¡Descarga Conflicto competencia Gobierno Vasco y Central sobre ratificación Lehendakari y más Exámenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Krystle Estruch Domingo, T
CAS PRÀCTIC nº 2. La Corona i el Govern - La ratificació
Exposició del cas
Mitjançant el Reial Decret 771/1984, de 16 d'abril, el rei va nomenar President del Govern Basc a Carlos Garaicoetxea Urriza, amb la ratificació del president del Govern, en aquest moment don Felipe González Márquez. El Govern Basc entén que tal norma envaeix les competències autonòmiques, ja que, segons disposa l'article 4 de la Llei 7/1981, de 30 de juny, del Govern, qui ha de ratificar la figura del Lehendakari ha de ser el President del Parlament Basc. Aquesta Llei desplega l'article 33.3 de l'Estatut d'Autonomia del País Basc (LO 3/1979, de 18 de desembre). Per aquest motiu, el Govern Basc es dirigeix al Tribunal Constitucional, perquè determini qui és competent per ratificar l'acte de nomenament del President del Govern.
Qüestions: Després de llegir l'exposició del cas, i després de consultar la Sentència del Tribunal Constitucional esmentada, contestar raonadament a les següents qüestions.
1. Quin tipus de procediment pot instar el Govern Basc per fer valer les seves pretensions? Quins són els seus requisits? Per quin motiu es transforma el procediment?
El procediment que pot plantejar el Govern Basc es el conflicte positiu de competència núm. 494/84 davant del Govern de l’Estat per entendre que el Reial Decret 771/1984, de 16 d’abril, pel que el rei va nomenar President del Govern Basc a Carlos Garaicoetxea Urriza, amb la ratificació del president del Govern de l’Estat, en aquest moment don Felipe González Márquez, hauria d’haver sigut amb la ratificació del President del Parlament Basc.
El conflicte de competència positiu es el que enfronten l’Estat i la comunitat autònoma o aquestes entre si, per tal de resoldre les controvèrsies que puguin sorgir entorn la interpretació del repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes establertes segons estableix el bloc de constitucionalitat. Els requisits del conflicte de competència positiu són els següents: a) Estan legitimats per interposar-lo, el Govern del Estat i els òrgans executius superiors de les comunitats autònomes ( arts.62 y 63.1 LOTC). b) Depenen de qui interposi el conflicte, si es el Govern de la nació podrà actuar de dues formes; per una banda podrà interposar el conflicte directament davant el Tribunal Constitucional, o per altra banda requerirà a la comunitat autònoma que derogui o anul·li la disposició o actes que consideri causants del conflicte (art 62 LOTC). En aquest cas la comunitat autònoma seria qui iniciaria el procés del conflicte de competència, que ha de requerir al Estat. També podria requerir a una altra comunitat autònoma per que procedeixi de la forma indicada ( art 63. LOTC),per intentar trobar una via de mediació que eviti el conflicte. c) El termini per interposar el conflicte directament o per requerir es de dos mesos després de la publicació o comunicació del acte o disposició viciada de incompetència però si ja ha existit requeriment previ i no s’ha donat el resultat esperat, el conflicte es pot formalitzar directament davant el Tribunal Constitucional en un termini màxim d’ un mes, des de la desestimació del requeriment. El procediment de conflicte de competència positiu es transforma a un recurs d’ inconstitucionalitat perque segons ( art. 61.1 LOTC) poden donar lloc al plantejament dels conflictes de competència les disposicions, resolucions i actes que emanen dels òrgans del Estat o dels òrgans de les comunitats autònomes o la omissió d’aquestes disposicions, resolucions o actes. En aquest precepte s’entén que quan la competència controvertida hagi sigut atribuïda per una norma amb rang de llei, el conflicte haurà de tramitar-se com a recurs d’ inconstitucionalitat. (art 67 LOTC). En aquest cas la competència vulnerada segons el Govern Basc te rang de llei (art. 4.2 de la Llei 7/1981, de 30 de juny, del Govern Basc) que fa referència a que el Reial Decret del nomenament del Lehendakari ha de ser ratificat pel President del Parlamento Basc o a art. 33.1 del Estatut d’ Autonomia del País
Aquesta institució ha de garantir la posició constitucional de la Corona la no inviolabilitat del rei i la seva irresponsabilitat, que suposa que la responsabilitat pels actes ratificats es assumida pel ratificant. Per donar validesa dels actes del Rei cal remarcar que son els actes deguts que es vinculen a la lògica constitucional, ja que la ratificació te com a objectiu primordial mantenir el símbol de la unitat i permanència de la comunitat política. Segons el Govern Basc s’ha de diferenciar dos grups d’ actes subjectes a la ratificació: En primer lloc, els actes en que el contingut no està fixat pel ratificant. En segon lloc els actes en que el ratificant te una participació activa en el seu contingut, es a dir que serà responsable de la ratificació. El Govern Basc argumenta que els actes que ocupen a la ratificació de l’elecció o designació del President del Govern Basc serien els primers, perque al President del Govern no és responsable. La ratificació en aquest casos es difumina com a institució. El Govern Basc interpreta la institució de la ratificació a través de la lògica constitucional anteriorment citada la qual utilitza el Govern Basc per pronunciar- se sobre les seves pretensions fa referència o defensa que no s’ha d’interpretar de forma literal el contingut de l’art. 64.1 C.E ja que no es aplicable a tots els actes del monarca en el que s’interpreta de l’art.64.2 C.E. En aquest sentit es pot posar de manifest que en la ratificació de les lleis serà el President del Congres o en aquest cas el President del Parlament Basc qui hauria de ratificar en lloc del President del Govern Central, ja que aquest no pot ser responsable d’un acte que sobrepassa les seves funcions i competències. D’aquest argument es pot extreure que el Govern específica que no hi ha cap lògica institucional que el President del Govern de l’Estat ratifiqui actes del rei en el que el seu procediment es matèria autonòmica, i per tant no es de la seva competència ni pot ser responsable.
