¡Descarga Examen trimestral de català y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Pel·lícules - Terra baixa Terra baixa | Jollibre Terra baixa
TERRA BAIXA PREGUNTES:
1. Per què en Xeixa diu que al somni d’en Manelic la persona amb capa no era la Mare de Déu sino una bruixa? Perquè la persona amb capa el que volia fer era casar a una dona comprometida, la Marta, i això no es pot, ja que és el que fan les bruixes (algo així). I la Mare de Déu no podia ser perquè ell coneix el motiu del casament i no es algo bonic que faria ella. 2. Per què en Xeixa i en Tomàs diuen que ja no hi poden fer res quan escolten les campanes? Perquè això significa que ja s’han casat, i en aquella època, divorciar-se no estava ben vist, Déu i la fe eren el mur que ho impedia. 3. Per què la Marta està celosa de la Nuri? Perquè ha vist que en Manelic no era com li havien dit i que és un bon home, tot el que ella li ha dit ell ho ha obeït. I està veient com la Nuri parla amb ell a totes hores i el visita, té enveja de que en Manelic pugui parlar amb la Nuri sense problemes, ja que ella no pot. 4. Per què en Manelic diu que el món a la terra baixa és dolent? min 42 Perquè a terra alta està ell tot sol i no hi ha gent que el molesti ni disturbi, no hi han misèries com ell diu. 5. Per què en Manelic li diu a la Nuri que no fa falta que li doni la samarra que li està fent? Perquè quan l’hagi acabat ell ja haurà fugit de terra baixa per tornar a terra alta, on és més feliç i tranquil. 6. Triangle amorós de terra baixa El sebastià i la marta estan “enamorats“, pero el sebastia té molts de deutes i es casa amb una senyora molt rica. Llavors perquè la gent del poble que és molt tafanera no suspiti, el sebastià fa que la Marta es casi amb el manelic (un pastor de la terra alta, que és molt innocent i viu allunyat de la malicia i hipocresia de la terra baixa). Manelic → amor pur i generós Sebastià → amor possessiu 7. Qui és el “llop”? És el sebastià
- La natura està per sobre de les persones. Al mon de la terra baixa hi ha molts problemes pero al mon de la terra alta no hi ha, perquè està ell sol i les misèries de la terra baixa li han encomanat al Manelic. 9.Què vol dir més? Més vol dir però. I puix? Ja que. 10. Metàfora de la marta.
- La metàfora de la marta es que ella és la pedra ha anat tirant als camins, ja que desde petita, el Sebastià ha jugat amb els seus sentiments. Perquè diu que l’han tractat com a una pedra dels camins que es fa anar amb els peus perquè rodolí.
- L’anomenen granota perquè quan va fugir amb el seu “pare” quan plovia i va aparèixer com de la pluja, saltant i ballant perquè l’obligaven perquè així es reien. 11.Qui simbolitza el mar i qui simbolitza l’aigua dolça? El mar simbolitza a la Marta, ja que el mar esta a la terra baixa, és aigua “bruta”. L’aigua dolça simbolitza al Manelic ja que a la terra alta hi ha rius on l’aigua és dolça i neta.
- El Manelic pot perdonar-la, però no a la Terra Baixa, ha de ser a la Terra Alta ja que ell té un sentiment de religiositat, d’aquesta manera ell vol que li digui tot el que la Marta li ha dit a la terra alta, per saber si es veritat o no, si ho sent realment o no.
- La nuri té por, perquè sent com si algú li estigues perseguint, en aquest cas seria el manelic
- La nuri representa la inocencia, pero que en veritat sap la veritat 15. Quines tècniques de procediments narratius utilitza Àngel Guimerà?
- El somni: d’en Manelic per explicar la previsió del casament
- L’analepsi o retrospecció (flash back): Marta explica el seu origen desgraciat
- La rondalla (de Sant Miquel): Tomàs denuncia la tafaneria amb una narració falsa del que li va passar a unes noies xerraires, per fer reflexionar a les Perdigones de que parlar molt no és bo.
- Monòleg (Marta): Mostra com evolucionen els seus sentiments
- Aparts: D’en Manelic que indica que pensa.
