Vista previa parcial del texto
¡Descarga geografia y más Apuntes en PDF de Geografía Histórica solo en Docsity!
Ó Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (O o: aenriquezalvaro nperucho 0 y Resum Lectura 5: “La Aldea Libre” de Robret Bartlett a: “La formación de Europa...” Robert Bartlett ens explica, en el capítol 5 del seu llibre “La formación de Europa”, com es van adaptar les societats en Plena Edat Mitjana al augment de població del vell continent, així com a 1*afany dels senyors al voler augmentar 1explotació de la terra d'un espai, al crear cartes de població o corpus legals de diferents poblats abans en poc ús o desaprofitats. Així, aquestes cartes, contenien privilegis comparats amb els drets servils de les zones ja ocupades o més explotades d'un territori; fent així créixer l'interés dels nous colons per anar a habitar aquestes terres: d'aquí el nom d'aldea lliure, ja que s*oferien drets que, en aquell context, eren propers a la llibertat. Bartlett comenga parlant de la dificultat d'obtenir dades demográfiques de 1'Edat Mitjana de forma directa. Aixó peró, no ens ha desanimar al intentar observar els processos demográfics a 1"Edat Mitjana. A partir de diferents fonts, l'autor arriba a l'explicació que la població a la Plena Edat Mitjana va créixer amb un alt percentatge de creixement, similar a les primeres decades de 1"Edat Moderna; tot i haver patit grans crisis demográfiques ¡i socials al llarg del temps. Barteltt, a continuació, ens presenta la idea de que la població a Europa no només estava creixent, sinó que es desplacava. Ell parla de moviments des del centre-occidental europeu cap a tota la periferia del continent, a destacar la Península Ibérica, la zona del riu Elba (zona germánica) i la zona d'Anglaterra i les Illes Britániques. S”ha de tenir en compte peró que la migració no era, en cap cap, uniforme. Depenia completament i sempre de les circumstáncies regionals de cada lloc. Una de les raons de la migració va ser el fervent expansionisme dels territoris. En alguns casos va ser més aviat, com en els primers anys de la Reconquesta; peró en general es van situar en Plena Edat Mitjana. Les noves terres ocupades, peró despoblades, suposaven un seriós problema (tant per mantenir fronteres, com per repartir els habitants pel territori). L”autor ens parla, afirmant la seva tesis de l'emigració per tot Europa, el cas de com milers de flamencs es van estendre arreu a causa de l'augment de la demografía i el poc espai habitable del seu terreny. T'expansió territorial va portar a les societats reials i de nobles i senyors a diferents ambients. Nous ambients cultivables, rics en terres fértils, on es podia fer créixer cereals 1 lleguminoses. En paraules de l'autor, “els colons van trobar una amplia escala de condicions ecológiques naturals i artificials a les que s'havien d'adaptar...”. A Europa, durant 1Edat Mitjana, era habitual trobar senyors amb terres peró amb necessitat de má dobra, ja que recordem que Europa tenia una baixa demografía per la gran quantitat de terreny que hi havia. Els senyors van intentar posar mesures per mantenir la servitud a les seves mans, com ara la prohibició de fugues, la prohibició de casar-se amb algú de fóra de la vila del senyor, la prohibició de que el fill d'un serf fos clergue, entre molts d'altres. Tanmateix, aquestes traves l'únic que feien era mantenir la producció, no la incentivava de cap manera ni l'ampliava. Ara bé, realment el dinamisme existia a causa de la invasió de terres ¡i el re-allotjament forcós de la població o la presa d*esclaus (així com la captura de serfs d'altres senyors). El métode més bo per capturar serfs, doncs, era la conquista d'un espai per fer ús dels seus habitants. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. € unybook.com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (0) o: aenriquezalvaro Ara bé, a partir del segle XI, es va comencar a posar de moda una altre manera de reclutar pobladors i treballadors als camps dels senyors. Aquest métode consistia en intentar atraure la forga del treball mitjancgant la creació de formes legals favorables ¡ atractives i económiques (exemple de 1'aldea anomenada “Franca”, aldea lliure). La majoria d'aquestes estructures consistien, de forma general, ja que en cada lloc i moment variará, en que el serf passava a tenir el control hereditari de les finques i les terres atorgades. Així, els serís disposaven de menys cárrega d'obligacions que anteriorment o en un altre punt de terrenys ja ocupats ¡ establerts, tenien la terra i disposaven de més recursos 1, d'altra banda, el senyor guanyava má dobra i augmentava la seva condició económica al tenir més producció per a ell. S”atorgaven, doncs, privilegis i condicions especials