Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

4. Emocions, Apuntes de Psicobiología

Universitat de Barcelona (UB)Psicobiología
Prof. Josep María Serra Grabulosa

Asignatura: Psicobiologia, Profesor: Josep Maria Serra Grabulosa, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 24/11/2016

laurareina-1
laurareina-1 🇪🇸

4.2

(148)

27 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
4. EMOCIONS
1. EMOCIONS: COMPONENTS PRINCIPALS I TEORIES
1) Les emocions es consideren estats amb una funció regualdora que fomenten la
supervivència de l’organisme -> no són aleatories, sinó que tenen alguna funció, és a dir, es
fan per algun motiu, És una manera molt primitiva de relacionar-nos.
2) Constitueixen un conjunt de respostes fisiològiques (neurovegenetatives i endocrines -> fan
que lemocio es mantingui en el temps), tendències de conducta i sentiments subjectius (en
el cas de l’ésser humà).
3) Porten a l’individu a reaccionar davant d’una situació d’importància biològica o amb un
significat personal. Una emoció s’expressa davant d’un estímul però aquest estímul en
diferents persones no te perquè generar emoció o la mateixa emoció o, fins i tot, generar
diferents emocions en una mateixa persona en diferents moments.
Les emocions són un sistema de com es troba una persona en aquell moment (HOMEOSTASI).
Emoció = patrons de respostes fisiològiques i conductes típiques d’espècie (subcorticals). En els
humans, s’acompanya dels sentiments.
Sentiment = pensament que fem sobre una emoció.
Charles Darwin va trobar que els éssers humans i altres éssers vius compartim conductes on
manifestem emocions bàsiques comunes. Aquest és un mecanisme que dona informació als altres
individus de l’espècie en quin estat ens trobem i provocar l’acostament o l’allunyament de la
persona (supervivència).
Components de les emocions:
>> Components perifèrics:
1. Conducta: moviments musculars apropiats per la situació que els provoca (fàcilment
observables).
2. Activació fisiològica: facilita les conductes i la movilització d’energia per fer moviments
ràpids i amb potència com la fugida.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga 4. Emocions y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

4. EMOCIONS

1. EMOCIONS: COMPONENTS PRINCIPALS I TEORIES

  1. Les emocions es consideren estats amb una funció regualdora que fomenten la supervivència de l’organisme -> no són aleatories, sinó que tenen alguna funció, és a dir, es fan per algun motiu, És una manera molt primitiva de relacionar-nos.
  2. Constitueixen un conjunt de respostes fisiològiques (neurovegenetatives i endocrines -> fan que lemocio es mantingui en el temps), tendències de conducta i sentiments subjectius (en el cas de l’ésser humà).
  3. Porten a l’individu a reaccionar davant d’una situació d’ importància biològica o amb un significat personal. Una emoció s’expressa davant d’un estímul però aquest estímul en diferents persones no te perquè generar emoció o la mateixa emoció o, fins i tot, generar diferents emocions en una mateixa persona en diferents moments. Les emocions són un sistema de com es troba una persona en aquell moment (HOMEOSTASI). Emoció = patrons de respostes fisiològiques i conductes típiques d’espècie (subcorticals). En els humans, s’acompanya dels sentiments. Sentiment = pensament que fem sobre una emoció. Charles Darwin va trobar que els éssers humans i altres éssers vius compartim conductes on manifestem emocions bàsiques comunes. Aquest és un mecanisme que dona informació als altres individus de l’espècie en quin estat ens trobem i provocar l’acostament o l’allunyament de la persona (supervivència). **_Components de les emocions:

Components perifèrics:_**

  1. Conducta : moviments musculars apropiats per la situació que els provoca (fàcilment observables).
  2. Activació fisiològica : facilita les conductes i la movilització d’energia per fer moviments ràpids i amb potència com la fugida.
  • (^) SN Autònom / SN vegetatiu: musculatura i òrganis interns: freq. cardíaca, act. glàndules sudoríperes, dilatació de la pupila, etc —> resposta neurovegetativa.
  • (^) Sisema enodcrí (hormones): reforça la resposta neurovegetativa i del SNA. Canvis que impliquen l’augment o la disminució de diverses hormones que provoquen canvis a nivell conductual i vegetatiu. - (^) Medul·la Suprarrenal (adrenalina i NA) —> promouen l’augment del flux sanguini a la sang i la conversió dels nutrients emmagatzemats en glucosa. - (^) Escorça suprarrenal (hormones esteroides) —> també contribueixen que hi hagi més glucosa disponible en sang. La part motora / vegetativa es pot veure modulada pels sentiments, és a dir, després d’un temps, mitjançant el pensament es pot controlar la resposta emocional (ex. allargar l’angoixa i les seves implicacions fisiològiques, calmar les emocions -> clamar el SN i SE, etc). Ex. en un accident, una persona normal tindrà un predomini dels components perifèrics (+emocionalitat i resposta vegetativa i endocrina) i en un policia predominara la part central (es controlarà més). La resposta emocional inicial però el més segur es que sempre aparegui amb la mateixa intensitat. >> Components centrals Experiència subjectiva (SENTIMENTS): és l’experiència subjectiva de l’emoció. Depenent del correcte funcionament de:
  • (^) L’escorça orbitofrontal
  • (^) L’escorça cingulada anterior
  • (^) L’escorá parahipocampal Teories de les emocions:
  1. James i Lange : que va primer la reactivitat fisiologica o l’emoció? L’autoobservació dels canvis fisiològics que experimenta el nostre organisme enfront un estímul dóna lloc als sentiments. Els sentiments podem tenir-lo en qualsevol moment, encara que no hi hagi una reacció fisiològica, ja que té un gran component del pensament. Estímul —> resposta fisiològica —> Emoció
  2. Cannon i Bard: tampoc es necessita escorça cerebral per tenir resposta emocional. Les resposetes fisiològiques són inespecífiques i apareixen després que les emocions. Davant un estímul, l’escorça cerebral decideix quina és la resposta adequada i simultàniament prepara al SN simpàtic per respondre el més ràpidament possible. S’activa separadament però al mateix temps la fisiologia (resposta física - corporal) i el sentiment (sensació conscient de l’emoció). És l’escorça on es genera l’experiència conscient de l’emoció o sentiment. Estímul —> interpretació —> Emoció / resposta fisiològica

Quantes emocions tenim? Hi ha un conjunt d’emocions bàsiques amb diversos matisos d’intensitat que explicarien la varietat i complexitat emocional humana. Totes les classificacions són arbitràries i discutibles. Una possible classificació seria 8 emocions bàsques agrupades en 4 parells d’oposats:

  • (^) Alegría / tristesa
  • (^) Afecte / fàstic
  • (^) Enfadat / por
  • (^) Expectació / sorpresa
  1. SISTEMES NEURALS IMPLICATS Tècniques d’estudi de les bases neurals de les emocions: 1) ESTUDIS DE LESIÓ a) Gossos “descerebrats”: es separa l’escorça cerebral de la resta. No interpretaran correctament els estímuls que provoquen aquesta resposta emocional o no les dirigiran bé, és a dir, la resposta emocional serà inadequada. Per tant, l’escorça cerebral és necessària per la resposta emocional.
  • (^) Atacs de fúria descontrolada (bordar, grunyir,…) quan se’ls tocava —> les emocions es processen, en part, a nivell subcortical.
  • (^) “Fúria falsa”: no podien realitzar un atac ben dirigit —> entre els rols de l’escorça cerebral destaca el d’interpretar la situació i promoure o inhibir la resposta emocional. b) Circuit de Papez i sistema límbic : consisteix en un circuit circular que envolta totes les estructures subcorticals -> format per parts corticals i parts subcorticals. Al principi es pensava que era autònom (no necessitava escorça prefrontal) però després es va veure que si hi tenia un paper important. Format per: Cosos mamil·lars, Fòrnix, Hipocamp, Hipotàlem +++ (experiència conscient de l’emoció) , Tàlem anterior, Escorça cingulada i sist límbic: amígdala i escorça prefrontal. c) Síndrome de Klüver - Bucy: lesió bilateral al lòbul temporal (especialment a l’amígdala)
  • (^) Hipersexualitat
  • (^) Hiperoralitat
  • (^) Anosognòsia d’agressivitat d) Lesions bilaterals de l’amígdala: no reacció de por e) Lesió de l’escorça orbitofrontal: es produeix un canvi en la personalitat del subjecte -> més susceptible emocionalment i respostes emocionals inadequades. No es descrimina el socialment permés i el que no ho és (desfrontalització). Pot aparèixer també amb traumatismes cranioencefàlics o per demencies.
  • La informació arriba als òrgans sensorials: org sens ——> Tàlem ——> Escorça (percepció = arees d’associació -3aries-) vies sensació ——> Amígdala: dona la valència emocional: és la que ens dona la quantita d’emocio que hi ha + té reflexos i aprenentatge -> Resposta —> Conductual = RESPOSTA EMOCIONAL —> Endocrina —> Vegetativa L’amígdala envia informació a l’hipocamp, on es relacionen les emocions del moment amb les experiències prèvies. La informació s’acaba processant més finament en l’hipocamp i es fa un mapa mental especial del context. Les memòries que genera l’hipocamp es guarden a l’escorça cerebral i surten a través del fòrnix (una de les vies de sortida de l’hipocamp). Del fòrnix s’envia als cossos mamilars de l’hipotàlem i d’allà cap a l’escorça cerebral, passant per l’escorça cingulada però el circuit no s’acaba aquí. La pròpia escorça a través de l’escorça cingulada, envia informació a l’amígdala, que podrà regular la resposta que està donant l’amígdala. 6) ESTUDIS D’ESTIMULACIÓ CEREBRAL I DE NEUROIMATGE FUNCIONAL Lateralització del processament emocional: hi ha diferències hemisfèriques en el processsament de les emocions.