- Presentació prèvia: Un personatge explica coses d’un altre que encara no ha aparegut (Sebastià) Manelic - innocent Jo puc perdonar però a Terra baixa no, ja que el cel s’ha enterbolit amb lo baf (metàfora de codicia, avaricia) i enfosquit amb tantes misèries → han d’anar a Terra Alta. Sentiment religiós. Marta confesa que el sebastià es la seva deshonra, manelic vol matar-lo Escena 6 : Expressió simbòlica del llop. El Manelic explica que si no hi és, les cabres no estan protegides pel llop. És una metàfora en què el llop és el Sebastià i si el Manelic no està amb la Marta, no està protegida del Sebastià.
Terra Alta (camp i muntanya) / Terra Baixa (poble i ciutat):
- Pur, sense malícia, ideal, rural, tranquil
- Representa el bé i tot el que és bo per naturalesa
- Lloc contaminat, maliciós, sorollós, molest
- Representa el mal i les coses malvades per l’home
Sebastià ve amb el seu secretari Mossèn, que va a buscar a la Marta i diu que sortirà aviat. Tomàs li demana al Sebastià de parlar amb ell a soles (per veure si era veritat el que li havia explicat en Xeixa), però en Sebastià l’evita. La Marta surt i es queda davant d’en Manelic sense parlar-li. A en Manelic li comencen a dir letxuguino i tots es riuen, però ell no entén que vol dir i ho pregunta, però ningú contesta fins que agafa a un del coll i li contesta que vol dit currucato, però tampoc sap el que vol dir. En Sebastià els separa dient que li han deixat un vestit pel casament i que se’l vagi a posar. Tomàs torna a intentar parlar amb en Sebastià que li diu que ara vindria i que es quedés amb en Mossèn. En Sebastià li diu que casin a en Manelic i la Marta ràpid i que no li esperin i que no se li escapi a la Marta que en Manelic no en sap res, ja que li ha fet creure, que ell es casa saben-ho tot i que hi està d’acord, en Mossén li diu que faci fora a en Xeixa que li a explicat tot al Tomàs. Sebastià va amb la Marta que està plorant perquè no és vol casar amb en Manelic perquè li fa fàstic, però això és el que vol en Sebastià. El Sebastià fa creure a la Marta que el Manelic sap el què hi ha entre ells dos i que igualment s’hi vol casar. La Marta li diu que abans de casar-s’hi marxarà o que es matarà, però el Sebastià li diu que no ho permetrà, i li torna a explicar el perquè d’aquest casament (estratègia i diners) i ella acepta perquè l’ha d’obeeir. Intenten posar a en Manelic el vestit però no es deixa perquè li fa pena deixar la seva roba encara que estigui bruta. Marta li diu al Sebastià que el que tenen s’ha acabat i ell respon que a la nit tornarà. Tots van a l’ermita per començar el casament, en Tomàs diu a en Sebastià que no es casin fins que hagi parlat amb ell (sobre el que l’havia dit en Xeixa), i ell el menteix dient-li que no és casaran si ell no està. Tomàs aconsegueix parlar amb en Sebastià i ell li diu que no hi ha res entre aquest casament. Xeixa passa per davant i li diuen (Sebastià i Tomàs) que vagi al casament, però es nega, i l’amo l’expulsa, ell ho fa encantat ja que vol un altre amo. Xeixa explica a Tomàs davant que en Sebastià és l’amistançat de la Marta i que cada nit entra a casa seva d'amagat i s’ho fa jurar, cosa que en Sebastià no fa, i és quan en Tomàs s'adona que l'han mentit, i que en Xeixa si tenia raó. Tomàs vol anar a parar el casament però en Mossèn no li deixa, en Xeixa l’ajuda però no arriben a temps. 2 El Tomàs es sent culpable. Manelic i Marta son a casa, ell està fart de tant soroll, s’intenta seure a una cadira però cau, prefereix el terra. Li explica a la Marta la història del llop que va matar i el duro d’en Sebastià amb sang que va conseguir. La Marta mana a en Manelic a la seva habitació i és quan s’adona que no ho sap (lo del casament, i que en Sebastià l’ha mentit). S’encén un llum que indica que el Sebastià espera a la Marta i quan el Manelic ho veu li diu que hi ha una llum, però la Marta ho nega.
