¡Descarga 4. Model PEN (Eysenck) (BLOC1) y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
4. MODEL PEN - EYSENCK-
Eysenck estava completament en contra del psicoanàlisis considerant que, en el pitjor dels casos, aquest era una pseudo-ciència. Ell volia retornar a la psicologia científica i era molt crític i polèmic respecte a la seva opninió sobre altres teories. Va voler diferenciar la psicologia de la psiquiatria. El model d’Eysenck és un model causal per poder predir la conducta a través de mètodes experimentals, cosa que ens assegura que una variable controlada és la possible causa del comportament. Es basa en diferents dimensions bipolars respecte a trets bàsics de la personalitat (neurticisme, psicoticisme, etc.), es a dir, un subjecte es pot definir segons les dimensions bipolars en una situació determinada. La seva idea de personalitat no deixa de ser un constructe teòric que és necessari per entendre el comportament. L’enfoc de la Teoria PEN d’Eysenk és el que anomenem top-down , es a dir, estudia la conducta del subjecte en la seva vida quotidiana i realitzant estudis experimentals i alhora, busca els antecedents (causes) llunyans fins a identificar quina és l’herència biologica que s’identifica amb la personalitat. Segons Eysenk, el primer nivell en el qual fonamentar l’estudi de la personalitat és la conducta social o comportament del subjecte, mentre que l’últim nivell seria l’ADN del pacient. Amb el pas del temps, es va començar a descobrir que certs trets de la personalitat es corresponien amb determinats gens (antigament no es sabia).
Una dimensió més propera per estudiar de la personalitat del subjecte seria la seva educació des del punt de vista dels mediadors biològics ( SNC i SNA ). Per tant, podríem dir que es basa en la conducta de l’individu (conseqüències properes o llunyanes) però no perd de vista l’estudi dels antecedents. EXEMPLE: Genotip-Fenotip de l’Extraversió -> Quan parlem d’un subjecte extraversiu, no només ens interesa si és més o menys social, sino altres aspectes de la dimensió com serien el nivell d’atenció, umbrals sensorials, més rapidesa i menys exactitut, nivell d’excitació/inhibició cortical, condicionament, etc. Això implica que estem enllaçant conceptes biològics/genètics amb procesos superiors com seria l’aprenentatge. Segons l’essència top-down de la Teoria PEN, entre la conducta basada en trets de personalitat (primer nivell) com en els gens (útlim nivell), hi ha diferents nivells d’anàlisi.
1) EXTRAVERSION (la introversió s’explica per la negació d’aquestes característiques)
- (^) Gregarisme: sociabilitat i expresivitat que fa que el subjecte es senti més agust amb la companyia d’altres persones i que la busqui.
- (^) Afecte positivo: vitalisme i optimisme, disposició per a l’entusiasme. - (^) Inhibició del SNC = baix AROUSAL
- (^) Activitat conductual: subjecte pro-actiu Com el model d’Eysenk és un model biològic , l’autor estableix un nivell d’heretabilitat d’entre 54-74% (força alta). El subjecte extrovertit és correspondria amb el tipus humoral sanguini de la tipologia clàssica mentre que l’introvertit amb el melancòlic. Des del punt de vista descriptiu, hi han 9 trets que s’estableixen per estudiar l’Extraversió segons el model Bidimensional. Actualment però, el més complert dels models (EPP/E) només estudia 7 trets: Sociabilitat, Activitat, Assertivitat, Expresivitat, Ambició, Dogmatisme i Agressivitat*. Segons la jerarquia Top-Down definiriem l’estraversió així:
Fonaments biològics de l’Extraversió: Hem de diferenciar el que és l’excitacio cortical o l’excitació del comportament. Hi ha una relació inversa entre l’excitació cortical i la conductual -> quan el còrtex està excitat presentem una menor excitació motora. Quan parlem de diferències entre introvertits i extravertits SEMPRE ens referim a l’aspecte cortical de l’excitació (tot i que el que observarem és la conducta). Segons la teoria d’Eysenck, activació i activació cortical són conceptes diferents:
- (^) Activació cortical (fa referencia al SNC) = substituible per Arousal. >> TEORIA DE LA REACTIVACIÓN O DEL AROUSAL: l’Arousal (Reactivació) es correspon a l’excitació general del SNC (escorça cerebral) generada per la formació reticular o SARA (Sistema Activador Reticular Ascendent) que te a veure amb l’Alerta cortical. La formació reticular actuaría donant energia per mantenir els nivells d’activició cortical i, si es veu afectada, es modificaran els nivells d’excitació i inhibició del subjecte. S’han indentificat dos vies diferents mitjançant les quals es pot produir Arousal o Activació a nivell cortical:
- de la fromació reticular fins al SNC -> SARA
- de la fromació reticular al Sistema Límbico -> Hipotàlem Per distingir si esta activada una via o una altre simplement és veure si el subjecte presenta emocionalitat (Sistema Límbic) o no (SARA). Per tant, es pot donar que un subjecte presenti molta activitat cortical però no emocionalitat. Ara es defineixen els introvertits com els que tenen més arousal i els extrovertits els que menys. Diferències en processos sensorials: Supòsits -> L’arousal actua com a amplificador sensorial, es a dir, com més arousal més sensible és el subjecte a l’activitat estimular. A més a més, hi ha una relació curvilínia entre l’arousal i el tono hedónico (lo bé que es sent una persona en front un estímul). Això implica que, com més nivell d’estimulació tingui un intrivertit menys còmode estarà mentre que l’extrovertit més. Els punts I i E són els punts òptims d’activació en extravertits (E) i en introbertits (I).
