¡Descarga adopcio (educació social) y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ADOPCIÓ I ACOLLIMENT FAMILIAR
PAC 1. El treball familiar en situacions de risc
ASSAIG
Les intervencions dutes a terme per equips de professionals que tracten casos amb famílies que pateixen situacions de vulnerabilitat, exclusió o marginació, o inclusos casos de maltractament i abusos, en ocasions poden ser intervencions poc objectives que poden portar al professional a cometre errors amb el menor.
Es important que la xarxa de professionals que treballem amb menors tinguem clara quin tipus d’intervenció s’ha de dur a terme en tot moment. Sent conscient, principalment de la diferencia entre el concepte de vulnerabilitat i el de maltractament. Ja que cada intervenció té uns protocols i unes mesures diferents.
Per tant, quan ens referim a vulnerabilitat ho fem per referir-nos a la manca de recursos ja sigui econòmics, socials, emocionals o psicològics que porta a la persona a viure en una situació de aïllament i marginació, i en conseqüència el menor és trobarà en una situació de precarietat, que causa una privació del benestar de l’infant o adolescent.
Per d’altra banda, quan fem referencia al maltractament ho fem quan ens referim a una acció violenta ja sigui a nivell físic o verbal que creï una alteració física o psicològica en l’infant, un acte negligent per part dels progenitors que provoquin conseqüències físiques o psicològiques en el menor, etc.
Per tant, observem una clara diferencia entre ambos conceptes i per tant s’hauran d’estipular intervencions i respostes diferents per els diferents casos. En el cas de que es detecti maltractament i desemparament cap al menor, es probable que els equips de protecció a la infància i a l’adolescència executin una separació del menor amb el nucli familiar per el seu benestar.
No obstant, aquest protocol d’intervenció ve determinat per diferents factors i per diversos equips de professionals i no es un procés fàcil per cap dels agents implicats en aquest. Per tant, els professionals han de fer un treball exhaustiu basat en la valoració, el pronòstic i la presa de decisions on es tindrà en compte en benestar del menor per sobre de tot. I es valora si el menor ha de ser
separat del nucli familiar i aplicar la separació a la força de la família i la suspensió de les funcions tutelars dels progenitors.
No obstant, entenem aquesta mesura com una mesura cautelar i provisional fins que la família afectada aconsegueixi reconduir la situació familiar, social i econòmica per donar-li al menor un benestar i una estabilitat. Però, en molts casos aquesta conciliació familiar acaba sent impossible, fet que els menors hagin de residir la major part de la seva infantesa i adolescència en un centre residencial (CRAE) on la Generalitat és fa càrrec de la seva educació i del seu benestar personal, proporcionant al menor una estabilitat i uns mínims.
En definitiva, el que busca el professional es vetllar per les necessitats i el benestar del menor i que aquest disposi de uns mínims al que respecta educació, sanitat, nutrició, roba, etc. Quan parlem de desemparaments o separacions del nucli familiar ho fem com a última instància, es a dir, prèviament els professionals de la DGAIA fan un seguiment exhaustiu del cas i valoren de quins recursos i mecanismes disposen. En el cas de que els recursos aplicats no funcionin i la situació familiar sigui insostenible es procedirà a separar al menor del nucli familiar. No obstant, si la situació familiar es reconduïda i es mostra una millora i un progres en aquesta el menor podria tornar a formar part del nucli familiar. En definitiva, s’ha de salvaguardar els drets i els interessos de l’infant i proporcionar la intervenció que més s’adeqüi, inclús si la mesura de protecció es el desemparament amb la família d’origen.
ANÀLISI, OPCIÓ B: “Precious” de Lee Daniels (2009)
LA MARE
Enumereu els tres o quatre trets que considereu més rellevants d’ella, els que la visió de la pel·lícula us hagi suggerit. Expliqueu-los breument.
És una persona que presenta una molt baixa autoestima. Ho detectem en l’escena en que la treballadora social, Precious i la mare és troben en una entrevista on és parla del cas, i més concretament dels abusos que ha patit la Precious per part del seu progenitor. No obstant des del punt de vista que fa la
Gairebé a l’inici de la pel·lícula, Precious és cridada al despatx de la Directora de la primera escola. Aquesta parla amb ella, li pregunta si està de nou embarassada i decideix expulsar-la del centre. Enumereu els aspectes que us semblen més rellevants d’aquesta curta entrevista i expliqueu si l’actuació de la Directora hauria d’haver estat diferent. En cas que estigueu d’acord o no amb la seva actuació, expliqueu els motius.
