Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


2n batxillerat trimestral....., Resúmenes de Historia de España

2n batxillerat trimestral.....

Tipo: Resúmenes

2022/2023

Subido el 22/02/2023

berta-icart-viladomat
berta-icart-viladomat 🇪🇸

4 documentos

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2 - CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
INTRODUCCIÓ
· Regnat d’Alfons XIII → 1902 -1931
Punts del tema:
· Inestabilitat política → lluites internes dins dels partits dinàstics (liberals, progressistes)
· Augment de l’oposició al sistema: moviment obrer, republicanisme i catalanisme (Lliga)
· Augment de la conflictivitat social
· Intervencionalisme militar. 1923 cop d’estat
· La guerra del Marroc (1906-1926)
1. EL REFORMISME DINÀSTIC: A MAURA I J. CANALEJAS (1904 - 1912)
Els partits veuen que han d’evolucionar i reformar el sistema perquè la seva essència
sobrevisqui. En aquestes reformes les classes populars no poden participar-hi. Fins i tot,
algunes reformes els anava bé a les classes populars, però no podien intervenir.
Els dos líders de la reforma eren:
- A. Maura proposa “la revolució des de dalt” canvis des del govern perquè sinó la
revolució la faran les classes populars i es carregaran el sistema.
Objectiu: modernitzar Espanya → per modernitzar-la cal tenir un estat eficient que funcioni.
Del 1907 - 1909 és quan intenta implementar la seva reforma.
Reforma de la llei electoral (acabar amb el caciquisme):
NO té res positiu
Reforma de l’administració local
- diputacions
- ajuntaments
Que l’administració local tingui més autonomia respecte al govern central. Això
interessava a Catalunya i la Lliga comença a portar amb Maura.
Reforma social
Oració de l’institut Nacional de previsió
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 2n batxillerat trimestral..... y más Resúmenes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

TEMA 2 - CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

INTRODUCCIÓ

· Regnat d’Alfons XIII → 1902 - Punts del tema: · Inestabilitat política → lluites internes dins dels partits dinàstics (liberals, progressistes) · Augment de l’oposició al sistema: moviment obrer, republicanisme i catalanisme (Lliga) · Augment de la conflictivitat social · Intervencionalisme militar. 1923 cop d’estat · La guerra del Marroc (1906-1926)

1. EL REFORMISME DINÀSTIC: A MAURA I J. CANALEJAS (1904 - 1912) Els partits veuen que han d’evolucionar i reformar el sistema perquè la seva essència sobrevisqui. En aquestes reformes les classes populars no poden participar-hi. Fins i tot, algunes reformes els anava bé a les classes populars, però no podien intervenir. Els dos líders de la reforma eren:

  • A. Maura proposa “la revolució des de dalt” → canvis des del govern perquè sinó la revolució la faran les classes populars i es carregaran el sistema. Objectiu: modernitzar Espanya → per modernitzar-la cal tenir un estat eficient que funcioni. Del 1907 - 1909 és quan intenta implementar la seva reforma. ● Reforma de la llei electoral (acabar amb el caciquisme): NO té res positiu ● Reforma de l’administració local - diputacions - ajuntaments Que l’administració local tingui més autonomia respecte al govern central. Això interessava a Catalunya i la Lliga comença a portar amb Maura. ● Reforma social Oració de l’institut Nacional de previsió

● Reforma econòmica Es fomenta la colonització interior amb terres que fins ara no eren productives. Objectiu: modernitzar i desenvolupar l’agricultura Espanyola. Aquest estat ha d’intervenir en economia. Conclusió: Maura no ha pogut dur a terme el seu projecte i dimiteix per la setmana tràgica de Barcelona (l’estiu del 1909)

  • J. Canaleja (1910 - 1912) → partit liberal, assassinat pels anarquistes. De jove era republicà, per tant, era progressista, però no accepta la participació dels partits populars. Les seves reformes: ● Sobre el paper de l’església → l’estat i l’església s’havien de separar. Van crear la “Llei de Candado” per prohibir noves ordres religioses, les ordres religioses controlaven l’educació secundària. ● Socials → suprimeix un impost, l’impost de consums, que s’aplicava sobre els productes de primera necessitat i perjudicava molt les classes populars. Redueix la jornada laboral i aplica la setmana laboral anglesa, tenies un dia i mig de festa. ● Sobre el servei militar → s’estableix el servei militar obligatori en temps de guerra i en teoria en temps de no guerra també, l’únic que fins ara els rics pagaven i se’l saltaven i els que havien d’anar a la guerra eren els populars llavors. Això ho intenta abolir Canalejas, però continua mantinguen que si pogués només hauràs d’anar-hi sis mesos i allà on vulguis. ● En l’administració local → igual que Maura negocia amb la Lliga per donar-li autonomia. Conclusió: el reformisme dinàstic fracassa. En els partits dinàstics comença una lluita interna i el sistema entra en crisi. 2. LES FORCES D’OPOSICIÓ
  • Republicanisme El 1903 totes les tendències republicanes creen la Unió Republicana amb el líder Salmerón al front. Té dues tendències:
    • catalanisme progressista
    • lerrouxisme → liderat per Lerroux i va tenir molta força a Catalunya del 1901 al 1910. On va tenir més força va ser a Barcelona del 1903 al 1910 on va guanyar moltes eleccions. Tenir el suport de la petita i mitjana burgesia urbana i de les classes populars. Característiques:
    • Anticlerical violent → CAP església i els monges a treballar
    • Anticatalanista violent → els catalans eren burgesos diu ell.
    • Discurs demagògic → dona la raó al poble

