Contesta a las siguientes preguntas:
1. Ainara Hernández, su marido, Irina y Olga son los protagonistas de esta historia de
gestación subrogada. El matrimonio Stern y Mary Beth son los protagonistas de la
historia relatada por Sandel. Además de la reacción de las gestantes después del
parto, ¿hay alguna diferencia relevante entre las dos situaciones? ¿Te parece que una
de ellas es más justa que la otra o que ambas son igualmente justas/injustas?
Argumenta tu respuesta.
En aquest supòsit, podem trobar una altra diferència rellevant entre les dues situacions, a
més de les reaccions de les mares gestants després del part, i és que en el cas plantejat per
Sandel (matrimoni Stern i Mary Beth) la criatura es va fecundar amb l'esperma de William
Stern i els òvuls de Mary Beth, no d'Eli Stern, la seva dona. La nena que va néixer nou
mesos després era filla, en termes biològics, de William Stern i de Mary Beth.
En canvi, en el segon cas que aquí es planteja, els dos fills del matrimoni Hernández, van
ser gestats al ventre d'altres dones, però amb els òvuls i l'esperma de la parella, amb la qual
cosa tots dos nens eren “biològicament” del matrimoni.
Amb això el que vull assenyalar, és que, malgrat ser tots dos casos gestacions subrogades,
i, ser socialment considerada com una pràctica “mal vista” que degrada la dona, un punt que
desenvoluparé més endavant, amb la informació de què disposo , si hagués de considerar
un cas més just que un altre, seria el d'Ainara Hernández i el seu marit, sobretot des de la
perspectiva de la dona. I és que, com ja he esmentat, a diferència del cas exposat per
Sandel, Ainara, igual que el seu marit, aporta a la gestació els òvuls, ja que, com ella
mateixa afirma a l'article, malgrat no poder portar a la gestació de l'embaràs, tant ella com el
seu marit són fèrtils i, buscaven experimentar la maternitat tot el possible dins de les
circumstàncies.
És per això que comprenc que l’Ainara, atesa la seva impotència de no poder quedar-se
embarassada, desitja involucrar-se tot el que pogués i sentir que, encara que no pogués
portar el nadó al seu ventre, sí que ho pogués considerar com “seu” o “de la seva sang” en
donar els seus òvuls, ja que la parella no preveia l'opció d'adoptar. Per això puc considerar
el segon cas més just que el primer, dins del que es pot arribar a considerar la gestació
subrogada com una pràctica justa.
2. Centrémonos ahora en el caso de Ainara y su marido. ¿Crees que el contrato
firmado con las gestantes respeta la libertad de las dos partes? Con la información de
la que dispones, ¿dirías que el trato aumenta el bienestar de todos? ¿Te parece que
supone, o puede llegar a suponer, una degradación de la práctica social de la
reproducción humana? Ten en cuenta que estas tres preguntas están relacionadas
con argumentos sobre la justicia que se exponen en el libro de Sandel.
Des del punt de vista legal, que podríem comparar-lo paral·lelament amb el llibertarisme, el
contracte signat amb les dues gestants, Irina i Olga, sota el meu criteri, sí que ha respectat
la llibertat de les parts contractants. Què vull dir amb aquesta afirmació. Un contracte ho
entenem com un acord de voluntats entre dues parts la finalitat de les quals és obtenir uns
beneficis, cosa que, com s'ha pogut veure en aquest cas, s'ha complert.
