Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Activitat 3 geografia, Apuntes de Geografía Histórica

Asignatura: geografia, Profesor: , Carrera: Història, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 17/12/2015

alvaro_canton_rubio
alvaro_canton_rubio 🇪🇸

3.8

(14)

16 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Noms grup: Álvaro Cantón, Mercè Garriga i Oriol Martínez
Províncies de Catalunya: Mapa de vagueries de Catalunya:
COMENTARI VEGUERIES I PROVÍNCIES (SIMILITUDS I DIFERÈNCIES)
Catalunya al llarg de la seva història ha estat dividida alternament en dos tipus de divisions: en
províncies i vegueries. Comença amb vegueries a l’edat mitjana fins el segle divuit. Arribat el
1833 Catalunya s’estableixen les províncies i a la República torna la vegueria que alhora va
restablir-se les províncies quan el general Franco va convertir-se en el caudillo d’Espanya
finalment és va aprovar tornar a les vegueries el 2010 però a causa del canvi de govern
continuem dividits en províncies. Això és l’evolució de la divisió territorial a Catalunya al llarg del
temps ara ens centrarem en el significat més especificament. En quan a les característiques
d’aquestes dues divisions són: la província és una entitat local determinada per l’agrupació de
municipis situats dins els seus límits i amb divisió territorial, per al compliment de les activitats
del Estat en altres paraules és un terme que s'utilitza per designar un territori que forma part
d'una altra entitat geogràfica més gran i superior però que al mateix temps té les seves
característiques i funcions particulars, és una creació purament humana per ordenar
geogràficament els diferents espais en què una societat viu i s'organitza i és pot delimitar per
elements naturals o artificials en canvi la vegueria és un àmbit político-administratiu intermedi
entre el govern i les comarques. Té la intenció de substituir les províncies i, alhora, és la base
per a l’organització dels serveis territorials de la Generalitat. Les competències de les vegueries
són de dos tipus: les que es deriven de la coordinació dels serveis municipals (assistència i
cooperació municipal, prestació de serveis públics de caràcter supracomarcal, és a dir , les que
desenvolupen actualment en les diputacions provincials) i les que venen derivades de la
representació de la Generalitat en el territori.
Un cop sabem les característiques de províncies i vegueries ara esmentarem les diferències i
semblances entre el mapa provincial i el de les vegueries:
primerament que la província de Tarragona es subdivideix en dues vegueries: terres de l’Ebre
per a les comarques meridionals i Camp de Tarragona per a les de l’àmbit Tarragona-Reus.
Segonament l’única “semblança”que tenen és que la província de Girona queda igual excepte
la Cerdanya que passa a la vegueria dels Pirineus. Una altre diferència és que la vegueria dels
Pirineus abasta les comarques pirinenques de les províncies de Lleida, Barcelona i Girona. Una
altre similitud és que apareix una vegueria anomenada Catalunya central amb les comarques
de l’Anoia, el Bages, Osona i Berguedà (provínica de Barcelona) i el Solsonès (província de
Lleida). La última diferència que trobem és que la vegueria Terres de Lleida correspon a les
comarques meridionals incloses a la província de Lleida.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Activitat 3 geografia y más Apuntes en PDF de Geografía Histórica solo en Docsity!

Noms grup: Álvaro Cantón, Mercè Garriga i Oriol Martínez Províncies de Catalunya: Mapa de vagueries de Catalunya:

COMENTARI VEGUERIES I PROVÍNCIES (SIMILITUDS I DIFERÈNCIES)

