La música como herramienta terapéutica en la enfermedad de Alzheimer, Ejercicios de Psicobiología

¡Descarga La música como herramienta terapéutica en la enfermedad de Alzheimer y más Ejercicios en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

ACTIVITAT I - MEMÒRIA

PSICOBIOLOGIA I (PG)

Universitat Ramon Llull - Blanquerna

Professora : Sara Signo Miguel

2n Psicologia Curs 2023-

ÍNDEX

RESUM SESSIÓ PG 19/09/2023 3

MÚSICA I ALZHEIMER 5

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 10

El primer vídeo, “El hombre con 7 segundos de memoria” , tracta sobre un senyor anomenat Clive Wearing, antic músic i director d’orquestra. El 1985 va patir una malaltia la qual va derivar a una inflamació del cervell, deixant-lo inhabilitat. De tal manera que la seva memòria no dura més de 7 segons. Durant el documental es poden veure les dificultats de la seva dona, Deborah, i dels seus familiars. Un fet molt curiós i que em va cridar molt l’atenció és que l’única persona que Clive és capaç de reconèixer és la Deborah. Aquest fet és degut a que la memòria de reconeixement no és la mateixa que la memòria de record, ja que la de reconeixement va lligada directament amb les emocions. Llavors no sap el per què, però se l’estima igualment, ja que se li activa l’amígdala cada cop que la veu i això li provoca una emoció cap a ella. El segon vídeo, “Kim peek” , era un home amb la capacitat de memoritzar absolutament tot el que veia. El síndrome que patia s’anomena Síndrome del Savant o síndrome del savi. Al néixer, el van diagnosticar com un “retrasat mental” i per aquest motiu els metges van aconsellar als seus pares internar-lo en un centre especial, cosa que ells s’hi van negar. Amb només un any i mig, Kim peek era capaç de memoritzar tots els llibres que li llegien. De tal manera que podia arribar a llegir utilitzant cada ull per a pàgines diferent, ja que la seva velocitat era de llegir dues pàgines cada vuit segons. Una de les teories que intenten donar una explicació a aquest cas, és que en Kim ha pogut accedir a la matèria pura de la seva memòria i això vol dir que els mecanismes de filtrat que la majoria de persones utilitzen per seleccionar i oblidar la informació que no és important, amb en Kim no li funciona de forma adequada.

A continuació, una petita recerca sobre un tema relacionat amb la memòria d’interès. En el meu cas he escollit la música com a eina terapèutica amb la malaltia de l’Alzheimer. MÚSICA I ALZHEIMER: La nostra capacitat de percebre, produir i disfrutar de la música és una característica universal, que es troba present a totes les cultures i que ens acompanya des de la primera infància fins a la vellesa. La música és una de les experiències sensorials, motrius, cognitives i emocionals més potents que un ésser humà en pot disfrutar. Es troba molt present en el nostre dia a dia i, a més a més, activa el nostre cervell en xarxa, ja que té una gran capacitat per rememorar records, regular les nostres emocions, proporcionar benestar, alleugerir l'estrès… Els últims anys, l’impacte emocional i cognitiu de la música a les experiències subjectives ha desenvolupat una atenció més significativa a nivell experimental i científic. S’han realitzat diferents estudis on es confirma que la música fa recordar emocions que influeixen al nostre sistema nerviós autònom, estimula el funcionament cognitiu i activa el cervell tot involucrant de manera simultània múltiples regions del cervell. La música com a eina terapèutica. A través del temps i de la història, tan la medicina com la música han contribuït al desenvolupament de l’ésser humà. Trobem que les dues influeixen a l’organisme, a les emocions i a la conducta i, per tant, son susceptibles per tal de poder ser

