2. LA RENAIXENÇA
· Les descobertes del historiadors i els erudits dels XVIII havien desvetllat un interès
creixent pel passat català i per la qüestió lingüística i literària. Aquestes idees,
juntament amb altres de romàntiques que arribaven de la mà dels exiliats liberals o de
revistes com El Europeo, anaren quallant en un grup d’intel·lectuals catalans
conservadors que, malgrat les seves idees, inicialment s’expressaren en castellà (Aribau,
Rubió i Ors, Milà i Fontanals...). La Renaixença, doncs, entesa com un moviment lent
i progressiu de recuperació de la cultura catalana, no es començà a insinuar fins als
anys trenta, però no es consolidà fins a mitjan segle XIX gràcies a la difusió que se’n va
fer a través de la premsa i de la celebració dels Jocs Florals a partir de l’any 1859.
· Inicialment, l’objectiu era inicialment literari: només es pretenia recuperar el conreu
de la poesia culta en català. En els fons, era una pretensió clarament diglòssica: la
llengua materna només els semblava vàlida per a la poesia, el gènere més vinculat als
sentiments íntims, però no per a la novel·la o el teatre culte. No fou fins més enllà dels
anys seixanta que aquests intel·lectuals –i amb ellls la societat- es convenceren del
contrari, deixaren d’escriure en castellà i acabaren acceptant que el català també podia
utilitzar-se per a fer teatre (inicialment en vers), novel·la i, fins i tot, assaig, història,
crítica literària...
· A partir del 1871 amb l’aparició de la revista La Reinaixensa, al darrere de la qual hi
havia Àngel Guimerà, es difongué el terme de Renaixença.
· Tradicionalment, s’ha considerat que la Renaixença s’inicià l’any 1833, amb la
publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor,
en el qual es feia explícita per primera vegada la identificació entre llengua i pàtria que
encara perviu avui dia en la societat catalana. Però no és fins a l’aparició del pròleg de
Joaquim Rubió i Ors al seu llibre de poesies Lo Gaiter del Llobregat (1841), que
trobem concretats els objectius que la Renaixença acabà materialitzant entre 1860 i el
1890:
•conscienciar la societat de la diglòssia que patia i dotar de prestigi social la
llengua i la literatura catalanes tant entre les classes benestants com entre les
populars.
• descobrir i divulgar la història i els clàssics medievals.
