¡Descarga adaptacions dels cetacis y más Apuntes en PDF de Zoología solo en Docsity!
ADAPTACIONS DELS CETACIS
1-Introducció
Existeixen principalment dos grups de mamífers marins, els Pinnípedes, que depenen de terra ferma per a la seua reproducció i els cetacis, que estan completament dissociats de la vida terrestre, tot el seu cicle es realitza en el mar. Nosaltres en aquest treball tractarem les adaptacions dels cetacis.
2-Evolució i filogènia
Dels inicis de l’Eocè mitjà ens han arribat restes d’uns mamífers de vida aquàtica i forma hidrodinàmica que sembla que van evolucionar a partir d’un grup d’insectívors pròxims als ungulats. Aquest mamífers primitius, coneguts amb el nom d’ arqueocets, es van extingir, probablement, a finals d’Eocè o a principis de l’Oligocè. En canvi, un o mes tàxons encara no identificats actualment i d’evolució semblant, però independent, a la dels arqueocets van evolucionar i donaren lloc als cetacis actuals. Avui en dia, aquest procés evolutiu no es encara aclarit i es discuteix si els dos subordres de cetacis vivents - odontocets i misticets – tenen un origen comú o si, contràriament, provenen de distints antecessors.
3-Morfologia externa
El règim de vida totalment aquàtic dels cetacis ha produït modificacions importants en el seu cos respecte al patró anatòmic i fisiològic típic de la resta de mamífers. Així, per tal de disminuir el fregament i facilitar els desplaçaments de l’animal per l’aigua, el seu cos a pres una forma afuada i hidrodinàmica i ha reduït al màxim totes les estructures sobresortints, a excepció de les que realitzen funció locomotrius. El pelatge a desaparegut quasi completament (existeixen nomes alguns pèls aïllat a la regió cefàlica). Existeix baix la pell una grossa capa de grassa constitueix el seu principal aïllant tèrmic i ocupa d’u 15- 65% del pes del cetaci. Les extremitats posteriors també han desaparegut totalment o, en alguns casos, han quedat reduïdes a unes restes òssies sense cap funció locomotriu i invisibles exteriorment. Han aparegut aletes, la aleta caudal i la dorsal, són de teixit fibrós i proporcionen propulsió l’una i estabilitat l’altra, amb una mínima resistència al aigua.
4-Morfologia interna
4.1- Sistema respiratori
Per tal de que el cetaci pugui respirar seguint la trajectòria normal de la seua natació, els conductes respiratoris s’han desplaçat i s’obren al exterior a través d’un espiracle situat dorsalment a la regia cefàlica, per fer possible la respiració exposant la mínima porció del cos fora d l’aigua. Observen que als misticets, els seus conductes respiratoris estan formats per dos orificis independents, que formen un espiracle en forma V; als odontocets els conductes respiratoris s’uneixen abans d’arribar al exterior, formant un espiracle amb una obertura única. Un sistema complex de vàlvules i sines que es troba a les porcions externes dels conductes aeris fins la comunicació amb la laringe, permeten una respiració ràpida i eficient i un hermetisme total, que impedeix el pas de l’aigua als pulmons, fins i tot en les condicions més extremes de pressió. Per obrir o tancar aquestes vàlvules es necessari una acció muscular.
4.2- Flotabilitat
El cos dels cetacis s’han adaptat convenientment per a poder augmentar la seua capacitat d’immersió. En primer lloc, el volum pulmonar s’ha reduït, en comparació amb el dels mamífers terrestres, ja que uns pulmons grans nomes permetrien una millora petita en la reserva d’oxigen durant la immersió, però donarien a l’animal una flotabilitat excessiva que li impediria capbussar-se adequadament; d’altra banda, el volum sanguini ha augmentat i la sang es molt mes rica en pigment respiratoris, la qual cosa permet una fixació major d’oxigen. En segon lloc, per tal d’aconseguir una ventilació més eficient, la major part d les costelles no es troben unides a l’estèrn. Això permet una flexibilitat mes gran a la caixa toràcica, que pot intercanviar l’aire d’una manera més eficient, i és un avantatge per a la immersió. Finalment, quan un cetaci es capbussa es produeix una vasoconstricció dels conductes sanguinis superficials ( els que reguen el greix i la musculatura) i la circulació es restringeix als òrgans interns, més necessitats d’una aportació continus d’oxigen (cor, cervell, fetge, etc.), mentre que la resta de teixits funcionen anaeròbiament. Paral·lelament a la vasoconstricció, el ritme cardíac descendeix de manera sobtada i la sang oxigenada circula lentament per el circuit intern; així aconsegueix un estalvi substancial de les reserves d’oxigen.
ossos que envolten l’oïda mitjana i l’interna han sigut aïllats de la resta dels ossos cranials formen una bombolla timpànica molt dura, es troba en una cavitat farcida de teixit esponjós i unida al crani sols per un lligament fi.
