¡Descarga Algas verdes y briofitos y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!
Les Algues
1 Les Algues
Organismes fotosintetitzadors que poden ser des de molt petits i simples, organismes unicel·lulars, fins a molt complexos i grossos amb veritables teixits i elevat grau de diferenciació cel·lular. Generalment són al medi aquàtic. ESQUEMA SISTEMÀTIC Es poden establir els següents grups: PROCARIOTES : -CIANOBACTERIS EUCARIOTES : - RODÒFITS
- EUGLENÒFITS -DINÒFITS
- HETEROCONTÒFITS: DIATOMEES I FEOFÍCIES
- CLORÒFITS TERMINOLOGIA Colònia: Conjunt de cèl·lules que viuen juntes, originades per successives divisions d'una cèl·lulamare. Còrtex: Part externa del tal·lus d’una alga, generalment pigmentada. Esporòfit: En les algues amb alternança de generacions, generació diplont productora de meiòspores. Estigma: Orgànul vermell que es pot observar en algunes espècies d’algues. Es tracta d’acúmulsde carotenoides. Filamentós: Morfologia algal allargada, ramificada o no. Filamentssifonals:Filamentsformatspercèl·lulesgrans,plurinucleades, senseseptestransversals (excepte quan formen òrgans reproductors). Flagel: Orgànul cel·lular filamentós responsable del moviment de la cèl·lula. Gametòfit: En les algues amb alternança de generacions, generació haplont productora de gàmetes. Laminar: Morfologia algal aplanada d'aspecte foliaci. Medul·la: Part interna del tal·lus, generalment poc o gens pigmentada. Pseudoparènquima: Conjunt de filaments condensats i entrellaçats amb aparença d'un teixit parenquimàtic. Ramificació: Les cèl·lules d'un filament que s'han dividit longitudinalment per un eix perpendicular o oblic al del creixement. Tal·lus: cos vegetatiu pluricel·lular sense diferenciació en arrel, tija i fulles.
RECOL·LECIÓ I CONSERVACIÓ
Les algues microscòpiques es recullen i conserven en petits flascons, fixant-les amb formol al 4%. Tanmateix, es recomana de recollir el material en flascons sense fixar-lo, i observar-lo el més aviat possible. Quan s'hagi de fer l’observació uns dies després, és aconsellable guardar els recipients destapats al frigorífic. El fitoplàncton es recull mitjançant una mànega de plàncton amb un diàmetre de malla convenient. Les algues macroscòpiques es poden conservar fixades de la mateixa forma que les microscòpiques i es poden guardar en flascons. També es poden premsar i fer un herbari d’algues. El mètode és el mateix que per a les plantes superiors, tenint present alguna precaució. Per tal que quedin ben esteses es deixen surar en un recipient pla, es col·loca una cartolina per sota l’exemplar i es treu de l’aigua curosament. En aquesta operació ens podem ajudar amb un vidre inclinat, fix a la cubeta, i que ens faciliti l’extracció simultània de la cartolina i de l’alga. Un cop la tenim damunt la cartolina, l’alga es recobreix amb un tros de roba fina (niló, per exemple). Això es fa per tal que l’alga no quedi enganxada al paper assecant. És molt important fer un bon etiquetatge des d’un principi, amb el màxim d’informació possible:
- Gènere i espècie.
- Grup taxonòmic.
- Localitat i data de la recol·lecció.
- Hàbitat i profunditat.
- Recol·lector i determinador. OBSERVACIÓ Les algues microscòpiques es poden observar directament al microscopi posant-ne una petita quantitat entre porta i cobre amb una gota d’aigua. Cal anar afegint aigua quan s’evapori. Per a les algues macroscòpiques, després d’observar-les sota la lupa binocular, és convenient estudiar l’estructura del tal·lus al microscopi. Per això, es faran talls tan prims com es pugui, o bé es posaran directament les mostres entre porta i cobre.
