Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


2. LA RENAIXENÇA , Apuntes de Administración de Empresas

Asignatura: catalan, Profesor: Diana Diana, Carrera: ADE + Turismo, Universidad: URJC

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 02/03/2014

maikmaik
maikmaik 🇪🇸

2 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
2. LA RENAIXENÇA
· Les descobertes del historiadors i els erudits dels XVIII havien desvetllat un interès
creixent pel passat català i per la qüestió lingüística i literària. Aquestes idees,
juntament amb altres de romàntiques que arribaven de la mà dels exiliats liberals o de
revistes com El Europeo, anaren quallant en un grup d’intel·lectuals catalans
conservadors que, malgrat les seves idees, inicialment s’expressaren en castellà (Aribau,
Rubió i Ors, Milà i Fontanals...). La Renaixença, doncs, entesa com un moviment lent
i progressiu de recuperació de la cultura catalana, no es començà a insinuar fins als
anys trenta, però no es consolidà fins a mitjan segle XIX gràcies a la difusió que se’n va
fer a través de la premsa i de la celebració dels Jocs Florals a partir de l’any 1859.
· Inicialment, l’objectiu era inicialment literari: només es pretenia recuperar el conreu
de la poesia culta en català. En els fons, era una pretensió clarament diglòssica: la
llengua materna només els semblava vàlida per a la poesia, el gènere més vinculat als
sentiments íntims, però no per a la novel·la o el teatre culte. No fou fins més enllà dels
anys seixanta que aquests intel·lectuals –i amb ellls la societat- es convenceren del
contrari, deixaren d’escriure en castellà i acabaren acceptant que el català també podia
utilitzar-se per a fer teatre (inicialment en vers), novel·la i, fins i tot, assaig, història,
crítica literària...
· A partir del 1871 amb l’aparició de la revista La Reinaixensa, al darrere de la qual hi
havia Àngel Guimerà, es difongué el terme de Renaixença.
· Tradicionalment, s’ha considerat que la Renaixença s’inicià l’any 1833, amb la
publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor,
en el qual es feia explícita per primera vegada la identificació entre llengua i pàtria que
encara perviu avui dia en la societat catalana. Però no és fins a l’aparició del pròleg de
Joaquim Rubió i Ors al seu llibre de poesies Lo Gaiter del Llobregat (1841), que
trobem concretats els objectius que la Renaixença acabà materialitzant entre 1860 i el
1890:
conscienciar la societat de la diglòssia que patia i dotar de prestigi social la
llengua i la literatura catalanes tant entre les classes benestants com entre les
populars.
descobrir i divulgar la història i els clàssics medievals.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2. LA RENAIXENÇA y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

2. LA RENAIXENÇA

· Les descobertes del historiadors i els erudits dels XVIII havien desvetllat un interès creixent pel passat català i per la qüestió lingüística i literària. Aquestes idees, juntament amb altres de romàntiques que arribaven de la mà dels exiliats liberals o de revistes com El Europeo , anaren quallant en un grup d’intel·lectuals catalans conservadors que, malgrat les seves idees, inicialment s’expressaren en castellà (Aribau, Rubió i Ors, Milà i Fontanals...). La Renaixença , doncs, entesa com un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana , no es començà a insinuar fins als anys trenta, però no es consolidà fins a mitjan segle XIX gràcies a la difusió que se’n va fer a través de la premsa i de la celebració dels Jocs Florals a partir de l’any 1859.

· Inicialment, l’objectiu era inicialment literari: només es pretenia recuperar el conreu de la poesia culta en català. En els fons, era una pretensió clarament diglòssica: la llengua materna només els semblava vàlida per a la poesia, el gènere més vinculat als sentiments íntims, però no per a la novel·la o el teatre culte. No fou fins més enllà dels anys seixanta que aquests intel·lectuals –i amb ellls la societat- es convenceren del contrari, deixaren d’escriure en castellà i acabaren acceptant que el català també podia utilitzar-se per a fer teatre (inicialment en vers), novel·la i, fins i tot, assaig, història, crítica literària...

· A partir del 1871 amb l’aparició de la revista La Reinaixensa , al darrere de la qual hi havia Àngel Guimerà, es difongué el terme de Renaixença.

· Tradicionalment, s’ha considerat que la Renaixença s’inicià l’any 1833, amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor , en el qual es feia explícita per primera vegada la identificació entre llengua i pàtria que encara perviu avui dia en la societat catalana. Però no és fins a l’aparició del pròleg de Joaquim Rubió i Ors al seu llibre de poesies Lo Gaiter del Llobregat (1841), que trobem concretats els objectius que la Renaixença acabà materialitzant entre 1860 i el 1890:

  • (^) conscienciar la societat de la diglòssia que patia i dotar de prestigi social la llengua i la literatura catalanes tant entre les classes benestants com entre les populars.
  • descobrir i divulgar la història i els clàssics medievals.
  • recollir tota la tradició oral
  • crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
  • crear una premsa (revistes, diaris...) i unes editorials fortes per a difondre aquesta literatura i cultura general.
  • potenciar les institucions ja existents (Acadèmia de Bones Lletres, Universitat de Barcelona) i crear-ne de noves (Jocs Florals, Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya...).
  • unificar l’ortografia i la gramàtica, i recopilar el lèxic (primers diccionaris).
  • crear un model de llengua literària (avui en diríem una llengua estàndard)
  • recuperar la consciència d’unitat lingüística entre els territoris de parla catalana de l’antiga corona d’Aragó (Rosselló, Balears, València i Catalunya).

· La Renaixença es donà per acabada amb l’arribada del Modernisme.