¡Descarga ACIDS NUCLEICS - BIO y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Biología solo en Docsity!
BIO
ÀCIDS NUCLEICS
→ Macromolècules orgàniques formades per CHON i P → Durant molt temps les proteïnes es pensava que portaven la informació genética. Són molecules acides, per tant, reaccionen amb proteïnes basiques i amb ions positius (cations). → Les unitats basiques son els nucleòtids Nucleòtids formats per: 1 monosacàrid
- Ribosa C 5 H 10 O 5 | | aldopentoses
- Desoxirribosa C 5 H 10 O 4 | 1 base nitrogenada Riques en nitrogen
- bases pirimidiniques (uracil U, timina I, citosina C): un cicle
- bases púriques (adenina, guanina)→ dos cicles *alternen carbonis amb nitrogen 1 àc. fosforic - H 3 PO 4 Nucleòtid = nucleòsid + ac.fosforic (base nitrogenada) ←Enllaç N-Glucosídic Enllaç N-Glucosídic
Enllaç fosfoester Nucleòtids energètics ➢ No tots els nucleòtids formen part dels ac. nucleics hi ha un altre grup → nuclectics energètics. ➢ S'utilitzen en el metabolisme (són molt importants) perquè tenen enllaços molt rics en energia, quan es trenca l'enllaç alliberen molta energia. ➢ Ex: ATP, ADP, AMP ATP →Adenina + ribosa + 3 ac. fosforics→ adenosina trifosfat ADP → Adenina + ribosa + 2 ac. fosforics→ adenosina difosfat AMP→ Adenina + ribosa + 1 ac. fosforic→ adenosina monofosfat POLINUCLEOTIDS ➢ Tots els organismes vius tenen ADN i ARN simultàniament. ➢ Excepte els virus→ són tan senzills que es consideren materia (no formen ni cèl·lules) hi ha els virus d'ADN i els virus d’ARN (no poden partan ADN ni ARN a l’hora) Com s’uneixen els nucleòtids per formar ADN i ARN Tots els ac. nucleics tenen un extrem 5’ i 3', aixo ho sabem per la posició dels carbonis de la ribosa o la desoxiribosa
- Chargaff and CO → La proporció de les 4 bases nitrogenades de L’ADN (A, T, C, G) era molt variable entre les diferents espècies i dins d'una mateixa espècie van veure que el %T, %A, %G, i %C era constant.
- [%T = %A] [%C = %G] [A+G = T+G]
- → Quantitat de bases púriques = bases pirimidíniques
- I com més properes estan dues espècies des del punt de vista evolutiu més s'assemblen les seves bases nitrogenades. Wilkins and CO
- Wilkins treballava utilitzant raigs X i van agafar informació robada de Rosalina Franklin.
- La molècula de l’ADN és llarga i molt prima amb un diàmetre constant de 2nm
- L'ADN es una estructura repetitiva i té dos tipus de repeticions:
↳1 rep. cada 0,34 nm. i l’altre cada 3,4nm
- L'estructura de l’ADN es helicoidal → no ho saben interpretar →Watson i Crick arriben a la conclusió que l’ADN es una molécula molt gran formada per dues cadenes de nucleòtids colocades de manera antiparal·leles (una puja i l’altre baixa). conversió 1 mm = 1000 μ (micres) 1 mm = 1000 μm (micròmetres) 1 μm = 1000 nm (nanometres) 1 nm = 10 Å → En aquesta doble hèlix les bases nitrogenades queden situades en el centre de la doble hèlix i s’uneixen de forma complementaria l’adenina i la timina per 2 ponts d’hidrogen. → La citosina s’uneix de manera complementaria amb la guanina per 3 ponts d’hidrogen → La doble hèlix d'ADN és dextrogira (estructura gira a la dreta), i plectonímica (per separar les dues cadenes cal girar una respecte de l’altre). → A la part externa d’aquesta doble hèlix i queden tots els ac. fosforics i les desoxiriboses de tots els nucleòtids. A = T C ≡ G
Repeticions → 0’34 nm: degut a la distancia entre 2 nucleòtids d’una mateixa cadena → 3’4nm: degut a la distancia entre cada volta que fa l’ADN
- L’estructura de la doble hèlix és molt estable (no s’obre) però quan se li aplica una temperatura de 100ºC es desnaturalitza (2 cadenes se separen i els ponts d'hidrogen es trenquen).
