Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


3. Conducta sexual, Apuntes de Psicobiología

Asignatura: Psicobiologia, Profesor: Josep Maria Serra Grabulosa, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 24/11/2016

laurareina-1
laurareina-1 🇪🇸

4.2

(148)

27 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
3. CONDUCTA SEXUAL
1. DESENVOLUPAMENT I MADURACIÓ SEXUAL: factors genètics i hormonals (cicle menstrual)
Hi ha dos tipus de reproducció sexual:
-Reproducció per partogènesi (clonació o escició): quan hi ha suficient menjar i condicions
favorables (ex. afidós)
Mitosi = fa rèpliques totalment exactes, tot i que no sempre
-Reproducció sexual: quan les condicions són desfavorables (així poden generar descendents
més resistents que puguin emigrar cap a altres zones) (ex. lleó). Aquest tipus de reproducció
aporta diversitat i major adaptabilitat als descendents —> va bé quan l’ambient és canviant.
Meiosi
Determinació cromosòmica del sexe:
Els humans disposem de 46 cromosomes, per tant, els gàmetes /òvuls i
espermatozous) consten de 23 cromosomes cada un i, al unir-se, formen un nou
individu. A més a més, cada gàmeta consta de diferents combiancions de
cromosomes de manera que la probabilitat d’obtenir dos individus idèntics és nul·la.
La unió dels dos gàmetes sexuals, l’òvul i l’espermatozoide és el que anomenem la
fecundació.
Gametogènesi: creació dels gàmetes —> empermatogènesi (espermatozoides) i ontogènesi
(òvuls). La gametogènesi s’inicia abans de nèixer i en general, s’activa a l’adolescència.
-L’espermatògenesi és pròpia dels homes i es crea en la fase embironaria activant-se a la
pubertat. Els espermatozous es divideixen per meiosi i no tenen un nombre limitat.
-L’ontogènesi és propia de les dones i té lloc abans del naixement de l’embrió donant lloc a
unes estructures anomenades ovòcits (pas prèvi a l’òvul). Aquest procés es bloqueja i no es
tornarà a activar fins a la pubertat, on s’iniciarà el cicle menstrual cada 28 dies i l’ovòcit podrà
ser fecundat (òvul -> zigot) o no (degeneració de l’ovòcit).
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 3. Conducta sexual y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

3. CONDUCTA SEXUAL

  1. DESENVOLUPAMENT I MADURACIÓ SEXUAL: factors genètics i hormonals (cicle menstrual) Hi ha dos tipus de reproducció sexual:
  • (^) Reproducció per partogènesi (clonació o escició) : quan hi ha suficient menjar i condicions favorables (ex. afidós) Mitosi = fa rèpliques totalment exactes, tot i que no sempre
  • (^) Reproducció sexual: quan les condicions són desfavorables (així poden generar descendents més resistents que puguin emigrar cap a altres zones) (ex. lleó). Aquest tipus de reproducció aporta diversitat i major adaptabilitat als descendents —> va bé quan l’ambient és canviant. Meiosi Determinació cromosòmica del sexe: Els humans disposem de 46 cromosomes, per tant, els gàmetes /òvuls i espermatozous) consten de 23 cromosomes cada un i, al unir-se, formen un nou individu. A més a més, cada gàmeta consta de diferents combiancions de cromosomes de manera que la probabilitat d’obtenir dos individus idèntics és nul·la. La unió dels dos gàmetes sexuals, l’òvul i l’espermatozoide és el que anomenem la fecundació. Gametogènesi: creació dels gàmetes —> empermatogènesi (espermatozoides) i ontogènesi (òvuls). La gametogènesi s’inicia abans de nèixer i en general, s’activa a l’adolescència.
  • (^) L’ espermatògenesi és pròpia dels homes i es crea en la fase embironaria activant-se a la pubertat. Els espermatozous es divideixen per meiosi i no tenen un nombre limitat.
  • (^) L’ ontogènesi és propia de les dones i té lloc abans del naixement de l’embrió donant lloc a unes estructures anomenades ovòcits (pas prèvi a l’òvul). Aquest procés es bloqueja i no es tornarà a activar fins a la pubertat, on s’iniciarà el cicle menstrual cada 28 dies i l’ovòcit podrà ser fecundat (òvul -> zigot) o no (degeneració de l’ovòcit).

