puntuals: la s. aïllada pot ser central, excèntrica o combinada que baixa 2 pilars.)
- Sostres/Forjats: ◦ Materials: formigó armat, acer, fusta, prefabricat (plaques fetes del pal nau industrial, ceràmic-mixte). ◦ Transmissió de càrregues: ◊ Unidireccionals → les bigues. Elements: ▫ La jàssera és un element que aguanta el sostre, evitant que es doblegui. Uneix els pilars. ▫ El cèrcol és igual que la jàssera però més curt. El gruix del sostre és d'uns 30 cm, la llargada de les bigues 5 m i la distància dels pilars 6-7 m. malla 30 cm Biga Entrebigat ← pilar jàssera ← cèrcol 70 cm bigues (de jàssera a jàssera) ▫ L'entrebigat és un element que tapa la distància entre biga i biga. ▫ Xapa de compressió (ho tapa tot) formada per formigó més llamasso (malla de ferro prim). ▫ Parets de carregament: totxos de perforat → “GERO” 30 : : : : : 10 20 ▫ Parets de no carregament: totxana.
◊ Bidireccionals → les bigues en malla. Elements (les distàncies entre els suports poden ser més grans): La disposició dels pilars pot variar, cosa que no pot ser amb el unidireaccio- nals. Es poden col·locar aleatòriament. ▫ Capitell: zonaal voltant del pilar (igual que la s.aïllada però pel sostre). ▫ Nervis: bigues, es fan a l'obra per encaixar-les bé. ▫ Entrebigat, casetó (3 peces). Foradat per 1 cantó Foradat per 2 cantons Foradat per 1. ▫ Jàsseres, de capitell a capitell. ▫ Cèrcols, per a tancar. nervi (10-12 cm) entrebigat ← cèrcol ← capitell 80 cm jàssera ▫ Xapa de compressió. malla casetó nervi encofrat L'encofrat s'aguanta amb pilars, es treu quan s'aboca el formigó, es tapa amb la xapa. formigó xapa
Entrebigat casetó
- tradicionals (diferència: aïllament tèrmic respecte la permeabilitat) invertides (aïllament tèrmic a sobre).
- transitables (han de permetre un per per a poder fer el manteniment). no transitables
- càmara d'aire (separació entre els diferents elements). sense càmara d'aire
- Tancaments exteriors: ◦ Fàbrica d'obra, segons el material: ◊ ceràmic → GERO (vist o per revestir) → totxana ◊ termoargila (forma la paret) ◊ bloc (de formigó o de morter) ◊ pedra ◦ Prefabricat (grans plaques que s'enganxen a l'estructura): ◊ mur cortina (de vidre) ◊ plaques de formigó ◊ planxa metàl·lica ◊ formigó + resina. Brancal Dintell Ampit Vist de costat: Vist des de dalt:
Ampit: Amb persiana:
- Divisions interiors (parets >10 cm i envans < 10 cm) Materials utilitzats: ◦ Ceràmica ◊ Per a les parets: GERO o totxana (hi han de 10 o de 15 cm) ◊ Per envans: rajols foradats (supermaó) ◦Bloc. ◦ Cartró-Guix (pladur), s'acostuma a utilitzar més per als envans. Té una estructura interior unànime amb plaques enganxades. ◦ Variants de la totxana: ◊ “ladriyeso”, ja està enguixat. ◊ “superyeso”, tot de guix. ◦ Envans de vidre (PAVES). De 20x20 i la fondària pot variar. ► Serveis
- Sanejament (evacuació d'aigües brutes, de la pluja, i d'aigües netes, la resta, cap a la xarxa pública). ◦ Interior, està dividit en dos elements: ◊ Xarxa horitzontal (s'enporta les aigües) ◊ Xarxa vertical (recull les aigües de la x.h i les porta a la xarxa general) bany cuina PVC Ø 40/90/110/125/200... baixant drenatge escomesa ◦ Exterior: ◊ canalitzacions ◊ drenatge (recull l'aigua de sota terra) ◊ depuració de l'aigua ◊ fosa cèptica (tracta l'aigua)
- Xarxa d'aigua sanitaria: ◦ escomesa
◦ aplacat
- Paviments (sócol: amaga la junta entre el paviment i la paret/envà): ◦ gres → esmaltat (terracota amb una cara pintada) porcelànic tot massa (argila+color) ◦ terratzo, ciment+sorra+colorants+resines... ◦ fusta ◊ parquet → flotant sobrerastrells ◊ lainat (no és fusta, la imita) ◦ pedra ◦ formigó ◦ PVC ◦ vidre ◦ moqueta ◦ suro
- Sostres: ◦ enguixat ◦ remolinat ◦ pintura ◦ falç sostre, celrasos (planxes de guix “STAFF”, pladur, alumini, vegetals)
- Estructura (per donar protecció contra el foc): ◦ pintures ◦ tractaments inífugs ◦ enguixat
- Complements: ◦ Fusteria exterior (obertures) ◊ portes: balconera, per accedir a la terrassa/balcó- ▫ Alumini ▫ PVC ▫ Fusta ◊ finestres: ▫ vidres càmara d'aire (climalit) ▫ vidre senzil ▫ vidre doble ◊ persianes: ▫ Alumini ▫ PVC Sistemes d'obertura: practicable corredera abatible ◦ Fusteria interior (portes, envans), s'acostuma a utilitzar fusta xapada. ◊ portes: ▫ prefabricades/portabloc (ve tot fet, marc inclós) ▫ tradicionals (ajustar, pintar, vernissar a l'obra)
◊ armaris, casi tots són prefabricats. Són empotrats. ◦ Cuines (mobles) ◊ prefabricat ◊ a l'obra ◦ Serralleria ◊ portes de garatges ◊ canals ◊ baranes
- Treballs exteriors: Fer el tancament del solar, acabat del solar, ajardinar, complements...(piscina, z.infantil) ► Replanteig Marcar sobre el terreny a tamany real i seguint un plànol, la situació exacte de la informació que conté aquest plànol. És la primera feina que fem a l'obra. Treball en horitzontal, rigorós. ▪ Eines:
- estaques
- cadiretes, ens permet treure els punts fora de l'abast de les màquines.