CIANOBACTERIS
Bacteris fotosintetitzadors unicel·lulars o colonials, de color variable, sovint verd blau. Les colònies poden ser globoses, laminars, irregulars o filamentoses. TERMINOLOGIA Acinet: Cèl·lula diferenciada d'alguns cianobacteris filamentosos, força més gran que una cèl·lulaordinària i amb la paret més engruixida. Funció de resistència. Beina: Capa mucilaginosa externa pluriestratificada que embolcalla les cèl·lules o colònies. No tots els cianobacteris en presenten. Filament: En els cianobacteris, conjunt format pel tricoma i la beina. Heterocist: Cèl·lula diferenciada d'alguns cianobacteris filamentosos, més gran i refringent que laresta de cèl·lules del filament. Funció de fixació de nitrogen atmosfèric. Matriu gelatinosa: Mucílag on queden immersos diversos filaments o cèl·lules. Ramificació falsa: El tricoma s’ha trencat per algun punt i un o els dos extrems produïts per laruptura creixen cap a fora de la beina primitiva formant un nou filament. Tricoma: En els cianobacteris, conjunt de les cèl·lules d'un filament.
FÍLUM RODÒFITS
Grup d’algues, generalment marines, de color més o menys rogenc. El tipus d’organització del tal·lus va des de formes unicel·lulars i filaments més o menys complexos a pseudoparènquimes. TERMINOLOGIA
- Carposporòfit: Generació diploide originada a partir de la germinació del zigot i que forma carpòspores. Es desenvolupa sobre el gametòfit.
- Cistocarp: Estructura formada per cèl·lules del gametòfit que envolten el carposporòfit. A vegadeses poden veure carpòspores al seu interior. OBSERVACIÓ Es troben principalment al mar (hi ha alguna espècie d’aigua dolça i fins i tot terrestre), en una àmplia distribució en profunditat. Són bentònics, poden viure fixes en un substrat inert (pedres, closques, etc.) o viu (epífits). Característiques en les quals cal fixar-se:
- Hàbitat.
- Característiques macroscòpiques del tal·lus.
- Color.
- Forma: filamentós, laminar, ramificat, articulat, cilíndric, etc.
- Ramificació.
- Estructures presents: cistocarps, etc.
- Calcificació.
- Característiques microscòpiques:
- Estructures reproductores: cistocarps, carpòspores, etc.
- Diferenciació interna del tal·lus:
- Morfologia filamentosa amb una o més sèries de cèl·lules, ramificada o no.
- Morfologia laminar.
- Morfologia pseudoparenquimàtica. TIPUS MORFOLÒGICS
- Filamentós: Bangia, Ceramium.
- Laminar: Porphyra.
- Pseudoparenquimàtic: Nemalion, Corallina, Jania, Ceramium, Gelidium, Rissoella,Lithophyllum. Fig. 1.2. A. Nemalion sp.; a: aspecte macroscòpic; b: aspecte microscòpic del pseudoparènquima; m: medul·la; c: còrtex. B. Corallina sp. C. Rissoella sp.
B
A B C
Fig. 1.3. A. Porphyra sp. B. Gelidium sp. C. Lithophyllum sp.
FÍLUM EUGLENÒFITS
Grup d’organismes unicel·lulars, generalment mòbils i que es troben en aigües dolces i marines, sovint eutròfiques. TERMINOLOGIA
- Citofaringe (cripta): Invaginació de la part anterior de la cèl·lula d’on surten els flagels. Metabòlia: Canvis de forma (contracció, extensió) de la cèl·lula, a causa de la plasticitat de la pel·lícula.
- Pel·lícula: Bandes proteïques que envolten la cèl·lula. OBSERVACIÓ Els trobem en aigües dolces i marines, sovint en quantitats suficients per donar un color verd a l’aigua. El gènere Euglena el reconeixereu pel seu color verd, l'estigma, ràpid desplaçament i metabòlia. A vegades es veuen formes encistades (arrodonides i sense moviment). Fig. 1.4. Euglena sp.; c: citofaringe, cl: cloroplast, e: estigma, p: pirenoide. Característiques en les quals cal fixar-se:
- Hàbitat (basses, llacunes, estanys, etc.).