Està molt ben documentada la capacitat de resposta a la música en demències, especialment tipu Alzheimer (Aldridge i Aldridge, 1992), així com la conservació de les capacitats musicals conjuntament amb les capacitats lingüístiques també. La dissociació entre la “memòria procedural” i la “memòria declarativa” implica l’existència de diferents substrats nerviosos subjacents, i també se sap que la malaltia de l’Alzheimer afecta més a unes estructures cerebrals determinades que no pas a unes altres (Khachaturian i Radebauc, 1996). S’han realitzat estudis amb mètodes neurofisiològics molt sofisticats i en conjunt, es pot dir que el procés musical preservat dins de la malaltia de l’Alzheimer, pot ser degut a que la lesió es produeix a parts del cervell diferents a les dels mecanismes lingüístics familiars, i que molt probablement aquestes parts siguin les que es deteriorin més tard (Gunter, 1993; Frisina, 1988; Swartz, 1992). Existeixen diversos estudis que han demostrat que la musicoteràpia millora i manté la conducta social i les facultats cognitives dels malalts d’Alzheimer (Clair i Bernstein, 1990; Johnson, 1992; Newman i Ward, 1993), però cal destacar que el fet d’utilitzar la música preferida de quan la persona que està patint la malaltia era jove, s’ha mostrat molt més eficaç als pacients. El record del passat personal va ser una variable molt significativa a l’hora de comparar els pacients tractats amb música dels que no (Lord i Gardner, 1993). Hi ha moltes referències sobre la capacitat de les persones afectades per l’Alzheimer de cantar i ballar cançons antigues, malgrat l'amnèsia i l'afàsia, la qual cosa suggereix que la música pot ser un canal de comunicació per adquirir records i revifar una mica la vida (Braden, 1992; Geula, 1986; Mc. Closkey, 1990).

Veiem doncs, que el contingut emocional d’un estímul actua com a neuromodulador de la memòria i per tant, podria dir-se que la música per als pacients amb demència actua produint emocions i associacions que havien sigut oblidades, i a conseqüència, donant accés al pacient a nous records, pensaments i paraules que aparentment semblava que ja no les recordaven. La música també activa els records visuals a pacients amb Alzheimer. La demència tipu Alzheimer afecta principalment a la memòria episòdica. En pacients amb Alzheimer, s'observen millores significatives quan la música es presenta amb l’estímul que han de recordar. L’objectiu d’això és determinar l’efecte de la música activant i relaxant sobre la memòria episòdica visual en pacients d’Alzheimer (J. Moltrasio, M.V. Detflefsen, W.Y. Rubinstein, (2020)). Aquest aspecte es va comprovar de la següent manera: Es van evaluar 17 casos amb Alzheimer lleu i 11 controls. Cada subjecte va ser exposat a 36 imatges (tan neutres com positives o negatives). A continuació se’ls hi va aplicar un tractament, el qual consistia en estar durant 3 minuts sotmès a música activant o relaxant, o sinó, una condició control (soroll blanc). Immediatament després van rememorar lliurement les imatges que recordaven, seguit d’una tasca de reconeixement. Una setmana més tard es va repetir l’activitat de record i reconeixement lliure i allà, es va observar una disminució significativa per part dels falsos positius i és per tant, que aquesta disminució de reconeixement d’imatges després d’una setmana va demostrar que la condició musical activant modula el record dels estímuls visuals.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Maragall, F. P. (s. f.). Música y Alzheimer: El poder de la música para mejorar el bienestar. https://blog.fpmaragall.org/musica-alzheimer Miranda, M., Hazard, S. O., & Miranda, P. V. (2017). La música como una herramienta terapéutica en medicina. Revista chilena de neuro-psiquiatría , 55 (4), 266-277. https://doi.org/10.4067/s0717- Moltrasio, J., Detlefsen, M. V., & Rubinstein, W. (2020). La música activante favorece los recuerdos visuales en pacientes con demencia tipo Alzheimer. Neurología Argentina , 12 (3), 186-193. https://doi.org/10.1016/j.neuarg.2020.06. Pousa, S. L. (s. f.). Musicoterapia en la enfermedad de Alzheimer. https://www.hipocampo.org/rincon-del-experto/ExpertCase0018.asp# (s. f.). Musicoterapia en la enfermedad de Alzheimer. Viguera Editores. (2009) https://www.viguera.com/sepg/pdf/revista/0104/0104_223_238.pdf