L’ecolocalització suposa l’emissió per part dels cetacis d’una ampla gama de sons en forma de impulsos sonors anomenats clics i la obtenció de informació sobre l’entorn mitjançant l’anàlisi dels ecos que retornen.
Els clicks són produïts i modulats al fer passar l’aire a traves del conducte respiratori i dels sacs aeris, associats al conducte respiratori mentre que l’espiracle roman tancat.
La freqüència d’aquestos clicks es modulada per contraccions i relaxacions de la musculatura a associada al tracte respiratori i als sacs aeris.
Als cetacis aquestes ones són recollides principalment per la mandíbula inferior, farcida de grassa, transmetent els senyals sonors a les oïdes internes.
Que envia la informació en forma de senyals elèctriques a l’escorça cerebral, on l’animal elabora un “dibuix” mental de l’objecte o presa, o be dels seus voltants.
4.5.2- Olfacte
Respecta a l olfacte podem dir que els centres nerviosos olfactius estan quasi atrofiats, açò ens indueix a creure que els cetacis són animals anòsmics ( careixen d’olfacte). La principal raó de que siguen anòsmics es que no masteguen l’aliment, sinó que l’engoleixen.
4.5.3- Visió
Els processos ciliars i la musculatura estan atrofiades, el que determina que els cetacis no puguen realitzar l’acomodació visual. Aquesta falta d’acomodació, junt amb l’índex de refracció del líquid de la cambra anterior de l’ull que és igual a l’índex de refracció de l’aigua de la mar, proporciona una bona adaptació de la visió baix de l’aigua, mentre que fora d’ ella els cetacis són miops.
4.6 Sistema esquelètic
Els ossos tenen una capa compacta molt fina, a l’interior tenen una porció esponjosa saturada de grassa, aquet fet permet baixar el pes específic de l’ animal ( pròxim a 1 i per tant pròxim al valor de l’ aigua) que afavoreix la seua flotabilitat.
La modificació del crani es deu al “telescopage” dels ossos que el constitueixen. Aquets fenomen ja siga per l‘allargament cap enrere dels maxil·lars i premaxil·lars que inclús poden estar en contacte amb el supraoccipital (odontocets), o bé per el creixement cap endavant dels ossos posteriors, occipital i supraoccipital, que s’allarguen fins arribar a un nivell de l’ interorbitari (misticets).
Tant en un cas com a l’altre s’aconsegueix un crani de boveda curta, alta i ampla, amb reducció dels temporals, parietals i etmoides i desaparició pràcticament total de làmines criboses del etmoides.
Les mandíbules són rectes i comprimides. Poden estar soldades una amb l’altra (odontocets) o bé unides per fibres de naturalesa conjuntiva ( misticets).
En quan a les vertebres cervicals les presenten aplanades i fusionades ocasionalment. En la columna vertebral les vertebres es troben connectades mitjançant cartílag intervertebrals que li aporten una gran flexibilitat.
Careixen de clavícula ja que les extremitats anteriors no són necessàries per impulsar-se per tant els ossos de la cintura escapular romanen immòbils, estan acurtats i formen l’ esquelet de l’ aletes toràciques que s’encarreguen de la direcció i estabilització del moviment. De la cintura pelviana sols es conserven ossos rudimentaris, sense contacte amb la columna vertebral, serveixen com a punt de fixació dels músculs del penis i en les femelles pot estar completament reduït. Les extremitats posteriors tornes a ser secundàries respecte a la cua, perdent la seua importancia en la locomoció aquàtica. La musculatura esta desenvolupada especialment per a moure la aleta caudal, ja que es la seua principal font de propulsió.
5. Bibliografia
- Mammals of the Sea. Chater 4, Obervations on the anatomy of some cetaceans and pinnipeds ( Robert F. Green).
- Historia natural dels països catalans. Volum mamifers.
- www.google.es : imatges
- Vertebrados. Anatomia comparada, función, evolución. Kenneth V. Kardong, Ph. D. 2 Ed. McGraw-Hill.
- La gran enciclopedia de los mamiferos. David Macdonald. Ed. Libsa.
- Marine mammals. Biology and conservation. Peter G.H. Evans i Juan Antonio Raga. Ed. Kluwer Academic / Plenum Publisher.