4. Quins són els arguments del Tribunal Constitucional en resposta a les al·legacions del Govern Basc?
El TC no comparteix les al·legacions del Govern ni del Parlament Basc i exposa els arguments següents:
En primer lloc es confon el sentit original i encara avui essencial de la ratificació, això es el sentit translatici de la responsabilitat amb la funció de l’esfera executiva. La ratificació ministerial dels actes del rei, combinat amb el principi de responsabilitat política, va desenvolupar una funció essencial al període de formació i consolidació del règim parlamentari, que va anar perdent el seu sentit inicial en que la voluntat reial va deixar de determinar el contingut dels actes del monarca i el ratificant es va convertir en l’ autoritat que va donar contingut a l’acte del rei ratificat. Aquesta evolució no es va produir en els demés actes públics del rei, subjectes a la ratificació ministerial. En aquests casos es dona un acte de ratificació, sense que el ratificant no intervingui en el contingut. Ex: actes en la sanció i promulgació de lleis en que la ratificació es per part del President del Govern que està vinculat a la missió translatícia de responsabilitat. En segon lloc es desprèn un mandat inequívoc de l’ art.56.3 C.E que impedeix admetre altres formes de ratificació que no siguin les previstes al art.64 C.E. Així que el constituent es manté fidel a la forma tradicional de la ratificació ministerial del rei, sigui quin sigui l’àmbit en que els subjectes de la ratificació intercedeixin. En la monarquia parlamentaria racionalitzada l‘intèrpret no pot completar aquesta racionalització com defensa el Govern i el Parlament Basc, amb l’ extensió que li sembli. La responsabilitat de la ratificació deriva de la ratificació i no a la inversa. En tercer lloc l’ art 56.3 i 64 C.E preveu certes excepcions que s’han establert per regular els supòsits considerats en el constitucionalisme com en situacions limits com en el cas de la investidura del President del Govern per mitjà de la confiança de les Corts o que sigui el President del Congres del Diputats qui ratifiqui el nomenament i proposta del candidat a President del Govern o en cas de dissolució de les Cambres. art 99 C.E. D’aquest argument es desprèn la voluntat de conferir la ratificació a òrgans més idonis dins les seves funcions. En quart lloc l’ art 64 C.E es refereix al subjecte de la ratificació ( no a la forma, com defensa el Govern i el Parlament Basc) i a la seva responsabilitat. Per cinquè lloc el monarca no intervé dins del àmbit de la Comunitat Autònoma, però això no permet excloure el seu acte subjecte als preceptes constitucionals.
De la STC16/1984, de 6 de febrer (FJ 4.°) es pot extreure que no cal interpretar que l’Estatut d’ Autonomia del País Basc, al reservar a l’art. 33, una llei la forma d’elecció del Lehendakari, habilita al Parlament perque reguli la ratificació del nomenament d’aquest.
6. Quina és la decisió de la Sentència?
El Tribunal Constitucional ha decidit: Per una banda declarar la inconstitucionalitat del art. 4. 2 de la Llei del Parlament Basc 7/1981, de 30 de juny que atribueix al President del Parlament autònomic la ratificació del Reial Decret del nomenament del Lehendakari ja que aquest nomenament, com a acte del rei queda sotmès al règim dels arts. 56.3 i 64.1 de la C.E Per altra banda declarar que correspon al President del Govern de la Nació ratificar el Reial Decret del nomenament del President del Govern Basco i pel Reial Decret 771/1984, de 16 de abril.