L’exposició a les hormones sexuals abans (efecte organitzador) i després del naixement (efecte activador) és la responsable del dimorfisme sexual. Factors genètics i hormonals del desenvolupament sexual: El la formació de l’individu, una sèrie de cèl·lules es transformen en gònades indiferenciades que esdevindran (en la 4a setmana de la fecundació) en gònades de mascle o femella en funció de si existeix l’expressió genètica Sry. Si la gònada conté Sry (cromosoma Y) correspondrà a un mascle, la absència d’aquest caràcter correspondrà a una femella. Hi han dos hormones responsables de l’expresio dels conductes genitals interns. En els homes, un alt nivell de testosterona (T) fa que es desenvolupi el conducte de Wolff (per a genitals masuclins) i el baix nivell de l’hormona antimülleriana (HAM) que aparegui el conducte de Müller. En dones per altre banda, els baixos nivells de testosterona fan que el conducte de Wolff faci una regressió i, l’absència de l’hormona antimülleriana (HAM), fa que el conducte de Müller es desenvolupi, que determinarà els genitals femenins. *El conducte de Wolff és el que fa que sigui home (gràcies a la testosterona) Tot aquest procés té lloc en el moment de creació de l’embrió, en l’embriogènesi. A més a més, l’hormona dihidrotestosterona (DHT) , ajuda a la maduració dels conductes genitals interna als genitals externs.

La pubertat no s’inicia abans perquè la glàndula pineal inhibeix l’hipotàlem a través de la secreció de melatonina. L’Hipotàlem -> hipòfisi anterior:

  • (^) GH = “estirón”
  • (^) Adenocorticotropines = pèl corporal a les dones
  • (^) Gonadotropines (FSH i LH) = maduració sexual i caràcters sexuals secundaris, es a dir, masculinització i feminització.
  • Tots tenim de tot, la diferència està en la quantitat / proporcióde cada substància. Cicle menstrual femení: Homes -> secreció d’andrògens constant -> producció d’espermatozoides En homes, la FSH i la LH estimulen la producció d’esperma i la secreció de testosterona. Dones -> secreció d’estrògens cíclica -> cicle menstrual (28 dies) El “cilce d’estre” són els cícles periòdics en els que prèviament a l’ovulació, la femella canvia la seva secreció de feromones per atraure al mascle en vistes a una possible fecundació. Les dones, des del moment de la gestació (abans del naixement), tenen cèl·lules reproductores bloquejades en fase meiòtica, es a dir, hi ha un nombre limitat de cèl·lules reproductives femenines, és el que anomenem la reserva ovàrica. Cada 28 dies, 1 o 2 d’aquestes cèl·lules bloquejades anomenades ovòcits (o fol·licles) es desbloquejen i continuen la seva divisió meiotica transformant-se en òvuls. Els que estimulen la maduració de l’ovòcit en òvul són les hormones Estradiol, Hormona fol·licle estimulant, hormona Luteinitzant i la Progesterona; que s’activen / comencen a secretar-se per ordres de l’eix hipotalàmic, hipofisiari i gonadal. La primera hormona que apareix és l’ hormona fol·licle estimulant , que promou el creixement de l’ovòcit/fol·licle. A mesura que creix es secreta Estradiol , que viatja a l’hipotàlem per estimular-lo perque aquest enviï l’ordre de secretar l’hormona Luteinitzant. Aquestes hormones luteinitzants promouran que el fol·licle es trenqui i es generin 2 estructures: l’òvul (pot ser fecundat) i el cos luti (prepara l’organisme per a una possible fecundació abans que aquesta s’hagi produit). Aleshores, hi hagi hagut o no fecundació, l’Estradiol i la Progesterona ajudaran a prepara l’organisme per a un possible embaràs.

