Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Acció Socioeducativa UB, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: educacio, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 05/10/2017

damms
damms 🇪🇸

3.9

(7)

6 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Tema 1 LA FAMILIA: la família i atenció a la infància.
Entorn natural de l’infant, el nucli familiar és el primer context, seguit de com a context final la
societat.
Infància en risc: infant que segons unes característiques es troba en una fase de
desenvolupament que necessita un suport en aquest procés.
1. MODELS FAMILIARS acompanyen a l’infant en el procés de desenvolupament i
cobreix les seves necessitats bàsiques.
Monoparentals
Adopció : estadis inicials del seu desenvolupament ha tingut un abandonament o
rebuig ( dificultat)
Fam acollida ( extensa ) : nens cuidats per uns avis.
Fam reconstituïda
Fam homoparental
Fam tradicional
2. TRETS COMUNS DELS MODELS FAMILIARS
Tamany : unitats familiars petites o bé grans
Parentiu : nucli familiar amb relacions entre ells ( pare de, germà de...) Pot existir el
parentiu, però no la relació associada positiva.
Convivència : tenir els mitjans per satisfer necessitats emocionals i físiques.
Solidaritat : en el sentit de preocupar-se per el benestar.
Historia en comú : un nen adoptat potser no sap quina es aquesta historia ( d’on son
els pares, m’estimaven?...)
Obligacions legals :
Tenir cura dels menors . Quant una persona no cura dels menors i una
altre té la necessitat de tenir un menor, es crea una necessitat social.
Tenir cura dels membres dependents.
3. IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA
Unitat de convivència
Unitat de consum
Unitat de socialització
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Acció Socioeducativa UB y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Tema 1 LA FAMILIA: la família i atenció a la infància.

Entorn natural de l’infant, el nucli familiar és el primer context, seguit de com a context final la societat.

Infància en risc: infant que segons unes característiques es troba en una fase de desenvolupament que necessita un suport en aquest procés.

  1. MODELS FAMILIARS – acompanyen a l’infant en el procés de desenvolupament i cobreix les seves necessitats bàsiques.
  • Monoparentals
  • Adopció : estadis inicials del seu desenvolupament ha tingut un abandonament o rebuig ( dificultat)
  • Fam acollida ( extensa ) : nens cuidats per uns avis.
  • Fam reconstituïda
  • (^) Fam homoparental
  • Fam tradicional

2. TRETS COMUNS DELS MODELS FAMILIARS

  • Tamany : unitats familiars petites o bé grans
  • Parentiu : nucli familiar amb relacions entre ells ( pare de, germà de...) Pot existir el parentiu, però no la relació associada positiva.
  • Convivència : tenir els mitjans per satisfer necessitats emocionals i físiques.
  • Solidaritat : en el sentit de preocupar-se per el benestar.
  • (^) Historia en comú : un nen adoptat potser no sap quina es aquesta historia ( d’on son els pares, m’estimaven?...)
  • Obligacions legals :
  • Tenir cura dels menors. Quant una persona no té cura dels menors i una altre té la necessitat de tenir un menor, es crea una necessitat social.
  • Tenir cura dels membres dependents.

3. IMPORTÀNCIA DE LA FAMÍLIA

  • Unitat de convivència
  • (^) Unitat de consum
  • Unitat de socialització
  • Suport econòmic
  • Suport emocional

LA FAMILIA COM UNITAT DE SOCIALITZACIÓ.

Família / escola/ mitjans de comunicació : transmeten valors existeix coordinació entre els tres? La família i escola transmeten un model i valors que en moltes ocasions els mitjans de comunicació trenquen. Han d’aconseguir transmetre aquests valors i normes de forma que afavoreixin.

Família i escola : les dues institucions més importants de forma socialitzadora, transmeten valors i normes que xoquen amb els mitjans de comunicació.

LA FAMILIA COM A SUPORT MATERIAL I EMOCIONAL.

S’encarrega de proveir seguretat material i emocional necessitats bàsiques.

Diferent capacitat d’observació i mesura d’allò material i emocional s’observen de forma diferent. Les necessitats materials poden ser més visibles que les necessitats emocionals, s’ha de saber observar. Com s’observa a nivell emocional? Conducta que manifesta, expressió, relacions amb l’altre ... Les mancances en l’àrea emocional es molt més complicat de veure que no té les seves necessitats cobertes, el nen no ens ho explicarà.