ACTE 2
En Manelic vol allunyar-se de la Marta perquè diu que li tornarà boig, també vol saber qui era l’home que portava la llum per matar-lo. Ve la Nuri i li diu que la gent diu pobre Manelic (ell pensa que és perquè l’han casat amb la Marta, però és perquè l’han enganyat). En
Manelic li confessa que se’n vol tornar a casa perquè la Marta no l’estima i perquè Terra Baixa és trista. 3 Marta es posa gelosa perquè la Nuri parla massa amb en Manelic, i li recorda a ella quan va conèixer a en Sebastià. El Manelic explica a la Nuri el que feia a la Terra Alta amb una pedra per veure qui seria la seva dona de la Terra Baixa. Marta li diu a la Nuri que se'n vagi perquè no la vol veure més, i en Manelic vol acompanyar-la, però la Marta vol que es quedi amb ella i comença a plorar i es quan en Manelic aprofia i acompanya a la Nuri. La Marta pensa i s’adona que en Manelic és bo i l’estima de veritat, que per les nits l’escolta plorar davant de la seva habitació, que li deixa fer el que vol, i que tot el que ella li mana ell ho fa. Marta es troba en Tomàs que li diu que ha vist a en Manelic baixar de l’ermita i que està desesperat. En Tomàs a vingut per saber que ha de contestar-li quan en Manelic li pregunta:
- si va ser ell qui va triar a la Marta com a dona i perquè la va triar
- qui és el festejador de la Marta que entra per les nits d’amagades. La Marta explica a en Tomàs la història de quan era petita que era pobra i demanava caritat amb la seva mare, fins que un dia va morir i es va quedar sola amb un home que es feia passar pel seu pare. Van fugir fins a la primera masia que van trobar, que era la d’en Sebastià, li van demanar treball, el pare treballava al molí i la Marta com a festejadora d’en Sebastià com fins ara. La Marta si estima a en Manelic, per primera vegada té algo seu, en Tomàs és penedeix i li recomana explicar-ho al Manelic, però la Marta no sap com. El poble ve amb blat per moldre i es troben en Manelic que està enfadat i li provoquen. En Manelic només vol que s’ho expliquin tot i la Pepa li diu que ho pregunti al Xeixa perquè ell és qui es xiva sempre, però ell pensa que ho diu perquè és l’amant de la Marta que entrava d’amagades (pensa en matar-lo a ell i a la Marta). Manelic i Marta dinen i li diu:
- que dini ella sola que ell es torna a les seves muntanyes on és feliç
- que l’hauria de matar pel que ha fet (d’amagades anar amb el Sebastià) Ella li diu que li mati, i li provoca perquè ho faci, però només li fa un tall a la mà i es disculpen mútuament. La Marta no deixa que li perdoni fins que ho sàpiga tot, i ell li diu que aquí a baix no que hi han moltes misèries. En Manelic i la Marta volen fugir a la Terra Alta però el Sebastià ho impedeix fent que s’emportin a en Manelic. Josep i Nando parlen de que no haurien d’haver ajudat a treure a en Manelic (ho feien per no tenir conseqüències amb l’amo). Es troben a un home que ve d’explicar-li el que ha passat a la Guàrdia Civil per part de l’amo, i li diu que també els ha nomenat a ells, però ells es neguen perquè no volen tenir problemes (poden acabar a la presó).
3 ACTE
Sebastià va a veure a la Marta que està al llit plorant i no vol sortir
Xeixa (pagès): L’únic realista, que s’adona dels plans d’en Sebastià i s’ho explica a en Tomàs. L'únic que planta cara a l’amo i se'n va del poble. Mossèn (secretari de l’amo): Fa tot el que l’amo li diu i l’ajuda a aconseguir els seus plans. Perruca (amo d’un mas): Obeeix a l’amo i va a la Guàrdia Civil per denunciar a en Manelic.