- Aspectes macroscòpics: observar la coloració de l’aigua.
- Aspectes microscòpics:
- Forma i mida de les cèl·lules i altres característiques com la presència de metabòlia, estigma,citofaringe, flagel, etc.
- Forma, mida, disposició i color dels plastidis.
nc
r
FÍLUM HETEROCONTÒFITS
Grup morfològicament molt heterogeni que inclou diverses classes, entre elles: CLASSE BACIL·LARIOFÍCIES (DIATOMEES) Grup d’algues unicel·lulars (a vegades reunides en colònies) amb pigments característics, que els donen un color marró groguenc. El seu caràcter més notable és la presència d’una coberta de sílice (SiO 2 ) ornamentada anomenada frústul. Són molt abundants a les aigües dolces i al fitoplàncton marí. TERMINOLOGIA Diatomees cèntriques: Són les que tenen simetria radial, o bé formes quadrades i triangulars. Predominantment marines. Diatomees pennades: Són les que tenen simetria bilateral, amb formes allargades. A vegades són asimètriques. Predominantment d’aigua dolça. Estria: Filera de porus en disposició lineal a la cara superior i inferior del frústul. Frústul: Paret cel·lular amb un gran contingut de sílice, i formada per dues meitats que encaixen. La part més gran és l’epiteca, i conté la més petita, anomenada hipoteca. Són característiques les ornamentacions de la seva superfície. Nòdul: Petita protuberància de la paret, en la zona central o als extrems del rafe. Rafe: Solc longitudinal del frústul, sense sílice, en moltes diatomees pennades. OBSERVACIÓ Les trobem en tots els ambients amb humitat. Les bentòniques poden viure sobre diferents subtrats com roques, llims o epífits sobre altres algues o plantes. Sovint, les formes colonials poden formar masses gelatinoses visibles macroscòpicament. Les planctòniques cal recollir-les amb una mànega per a concentrar-les. Característiques en les quals cal fixar-se:
- Hàbitat (plàncton/bentos d’aigua dolça/marina, epífits, etc.).
- Aspecte microscòpic:
- Forma i mida de les cèl·lules.
- Ornamentació del frústul.
- Forma, mida, nombre i color dels plastidis.
h s
e
Fig. 1.6. Diatomea cèntrica. Fig. 1.7.^ Diatomea pennal; e: epiteca, h: hipoteca, nc: nòdul central, r: rafe, s: estria.
CLASSE FEOFÍCIES
Són les anomenades algues brunes. La majoria són macroscòpiques, marines i el seu nivell d’organització va des de filaments ramificats fins a teixits veritables, amb tal·lus complex i diferenciació interna. TERMINOLOGIA Cauloide o estípit: Part del tal·lus que recorda, pel seu aspecte extern, una tija. Conceptacle: Cavitat del tal·lus on es formen gametangis. Disc de fixació: Part del tal·lus per on es fixen al substrat algunes feofícies. Flotador: Vesícula aerífera que serveix per surar. Làmina o fil·loide: Part aplanada del tal·lus, pot ser entera o dividida. Receptacle: Part del tal·lus on hi ha els conceptacles. OBSERVACIÓ En general, les algues brunes són marines i bentòniques. Tanmateix, algunes espècies (Sargassum) viuen surant lliurement lluny de les costes a l’Atlàntic Nord (Mar dels Sargassos). Moltes espècies de feofícies les podem trobar a les zones intermareals. Característiques en les quals cal fixar-se:
- Hàbitat (profunditat, substrat, il·luminació, etc.).
- Característiques macroscòpiques:
- Color.
- Forma del tal·lus.
- Estructures presents: flotadors, conceptacles, discs de fixació, etc.
- Calcificació.
