1. Per un educador social pensar, elaborar i llegir models d'acció socioeducativa és
importantíssim per portar a terme la seva tasca, és a dir no pot entendre l'acció social
sense la pràctica i la teoria, si fos així, la pràctica no té cap sentit sent una activitat amb
poc fonament i la teoria sense pràctica queda buida; per aquest motiu un educador té que
posar en marxa models d'acció socioeducativa amb una mirada crítica per tal de
transformar.
Els models d'acció socioeducativa ens ajuden a donar respostes al desafiament de
l'estructura de l'educació del subjecte tenint en compte el seu moment històric.
El tractament que farem de cada model no seran casualitats, sinó que estaran posicionats
segons els educadors, les institucions, les polítiques públiques...etc.
Cal tenir en compte que hi ha una relació molt estreta entre model i pràctica, el
model intenta deixar clar com entén el món i què considera l'agent de l'educació social
envers a la persona amb qui treballa, els continguts culturals que transmet, les
metodologies utilitzades, el marc institucional i evidentment la seva funció com agent
educatiu. L'acció social no consisteix en donar una resposta immediata a la demanda que
el subjecte fa, sinó que ha d'intentar crear un espai d'interrogants per tal d'afavorir un
vincle educatiu amb el subjecte. Sempre s'ha d'interposar entre els subjecte i l'educador
un camp intermediari que és la professionalitat, aquest fet permet a l'educador interrogar-
se abans de respondre, proposant una acció fins a poder formular una hipòtesi, tal i com
assenyala Weber és una hipòtesi ja que ni el subjecte es dóna compte de la causa del seu
acte i l'educador ha de saber a qui es dirigeix. Per tant l'acció educativa és una resposta
mediada no una resposta directa.
El model planteja un espai de reflexió sobre l'acció o praxi educativa, formulant
hipòtesis: quins conflictes apareixen, què està passant, per què...sense una finalitat prèvia
obert als esdeveniments, a la imprevisibilitat, considerant sempre el subjecte. L'acció
socioeducativa no consisteix en insistir sinó en existir una trobada entre agent i subjecte al
món de la cultura, és a dir, es posa en joc l'inter-est, intervenint: allò donat (cultura plural),
lloc de l'nter-est i el vincle educatiu.
L'educació consisteix en dos elements l'agent de l'educació, el qual la seva tasca
és transmetre el patrimoni cultural i l'altre el subjecte que s'apropia i transforma aquesta
herència cultural. Sent aquesta la clau de l'educació, si l'educador està interessat en la
cultura plural promou que el subjecte estableixi un vincle amb la cultura. (Herbart).
És innegable que les persones requereixen d'altres persones per la seva subsistència,
sense deixar de banda l'època, les costums la cultura del moment històric i evidentment
ELS MODELS I LES PRÀCTIQUES D'EDUCACIÓ SOCIAL Mireia Farrés Garcia