A = Estradiol B = Hormona luteinitzant C = Progesterona D = Fol·licle estimulant (ERROR EN EL GRRÀFIC: el pic del fol·licle estimulant hauría d’estar davant de l’ovulació). Què passa a la menopausia? Aproximadament als 50 anys apareix la menopausa i està relacionada amb l disminució d’estrògens i progesterona que alliberen els ovaris. I en situacions de molt estrès? L’hipotàlem no envia ordres a la hipòfisis per l’alliberació de FSH iLH. Els ovaris doncs, no reben els senyals per iniciar el procés de maduració de l’ovari i per tant hi ha amenorreoa. I quin és l’efecte dels anticonceptius hormonals? Consisteix en administrar hormones (Estrògens, progestàgens o combinats) que inhibeixen l’alliberació de FSH i LH a) Progestàgens : inhibeixen l’acció de LH, impedint l’ovulacio (pastilles clàssiques, Parxes, Depro Provera,…). b) Estrògens i progestàgens (combinat): inhibeixen l’acció de FSH (impedint la maduració de l’òvul al fol·licle ) i de LH (no ovulació). (Nuvaring, píldora, …).

  1. INFLUÈNCIES HORMONALS EN LA FUNCIÓ SEXUAL Les hormones interfereixen en la conducta sexual a través de la seva interacció amb el SN: a) Modificació de l’estructura del SN: la masculinització del cerbell Aquest procés es produeix durant el període prenatal i depèn de les hormones gonadals (testosterona). En un principi, el cervell té tendència a ser femení i, per esdevenir masculí, necessitarà un aport hormonal (que durà a terme la masculinització). La testosterona i l’estradiol són substàncies químiques molt semblants entre que provenen de la progesterona que, al seu torn, prové del colesterol. Es produirà la masculinització si la progesterona esdevé testosterona, que es convertirà en estradiol si un enzim anomenat aromatasa actua sobre ell. Les dones es mantindran amb progesterona i estardiol. A les neurones de lhipotàlem existeix molta aromatasa, per tant, quan la testosterona arriba a les cèl·lules de l’hipotàlem es trasnforma en estradiol. Aquest provocarà els canvis relacionats amb la masculinitzacio del cerbell. Però si al final és l’estardiol el que produeix la masculinització del cervell, per què els estrògens de les dones no produeixen canvis en el cervell??? Perquè hi ha una proteïna que es diu alfa-
  • (^) Prolactina : relacionat amb la conducta maternal. Producció de llet Les feromones: (transportar + excitar) Les feromones són una substància química alliberada per un individu i que afecta a un altre. Són molt importants per als éssers vius tant per a períodes de gestació, territorialitat, etc. La major par són captades a nivell olfactori. En els humans…
    1. Tenim un òrgan vomeronasal (OVN) que té neurones quimiosensibles. L’organ vomeronasal (OVN) no sembla contenir receptors neuronals o de tenir un nervi per transportar l’informació. Per tant, tot i que els humans si que produim olors i podem discriminar entre diferents individus en funció d’aquesta (ex. dif entre homes i dones), realment NO hi ha evidència que la conducta social d’un adult es vegi alterada per aquestes olorss. L’evidència existent considera que, a diferència d’altres glàndules, les olos socials tenen un rol minoritari rn la fisiologia reproductiva i el comportament dels humans.
    2. Sincronització del cicle menstrual: la suor axial d’una dona en estadi proper a l’ovulació allarga el cicle menstrual d’altres dones.
    3. Atracció sexual: majors contactes sociosexuals en homes i dones que empraven feromones diluïdes en una colònia (Resultats no replicats).
    4. Activació sexual: l’olor de la parella sexual (la podem reconèixer) té un efecte positiu en l’activació sexual (similar a la veu). No actuarien com a feromones sinó com a indicis sensorials. Tot i així, hi ha una gran controvèrsia en l’efecte de les feromones en humans.
  1. MECANISMES NEURALS IMPLICATS EN LA FUNCIÓ SEXUAL El control de la conducta sexual humana implica diverses xarxes neurals:
    1. NEOESCORÇA -> Cultura (quina info genètica es transmet)
    2. SISTEMA LÍMBIC -> Conducta Emocional (Feromones: regulen la conducta sexual)
    3. Respostes -> TRONC ENCEFÀLIC reflexes -> MEDUL·LA ESPINAL Funcions relacionals i recreatives (AMOR i ENAMORAMENT): Neoescorça i Sist Límbic = 1 i 2 Funció reproductora (CÒPULA): Sistema Límbic i Cervell Reptilià = 2 i 3 Mecanismes neurals de la còpula: Mèdul·la: intervé en l’erecció i l’ejaculació en homes i la lubricació en dones -> poden ser actes reflexes sense la intervenció del cervell. Cerebral: control excitatori i inhibitori dels mecanismes d’ejaculació i erecció. Homes amb lesió medular…