ELS DRETS DE LA INFÀNCIA. MOLT IMPORTANTS:

  • Dret nom, nacionalitat i família.
  • Dret d’opinió ( en llocs com a CRAES això es vulnera, no poden opinar del menjar, del company d’habitació...) Només hi ha assemblees però en molts casos sense sentit.
  • (^) Dret de protecció, maltractaments i a la salut.
  • Dret a un nivell de vida adequat d’educació i joc.

Aquests drets encara es vulneren.

LA INFANCIA EN RISC

Risc Lleu / Gran. Importància i suport a la família i al nen.

Desemparament Servei social especial infància. Importància i suport al nen.

Risc: Proximitat a un perill. A nivell de llei : risc: mala situació, desemparament: el nen marxa de casa.

Quan el nen s’acosta a un context/ situació/ entorn que pot comportar-li un perill que afecti de forma negativa al seu desenvolupament personal i a tenir cobertes les seves necessitats bàsiques (emocionals, físiques..).

Per analitzar una situació de risc:

Necessitats del menor capacitats dels pares

Pedagog : vessant pedagògica, sobre el model educatiu de la família i sobre la situació personal i social del noi/a, posa èmfasi en les potencialitats educatives i els aprenentatges socials (aprenentatges escolars i socials, possibles dificultats...).

Psicòleg : analitza l’estructura familiar i les dificultats de comunicació i relació entre els membres. Informe sobre les necessitats de suport terapèutic de caràcter psicològic.

Treballador social : recursos, coneix el medi físic que es desenvolupa el menor ( barris, tipus de població...).

Educador social : atén les necessitats educatives dels pares o guardadors i/o dels infants i adolescents, que l’equip ha proposat com a subjectes per una atenció educativa específica, en un període determinat. Atenció a domicili, dona alternatives, suport... La intervenció de l’educador es dirigirà vers les famílies per tal de donar eines d’ajuda per millorar respecte les atencions que necessiten els seus fills o menors acollits i vers els menors per tal d’oferir eines i recursos per ajudar a la seva pròpia autonomia.

  • Funcions de l’EAIA:
    • Atenció individualitzada actuacions que realitzen sobre el menor o la seva família amb l’objecte de prevenir o atendre possibles situacions d’alt risc fins els 18 anys.
    • Suport a programes comunitaris fa referencia a la col·laboració de l’equip en la info i orientació dels ciutadans i institucions respecte les problemàtiques que comporten risc socials per als menors.
    • Col·laboració institucional es mantenen a disposició dels serveis i equipaments dedicats a la infància i adolescència i procuren una coordinació permanent amb tots aquells organismes i institucions que puguin detectar casos en situació d’alt risc social.
    • Suport a professionals als professionals de SSB en aquells aspectes de la seva actuació relacionats amb problemàtiques socials de la infància i adolescència, activitats de formació...

Per tal que es pugui iniciar l’estudi d’un cas per part de l’EAIA ha d’haver una derivació anterior per part d’uns altres professionals. Els casos solen procedir dels SSB. L’EAIA també fa el paper de assessorament als SSB sobre una família determinada, sense que això signifiqui derivació. Si el pla de treball dels SSB no ha tingut exit, caldrà derivar a l’EAIA:

En quins casos es traspassa un cas:

  • (^) Es cregui necessari cercar un recurs alternatiu (lo que seria una retirada) al nucli parental per bé del nen o nena.
  • La família es negui a col·laborar amb el SSB i no deixi intervenir els professionals, quan existeix una situació greu per als nois/es
  • Sempre que els nens d’una família pateixin maltractaments accentuats, continuats i/o intensos de qualsevol tipus.
  • La complexitat i/o la gravetat de la situació familiar superi o desbordi les possibilitats d’intervenció i/o avaluació d’aquesta situació per part del SSB,

quan coincideixin diversos indicadors de risc o un de sol de forma molt intensa.

La derivació funciona amb un sistema informàtic ( sini@) entre EAIA. Per altre banda, amb SSB, s’ha de rebre mitjançant informe escrit (protocol de derivació) en el qual s’especificarà el treball que s’ha dut a terme amb la família, quins professionals hi ha intervingut i quin ha estat el resultat. Tot això es trametrà a l’EAIA amb l’avaluació dels professionals i el motiu de la derivació. Abans d’això, caldrà haver informat a la família de l valoració que els professionals fan de la situació familiar i de la necessitat de la derivació. Cal intentar aconseguir l’acceptació d’aquesta derivació per part de la família.

Procés d’intervenció de L’EAIA en els casos: quan els casos arriben, s’obre expedient i s’inicia el treball amb el nou cas derivat direm que s’inicia l’ estudi (primera etapa). El recull de la informació contempla :

  • (^) L’exploració psicològica, pedagògica i medica dels menors.
  • L’exploració de la família nuclear i extensa des de la perspectiva de l’EAIA.
  • Reunions i coordinacions amb els diferents serveis que intervenen amb la família.

