¡Descarga Recursos para el conocimiento y uso del catalán: Corrección lingüística - Prof. Montserrat y más Apuntes en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!
Bloc 1. Instruments per a la correcció lingüística
0. acostament. Unitat 1. Els documents normatius. Unitat 2. Gramàtiques, guies d’ús i llibres d’estil. Unitat 3. Diccionaris filològics. Unitat 4. Els traductors automàtics. Unitat 5. Correctors ortogràfics i gramaticals.
0. ACOSTAMENT
- Recordeu el text de Solà (1999: 14-16) sobre «L’ofici del corrector» (https:// www.facebook.com/groups/599206840102086/) i contesteu les preguntes següents:
A)
A partir d’aquest enunciat gramatical, podeu explicar la normativa en relació amb el per i per a?
«Quan un infinitiu fa de complement de finalitat, pot ésser, naturalment, introduït amb la preposició composta per a [...]. Però quan [...] el fi que hom es proposa és el motiu de l'acció expressada pel verb del qual l’infinitiu és complement, cal emprar la preposició per en lloc de per a [...] Havíem anat a Girona per veure el nostre pare » (Fabra 1956: 86)
( per : oració d’infinitiu, expressa causa i finalitat al mateix temps, exemple: He anat a casa ma
mare per veure-la: per a què he anat a casa ma mare? Per què he anat?; Per a: oració
d’infinitiu, expressa només finalitat)
Com en qualsevol qüestió de la vida a la pregunta de quan un corrector pot tindre dubtes pot ser per:
- Desconèixer la normativa.
- Es possible que alguns punts de la normativa siguen complexos. Per exemple, el per i per a.
- Hem de conèixer els registres (el regional i la resta). El nostre model de manera activa, i l’altre model de forma passiva.
- El corrector no coneix profundament els processos d’influència d’una llengua sobre una altra.
- La vehiculació de l’estàndard és deficient (als mitjans de comunicació, per exemple).
- Quan un corrector té malament la intuïció lingüística.
B)
a) Quin d’aquests tres substantius és incorrecte: papallona, palometa, mariposa? Mariposa
b) Què és correcte sorra o arena? Les dues paraules. c) Aquests dos substantius són correctes: ajupir-se / acatxar-se? Correctes. d) És correcte arrimar-se? Sí. e) Què és més correcte aquesta casa o esta casa? Les dues correctes. (Accu-iste: Aquesta; Iste: esta) f) Quina és la pronúncia correcta /espeá/ o /aspeá/: Correctes.
C)
a) Digues si aquesta afirmació és correcta. «En valencià no s’ha dit mai escombrar » No és correcta.
b) Digues si aquesta afirmació és correcta. «En valencià no s’ha dit mai aleshores o llavors » No és correcta.
4
«A l’última fila no s’escolta!!!»
- Llegiu el text de Fabra (Vallverdú 1980) «La tasca dels escriptors valencians i mallorquins». Us faig algunes preguntes que haureu de respondre a partir de les noves informacions que us proporciona el text o a partir dels vostres coneixements previs:
a. Visualitzeu aquest vídeo i contesteu les preguntes: http://www.tv3.cat/videos/170862948/Pompeu-Fabra-des-de-la-distancia
- On i quan va nàixer Fabra?
- On i quan va morir?
- En quin mitjà periodístic de l’època va publicar les primeres propostes normatives?
- Per què eren polèmiques les seues propostes?
- Qui va ser Prat de la Riba?
- Quan s’incorpora Pompeu Fabra a l’Institut d’Estudis Catalans?
- Quan es publica la Gramàtica de Pompeu Fabra? És encara vigent?
- Quan es publica el Diccionari Fabra? És encara vigent?
- Per què és important en la història de la normativització del català? (us podeu ajudar d’aquest portal, de la Universitat Pompeu Fabra: http://www.upf.edu/ expo_pompeufabra/idx04.htm) 4
b. Com podeu observar el text comença amb una referència als escriptors i, més avant, diu «ens trobaríem escrivint modalitats no pas molt diferents d’una sola llengua literària». A què es refereix Fabra amb «llengua literària»? Fabra, quan parla de “llengua literària”, es refereix a l’estàndard, la llengua correcta, i la carta va directa als escriptors perquè ells són els encarregats de la llengua i de difondre-la.
c. Sobre quina varietat està elaborat l’estàndard del català? El català està fet
d. (^) Quines parts de la llengua pretén «depurar» Fabra?
e. Quina ha de ser, en definitiva, la tasca dels escriptors valencians i balears?
- Llegiu aquest fragment del llibre Montoya, Brauli (2006): Normalització i estandardització , Alzira-Alacant: Bromera, IIFV, p. 26-29. També, les pàgines 16-20 de La Guia d’usos lingüístics http://web.ua.es/iifv/Guiausos.pdf. A casa, reflexioneu sobre aquestes dues qüestions:
a) Què és l’estàndard? b) Què és la norma? c) Quines fases té el procés d’estandardització d’una llengua? d) En quina d’aquestes fases s’elabora la norma?
- Sabeu quina és la gramàtica normativa del espanyol?
a. I quin n’és el diccionari?
c) Llegiu la resposta del Facebook a les qüestions sobre el text de Joan Solà que us pertoque (ho indicarà la professora). Corregiu la resposta del company/a tenint en compte:
- correcció
- cohesió
- coherència
- adequació
- contingut
BIBLIOGRAFIA CITADA
Bastardas i Boada, A. (1996): Ecologia de les llengües: medi, contactes i dinàmica sociolingüística , Barcelona: Proa. Cuenca, M. J. i M. Pérez Saldanya (2002): Guia d’usos lingüístics , I, València: IIFV [http:// www.ua.es/institutos/inst.filovalen/Guiausos.pdf]. Fabra, P. (1918): Gramàtica catalana , Barcelona: IEC. Fabra, P. (1956): Gramàtica catalana , Barcelona: Teide. Montoya, B. (2006): Normalització i estandardització , Alzira-Alacant: Bromera, IIFV. Solà, J. (1999): Parlem-ne. Converses Lingüístiques , Barcelona: Proa. Vallverdú, F. (1980): La llengua catalana i la seva normalització , Barcelona: Ed. 62.