Característiques (anarcosindicalista):

  • Apoliticisme = els obrers no han de participar en política eleccions = escollir amo i ells no tenien amo.
  • Vaga general = si s’aconsegueix, es podrà fer la revolució Des del 1902 els sindicats anarquistes van augmentar la seva força gràcies a una vaga general a Barcelona on ells participen. 1907 → un gran nombre de sindicats catalans creen un sindicat, a solidaritat obrera:
  • majoritàriament anarquista
  • d’àmbit català El 1910 aquest sindicat català passa a ser un d’àmbit espanyol, anomenant-se CNT (confederació nacional del treball) El seu màxim opositor era la UGT. La CNT dominarà a Catalunya des de 18 fins al 39. 1914 → més o menys 15 000 militants 1919 → més o menys 700 000 militants Element clau del creixement de la CNT → Congrés de Sants el 1918 Canvia la seva estructura organitzativa. Passen dels sindicats d’ofici als Sindicats Únics d’Indústria:
  • unió d’esforços
  • lluita més eficient Líder de la CNT davant aquest període (18-23): SALVADOR SEGUÍ → ell deia per la revolució s’ha de tenir educació El congrés de Sants aprova: ● la reivindicació de les 8 h al dia ● abolir les hores extres ● la feminització del sindicat
  • passar de sindicats d’ofici a únics d’indústria 3. LA SOLIDARITAT CATALANA I EL CATALANISME POLÍTIC → Solidaritat catalana = col·lisió de tots els partits catalanistes + carlins per participar en les eleccions del 1907. No participen els lerrouxistes ni partits dinàstics. · Per què es crea? El novembre de 1905 a BCN les guanyen els lerrouxistes, però a poca distància hi ha la Lliga. La Lliga considera el resultat un èxit i fan un banquet, “El Banquet de la Victòria” per celebrar-ho. Uns dies després, la revista humorística, el cu-cut, fa un acudit que fa esclatar els fets del cu-cut, sobre el banquet de la victòria. ‘Els fets del cucut’ → resposta violenta de la guarnició militar espanyola en contra l’acudit humorístic que diu que l’exèrcit espanyol mai guanya. Els militars carreguen les veus de la revista.

CONSEQÜÈNCIES QUE VEIEM?

● Exèrcit espanyol és contrari al catalanisme ● Indignació en la societat catalana ● ELEMENT CLAU: com respon el govern central davant aquests fets: Doncs el 1906 aproven la llei de Jurisdiccions → establia que qualsevol acte que es faci en contra de la Unitat d’Espanya i als seus símbols, serà jutjat pels tribunals militars Aquesta llei l’aprova tothom (el Congrés l’aprova ràpidament) menys el catalanista + Nicolas Almeron (republicà espanyol) ● La Lliga proposa fer una gran col·lisió catalanista per les eleccions del 1907. DESENVOLUPAMENT SOLIDARITAT CATALANA Presenta el seu programa polític el febrer del 1907 al Teatre Tívoli (BCN). Punt central del programa:

  • eliminar la Llei de Jurisdiccions Reivindicació de l’autogovern La resta de punts són ambigües perquè tenen pensaments molt contraris. RESULTATS ELECTORALS Eleccions generals l'abril de 1907. A Catalunya li tocaven 44 diputats i la solidaritat catalana en guanyen 11. Dels tres que no guanyen un d’ells és Torroella. Èxit més gran mai vist A partir de l’èxit comencen els problemes. Aguanten dos anys i es dissolen. Per què? ● La Lliga negocia amb Maura la reforma de l’administració, local i els d’esquerre de la solidaritat catalana no ho volen. ● Entre 1908-1909 conflicte a l’ajuntament de BCN pel “pressupost de cultura”. La religió seria optativa a les escoles i això a la Lliga no li agrada gens, ja que eren conservadors. ● La Setmana Tràgica (el govern de Maura reprimeix i la Lliga ho veu bé) → Catalanisme d’esquerres → republicà A part dels republicans federals, durant aquesta època es creen dues organitzacions d’esquerres més. La més important era el sindicat CADCI (Centre autonomista de dependent del comerç i la indústria), creat el 1903 i és el més important fins al 1931.
  • Són els opositors a la Lliga, estratègicament i ideològicament.
  • Defensaven reformes socials però no són revolucionaris.
  • Treballaven en un comerç i en oficines d’una fàbrica. La segona organització va ser el partit CNR (Centre Nacionalista Republicà) creat el 1906. Origen → antics militants de la Lliga que van marxar el 1904. Van marxar perquè eren contraris a rebre Alfons XIII en la visita que va fer a Barcelona.

Desenvolupament:

  • Revolta popular catalana:
    • Anticlerical
    • Antimilitarista Envia a l’exèrcit i el govern declara estat de guerra → MAURA Les classes populars. Van ser les que van partir. Culmina la preparació amb uns nous judicis a Montjuïc:
  • 5 executats de 17 persones FRANCESC FERRER I GUÀRDIA (fundador de l’escola moderna) → l’acusen d’haver preparat la Setmana Tràgica. CONSEQÜÈNCIES DE LA SETMANA TRÀGICA
  • Lerroux comença amb un estat despreciat
  • Comença a l’anarquista. Es radicalitzen
  • Cau el govern Maura
  • Es trenca la solidaritat catalana
  • Lliga dona repressió a la solidaritat catalana