- Característiques microscòpiques:
- Estructures reproductives: esporangis, gametangis, etc.
- Diferenciació interna del tal·lus: meristoderm, medul·la i còrtex. TIPUS MORFOLÒGICS
- Filamentós i ramificació fasciculada: Ectocarpus.
- Laminar:
- Ramificació dicòtoma:
- Amb nervi mitjà, flotadors i receptacles freqüents: Fucus.
- Sense nervi mitjà ni flotadors: Dictyota.
- Disposició en ventall, calcificat: Padina.
- Amb cauloide, disc de fixació i làmina: Laminaria.
- Més o menys cilíndric, ramificat amb aspecte de bruc: Cystoseira.
FÍLUM CLORÒFITS
Són les anomenades “algues verdes”. Es troben en aigües dolces o marines, tant bentòniques complanctòniques o en medi aeri. Aquest grup presenta una gran varietat de nivells morfològics d’organització. TERMINOLOGIA Conjugació: Tipus de reproducció sexual en el qual es formen ponts citoplasmàtics entre dues cèl·lules (Cl. Carofícies, O. Zignematals). Utricle: En Codium i en altres algues, ramificació curta en forma de sac portadora dels gametangis. Els utricles se situen a la perifèria de l’estructura pseudoparenquimàtica. OBSERVACIÓ Les trobem en una gran varietat d’hàbitats:
- Aigües dolces, corrents o estancades (Cladophora, Spirogyra, Zygnema).
- Aigües salobres, a la zona intermareal (Cladophora).
- Aigües marines (Ulva, Enteromorpha, Codium, Acetabularia, Halimeda).
- Terrestres, sobre superfícies humides (Chlorella). Característiques en les quals cal fixar-se:
- Hàbitat (parets, talussos, escorces, aigües dolces -corrents o estancades-, salobres o marines).
- Característiques macroscòpiques del tal·lus:
- Color.
- Aspecte i forma (laminar, filamentós, ramificat o no, tipus de ramificació, etc.).
- Calcificació.
- Característiques microscòpiques:
- Estructura (unicel·lular, colonial, filamentosa, laminar monoestratificada o pluriestratificada, sifonal, pseudoparenquimàtica).
- Ramificacions.
- Forma i mida de les cèl·lules.
- Cloroplasts:
- Forma (reticulada, estrellada, acintada, laminar, etc.).
- Nombre i disposició.
- Estructures reproductores: gametangis, esporangis, ponts de conjugació, zigots, etc. TIPUS MORFOLÒGICS
- Unicel·lular mòbil: Chlamydomonas.
- Unicel·lular immòbil: Chlorella, Closterium, Cosmarium.
- Cenobial mòbil: Pandorina, Volvox, Gonium.
- Cenobial immòbil: Pediastrum, Scenedesmus.
- Filamentós: Ulothrix, Cladophora.
- Colonial filamentós: Spirogyra, Zygnema.
- Laminar: Ulva, Enteromorpha.
- Pseudoparenquimàtic: Chara, Codium, Halimeda.
A
l
p
B
cl m
cl
p
e p
Fig. 1.10. A. Chlamydomonas sp.; cl: cloroplast, e: estigma, p: pirenoide. B. Gonium sp.; cl: cloroplast, p: pirenoide, m: matriu. C. Eudorina sp.; cl: cloroplast, p: pirenoide, m: matriu.
p
A
Fig. 1.11. A. Ulothrix sp.; cl: cloroplast acintat, p: pirenoide. B. Cladophora sp.; cl: cloroplast reticulat.
cl
p
o
c
a
A a b
Fig. 1.12. A. Spirogyra sp.; cl: cloroplast helicoïdal, p: pirenoide. B. Zygnema sp.; cl: cloroplast estrellat, p: pirenoide Fig. 1.13. Chara sp.; a: aspecte macroscòpic; b: detall dels òrgans sexuals; a: anteridi, o: oogoni.
cl
cl
m
B p C
cl
B