- (^) L’hemisferi dret (HD) seria l’especialitzat en el processament de les emocions d’altres persones. Aquesta asimetria en l’expressió i el reconeixement de les emocions també es pot veure amb tasques d’escolta dicòtica -> les persones identifiquen millor els missatges per l’oïda esquerra que a la dreta (respecte l’emocionalitat). Orella esquerra: millor identificació del to emocional Orella dreta: millor identificació del contingut del missatge. - (^) L’hemipart esquerre de la cara (controlada per l’HD) és més expressiva que la dreta. Regions cerebrals pel processament emocional: Cada emoció té un patró d’activació diferent… Experiment Damasio et al.: Objectiu = estudi dels patrons d’activació cerebral durant l’experiència de diferents emocions. Mètode = voluntaris sans; auto-record d’experiències d’alegria, trsitesa, por/enuig i neutres (fer senyal quan comencessin a experimentar l’emoció); activació cerebral: PET; i meusres fisiològiques (conductància de la pell i taxa cardíaca).

Estudis de condicionament clàssic: a)E. elèctric —> activació SNA + paralització b)E-elèctric — llum c)Llum —> activació del SNA: idem A Davant de tots aquests aprenentatges sempre s’activa l’amígdala, per tant, si aquesta es lesiona no es podrà donar el condicionament. *SNA: salt, augment taxa cardíaca, respiració, alliberació d’hormones de l’estrès Estudis amb població normal: es presenten diferents estímuls amb diferents valors emocionals i es mesura amb tècniques de neuroimatge com s’activa l’amígdala. Les imatges amb contingut emocional mostren una major activació en l’amígdala. Estudis amb persones amb transtorns de pànic: = que amb estudis amb població normal. L’amígdala dona una primera resposta endocrina, vegetativa i conductual però és una resposta molt ràpida i general. Com més anem processant la informació es modula aquesta reposta. AFERÈNCIES:

  • (^) Tàlem: aferències sensorials
  • (^) Escorça sensorial primària i secundària i escorça d’associació terciària: estímuls sensorials processats que modulen la resposta de l’amígdala.
  • (^) Hipotàlem: informació de l’equilibri intern del propi organisme.
  • (^) Formació hipocampal: activa les memories per dir si la informació és novedosa o no i quina informació ens pot ser útil. EFERÈNCIES:
  • (^) Hipotàlem
  • (^) Conductual - Mesencèfal (SN-Somàtic): respostes motores o patrons de conducta Vegetatiu - Bulb (SN Vegetatiu) Endocrí - Hipòfisi (S Endocrí)
  • (^) Formació hipocampal
  • (^) Escorça orbito-frontal Tota la informació (estímuls i context) arriba al Tàlem i d’allà a l’Escorça Sensorial Primària per que sigui associat i entès; i a l’amígdala, on es dona un sentit emocional.

