Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Funcionament dels animals, Apuntes de Biología

Asignatura: Biologia, Profesor: , Carrera: Biologia + Ciències Ambientals, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 05/06/2017

n_gispert
n_gispert 🇪🇸

5

(1)

4 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 5.3: Funcionament
dels animals
Homeòstasi
•Organismes unicel·lulars:
dependència del medi extern.
•Organismes pluricel·lulars:
HOMEÒSTASI: independència del
medi extern, adquireixen líquids
interns propietats més constants que
líquids externs: cèl·lules que estan en
contacte amb líquid intern no han
d’invertir tanta energia en adaptació:
poden especialitzar-se: augmenta
complexitat
HOMEÒSTASI: conjunt de processos
pels quals es poden mantenir més o
menys constants els paràmetres del medi intern (O2, CO2, pressió...)
Constància en pluricel·lulars no és estricte (hi ha marge) i depèn grau evolució:
Organismes més primitius: - homeòstasi, - paràmetres constants, medi extern afecta molt.
Organismes més evolucionats: + homeòstasi, + paràmetres es mantenen constants, medi extern
afecta poc.
Gairebé tots òrgans i teixits del cos realitzen funcions que ajuden a homeòstasi. Exemples:
Regulació en poiquiloterms per hipotàlem, vasos sanguinis, metabolisme, activitat
muscular, greix/plomes/pels
Regulació CO2 intern per sang i sistema respiratori
Regulació glucosa per fetge i pàncrees
Regulació del balanç aigua i ions (Na, K, PO 4...) per ronyó, suor i respiració (mamífers) o
brànquies (peixos)
Regulació d ela pressió arterial per vasos sanguinis
ECTODERMS: no mantenen la Tª a través de processos interns (ex: peixos (a excepció de l’Opah),
amfibis...) normalment són POIQUILOTERMS Tª corporal fluctua al llarg del dia diürn-nocturn i
estacions (excepció: ós en hibernació)
ENDOTERMS: mantenir Tª constant a través de processos interns (ex: mamífers, aus...) normalment
són HOMEOTERMS mantenir Tª corporal al llarg dia-nit i estacions (excepció: rèptils zones
tropicals)
Regulació Tª corporal:
1
Refredament per evaporació: sudoració (mamífers),
panteig (alguns mamífers (ex: gos i aus)
Adaptacions circulatòries:
Venes i arteries separades: con esta
disposición de los vasos sanguineos, la sangre
pierde calor en forma constante a medida que
ingresa y sale de la extremidada, y su
temperatura disminuye a una velocidad
también constante.
Venes i artèries juntes: cuando las arterias y
las venes están muy cerca unes de otras, y
permiten el intercambio de calor a
contracorriente, parte del calor perdido desde
la sangre arterial ingresa en la sangre venosa.
La temperatura de la sangre venosa augmenta
a mediada que la sangre viaja por el cuerpo.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Funcionament dels animals y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!

TEMA 5.3: Funcionament

dels animals

Homeòstasi

•Organismes unicel·lulars: dependència del medi extern.

•Organismes pluricel·lulars: HOMEÒSTASI: independència del medi extern, adquireixen líquids interns propietats més constants que líquids externs: cèl·lules que estan en contacte amb líquid intern no han d’invertir tanta energia en adaptació: poden especialitzar-se: augmenta complexitat

HOMEÒSTASI: conjunt de processos pels quals es poden mantenir més o menys constants els paràmetres del medi intern (O 2 , CO 2 , pressió...)

Constància en pluricel·lulars no és estricte (hi ha marge) i depèn grau evolució:

  • Organismes més primitius: - homeòstasi, - paràmetres constants, medi extern afecta molt.
  • Organismes més evolucionats: + homeòstasi, + paràmetres es mantenen constants, medi extern afecta poc.