- fil prim flexible (per a una bona presició)
- aparells topogràfics ◦ nivell ◦ taquímetre ◦ estació total
- cintes ◦ metàl·liques ◦ tela
- plomada, cos metàl·lic penjat d'un fil.
- escaires
- Jalon (estaca de colors)/banderola
- mida ▪ Pasos:
- replanteig previ, consiteix a situar l'obra per comprovar que complim la normativa. Avisar a l'ajuntament per a donar conformitat per començar l'obra.
- replanteig principal, marcar els elements (pilars, lligats...)
- replanteig secundari, passos d'instal·lacions, recollida d'aigües... ▪ Sistemes de traçat de línies:
- traçar una recta (2 punts units per un fil)
- traçar de perpendicular (amb escaires o amb triangles)
x = h = a − 30 2
, a = Superfície de la sabata
S =
∑ ^ pp sc ^1 '^^6 ^ pp.fonament
t on 1'6 és el coeficient de seguretat i Гt és tensió admisible. es reparteixen les càrregues entre els pilars a parts iguals, segons el seu voltant. El pilar fa 30 cm → 30/2 → 15 cm. ST = [4/2 + 4'5/2] · [1'15 + 0'15 + 4'5/2] ↓ S 1 = [4/2 + 4'5/2] · [4'5/2 + 0'15] = 10'20 m^2
S 2 = [4/2 + 4'5/2] · [1'15] = 4'89 m^2 ▪ Pes propi:
- Estructura: ◦ Sostres bidireccionals: 10'20 m^2 Pes = 10'20 · 400 · 4 uts.= 16320 kg. ◦ Sostres unidireccionals o fonaments sanitaris: Pes = 10'20 · 300 · 1 tu.= 3060 kg ◦ Balcó: (superfície) (cantell) volum = 4'89 m^2 · 0'15 m = 0'73 m^3. (Pes especificat) 24+1 = 2500 kg/m Pes = 2500 · 0'73 = 5498 kg ◦ Elements verticals: 0'3 · 0'3 · 2'60 h = 0'23 m^3 0'3 · 0'3 · 0'50 h = 0'025 m^3 ◊ Pilars: 2'60 (en formigó armat busquem el volum) → 0'23 m^3 · 2500 kg/m^3 · 4ut. = 2340 kg 0'50 → 0'025 m^3 · 2500 kg/m^3 · 1ut. = 112'5 kg ◊ Mur que aguanta el sostre sanitari: (bloc foradat de ciment, FABRICAS) 4'25 – 0'30 = 3'95 · 0'50 · 0'30 = 0'59 m^3 Pes = 0'59 m^3 · 1450 · 1 = 859'13 kg
S.B
A
- Coberta: ◦ Sostre pla → envans *1r càlcul. La superfície total, dividim pel sector del pilar. 14'30 = 4'5 + 5 + 4'5 + 0'15 + 0'15 moteies (no es calculen) pilar pilar envans 13'30 = 4'5 + 4'5 + 0'15 + 0'15 solera aïllant tèrmic teula ◦ Envans “ladrillo ceràmico hueco” → P = 1200 kg 25% h = 1'79 → 25 13'30 100 7' 14' 14'30 v^ =
· 0 ' 07 = 0 ' 90 m 3 (1 envà) (gruix) Pes = 0'90 · 1200 · 19 = 20426 kg ; on 19 = 13'30/0' ◦ Solera (tablero de resilla, 1 fulla = 0'40 kg/m^2 )
l 1'79 l = 1 ' 792 7 ' 152 = 7 ' 37 m
Superfície solera = (7'37 · 2) · 13'30 · 40 = 7841 kg (aigües) ◦ Aïllament térmic: Pes = 2 kg/cm/m^2 · 8 cm = 16 kg/m^2 · [14'30 · 13'30] = 3043'04 kg. ◦ Teula: Pes = 50 kg/m^2 · [14'74 ·13'30] = 9802'10 kg. PES TOTAL COBERTA = 41.113'23 kg Superfície = 109'19 m^2 216'17 kg/m^2
- Coberta parcial 216'17 kg/m^2 · 10'20 m^2 = 2204'93 kg.
- Paviments: Pes = 10'20 m^2 · 4 · 110 kg/m^2 = 4488 kg. 4'89 m^2 · 3 · 110 kg/m^2 = 1613'7 kg.
- Guixos: Pes = 10'20 m^2 · 4 · 15 kg/m^2 = 612 kg.
- Paret interior: Pes = 1500 kg/m^3 · [2'10 · 2'60 · 0'15]· 3 = 3685'5 kg. ◦ Enguixat 15 kg/m2 · [2'25 · 2'60]· 2 · 3 = 263'25 kg.
- Paret exterior: Pes = 1500 kg/m^3 · [2'74 · 4'25 · 0'15]· 3 = 7860'375 kg.