- Si aquest ADN li baixem la temp a 65ºC es renaturaliza (torna a la seva estructura natural)
- En condicions normals, l’ADN és una molècula que es pot separar en dues ocasions: → Quan l’ADN s’ha de duplicar: Abans de qualsevol divisió cel.lular (mitosi i meiosi), les cèl·lules es separen, una copia → Quan s’han de sintetitzar proteïnes: ADN porta la informació de les proteïnes que formen, s’ha de separar ARN (ac. ribonucleic)
- Macromolécula formada per molts nuclectics i cada un d'ells està format per 1 monosacarid (ribosa), 1 base nitrogenada (A/C/G/U) i un ac.fosforic
- Estructura monocatenaria→ una sola cadena
- A les cèl·lules eucariotes i procariotes hi ha mes quantitat d’ARN que d’ADN per cel·lula (de 2 a 8 vegades)
- Diester: enllaç que uneix 2 nucleòtids tant a les cèl·lules eu. com pro. Funció Hi ha 3 tipus d’ARN→intervenen en la formació de les proteïnes. Tipus ARN missatger = ARNm
- Molècules lineals i curtes
- Aprox 5000 nucleòtids
- Es manté constant en la cèl·lula i es troba en el citoplasma.
- La composició i l'ordre no és important Formats per:
- 65% d'un ARNr
- 35% de proteïnes
- Estan formats per 2 subunitats que només s'uneixen quan formen proteïnes
- Els ribosomes no estan envoltats per cap membrana Funció
- estructural i fa possible la formació de les proteïnes. 2 tipus de ribosomes:
- cèl·lula eucariota: una mica més gran, 80s (mitocondris i cloroplast també tenen ribosomes però són 70s)
- cèl·lula procariota: més petit, 70s LA CÈL·LULA La teoria cel·lular Basada en 4 punts:
- La cèl·lula és la base morfológica de tots E.V: tots els e.v estan constituïts per 1 o + cèl·lules.
- La cèl·lula és la base fisiològica dels organismes: La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics per mantenir-se amb vida.
- Tan sols poden sorgir a partir d'una altre existent: Idea famosa que prové de la frase “tota cèl·lula prové d'una altre cèl·lula”
- Es la unitat genética autònoma de E.V: La cèl·lula conté tota la informació de la síntesi a la seva estructura i el control del seu funcionament, i capaç de transmetre-la als dependents. El concepte de cèl·lula
- La cel·lula està estructurada en 3 parts:
Aquesta és capaç de fer les 3 funcions vitals (nutrició, relació, reproducció) malgrat ser l'unitat viva + senzilla Tenim 2 tipus d'organismes diferents:
- Pluricel·lulars: Formades per 2 o mes cel·lules. Ex: nosaltres
- Unicel·lulars: Formats per 1 solo cèl·lula. Ex: Fongs unicel·lulars *Hi han les procariotes i les eucariotes Els virus → Per molt considerats éssers vius, ja que poden reproduir-se. Per realitzar-la necesita enviar una cèl·lula viva, pel seu compte no poden viure. → Per això no son considerats la forma més simple de vida autònoma. → No son considerats ni formats per cèl·lules, ja que no tenen citoplasma, on fer el metabolisme. → Tenen una estructura molt simple→ exemple de vida acellular → Els virus s'haurien de considerar matèria viva (pq no poden fer funcions basiques x si soles) Forma i mida cèl·lula Forma
- No hi ha un prototip che forma cellular, ja que presenten grans variabilitats
- cèl·lules lliures: tenim 2 subtipus (diferenciats x la forma)
- Canvien de forma: Com les amebes que son capaços d'emetre pseudopodes (prolongacions citoplasmàtiques x desplaçar-se i absorbir partícules)
- Forma globular: Com els limfòcits sanguinis q no son capaços d'emetre pseudopodes. Adopten aquesta forma degut a la cohesió entre molècules d'aigua, això també explica pq les gotes dels líquids adopten aquesta forma específica.