Gairebé tots òrgans i teixits del cos realitzen funcions que ajuden a homeòstasi. Exemples:

  • Regulació Tª en poiquiloterms per hipotàlem, vasos sanguinis, metabolisme, activitat muscular, greix/plomes/pels
  • Regulació CO 2 intern per sang i sistema respiratori
  • Regulació glucosa per fetge i pàncrees
  • Regulació del balanç aigua i ions (Na, K, PO 4 ...) per ronyó, suor i respiració (mamífers) o brànquies (peixos)
  • (^) Regulació d ela pressió arterial per vasos sanguinis

ECTODERMS: no mantenen la Tª a través de processos interns (ex: peixos (a excepció de l’Opah), amfibis...) normalment són POIQUILOTERMS Tª corporal fluctua al llarg del dia diürn-nocturn i estacions (excepció: ós en hibernació)

ENDOTERMS: mantenir Tª constant a través de processos interns (ex: mamífers, aus...) normalment són HOMEOTERMS mantenir Tª corporal al llarg dia-nit i estacions (excepció: rèptils zones tropicals)

Regulació Tª corporal:

  • Refredament per evaporació: sudoració (mamífers), panteig (alguns mamífers (ex: gos i aus)
  • Adaptacions circulatòries:
    • Venes i arteries separades: con esta disposición de los vasos sanguineos, la sangre pierde calor en forma constante a medida que ingresa y sale de la extremidada, y su temperatura disminuye a una velocidad también constante.
    • Venes i artèries juntes: cuando las arterias y las venes están muy cerca unes de otras, y permiten el intercambio de calor a contracorriente, parte del calor perdido desde la sangre arterial ingresa en la sangre venosa. La temperatura de la sangre venosa augmenta a mediada que la sangre viaja por el cuerpo.

(ex: llop antàrtic: intercanvi de calor: INTERCANVI DE CALOR A CONTRACORRENT: també en ectoderns (ex: tonyina, grans pelàgics) les venes juntes per no perdre tanta calor: parcialment endoterms: rete mirabilia. Merlí: família peix espasa, parcialment endoterm el muscle que escalfa cervell i ull ↑Tª).

El peix Opah el primer peix endotèrmic que es coneix! Termoregulació per moviment aletes, manté una Tª corporal major (5ºC) que l’aigua del mar circundant! +INFO a GM!

Per tal de mantenir l’homeòstasi, els principals sistemes reguladors dels animals són: el sistema nerviós i el sistema endocrí.

Sistema nerviós resposta ràpida vs. Sistema endocrí resposta lenta.

  • Del sistema nerviós explicarem la base a nivell cel·lular: l’impuls nerviós.
  • Del sistema endocrí explicarem la base a nivell individual.

Sistema nerviós: l’impuls nerviós

Com es transmet la informació a través cèl·lules? 1r descobriments: granotes, potes elèctrodes i miraven com responien (muscle es contreia)

  • Hibernació per conservar Tª (ex: invertebrats caragols, tortugues, ossos, esquirols,...)

de ions Na +^ cap a l’interior (per gradient de concentració i atrets per càrregues negatives interior) a través dels canals de sodi, i la membrana queda així despolaritzada: potencial acció. Això fa obrir canals de Na +^ addicionals (canals dependents de voltatge) i provoca així una ona de despolarització que recorre tota la cèl·lula (axó)

Bomba de sodi-potassi: transport actiu: bombeig Na +^ capa fora i K +^ cap a dins ho estableix potencial de membrana en repòs (origen). Gasta energia (molta) proteïna + complexa que les canal.

APUNTS BIO FONAMENTAL: Bombes o ATPases (hidròlisi i ATP) Transport actiu primari: energia hidròlisi i molècula ATP. És transport actiu primari perquè crea el gradient iònic (ex: Bomba de sodi i potassi dels animals). Aquesta bomba ATPasa permet incorporar K+ i sortir Na+. Per cada molècula d’ATP que s’hidrolitza surten cap a fora 3 Na+ i entren cap a dins 2 K+. Crea una diferència de càrregues elèctriques al voltant de la membrana. Superfície externa electropositiva i l’interna electronegativa. L’ATPasa genera aquesta diferència de gradients iònics que aprofita la bomba de glucosa. En aquesta bomba com que un surt i l’altre entra: ANTIPORT.

