



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
La definición y propiedades del producto exterior de formas multilineales alternadas en el espacio vectorial real rn. Se incluyen conceptos relacionados como el producto interior euclidiano, la base dual y el determinante. Se proveen proposiciones y teoremas que caracterizan la independencia lineal de vectores y el producto de dos formas multilineales alternadas.
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Definici´o 1. Siga E un espai vectorial real. Direm que la funci´o M : E
k → R ´es
multilineal de grau k (o k–lineal) si per a cada i, 1 ≤ i ≤ k i cada elecci´o de h 1 ,
... ,hi− 1 ,hi+1,... ,hk ∈ E la funci´o ϕ(·) := M (h 1 ,... , hi− 1 , ·, hi+1,... , hk) ´es lineal.
Definici´o 2. Siga E un espai vectorial real. Donades les funcions multilineals R : E
k →
R i S : E
→ R de graus k i respectivament, anomenarem producte tensorial de R per
S i ho representarem per R ⊗ S , a la funci´o multilineal de grau k+`, R⊗S : E
k+` → R
definida per
R ⊗ S (u 1 , u 2 ,... , uk, uk+1,... , uk+) = R (u 1 , u 2 ,... , uk) S (uk+1,... , uk+).
Definici´o 3. Siga R una funci´o multilineal de grau k direm que ´es alternada quan per
a cada parell i, j, 1 ≤ i < j ≤ k, i cada u = (u 1 ,... , ui,... , uj ,... , uk) tinguem
R (u 1 ,... , ui− 1 , ui, ui+1,... , uj− 1 , uj , uj+1,... , uk) =
= −R (u 1 ,... , ui− 1 , uj , ui+1,... , uj− 1 , ui, uj+1,... , uk).
Notaci´on 4. Siga E un espai vectorial real. Representarem per Λ
k (E)
∗ el conjunt de
totes les funcions k–lineals alternades. Λ
k (E)
∗ ´es un espai vectorial per a les operacions
usuals de suma i producte per un escalar.
Nota 5. Si M ´es una funci´o n–lineal alternada i si hi = hj per a 1 ≤ i < j ≤ n tindrem
M (h 1 ,... , hi− 1 , hi, hi+1,... , hj− 1 , hj , hj+1,... , hn) = 0.
Exemple 6. Siguen naturals ij , 1 ≤ j ≤ n, 1 ≤ ij ≤ n i λ := {ik}
r k=
, definirem una
aplicaci´o r–lineal alternada dxλ : (R
n )
r → R per la igualtat
(1) dxλ
a
1 , a
2 ,... , a
r
a
1 i 1 a
2 i 1...^ a
r i 1 . . .
a
1 ir a
2 ir...^ a
r ir
Definici´o 7. Anomenarem permutaci´on d’ordre k, k ∈ N, a tota bijecci´o σ : { 1 , 2 ,... , n} −→
{ 1 , 2 ,... , n}. Al conjunt de totes les permutacions de k elements el denotarem per Sk.
Direm que en σ els naturals i, j, 1 ≤ i < j ≤ n, formen una inversi´o de la
permutaci´o σ : { 1 , 2 ,... , n} −→ { 1 , 2 ,... , n} si σ(j) < σ(i). Direm que una permutaci´o
´es parella i escriurem sign σ = 1 (respectivament imparella ) si el conjunt de les seues
inversions ´es t´e cardinal parell (respectivament imparell i sign σ = −1).
Exemples 8.
(i) La permutaci´o identitat t´e signe 1.
(ii) La permutaci´o σ(1, 2 , 3 , 4 , 5 , 6) = (4, 5 , 1 , 3 , 6 , 2) t´e 8 inversions, per tant el seu
signe ´es 1.
Definici´o 9. Siga E un espai vectorial real. Donada una aplicaci´o multilineal T : E
k →
R definirem
Alt T (u 1 , u 2... , uk) =
k!
σ∈Sk
(sign σ) T
uσ(1), uσ(2)... , uσ(k)
Proposici´o 10. Siga E un espai vectorial real i T : E
k → R una aplicaci´o multilineal
aleshores
(i) Alt T ∈ Λ
k (E)
∗ .
(ii) Si T ∈ Λ
k (E)
∗ llavors Alt T = T.
Definici´o 11. Siga E un espai vectorial real, S : E
k → R i T : E
` → R aplicacions
multilineals de grau k i ` respectivament, definirem
(k + `)!
k! `!
Alt (S ⊗ T ).
Teorema 12. Siga E un espai vectorial real, R ∈ Λ
k (E)
∗ , S ∈ Λ
` (E)
∗ , T ∈ Λ
` (E)
∗ i
U ∈ Λ
m (E)
∗ , siga tamb´e α ∈ R, llavors
(i) (S + T ) ∧ R = (S ∧ R) + (T ∧ R);
(ii) R ∧ (S + T ) = (R ∧ S) + (R ∧ T );
Definici´o 20. Donats x, y ∈ Λ
k (R
n )
∗ si {ei}
n i=1 ´es la base can`onica en^ R
n podem es-
criure (Teorema 17) x =
[λ] αλdxλ,^ y^ =^
[λ] βλdxλ. Anomenarem^ producte interior
euclidi`a de x per y a
(2) x · y :=
[λ]
αλβλ.