  • (^) Poden tenir erecció i ejaculació amb estimulació mecànica però no tenen orgasmes i no poden tenir sensació que se’ls estimula o de l’ejaculació.
  • (^) Poden tenir “ereccions fantasme” amb un orgasme sense erecció ni ejaculació. L’Hipotàlem (àrea preòptica medial) i l’ Amígdala medial (àrea preopticamedial i nucli ventral), són dues estructues del Sistema Límbic que tenen un paper fonamental en la còpula. Des de l’amígdala s’executen respostes per a controlar els reflexes del tronc i la medul·la espinal. MASCLES: 1r. La informació somatosensorial i de l’escorça convergeix a l’ amígdala media l. En animals també ha quedat demostrada la recepció d’informació quimiosensorial del nervi vomeronasal (feromones). 2n. La informació es trasllada a l’estructura clau en la copulació masculina —> l’àrea preòptica medial de lhipotalem (APM).
  • (^) Estimulació elèctrica promou la conducta de copulació.
  • (^) L’activitat sexual incrementa la descàrrega de neurones a l’APM.
  • (^) La destrucció de APM suprimeix la conducta sexual. 3r. La informació es trasllada al tronc (mesencèfal) —> posta en marxa del mecanisme típic de l’espècie.
  • (^) Substància gris periaqueductal
  • (^) Nucli paragigantocel·lular 4t. La informació viatja fins a la part més baixa de la medul·la espinal (on hi ha els nervis que inherven els genitals) que envia les ordres efectores corresponents.
  • (^) Pluralitat de sistemes d’aparellamen (monogàmia o poligàmia) - (^) Pluralitat d’estratègies reproductives:
    • (^) “ r” : molts fills - poca inversió
    • (^) “ k” : pocs fills - molta inversió
  • (^) Prolongació de l’activitat sexual (més enllà de l’etapa reproductiva: plaer, cond social, etc.)
  • (^) Separació de reproducció (socialització de la conducta sexual)
    1. FASES DE LA RESPOSTA SEXUAL HUMANA Cicle de la resposta sexual humana: Podem observar que la primera fase de desig es mou per estímuls sensorials (HOMES) i psíquics (DONES). Aquest desig pot donar pas a l’exitació (SNV parasimpàtic) amb més o menys intensitat. Aquesta exitació retroalimenta al desig fent que augmenti i es desenvoqui en l’orgasme (SNV simpàtic). L’orgasme està seguit per una ressolució que pot passar per una fase de sacietat / refractarietat abans de que s’estimuli de nou el desig. Fases de la conducta sexual i reproductora: Fase excitació fins a l’rogasme —> PARASIMPÀTIC Orgasme —> SIMPÀTIC
  1. EXCITACIÓ : inici de les respostes fisiològiques HOME DONA Erecció (SN parasimpàtic) Lubricació vaginal (SN parasimpàtic) Augment de tensió de l’escrot Dilatació 2/3 superiors vagina Elevació dels testicles Elevació del coll i cos de l’úter Contraccions irregulars del recte Augment del tamany del clítoris Allisament i elevació dels llavis majors Rubor sexual Increment de la taxa cardíaca Augment de la pressió arterial
  1. MANTENIMENT o MESETA : creix l’estimulació sexual
  2. ORGASME : clímax —> descàrrega involuntària de la tensió sexual -> fase SIMPÀTICA! Mecanismes neurals de l’orgasme:
  • (^) Hipoactivació de l’escorça prefrontal i de l’escorça orbitofrontal —> desinhibició
  • (^) Hiperactivació de les vies del reforç (mesolímbiques) —> plaer i reforç de la conducta (vinculació amb la parella).
  1. RESSOLUCIÓ : pèrdua tensió sexual i retorn a la normalitat Hi ha majors variacions interpersonals en el cicle sexual femení que en el masculí.
  2. PERÍODE REFRACTARI que pot donar a començar o no el cicle altre cop. HOME DONA Nivell màxim d’erecció Contracció de les parets vaginals (plataforma orgàsmica) Testicles augmenten de tamany i arriben a la màxima elevació El clítoris es retira cap a l’interior Fluid preseminal L’úter augmenta de tamany Contraccions del recte Els llavis menors es fan foscos Contraccions involuntàries del recte Rubor sexual Increment de la taxa cardíaca i la pressió arterial S’accelera la respiració HOME DONA Contracció de la uretra i del múscul pèlvic Contracció rítmica de la plataforma orgàsmica (les parets vaginals) Contraccions del penis que provoquen l’ejaculació (SN Autònom) Contraccions de l’esfínter i de l’úter Contraccions del recte Increment de la taxa cardíaca i la pressió arterial S’accelera la respiració HOME DONA Període refractari (període en què és difícil tenir una nova erecció i ejaculació) NO període refractari (multiorgasme si l’home aguanta)