favorables als nous pobladors de les aldees creades noves (tant en zones desertes com abans explotades), animant als habitants a que s'establissin allá, garantint, aixó si, que tinguessin els mitjans necessaris per establir-se. Havien de ser unes condicions molt bones, comparant amb les que anteriorment tenien, per poder fer-los deslligar d'on estaven i instal-lar-se, molt habitualment, a les fronteres d'un lloc (amb tots els perills que aixó podia comportar). Els primers anys, es solia baixar les rendes i els delmes que s”havien de pagar o, inclos, els senyors havien de renunciar a ells. Aix0 depenia completament del terreny, la zona i els perills que comportava viure allá, així com l'estat de terres i la capacitat productiva de cada una. En general, com més dolentes, més anys d'exempció del preu “normal” dels deures del serf (recordar diferéncia entre azadón i arada). Agquests privilegis, els quals molts cops se li sumava el de no treballar les terres del senyor o no fer feina al castell de l'amo, anaven acompanyats d'algunes obligacions (sempre tenint en compte la situació de cada lloc). El que més buscaven els nous pobladors era la llibertat. Se”ls hi oferia terres favorables, pagaven delmes reduits comparats amb altres llocs i normalment tenien excepcions de no pagar durant anys (per tant, els pobladors tenien terres de la seva propietat i hi tenien accés a la major part de la producció). A més de beneficis económics, els nous pobladors tenien drets diferents a la població establerta en altres punts e inclós excepcions de lleis reials i senyorials i principesques, la principal del qual era el dret al judici amb les lleis própies de l'aldea i inclós poder ser jutjat a la mateixa població on es viu i per el oficial del propi poble, el senyor o inclos els propis veins. Tots aquests drets i privilegis s"engloben en la paraula llibertat. Moltes d'aquestes cartes de població parlaven de que aquests habitants eren i serien lliures, i els seus fills també. Una llibertat que, en molts casos, transcendia la raca i la religió, ja que tots seguien les mateixes lleis ¡ els mateixos privilegis civils. En paraules de l'autor, aquestes noves aldees eren com totes, senyorials, peró, sense ser una paradoxa, eren lliures alhora. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. € unybook.com unybook.com unybook.com O Prohibido fotocopiarlo, cederlo o reproducirlo (0) aenriquezalvaro Ara bé, molta població de grans ciutats era emigrada de les mateixes grans ciutats, anomenats burgesos, demostrant així una xarxa comercial, legal i asentada de les ciutats. A partir d'aquí, el autor ens planteja el fenomen de la colonització a partir de les accions comercials de grans poténcies estatals, com és el cas de les ciutats italianes de Génova i Venecia per una banda i, per una altra, les ciutats germániques al nord d'Europa, per a la construcció de ciutats i colónies comercials, desenvolupant així una xarxa comercial que podia unificar 1*Europa, almenys la comercial. Els mercaders italians es van dedicar a fundar colonies comercials a punts ja establerts i a ciutats molt antigues, establint-se en aquests punts fundant fins i tot barris i ciutats dins de ciutats. Utilitzaven el comer¿ com a mitjá de vida amb dos tipus de vaixells, el vaixell de vela triangular i les galeres. L'autor ens presenta la rivalitat histórica en aquest parell de segles entre Génova i Venecia, documentant les seves accions d'uns contra els altres i els guanys de un damunt d'un altre. El focus de les manufactures a Orient de Venecia, es contrarestava amb la gran preséncia a Occident dels genovesos i la presencia al Mar Negre, concretament a Caffa, on van fundar una colónia per comerciar amb els paisos eslaus. D'altra banda, ens parla del sistema comercial marítim als paisos germánics, que fent focus al comerc amb gents de Rússia i del Báltic, creant ciutats de nova planta amb totes les característiques plenament germániques, com ara Riga i, molt més important, la formació de Liibeck al segle XII, que el va convertir en un gran part d'unió comercial. En definitiva, les ciutats van esdevenir el centre de canvi de la societat estamental, la que va iniciar-se en el comerc que va fer que un continent sencer quedés unit, tant per terra com per mar, d'una cultura Europea. La ciutat va significar el centre d'expansió demográfica i la confluencia d'idees d'homes lliures, que no depenien d'un senyor i podien realitzar les activitats que ells desitjaven. La ciutat com a centre franc, lliure. La xarxa d'elles i la seva unió en institucions legals i comercials, un dels punts claus del esdevenir históric de 1'Europa de la Plena Edat Mitjana. Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. € unybook.com unybook.com unybook.com 
