Acció Socioeducativa i Diversitat Funcional
PAC1: The Butterfly Circus”
THE BUTTERFLY CIRCUS
En aquesta PAC hem treballat al voltant de la diversitat funcional, de com
l’hauríem d’afrontar, de com jutjar a les persones evitant els estereotips fixats
socialment, i a conèixer la importància de saber valorar les capacitats i no fixar-
nos en les seves disfuncions. Això es veu reflectit en el llenguatge que utilitzarem.
Vivim en una societat en la que necessitem crear categories per classificar-ho tot,
i tal com van expressar Cabré, Estopà i Feliu, (2001), la forma de dirigir-nos a les
persones és depenent de la cultura i l’ús lingüístic. Hauríem d’intentar que
aquestes classificacions fossin positives per tal de no suposar un altre
obstacle en la formació emocional i personal de l’individu, ni en la seva vida
diària. Per exemple, al curtmetratge veiem com el cap del circ on estava el Will, es
dirigia a ell com a “estúpid invàlid”, suposant una negació de les capacitats del
Will i dificultant-li una evolució. Un altre cas que exemplifica les conseqüències
d’aquestes classificacions, és quan Will era presentat com a “Un hombre ... si se
le puede llama así, al que hasta Dios le ha dado la espalda”. Això suposava una
incidència negativa en l’autoconcepte del Will.
Serà important també, com comenta Wolfensberger, que a més de valorar a les
persones, els assignem rols significatius que s’allunyin dels estereotips
negatius creats entorn la diversitat funcional. Això ens permetrà tractar a la
persona afectada lluny de penes o d’infantilitzar-los, sense visualitzar-los com a
nens petits als que se li han de buscar tasques, on l’objectiu primordial no és el
desenvolupament de la persona. Això només són aspectes negatius, tant per
treballar l’autonomia del subjecte, com per a la normalització de la situació. Un
exemple és quan Will demana ajuda per creuar el riu, Méndez li nega,lo que lluny
d’infantilitzar-lo, possibilita que Will hagi d’esforçar-se i conèixer les seves
capacitats.
En quant a la normalització de la situació, és important que existeixi la
possibilitat de portar una vida lo més “normal” possible, facilitant allò
necessari per a aconseguir-ho. Com comenta Caspar (1998), és important ser
conscient de la realitat de les persones amb diversitat funcional, reconeixent les
seves diferències, a la vegada que la seva part humana. Això és possible amb lo
1
