258
Document 24. Alexandre el Gran i el seu temps
1. LA INTERPRETACIÓ D’UNA ÈPOCA
1.1. Les fonts sobre Alexandre
• Una de les grans paradoxes de l’Antiguitat és el fet que el conqueridor més famós, model
d’Anníbal, Pompeu (que l’imità afegint-se el sobrenom de Magne), Cèsar o Trajà, no tingui
un ressò equivalent en quantitat i qualitat de les fonts històriques, fins al punt que no per-
meten aclarir determinades qüestions de la seva persona i de les seves accions.
• I això que en la campanya d’Àsia, Alexandre portava un cronista oficial, Cal·lístenes, nebot
d’Aristòtil, i erudits diversos. En acabar la campanya es redactaren relats de testimonis pre-
sencials (s’esmenten els de l’almirall Nearc o el del general Ptolemeu, futur rei d’Egipte);
però tot aquest material fou refós posteriorment.
• En síntesi, han restat cinc obres bàsiques fins al nostres dies, les tres últimes les de major
qualitat: Diodor de Sicília (s. I a. C.), Trogo Pompeu (s. I a. C., resumit en Justí, s. II), Q.
Qurci Rufus amb les seves Historiae Alexandri Magni (s. I d. C.), i les dues obres gregues
del s. II d. C. d’Arrià (Anàbasi d’Alexandre, Índia) i Plutarc (Vida d’Alexandre). Quan més
tardana és la font més fàcilment identifica algunes decisions del macedoni amb les que
s’esperaria d’un emperador romà; conscientment o no, es projecten damunt Alexandre coses
que segurament no eren tan evidents mentre vivia.
• En altre ordre de coses, cal valorar l’anecdotari. Algunes de les situacions atribuïdes a A-
lexandre, com l’endevinalla del nus gordià o el diàleg amb el filòsof cínic Diògenes de Sí-
nope, són clarament falses. Lluny de depurar-se el procés, la construcció “romàntica” d’A-
lexadre prosseguí durant les edats Mitjana i Moderna.
• Finalment, encara que no tingui major rellevància, es conserven diversos retrats d’Alexan-
dre, conservats en escultures, mosaics (figs. 1-2) i monedes. Tot aquest material va ésser
realitzat amb posteritat, segons sembla sobre pintures i escultures preses de l’original.
Comportaments d’Alexandre seleccionats en l’obra d’Arrià
(En Éfeso, con los griegos) “Repatrió a los exiliados que por su causa habían sido expul-
sados de la ciudad y, derrocando a la oligarquía, estableció una democracia; los tributos que
pagaban a los bárbaros ordenó que se pagasen como contribución a Artemisa…Prohibió que se
persiguiese a sus antiguos adversarios”. Anábasis I, 17, 10 y ss.
(Con los asiáticos en el sur de Anatolia) “Pero en Aspendos les mandó entregar como
rehenes a los más poderosos, los caballos que anteriormente habían prometido y 100 talentos
en lugar de 50; tendrían que obedecer al sátrapa designado por Alejandro y pagar anualmente
un tributo a los macedonios”. Anábasis I, 25, 4.
(Con las tribus del Asia Central) “Alejandro fundó también ciudades para que ya no fue-
sen nómadas, sino cultivadores y labradores del suelo y para que teniendo algo por lo que te-
mer, no se atacasen mutuamente”. Índia 40, 6-8
1.2. Orígens i ascens al poder
• Alexandre havia nascut en 356 a. C. Amb 18 anys comandava la cavalleria del seu pare a
Queronea, però l’any següent es produí un fort distanciament familiar. L’assassinat de Filip
el portà a la diadema amb només 20 anys, entre altres accions gràcies a la diligència d’An-
típatre. La política inicial del jove rei fou la que presumiblement hauria fet tot monarca
macedoni en el seu lloc: estabilitzar-se en el poder, eliminar potencials perills familiars i as-
segurar les fronteres. Això ajornà momentàniament els plans de conquesta de l’Imperi persa