L’EAIA intervindrà mitjançant entrevistes amb els diferents membres de la família, visites a domicili i reunions i coordinacions amb els diferents serveis. El que s’estudia en aquest moment és: desemparament si o no? Si no hi ha, el cas torna als SSB, si, si que hi ha, el cas passa a l’etapa de seguiment o tractament. (segona etapa). A partir d’aquesta intervenció es plantejaran les hipòtesis inicials i s’elaborarà un programa d’intervenció en el qual es marquen els objectius a aconseguir, així com es planifiquen les entrevistes amb la família ( nuclear, extensa, menor) i les reunions de coordinació necessàries amb els professionals. S’assignarà el cas a un membre de l’equip que serà el referent. Una vegada s’ha portat a terme el procés d’estudi , es fara la valoració del cas, que conduirà a la proposta definitiva. La valoració es la conclusió del treball interdisciplinari atenent als diferents indicadors de risc i tenint en compte tot el treball que ha dut a terme l’EAIA amb la família. Aquesta valoració justificarà la proposta tecnico-administrativa i determinarà el pla de treball. Si de l’estudi es desprèn que no es necessari prendre cap mesura protectora per al menor, es proposarà el tancament de l’expedient per part de l’EAIA, tot i que també es pot proposar un seguiment per part de l’EAIA com a funció preventiva juntament amb l’EBASP. Aquesta situació rep el nom de situació de risc greu i se signa amb la família un compromís socioeducatiu.

Aquest estudi però pot comportar la proposta d’assumpció de tutela o guarda administrativa, en funció de si existeix o no una situació de desemparament del menor.

  • Guarda administrativa : separació voluntària, els pares deleguen, a través d’un document legal i uns acords, amb una temporalitat definida, la cura del seu fill a una institució o família ( mesures de protecció : acolliment simple en família extensa, aliena o centre residencial )
  • Tutela : la tutela queda dipositada provisionalment a traves de l’administració ( generalitat, mitjançant la DGAIA que és qui s’encarrega de la protecció dels menors desemparats de cat), que al mateix temps delega la guarda en un centre o família.

Els pares biològics solen tenir dret a unes visites i poden recuperar els drets de la potestat com a pares en funció de la seva resposta al pla de treball. Aquesta mesura es pren quan es considera

Situació de risc greu: aquells casos en què havent realitzat l’estudi de la situació del menor per part de l’EAIA, no se’n deriva cap mesura administrativa ( guarda o tutela ) mantenint l’EAIA un seguiment de l’estada del nen/a en el seu nucli de convivència com a funció preventiva Seguiment: comporta la presa d’una mesura administrativa i la posada en marxa d’un pla d’intervenció dissenyat per l’equip. El seguiment s’efectuarà respecte la família biològica i els infants afectats per la mesura, tant en casos de guarda adm. com en tutela. Implica una intervenció en el cas per tal que s’acompleixi el pla de millora previst de cara a modificar els aspectes que faci falta a la família, el/la menor i l’entorn. Tancats: l’EAIA finalitza la intervenció i tanca el cas quan es dona :

  • Majoria d’edat.
  • Normalització definitiva de la situació familiar.
  • (^) Adopció.
  • Canvi de domicili dins del territori de Catalunya.
  • Trasllat a altres comunitats autònomes.
  • Defunció del menor.
  • Un jutge dictamina el retorn dels drets de potestat dels pares.

Ens els expedients de seguiment i en situació de risc greu intervé l’educador social per tal de potenciar les capacitats educatives i les d’autonomia personal, oferint un suport educatiu que serveixi també per donar models educatius i estratègies PROGRAMES DE PROTECCIÓ A LA INFÀNCIA Sempre intentarem mantenir el menor en el seu nucli familiar, ja sigui de SSB com des de l’EAIA. Des d’aquest darrer equip ens trobarem :

  • Situació de risc greu: manteniment per part de l’EAIA d’un seguiment del nen en el seu nucli de convivència, com a funció preventiva, realitzant-ho en col·laboració amb els SSB. No suposa la separació del menor del seu medi. La família rep suport psicosocial, de caire personal o eco.