Es podia titllar l’actuació de la directora com a poc professional. Actuant de manera contraria a un model educatiu inclusiu i afavorint l’estigmatització i la marginació de joves en situació de risc.
La figura de la directora es una figura distant i poc empàtica que no es preocupa de la situació per la que esta passant la Precious, així com no donar-li importància als factors d’alarma com són; el segon embaràs de la jove, la dificultat que mostra la jove per llegir i escriure, etc. Factors que determinen que hi ha algun tipus de problemàtica en l’entorn de la jove. Per tant, veiem la figura de la directora com una figura gens professional, estigmatitzada i que fomenta l’exclusió de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.
L’entrevista que la primera treballadora social fa al domicili és per veure com van les coses per casa i verificar si és pertinent mantenir el subsidi que la mare de Precious cobra per fer-se càrrec d’ella i de la filla d’aquesta. A l’entrevista hi són també presents l’àvia (besàvia de la petita) i la nena. Breument, què podríeu dir d’aquesta visita a domicili? Què penseu que s’hauria de fer diferent, bé en aquesta entrevista, bé en la manera general de treballar el cas per part dels professionals?
Des de un punt de vista crític i objectiu, l’actuació dels serveis socials en aquest cas en concret em sembla, és basa la intervenció des de un punt de vista enlloc de tenir en compte a la resta de persones implicades en el cas. Es a dir, només es té en compte la opinió i les necessitats de la mare de Precious, tenint en compte únicament les mancances econòmiques. Per tant, veiem un anàlisi per part de la treballadora social incomplert i superficial, on s’obvien factors tant determinants com l’embaràs de la Precious, l’analfabetisme, l’estructuració familiar, l’estat de salut de la filla, etc.
En definitiva, podem observar com una manca de professionalitat i de capacitat d’anàlisi per part del professional propicien una situació de vulnerabilitat i deportació dels menors que té al seu càrrec la mare de Precious.
La segona treballadora social. En una de les primeres entrevistes, Precious li diu, davant la seva sorpresa, que els fills són del seu propi pare. Què considereu que hauria d’haver fet aquí la treballadora social? Per què?
En primer lloc, el que ha de tenir clar qualsevol professional dels serveis socials és que els drets de l’infant i l’adolescent es troben per davant de tot i es obligació del professional vetllar per la integritat física, psicològica i social del menor quan els seus progenitors no estiguin capacitats per fer-ho.
En segon lloc, es obligació del professional comunicar als òrgans jurídics qualsevol irregularitat en la situació del menor; així com el maltractament físic i psicològic i els abusos sexuals. Factors que determinen que la situació de la Precious sigui la que és en l’actualitat.
En tercera instància, el professional que fa la primera valoració del cas ha de comunicar a la DGAIA la situació, per a que posteriorment s’iniciïn els protocols d’intervenció necessaris per a que sigui possible vetllar per el benestar del menor.
En definitiva, la treballadora social fa una intervenció poc professional basada en les mancances econòmiques i no en els interessos i el benestar de la menor. Potenciant així la marginació, l’exclusió i la inestabilitat psíquica, social i física del menor.
Seguint amb aquesta segona treballadora social. A la darrera part de la pel·lícula fa una entrevista amb la mare de Precious i amb la noia a demanda de la mare. Considereu oportú que Precious estigui en aquesta entrevista? Per què?
En primera instància, considero que és una intervenció que s’ha portat de manera poc professional des del principi. Per tant, considero gens oportú que Precious i la seva mare siguin entrevistades al mateix moment, ja que en el transcurs d’aquesta única entrevista es perd molta informació per al posterior
Precious és una noia menor d’edat amb 2 fills. Considereu igualment que caldria proposar alguna mesura de protecció en relació als seus fills? Justifiqueu la vostra resposta.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Ubieto, José R. (2018). Famílies del segle XXI: noves subjectivitats, nous vincles. A J. Solé (Coord.). Adopció i acolliments familiars. Barcelona: FUOC.
Solé, J. (2018). El treball social i educatiu des del sistema de protecció a la infància i l’adolescència. A J. Solé (Coord.). Adopció i acolliments familiars. Barcelona: FUOC.
Hernández Gondra, I. (2019). Protecció a la infància o repetició del trauma? A AA.VV. Pràcticum II. Escenes d'Educació Social II. Barcelona: FUOC.
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. http:// treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/ recursos_per_a_professionals/
Pel·lícula per a la elaboració de l’activitat 2 de la Pac: Precious (2009). Lee Daniels.