Textos literaris
La pàtria. Bonaventura Carles Aribau
Poema amb què comença la renaixença, i té elements romàntics (sentiment patriòtic). El títol fa referència a Catalunya, la terra on va nèixer i crèixer, i ara com per motius laborals és a Madrid l’enyora. El poema es considera una oda perquè és una composició lírica, estructurada en estrofes iguals on explica els seus sentiments i s’adreça a un lloc concret per elogiar-ne les virtuts i expressar-ne l’admiració i l’afecte. El poeta és dirigeix a la seva pàtria (personificada en els elements naturals que la caracteritzen, turons, serres, mar, Montseny, Montjuïc,..) perquè és troba lluny d’ella. Personificació (Trets humans a objectes) → Embelleix la llengua, promou la imaginació i expressa millor els seus sentiments. Sentiment per la seva llengua: tendresa, tristesa, inquietud, records d’infància, nostàlgia,...
L’escanyapobres. Narcís Oller
Autor: Renaixença Obra: Realisme i naturalisme Escriu també: La papallona, Vilaniu, La bogeria, i Pilar Prim Tema principal: els diners Viuen: a un castell Oleguer i Tuies es casen avui, donen de menjar als animals i fan un amagatall pels diners. Per la nit els desperta un mul. La Tuies té por dels lladres i l’Oleguer de que li prenguin els diners, la mofa (burla). Oleguer fa prometre a la seva dona que mai donarà un quarto seu, tot hi estant en perill. La novela es centra en l’avaricia:
- el dia del casament el tema més important son els diners i li fan un amagatall
- que la Tuies no pugui donar un quarto seu quan l'estan compartit Al final Oleguer és segrestat i mort, ja que la Tuies no li paga el rescat (com havien acordat) i acaba morint per prioritzar els diners.
En defensa pròpia(Un sacerdot calumniat). Jacint Verdaguer
Renaixença i romanticisme. Poesia També escriu: l'Atlàntida, l'emigrant, i Canigó
Reivindica la seva innocència i es defensa de les seves acusacions de robar calers, de practicar l’exorcisme i de furgar. Se'n va de Vic sol i amb un viatge en tercera perquè amb prou feines li arribava els diners. Segueix els preceptes inicials de l’Església romana, però els actuals no. Havia passat 2 anys al santuari de la Gleva per les acusacions que rebia. Es presenta com un màrtir, persona que sofreix o mort per defensar alguna cosa o causa. Exercici 3. Expressions: D’arbre caigut tothom fa llenya. Quan algú perd consideració els altres poden aprofitar-se Al veure la pedregada sobre la neu. Trobar-se en perill Amb la nova llenya que posà al foc. No fer més gros el problema Me tenien lo peu al coll. Estar a punt de morir perquè el controlen o dominen Qui puja més alt, de més alt cau/De gran pujada, gran baixada. No fiar-se de l’ascens molt ràpid d’alguna persona
Vora el barranc dels Algadins. Teodor Llorente
Renaixença valenciana – idealització del món rural Anàfora (repetició a l’inici de diferents versos) → Vora el barranc dels Algadins. L’utilitza per donar-li més importancia, el poema va dedicat exclusivament pel barranc dels Algadins. Lèxic referit a elements naturals: Taronger, aire, jardins, vent, troncs, teuladins que es presenten serens, agradables, acollidors, alegres,.. Es pot relacionar amb Locus amoenus (descripció d’un paisatge ideal en un entorn natural) Idealitza el paisatge → Figures retòriques Hipèrbole (exageració) - no té lo mon millors jardins. Sinècdoque (designació d’una cosa amb el nom d’una altre) - per ells jo tinc l’ànima presa Personificació (qualitat humana) - el màs demà guardarà dins dolços records i imatges Metàfora (element real amb imaginari) - en sos espills lo sol llampega Onomatopeia (imitació de sons reals) - sona el tic-tac en los molins Mots valencians - espills, gojar
Èpoques literàries
Realisme / Romanticisme:
- Diferències de classes socials
- Classe social pobra
- Treballadors sotmesos a les ordres de l’amo
- Contrast món rural i urbà
- Llenguatge (ironia, vulgar)
- Atzar
- Misteri
- Idealisme
- Somnis premonitoris
- Relació de l'ésser humà amb la natura
