Agregats macroeconòmics, Apuntes de Administración de Empresas

¡Descarga Agregats macroeconòmics y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!

TEMA 1: Agregats macroeconòmics I

INTRODUCCIÓ A LA MACROECONOMIA

CURS 2012-

1. Com de gran és una economia?

 La Macroeconomia és el camp de l’Economia que estudia

l’activitat econòmica agregada d’un país o regió mitjançant

indicadors d’aquesta activitat.

 Per a abreujar, “l’activitat econòmica agregada d’un país”

s’anomenarà “ una economia ”.

 Una de les qüestions centrals que ocupa la Macroeconomia té

a veure amb la grandària d’una economia.

 Una manera senzilla de mesurar‐ne la grandària és avaluar la

producció agregada de l’economia.

Estats amb el major PIB del món

 Llista segons el Fons Monetari Internacional (2012) - PIB PPA (milions de dòlars):

1. Estats Units: 15.609.697 9. França: 2.257. 2. Xina: 12.387.048 10. Itàlia: 1.834. 3. Índia: 4.824.551 11. Mèxic: 1.743. 4. Japó: 4.588.972 12. Corea del Sud: 1.629. 5. Alemanya: 3.158.090 13. Canadà: 1.443. 6. Rússia: 2.510.791 14. Espanya: 1.405. 7. Brasil: 2.393.954 15. Indonèsia: 1.208. 8. Regne Unit: 2.308.503 Món: 78.897.

www.imf.org

Estimació del creixement del PIB Global

www.imf.org

Definició de PIB nominal (PIB

n

 El PIBn^ o PIB a preus corrents és el valor total dels béns finals produïts en una economia durant un any, calculat utilitzant els preus de l’any en el qual es genera la producció.

 El PIBn^ és la suma de les quantitats de béns finals produïts multiplicats pel seu preu corrent.

 Aquesta definició posa de manifest que el PIB nominal augmenta amb el pas del temps per dues raons :

a) La producció de la majoria dels béns augmenta amb el pas del temps.

b) El preu de la majoria dels béns també augmenta amb el pas del temps.

 Si el nostre objectiu és mesurar la producció i la seva evolució amb el pas del temps, haurem d’ eliminar l’efecte que produeix l’augment dels preus.

Definició de PIB real (PIB

r

 El PIBr^ o PIB a preus constants és el valor total dels béns finals

produïts en una economia durant un any, calculat com si els

preus no haguessin canviat respecte a un any fixat que

s’anomena base.

 El PIBr^ és la suma de la producció de béns finals multiplicada

pels preus constants.

 El PIBr^ també s’anomena PIB ajustat per la inflació o PIB en

unitats monetàries del període base (per exemple, PIB real

de 2010 en euros de 2005).

Exercici

 Haurien estat diferents els resultats si haguéssim decidit

calcular el PIB real utilitzant el preu d’un automòbil del 2001

en comptes del 2000? I la taxa de creixement del PIB hagués

variat?

Any Quantitat d’automòbils

Preu dels automòbils

PIB nominal PIB real (a preus de l’any 2001) 1999 10 20000 € 10·20000= 200000 € 2000 12 24000 € 12·24000= 288000 € (+44%) 2001 13 26000 € 13·26000= 338000 € (+17%)

Exemple del càlcul del PIB

n / PIB

r (II)

Any QA^ PA^ QQ^ PQ

Considerem ara el cas d’una economia que produeix automòbils i quaderns:

PIB nominal

PIB n^00 € = P 00 A^ · Q 00 A^ + P 00 Q^ · Q 00 Q^ = 24000·12 + 5000 · 10= 338000 €

PIB n 01 € = P 01 A^ · Q 01 A^ + P 01 Q^ · Q 01 Q^ = 30000·13 + 2000 · 20= 430000 € (+27,2%)

PIB real (a preus de l’any 2000)

PIB r 00 € = PIB n^00 € = 338000

PIB r 01 € = P 00 A^ · Q 01 A^ + P 00 Q^ · Q 01 Q^ = 24000·13 + 5000 · 20= 412000 € (+21,9%)

Estimacions del pes de l’Economia

submergida al PIB

www.economist.com

La regla del 70

 La regla del 70 resulta de gran ajuda per a comprendre la

relació existent entre la taxa de creixement anual del PIB i la

seva variació a llarg termini. Aquesta regla ens diu quan de

temps es necessita per a que el PIB, o qualsevol altre variable

creixi en el temps de forma gradual, dobli el seu valor.

Anys que requereix una

variable per a que dobli

el seu valor

Taxa de creixement

anual de la variable

Correlació entre el PIB real per càpita i indicadors

del desenvolupament i la qualitat de vida

 Tot i estar positivament correlacionat amb molts indicadors del desenvolupament econòmic i la qualitat de vida, el PIB real per càpita presenta algunes limitacions com a indicador del benestar de la població d’un país. El PIB real per càpita no és, per si sol, un objectiu adequat d’una política econòmica.

 Un país amb un PIB alt pot pagar una bona sanitat, una bona educació i en general, un bon nivell de vida. Però un PIB alt no comporta automàticament ni necessàriament un nivell de vida alt.

 Les Nacions Unides publica un informe anual, l’informe de desenvolupament humà, que intenta ordenar els països utilitzant altres criteris que no sigui el PIB real per càpita. Entre d’altres s’inclouen dades de la mortalitat infantil, esperança de vida i l’analfabetisme que s’agrupen per a desenvolupar l’índex de desenvolupament humà , que intenta determinar la bona actuació de les societats, deixant de banda el molt o poc que produeixin. La existència d’aquest índex suggereix que el PIB real per càpita és un dels molts aspectes que contribueixen al benestar humà, però no és, de cap manera, l’únic.

Components de l’Índex de

desenvolupament humà

www.undp.org www.worldmapper.org www.monde-diplomatique.es

Índex de preus

 Un índex de preus és una mesura del nivell general de preus d’una

economia. Aquest nivell és una mena de mitjana ponderada dels preus dels

béns.

 No obstant això, en una economia es produeix i es consumeix una gran

varietat de béns i serveis diferents. Com poden els preus de tots aquests

béns quedar reduïts a una sola xifra representativa? Veiem un exemple:

 Suposem que, a conseqüència d’una gelada, que ha destruït la major part

de la collita de cítrics, s’apugen els preus de les taronges, els pomelos i les

llimones, en quant s’ha incrementat el preu dels cítrics?

 Una primera resposta seria donar tres xifres , la variació de cadascun dels

cítrics. Però sens dubte, seria preferible comptar amb algun tipus

d’indicador general de l’increment de preus promig.

Índex de preus

 Per mesurar les variacions promig dels preus dels béns de consum els

economistes calculen el que un consumidor mig es gastaria en una cistella de la

compra, és a dir, en el nostre exemple, un conjunt típic de béns (cítrics) adquirits

abans de que els preus s’apugin.

 175 € / 95 € = 1,842, la cistella després de la gelada costa 1,842 vegades més

que la cistella abans de la gelada, és a dir, s’ha produït un increment en el cost

del 84,2%. Diríem així que el preu promig dels cítrics s’ha incrementat en un

84,2% sobre l’any base.

Abans de la gelada (€) Després de la gelada (€) Preu d’una taronja 0,20 0, Preu d’un pomelo 0,60 1, Preu d’una llimona 0,25 0, Cost de la cistella ( taronges, 50 pomelos i 100 llimones)

(200·0,20 €) + (50·0,60 €) + (100·0,25 €) = 95,00 €

(200·0,40 €) + (50·1,00 €) + (100·0,45 €) = 175,00 €