TEMA 5.3: Funcionament
dels animals
Homeòstasi
•Organismes unicel·lulars:
dependència del medi extern.
•Organismes pluricel·lulars:
HOMEÒSTASI: independència del
medi extern, adquireixen líquids
interns propietats més constants que
líquids externs: cèl·lules que estan en
contacte amb líquid intern no han
d’invertir tanta energia en adaptació:
poden especialitzar-se: augmenta
complexitat
HOMEÒSTASI: conjunt de processos
pels quals es poden mantenir més o
menys constants els paràmetres del medi intern (O2, CO2, pressió...)
Constància en pluricel·lulars no és estricte (hi ha marge) i depèn grau evolució:
• Organismes més primitius: - homeòstasi, - paràmetres constants, medi extern afecta molt.
• Organismes més evolucionats: + homeòstasi, + paràmetres es mantenen constants, medi extern
afecta poc.
Gairebé tots òrgans i teixits del cos realitzen funcions que ajuden a homeòstasi. Exemples:
• Regulació Tª en poiquiloterms per hipotàlem, vasos sanguinis, metabolisme, activitat
muscular, greix/plomes/pels
• Regulació CO2 intern per sang i sistema respiratori
• Regulació glucosa per fetge i pàncrees
• Regulació del balanç aigua i ions (Na, K, PO 4...) per ronyó, suor i respiració (mamífers) o
brànquies (peixos)
•Regulació d ela pressió arterial per vasos sanguinis
ECTODERMS: no mantenen la Tª a través de processos interns (ex: peixos (a excepció de l’Opah),
amfibis...) normalment són POIQUILOTERMS Tª corporal fluctua al llarg del dia diürn-nocturn i
estacions (excepció: ós en hibernació)
ENDOTERMS: mantenir Tª constant a través de processos interns (ex: mamífers, aus...) normalment
són HOMEOTERMS mantenir Tª corporal al llarg dia-nit i estacions (excepció: rèptils zones
tropicals)
Regulació Tª corporal:
1
• Refredament per evaporació: sudoració (mamífers),
panteig (alguns mamífers (ex: gos i aus)
• Adaptacions circulatòries:
• Venes i arteries separades: con esta
disposición de los vasos sanguineos, la sangre
pierde calor en forma constante a medida que
ingresa y sale de la extremidada, y su
temperatura disminuye a una velocidad
también constante.
• Venes i artèries juntes: cuando las arterias y
las venes están muy cerca unes de otras, y
permiten el intercambio de calor a
contracorriente, parte del calor perdido desde
la sangre arterial ingresa en la sangre venosa.
La temperatura de la sangre venosa augmenta
a mediada que la sangre viaja por el cuerpo.
