ACTIVITAT Nº1 DE TEORIA DEL DRET
Materials i Exercicis de Teoria del Dret M.J.Añón i altres,Tirant el
Blanch,1995. Pàg. 11-57
1.Sobre la base del text A. Diferència entre crims de guerra i crims
contra la humanitat.
Els crims de guerra són les violacions contra les lleis i el incompliment d’aquestes. Són
els costums d’una guerra, és a dir, són totes aquelles accions que es duen a terme sense
tindre en compte l’opinió dels altres i sobretot els drets de l’ésser humà enemic . Es
classifiquen com a crims de guerra, tal i com hem vist al text, els assassinats, els treballs
forçats, els presoners de guerra, etc.. Mentre que, en quant als crims contra la humanitat
ens referim a actes que es duen a terme de forma massiva, és a dir, que afecten a una
població i no tan sols a un individu en particular, com són els exterminis, l’esclavitud,
persecució per motius polítics i altres actes contra la població civil.
2. Sobre aquest tema, quin va ser el problema jurídic finalitzada la II
Guerra Mundial? Quins principis jurídics bàsics estaven en conflicte?
Una vegada finalitzada la II Guerra Mundial, es va tindre consciència de que limitant-se
tan sols a la categoria de crims de guerra no seria possible castigar adequadament les
atrocitats dels nazis, aleshores Murray C. Bernays va presentar un document en el qual
demostrava que diverses accions dels nazis no podien ser juzgades com a crims de
guerra ja que o les varen dur a terme abans de la guerra o són actes que varen tindre
contra enemics i no contra compatriotes. Davant d’aquest dilema, Bernays i les
potències Aliades varen arribar a la conclusió de que era necessari crear una nova
categoria de delictes. Es varen crear dos noves categories, la dels crims contra la pau i la
dels crims contra la humanitat.
En quant als principis jurídics bàsics que estaven en conflicte, es trobem amb el nullum
crimen sine lege praevia, és a dir, que ningú pot ser castigat per una acció ni omissió
que, en el moment que es va dur a terme, no es considerava com a delicte.
3.Com es va resoldre el problema?
Amb quins arguments es va fonamentar?
Davant d’aquest problema, el 8 d’agost de 1945, diversos governs dels països que
havien guanyat la guerra es varen reunir per a firmar un Acord mitjançant el qual es
pretenia que tots aquells que havien dut a terme tant crims contra la humanitat, crims de
guerra i crims contra la pau foren castigats i que no quedaren sense respondre davant
dels seus actes.
Els arguments en els quals es va basar aquest Tribunal per a acusar a tots aquells que
havien comés aquests actes són els següents: Alemanya ha violat tractats internacionals;
Ha comés crims contra la humanitat; Ha dut a terme assassinats i mals tractes tant per a
presoners com per a la població civil; Ha perseguit a tot aquell que no era de rasa ària,
en aquest cas als jueus, i ha explotat tant béns públics com privats.
4.Sobre la base del text C. S. Nino, identifica i explica la concepció del
Dret de cadascuna de les postures dels tres jutges. Per a cadascun,
Bianca Pauci
1