2) NEUROTICISME (Intensitat Emocional)
- (^) Biaix cognitiu negatiu (amenaça -> ansietat/emocionalitat -): hi ha una tendència del subjecte a interpretar negativament succesos neutres, es a dir, veuen amenaces més freqüentment que els subjectes emocionalment estables.
- (^) Baixa tolerància a l’estrés (físic/psicològic): els hi afecten abans diferents situacions tant fisiques com psicologiques.
- (^) Inestabilitat emocional (augmenta l’intensitat / reactancia 2ª): els subjetes neuròtics tenen reactància secundaria, es a dir, els hi costa reestablir l’estabilitat emocional (triguen més temps).
- (^) Sobreactivació del SNV (somatització): relacionat amb els procesos de defensa (fugir, atacar, defensar-se, etc.) de manera que és molt provable que les persones inestables emocionalment presentin variacions en aspectes psicosomàtics (ex. ritme cardiac, mal de panxa, etc.). Com el model d’Eysenk és un model biològic , l’autor estableix un nivell d’heretabilitat d’entre 42-64%. El subjecte neuròtic és correspondria amb el tipus humoral colèric de la tipologia clàssica mentre que l’estable emocionalment amb el flemàtic. Des del punt de vista descriptiu, hi han 9 trets que s’estableixen per estudiar el Neuroticisme segons el model Bidimensional d’Eysenk.
- no podem definir una persona introvertida com a tímida -> sino que hauriem de dir reservat (segons Eysenk). Actualment però, el més complert dels models (EPP/E) només estudia 7 trets: Ansietat, Inferioritat, Infelicitat, Culpabilitat, Dependència, Hipocondriasis i Obsesivitat. El terme timidesa neuròtica NO s’ha de confondre amb la timidesa d’introversió:
- (^) Timidesa neuròtica -> representa al subjecte que en situacions socials es sent incòmode, ansios, amb malestar, etc. És la persona que evita situacions d’aquestes per la incomoditat que li genera pensar en totes les possibles amenaçes imaginaries.
- (^) Timidesa introversió -> representa al subjecte que no presenta malestar respecte a les situacions socials preò prefereix no relacionar-se a causa de l’elevada excitació cortical. Tot i així, manté bones relacions quan toca amb l’altre gent.
Eysenk defineix al subjecte neuròtic com a una persona ansiosa, preocupada, freqüentment definida, dorm malament, és emotiu, mal adaptat, etc. Es preocupa constantment per a una possible situació juntament amb una forta resposat emocional. Segons el test més actual, el Neuroticisme es defineix així: Fonaments biològics del Neuroticisme: A nivell cortical, l’activació del neuroticisme correspon a l’excitació general del SNV generada pel Cerbell Visceral, és a dir, pel Sistema Límbic (hipotàlem, hipocamp, amígdala, septum i cingulo) que tenen a veure amb la VIDA EMOCIONAL. Com ja he dit abans, l’ANISETAT es generaria com a conseqüència de percebre amenaces en majr mesura que un subjecte estable emocionalment. Però com podem diferenciar-la de la POR? Segons Spielberg, és possible diferenciar la por de l’ansietat depenent del tipus o de les característiques de l’amenaça. La seva teoria defensa que tots els subjectes acutaran de manera semblant en front el perill (por) però diferent respecte a les amenaces a la seva autoestima (ansietat).
Resiliencia: capacitat de recuperar l’estat inicial un cop s’ha tingut la tensió, l’estat crític, etc. (per treure l’estrés). 3) PSICOTICISME (duresa)
- (^) Duresa afectiva (insensibilitat, impulsivitat, temeritat, agresivitat)
- (^) Psicoticisme vs Sociopatía (conducta antisocial-delictiva)
- (^) Hipòtesis de vulnerabilitat inespecífica (poligénica, testosterona, -MAO, -5-HT, +DA, +HLA B27) >> Hipòtesi poligènica: defensa que existeixen diferents gens inespecífics dels quals en podem saber la quantitat. Amb això, sabriem si un subjecte té més o menys disponibilitat de desenvolupar un transtor com esquizofrenia o bé maniaco-depresius (però no podríes assegurar quin). - (^) Menor fundamentació experimental Com el model d’Eysenk és un model biològic , l’autor estableix un nivell d’heretabilitat d’entre 60-80% (força alt). Des del punt de vista descriptiu, hi han 9 trets que s’estableixen per estudiar el Psicoticisme segons el model Bidimensional d’Eysenk. Actualment però, el més complert dels models (EPP/E) només estudia 7 trets: Temeritat, Impulsivitat, Irresponsabilitat, Recerca de sensacions, No empatía, Duresa i No pràctic. Segons aquest test més actual definiriem el Psicoticisme així:
*El Psicoticisme es relaciona amb persones antisocials En la dimensió del Psicoticisme, un nivell alt correspondira a una persona impulsiva, hostil, agresiva, psicopata, esquizoide, depresiu unipolar, amb transtorns afectius, etc. Per altre banda, en el pol oposat trobariem a una persona amb control d’estímuls i comformista , també altruista, sociabilitzada, empàtica i convencional.
En resum, amb les 3 dimensions d’Eysenck podem definir una gran part de la
personalitat.