- cèl·lules unides entre si formant teixits: No tenen una paret cel·lular rígida. La forma depèn en gran part de la tensió entre la unió de les cèl·lules.
- En el citoplasma (senzill) només hi trobem ribosomes 70s. Poden estar separats o junts formant poliribosomes. També hi ha inclusions (acomulacions de material)
- El mat. genètic no te protecció (no envoltat de membrana).
- Es troba al centre del bacteri (nucleoide). Apart de APN bacteria, a vegades tenen ADN extra, plasmidis (petits fragments circulars d' ADN) **EUCARIOTES
- Membrana plasmática** Estructura formada per 2 capes de lípids amb proteïnes. Les cèl·lules vegetals tenen la paret vegetal i l’animal tenen matriu extracel·lular 2. Citoplasma Format per el hialoplasma o citosol = medi líquid i pels orgànuls cel·lulars. No membranosos: ribosomes, centríols Membranosos (connectats entre ells) (nucli mitocondris, ap. golgi) 3. Material genètic El trobem dins del nucli, nucli:
- m.nuclear
- nucleoplasma (medi líquid del nucli)
- material genètic (ADN+ histones) CROMATINA: Quan la cèl·lula no es divideix CROMOSOMES Quan la cèl·lula es divideix
- nuclèol
- una célula no es estática
- En les cèl·lules eucariotes hi han algunes estructures que no estan envoltades per cap membrana
- Citoesquelet
- Ribosomes
- Centrosoma ( = z centríols)
- Nuclèol Sistema endomembranós: Tots els orgànuls envoltat per una membrana i estan connectats entre ells.
- RE→ RELL(llis) i RER(rugós)
- vesícules
- Vacúols (s’utilitzen més en les vegetals)
- Aparell de Golgi
- Lisosomes
- Peroxisomes Orgànuls envoltats de 2 o + membranes
- Mitocondri (doble membrana)
- Nucli (doble membrana)
- Cloroplasts (+2 membranes) DIFERENCIES Procariotes Eucariotes Tamany molt més petit 0’5 - 5μ Tamany més gran 20μ - pocs mm ADN no envoltat per cap membrana (NO NUCLI), ADN Situat al Nucleoide ADN envoltat per membrana nuclear (Si NUCLI). ADN no associat a histones (es creu a està associat a altres prot.) ADN associat a histones ADN circular i doble, forma 1 sol cromosoma ADN lineal doble i forma 2 o + cromosomes Citoplasma no le orgànuls membranosos només té ribosomes 70s i inclusions Citoplasma: orgànuls membranosos i ribosomes 80s EUCARIOTES Animal Vegetal Forma irregular ja q no te paret vegetal Forma poliédrica ja q te paret vegetal té matriu extracel·lular no en té no en té te cloroplast per fer la fotosíntesis vacúols petits i nombrosos (vesícules) tenen 1 o 2 vacúols molt grans a ocupen tot el citoplasma nucli: codó i al centre de la cèl·lula nucli allargat i normalment a un costat de la cèl·lula pot tenir cilis flagels no poden tenir
MET MER
nombre d’augments 1 milióx nombre d’augments 200000x imatges en blanc i negre i en 2D imatges en blanc i negre i 3D es veuen tots els orgànuls cel·lulars de les cèl·lules eucariotes i tot l’interior i detalls de les procariotes i éssers vius. es veu la imatge general Poder de resolució dels aparells d’augment optic → Capacitat que té l’aparell per distingir 2 punts que estan molt aprop Ull humà: 100μ = 0’1nm MO: 0’2μ MET: 4 Å MER: 200 Å