Des d’una perspectiva ontogènica … La formació d’una parella és un procés de desenvolpament que implica canvis al llarg del temps. Amor boig —> Amor romàntic —> amor de companyia Aquests canvis es relacionen amb canvis del funcionament del sistema nerviós i del sistema endocrí. Des d’una perspectiva de mecanismes , l’amr implica les vies neurals i endocrines de la viculació. Hi ha un únic sistema neural de vinculació i està implicat en la formació de tots els vincles afectius: tant parelles com mare/pare - fill, entre d’altres.

- (^) Hormones

  • (^) Vies de reforç : contenen un gran nombre de receptors d’oxitocina. Aquesta hormona està altament implicada en els processos de vinculació. Les persones enamorades i els pares/mares que acaben de tenir un fill mostren més oxitocina en sang. L’activació de les vies d’oxiocina i vasopresina fan que l’amor sigui una experiència molt gratificant. Les vies del reforç implicades en l’amor i el vincle afectiu són similars ales relacionades amb l’addicció a les drogues. A més a més, en els primers mesos de l’enamorament hi ha una disminució dels nivells de 5HT amb un perfil similar a l’observat en l’ansietat, l’estrés i el TOC que provoca angoixa. Estudis de neuroimatge: comparació entre amor romàntic i l’amor maternal

Histocompatibilitat : com decidim quina es la nostra parella? Pels estudis, la tria de parelles a nivell fisiològic està influïda per la compatibilitat a nivell molecular segons els antigens dels individus. Als antigens podem percebre’ls amb la olor corporal.