Catalunya al llarg de la seva història ha estat dividida alternament en dos tipus de divisions: en províncies i vegueries. Comença amb vegueries a l’edat mitjana fins el segle divuit. Arribat el 1833 Catalunya s’estableixen les províncies i a la República torna la vegueria que alhora va restablir-se les províncies quan el general Franco va convertir-se en el caudillo d’Espanya finalment és va aprovar tornar a les vegueries el 2010 però a causa del canvi de govern continuem dividits en províncies. Això és l’evolució de la divisió territorial a Catalunya al llarg del temps ara ens centrarem en el significat més especificament. En quan a les característiques d’aquestes dues divisions són: la província és una entitat local determinada per l’agrupació de municipis situats dins els seus límits i amb divisió territorial, per al compliment de les activitats del Estat en altres paraules és un terme que s'utilitza per designar un territori que forma part d'una altra entitat geogràfica més gran i superior però que al mateix temps té les seves característiques i funcions particulars, és una creació purament humana per ordenar geogràficament els diferents espais en què una societat viu i s'organitza i és pot delimitar per elements naturals o artificials en canvi la vegueria és un àmbit político-administratiu intermedi entre el govern i les comarques. Té la intenció de substituir les províncies i, alhora, és la base per a l’organització dels serveis territorials de la Generalitat. Les competències de les vegueries són de dos tipus: les que es deriven de la coordinació dels serveis municipals (assistència i cooperació municipal, prestació de serveis públics de caràcter supracomarcal, és a dir , les que desenvolupen actualment en les diputacions provincials) i les que venen derivades de la representació de la Generalitat en el territori. Un cop sabem les característiques de províncies i vegueries ara esmentarem les diferències i semblances entre el mapa provincial i el de les vegueries: primerament que la província de Tarragona es subdivideix en dues vegueries: terres de l’Ebre per a les comarques meridionals i Camp de Tarragona per a les de l’àmbit Tarragona-Reus. Segonament l’única “semblança”que tenen és que la província de Girona queda igual excepte la Cerdanya que passa a la vegueria dels Pirineus. Una altre diferència és que la vegueria dels Pirineus abasta les comarques pirinenques de les províncies de Lleida, Barcelona i Girona. Una altre similitud és que apareix una vegueria anomenada Catalunya central amb les comarques de l’Anoia, el Bages, Osona i Berguedà (provínica de Barcelona) i el Solsonès (província de Lleida). La última diferència que trobem és que la vegueria Terres de Lleida correspon a les comarques meridionals incloses a la província de Lleida.

Comarca Alt Empordà

L’Alt Empordà està situat al sector nord-oriental de Catalunya. La comarca fa frontera amb França i amb els Pirineus axials, on dominen les roques granítiques i pissarrenques. La comarca té una superfície de 1357,53 km² i una densitat de població de 102,02 hab/km², és a dir uns 138.501 habitants. El sector primari és encara avui dia un sector important a la comarca, tot i que, com a la resta de Catalunya, ha anat gradualment perdent pes. Les obres de bonificació i assecament de les maresmes per al conreu de l’arròs daten dels segles XIV i XV. Però el moment de màxim esplendor de l’agricultura a la comarca fou en el segle XIX, amb la vinya i l’olivera en els terraprims (terrenys sorrencs i de secà). Des de llavors, la superfície destinada al cultiu ha anat disminuint, fins que el 1999, la superfície era el 36,2% de la superfície total de la comarca. Dins aquest sector, destaquen per la seva importància en el PIB, la pesca marítima, amb un pes del 24,0% del PIB primari; segueix el porcí, amb el 18,0%; la fruita fresca no cítrica, amb el 13,9%; els cereals, amb el 7,1%; el vaquí, amb el 6,7%; les hortalisses, amb el 6,4%, la llet i la fusta, amb el 6,2% cadascun, i el vi i subproductes, amb el 6,0%. Quant a la indústria, destaca el subsector d’aliments, begudes i tabac, amb el 28,2% del PIB industrial;després, ve el subsector del material de transport, amb el 10,6%; el subsector de la metal·lúrgia i els productes metàl·lics, amb el 8,4%; el químic, amb el 7,6%, i l’equipament electrònic i òptic, amb el 7,4%. Pel que fa a la construcció, va significar un 7,6% del PIB de la comarca al 2002; una taxa similar a la de Catalunya.

Alt empordà destaca per un projecte anomenat “Projecte OKUP'ALT”.Es tracta d'un projecte que combina alhora formació professionalitzadora i relació amb el món empresarial de la comarca, i que permet empoderar els joves participants per tal que augmentin les seves capacitats i habilitats professionals, i que així afavoreixin el seu nivell d'autoestima i alhora la seva autonomia. Apareix per oferir un recurs de qualitat per aquells joves que no han superat l'ensenyament obligatori, que es troben en la franja de 16 a 18 anys i que malauradament no estudien ni troben feina.