Potencial d’acció: bloqueig farmacològic:

  • tetradotoxina (TTX): la toxina TTX (puffer fish) bloqueja els canals de Na +^ ; s’enganxa a canals Na +^ i els bloqueja i no es produeix l’entrada de Na+^ però si sortida de K +^. Amb molt poques dosis és mortal: parada respiratòria; només afecte cèl. Musculars i neuronals (mort molt ràpida). (aquesta toxina es produïda pel peix globus, un article de Turquia menciona que l’augment de la Tª del mar porta el peix globus a la Mediterrània; però també pot ajudar a reduir el mal dosis baixes perquè afecte les neurones les que son el mal: nous analgèsics per la quimio per exemple.
  • Brevetoxina (BTX): la BTX no permet que es desactivin els canals oberts: activació contínua, canals més oberts. Fitoplàncton: algunes espècies produeixen toxines quan forma un bloom algal tòxic produeix la mort als peixos (per l’afecte de la BTX). El cas de la mort dels homes es degut a al consum d’organismes que mengen fitoplàncton (ex: bivalves que en elles no els afecte però a l’home si per el seu sistema nerviós primitiu)

Hi ha investigacions relacions mecanisme acció cèl·lules cancerígenes amb utilització canals de sodi de les cèl·lules. També canals de sodi relacionats amb alzahimer.

Nous descobriments importants per a medecina:

  1. Explorar mecanismes d’acció dels canals de sodi
  2. BREVENAL: s’associa però no té cap afecte BTX.

2.a. Tractaments contra efectes negatius de la brevetoxina

2.b.Tractament contra efectes negatius de la ciguatera

2.c. Tractament de la fibrosi quística

Sinapsi

És el pas d’un impuls nerviós (potencial d’acció) d’una neurona a una altra, o bé de neurona a fibra muscular. Té lloc per contigüitat (proximitat entre membranes, com va veure Ramón y Cajal). Sinapsis pot tenir lloc per mitjans químics (sinapsi química) o elèctrics (sinapsi elèctrica).

Sinapsi elèctrica: en invertebrats i vertebrats inferiors (però també en algun llocs del cervell dels mamífers i alguns peixos). S’estableix entre 2 neurones que es toquen: les seves membranes es posen

en contacte per un sistema de canals (“gap junction channels”), Avantatge: rapidesa, simplicitat i sincronització d’estímuls ( peixos “elèctrics”)

Sinapsi química: majoritària en mamífers. Les neurones no es toquen: espai sinàptic o fenedura sinàptica. Neurotransmissors dins vesícules a la neurona pre-sinàptica. L’arribada del potencial d’acció provoca el buidatge dels neurotransmissors a l’interior de l’espia sinàptic (paper del Ca 2+^ ). La unió dels neurotransmissors al seu receptor de la neurona postsinàptica provocarà canvis de potencial de membrana per obertura dels canals de Na +^ i K+^ , que poden ser excitadors (despolarització: potencial acció) o inhibidors (tornen neurona al seu potencial de repòs). L’impuls nerviós es transmet a considerable distància sense que disminueixi la intensitat a través de l’axó.

Neurotransmissors: n’hi ha uns 20 de coneguts. Els més importants Acetylcholine, Norepinephrine, Dopamine i GABA (gamma aminobutyric acid). Tenen efecte d’activació o inhibició. Pot haver-hi + o

  • quantitat. Diferents receptors per un mateix neurotransmissor.

Medecines, drogues i verins: quasi totes les medicines i drogues afecten la sinapsi en diferents punts de sistema nerviós:

  • Cafeïna (xocolata, cafè) & teofil·lina: activen alliberament de noradrenalina: estimulants/ excitadors.
  • Medicaments antidepressius: inhibeixen absorció de noradrenalina: inhibidors/relaxants.
  • Alcohol & marihuana: activen receptors GABA a l’encèfal: inhibeixen: tranquil·litzants/ sedatius.
  • Cocaïna: atura l’eliminació de dopamina de la sinapsis: dopamina s’acumula i produeix amplificació de la senyal a la neurona receptora.
  • Verí “curare” (serps): bloqueja els receptors d’un neurotransmissor al sistema nerviós somàtic: relaxen el muscle esquelètic