Amígdala, escorça somatosensorial i escorça prefrontal: En situacions habituals, complexes i emocionalment rellevants de la vida quotidiana, les 3 estructures actúen en paral·lel: l’amígdala proporciona una evaluació ràpida i automàtica dels aspectes potencialment amenaçants i perillosos de la situació; el còrtex prefrontal assòcia elements de la situació amb elements de situacions passades i desencadena una representació de l’estat emocional corresponent (un estímul amb emocionalitat augmentarà el nivell de processament i de record -> facilitarà que es presti més atenció als estimuls emocionals; mentre que el còrtex somatosensorial de l’hemisferi dret s’activa quan es necessita una representació detallada i general de l’estat orgànic associat a l’emoció. Es provable que aquestes 3 estructures estiguin implicades en un conjunt complex de procesos, com la presa de decissions o l’interacció social amb altres individus. Si l’estímul ens provoca molta emocionalitat, l’informació de l’amígdala s’enviarà a l’hipotàlem, que generarà respostes motores, l’activació del SN autònom i de les hormones HPA generant respostes emocionals corporals. L’hipotàlem també generarà l’activació de neuromoduladors cerebrals. L’escorça cingulada és el punt intermig entre allò físic i allò emocional. Davant d’un estímul nou, podem reaccionar de manera molt intensa (l’escorça deixa passar molta emocionalitat), mentre que, un cop s’ha analitzat l’estímul i veiem que la reacció ha estat desmesurada, la pròxima vegada que se’ns presenti canviarem l’estratègia i no deixarem passar tanta emocionalitat.

  1. FUNCIONS DE LES EMOCIONS
  • (^) Motivació conductual: excitació general i específica (afecta a tot el sistema vegeariu i endocrí). Ex. En vista a una serp la por ens motiva a còrrer - (^) Coneixement: adquisició o record de coneixements o conductes pertinents.

A més, les neurones mirall estarien relacionades també amb aquest mecanisme. Estructures pel reconeixement de les emocions:

  • (^) Amígdala : està altament implicada en el reconeixement de les emocions facias (negatives), NO en el to de veu!
  • (^) Ganglis Basals : relacionats amb el reconeixement del fàstic. Les persones amb Corea de Huntington o TOC perden la capacitat per reconèixer les expressions facials de repugnància. - (^) Escorça somatosensorial
  1. LA RESPOSTA D’ESTRÈS Definicions bàsiques: Estressor = condicions d’amenaça, demanda, desafiament o pèrdua que posen en perill l’integritat de l’organisme. Resposta d’estrès = reacció fisiològica que acompanya les emocions negatives i que permet utilitzar una gran quantitat de recursos energètics per desenvolupar conductes de lluita i de fugida. Seria el conjunt de reaccions que té l’organisme enfront d’unes demandes superiors al que pot suplir en aquell moment. L’estrès és vist com un repte, si el podem superar hi ha una resposta a l’estrès positiva, si no es pot superar i es va acomulant hi haurà una resposta a l’estrès negativa. Hi ha dos grans eixos d’actuació fisiològica que s’activen en un organisme sotmès a estrès:
  • (^) Eix neural: actuació ràpida i d’efectes curts
  • (^) Eix endocrí: actuació més lenta i d’efectes llargs Aquests dos eixos s’uneixen formant l’ eix neuroendocrí , que està regulat per l’hipotàlem, que s’encarrega de la resposta a l’estrès quan es genera un desequilibri en l’homeostasi. 1. Eix neural Activació del SN simpàtic , que facilita recursos per fer front a aquesta situació provocant un desgast ; i el SN somàtic. —> Permet preparar l’organisme per respondre a l’amenaça

2. Eix neuroendocrí Prepara l’organisme per a l’intensa activitat corporal de respondre a l’estressor (atac o fugida). És el sistema més directament relacionat amb la resposta motora. Estimula la medul·la suprarenal —> segregació A i NA Els efectes són similars a l’estimulació simpàtica però més duraders:

  • (^) Augment de la pressió sanguínia
  • (^) S’accelera la freqüència cardíaca
  • (^) Augmenta l’eficàcia de la contracció muscular
  • (^) Augmenten els nivells de glucosa en sang 3. Eix endocrí Permet que l’organisme mantingui en el temps la resposta d’estrès. Els efetes d’aquest mecanisme són els responsables de l’afectació de la salut. Té 4 subeixos:
  • (^) Eix somatotòpic: Alliberació de GHRH —> secreció de l’hormona del creixement (GH) M ovilització de glucosa i àcids grassos lliures. - (^) Eix tiroideu: Alliberació de TRH —> secreció de l’hormona estimulant de tiroides (TSH) Acceleració del metabolisme - (^) Eix hipofisiari posterior: Alliberació de vasopresina Efectes antidiurètics - (^) Eix hipotalàmic - hipofisiari - adrenal (CIRCUIT NEUROENDOCRÍ): Alliberació de glucocorticoides (cortisol, cortisona i corticoesterona) Regulació del metabolisme i resistència a l’estrès
  • (^) Acceleració de metabolització de proteïnes a aminoàcids
  • (^) Promouen síntesi de glucosa
  • (^) Augmenten resistència a l’estrès
  • (^) Promouen manteniment de presió normal (en casos d’hemorràgia)
  • (^) Immunosupressió (inhibeix la producció d’anticosos) *El que produeix més efectes nocius per la salut És un sistema que s’autoregula ell mateix, ja que aquestes hormones en excès són tòxiques i, si determina que n’hi ha moltes, ja no n’alliberarà més. Tot i així, si l’estrès és molt fort o sostingut en el temps, es generarrà un excès de les 3 hormones i provocarà danys sobre l’organisme.

Bases neurals de la conducata agressiva: Agressió intraespecífica = HIPOTÀLEM MEDIAL —> MESENCÈFAL: SGP dorsal Agressió interespecífica = HIPOTÀLEM LATERAL —> MESENCÈFAL: SGP ventrall

  • (^) L’escorça prefrontal i nhibeix l’agressivitat impulsiva.
  • (^) L’escorça orbitpfrontal modul·la la conducta agressiva segons el context social L’amígdala és a que determina quina part de l’hipocamp s’ha d’activar en funció de l’estímul. Els humans, gràcies a l’escorça orbitofrontal i la prefrontal, som capaços de modular i prendre decisions d’estimular o inhibir la resposta i controlar els impulsos. A més a més, som capaços d’ajustar aquesta conducta al context social. Per tant, en humans, l’escorça orbitofrontal és l’intermediari entre els circuits neurals de la resposta emocional immedata i el control de les conductes complexes. S’encarrega doncs del control de les reaccions emocionals tenint en compte el context social (judici social)
  1. INFLUÈNCIES HORMONALS I NEUROQUÍMIQUES Molts tipus de conducta agressiva estan relacionats amb la reproducció —> les hormones tindran un paper clau. Els andrògens (la testosterona): alts nivells de testosterona és relacionen amb més conductes agressives en homes i dones. Estudis: 1. Mesura nivells de testosterona en gent violenta Homes i dones engarjolats, els nivells de testosterona correlacionen amb diferents mesures de violencia com el tipus de crim. També pot estar relacionada una manca de recursos cognitius que fa que només puguin resoldre problemes mitjançant conductes agressives (no només es pot explicar per la testosterona). 2. Modificació dels nivells de testosterona: per excés a) Injecció de testosterona a l’àrea preòptica medial de l’hipotàlem en rates promou agressió entre mascles. La injecció en femelles fa augmentar el nombre d’atacs a altres femelles.
  • L’àrea preòptica medial de l’hipotàlem està implicada en la coducta sexual dels mascles, la conducta maternal i l’agressivitat entre mascles. b) S’estudia un uter de ratolina i es meusra la cond agressiva dels seus fills —> les femelles que en la gestació estaven situades entre dos mascles tenien, a nivell prenatal, valors més lats en testosterona en sang i d’adultes mostraven més conductes agressives.

3. Modificació dels nivells de testosterona: per defecte Consisteix en una castració química en una mostra de delinqüents sexuals que intenta disminuir els nivells de testosterona. El problema és que es tracta d’un tractament voluntari però cal complir una serie de característiques. Tampoc està clar que aquests programes siguin realment efectius. Aquests estudis podrien suposar un avenç en el tractament de càncer de pròstata. Una altre hormona que influeix es la serotonina , es a dir, com més serotonina menys agressivitat.