Programes de separació provisional:

  • Els acolliments familiars :
    • Acolliment en família extensa, familiars no progenitors. ( de curta o llarga durada) simple o permanent.
    • Acolliment en família aliena : urgència i diagnòstic( fins que el cas arriba al centre d’acollida, el nen es queda amb una família aliena fins que l’equip fa el diagnòstic ), de curta durada ( amb previsió de retorn) de llarga durada ( permanent) i acolliment en unitats convivencials d’acció educativa.
  • Els acolliments residencials. CRAE

Programes de separació definitiva:

  • (^) Adopció (prèviament es dóna l’acolliment preadoptiu).

Acolliment familiar: consisteix en confiar de manera temporal la GUARDA d’un infant a una família o persona que faci possible el desenvolupament integral de la seva personalitat. És una de les formes d’ajut i protecció als infants i adolescents que es troben en una situació familiar

que fa que hagin de viure fora de la seva família. Se sol presentar com una mesura temporal per oferir als infants el millor entorn possible.

L’acolliment familiar és una de les formes d’ajut i protecció als infants i adolescents que es troben en una situació familiar que fa que hagin de viure fora de la seva família. Ofereix una alternativa. Se sol presentar com una mesura temporal.

Pot ser:

  • (^) AF simple o permanent en família extensa: persona o membres que tenen una relació de parentiu amb l’infant. Nen amb situació de desemparament, l’EAIA proposa mesura de protecció.
  • AF simple o permanent en família aliena: persones o famílies que no tenen cap relació de parentiu amb l’infant.

Avantatges acolliment en família extensa viuen amb persones que ja coneixen, redueix trauma de separació, reforça el sentiment d’identitat, facilita relació amb germans... Característiques dels acollidors de FE la majoria són avis, tendeixen a tenir ingressos limitats, tendeixen a tenir un grau menor d’educació formal, existeix la responsabilitat de mantenir el nen en contacte amb la família biològica.

Creixement en el nombre d’acolliments en família extensa per la predisposició d’aquesta, per situacions de fet, suport eco... Acolliment família aliena Infant o adolescent que no pot romandre amb els seus progenitors per les dificultats personals en què es troben és acollit de manera temporal per una família voluntària i solidaria amb la qual no té cap relació de parentiu. Ho gestiona L’institut català de l’acolliment i l’adopció (ICAA) al rebre l’expedient fet anteriorment per l’EAIA. ICIF capta famílies col·laboradores i els classifica. Mesura difícil d’acceptar per part dels progenitors. Tipus d’acolliment:

  • A d’urgència i diagnòstic: l’infant viu amb la família mentre es realitza l’estudi sobre les circumstancies que han aconsellar separar-lo de la família d’origen. Adreçat a infants de fins a 6 anys. Fins a 6 mesos.
  • A de curta durada: infant acollit per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys
  • A de llarga durada: infant acollit per una família mentre el seu entorn familiar d’origen supera els problemes que poden requerir un temps més llarg de recuperació L’acolliment es preveu superior a dos anys.
  • A de caps de setmana i vacances: adreçat a infants majors de 9 anys, els quals estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d’un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora.
  • (^) A en unitats convivencials d’acció educativa.

QUI POT ACOLLIR UN INFANT I QUE HA DE FER?

Des del punt de vista legal, han de complir :

  • Estar en ple exercici dels drets civils
  • Ésser majors de 25 anys i tenir com a mínim 14 anys + q la persona acollida

Quan es el moment l’ICAA proposa un infant determinat a una família en concret. Aquesta proposta es farà sempre en interès de l’infant a partir de les seves necessitats. Després de l’acceptació s’inicia progressivament la relació de l’infant amb la família (acoblament) que en tot moment té el suport del personal tècnic per tal d’ajudar tant la família com l’infant durant tot el temps que duri aquest acolliment.

L’acolliment no és un pas previ a l’adopció, sinó qe té com a objectiu que l’infant torni amb la família d’origen.

FASES DEL PROCÉS D’INTERVENCIÓ

▲ Captació:

  • Objectius: sensibilització i captació. Entre un 8 i 12 % finalitzen en un acolliment.
  • (^) Factors que dificulten la captació: dificultats que presenten els nens. Escasses ajudes eco. Percepció de la falta de suport. Necessitat de major formació i seguiment
  • Factors que faciliten la captació: atenció immediata i motivadora. Utilització de mitjans de comunicació de masses i guies d’acolliment. Testimoniatges de famílies acollidores i de joves acollits. Existència de confiança en els serveis de protecció per actuacions realitzades amb els acolliments existents

▲ Seguiment

  • (^) Factors de satisfacció: acompanyament versus control. Seguiment individual i grupal. Compartir experiències. Reforçar-se amb el grup.
  • Factors d’insatisfacció: relació excessivament burocràtica. Poca empatia i confiança. Escassa freqüència dels contactes.