Escriurem a m´es
|x|
2 := x · x.
Proposici´o 21. Siguen h 1 , h 2 ,... ,hr ∈ (R
n )
∗ i ω = h 1 ∧h 2 ∧.. .∧hr. Si h` =
∑n
i=1 h
i `dxi
i w =
[λ]
wλdxλ, llavors
wλ = det
h
ik `
, on λ = {ik}
r k=.
Proposici´o 22. Siguen v 1 , v 2 ,... ,vr ∈ (R
n )
∗ i h 1 , h 2 ,... , hr ∈ (R
n )
∗ , α = v 1 ∧ v 2 ∧
... ∧ vr, ω = h 1 ∧ h 2 ∧... ∧ hr. Llavors
α · ω = det (vi · hj ).
Teorema 23.
i) Els vectors h 1 , h 2 ,... ,hr ∈ (R
n )
∗ s´on linealment independents si, i nom´es si,
h 1 ∧ h 2 ∧... ∧ hr 6 = 0.
ii) Siguen h 1 , h 2 ,... ,hr ∈ (R
n )
∗ linealment independents i h
′ 1 ,^ h
′ 2 ,... ,h
′ r ∈^ (R
n )
∗
tamb´e linealment independents. Les seg¨uents afirmacions equivalen:
a) Existeix un λ ∈ R tal que h 1 ∧ h 2 ∧... ∧ hr = λh
′ 1 ∧^ h
′ 2 ∧^...^ ∧^ h
′ r.
b) LIN {h 1 , h 2 ,... , hr} = LIN {h
′ 1 , h
′ 2 ,... , h
′ r}.
∗ k
Siguen E i F espais vectorials reals, a cada aplicaci´o lineal L : E → F li podem associar
una aplicaci´o L
∗ k : Λ
k (F )
∗ → Λ
k (E)
∗ definida per la igualtat
∗ k(ω) (u^1 , u^2 ,... , uk) =^ ω^ (L^ (u^1 )^ , L^ (u^2 )^ ,... , L^ (uk))^ ,
on ω ∈ Λ
k (E)
∗ (3) , u 1 , u 2 ,... , ur ∈ E.
Es immediat que l’aplicaci´´ o L∗ r est`a ben definida i que ´es lineal.
Lema 24. Siguen E i F espais vectorials reals, donada L : E → E una aplicaci´o lineal
siguen L
∗ r : Λ
r (E)
∗ → Λ
r (F )
∗ , L
∗ s : Λ
s (E)
∗ → Λ
s (F )
∗ i L
∗ r+s : Λ
r+s (E)
∗ → Λ
r+s (F )
∗ ,
si ω ∈ Λ
r (E)
∗ i ξ ∈ Λ
s (E)
∗ tenim
∗ r+s(ω^ ∧^ ξ) =^ L
∗ r (ω)^ ∧^ L
∗ s (ξ).
Demostraci´o. Trivial.
N 5
n
Nota 25 (Immersi´o de V enV
∗∗ ). Recordem que en tot espai vectorial V existeix una
immersi´o can`onica i : V −→ V
∗∗ definida per i(x)(y) = y(x), x ∈ V , y ∈ V
∗ .
Notaci´on 26 (Producte exterior en V ). Siga V un espai vectorial, donats u 1 , u 2 ,
... ,uk ∈ V tindrem i (u 1 ) , i (u 2 ),... ,i (uk) ∈ V
∗∗ = (V
∗ )
∗
. Fent E := V
∗ tindrem que
t´e sentit considerar i (u 1 ) ∧ i (u 2 ) ∧... ∧ i (uk) ∈ Λ
k (E)
∗ = Λ
k (V
∗ )
∗ .
Endavant, per ab´us de notaci´o, escriurem u en compte de i(u), i.e.
u 1 ∧ u 2 ∧... ∧ uk = i (u 1 ) ∧ i (u 2 ) ∧... ∧ i (uk) ∈ Λ
k (V
∗ )
∗ , u 1 , u 2 ,... , uk ∈ V ;
i Λ
k (V ) en compte de Λ
k (V
∗ )
∗ .
Si V = R
n i escrivim eλ := ei 1 ∧ ei 2 ∧... ∧ eik llavors {eλ}[λ] ´es una base de
k (V ).
Definici´o 27.
(i) Recordem que donats x, y ∈ Λ
k (R
n )
∗ , si {ei}
n i=
´es la base can`onica en R
n , i
x =
[λ] αλdxλ,^ y^ =^
[λ] βλdxλ, anomenem^ producte interior euclidi`a^ a
(4) x · y =
[λ]
αλβλ.
Escrivim
|x|
2 := x · x.
(ii) Donats x, y ∈ Λ
k (R
n ) si {ei}
n i=1 ´es la base can`onica en^ R
n podem escriure (Teo-
rema 17) x =
[λ]
αλeλ, y =
[λ]
βλeλ. Anomenarem producte interior euclidi`a
de x per y a
x · y =
[λ]
αλβλ.
(iii) Donats x ∈ Λ
k (R
n ), y ∈ Λ
k (R
n )
∗ si {ei}
n i=1 ´es la base can`onica en^ R
n podem
escriure (Teorema 17) x =
[λ]
αλdxλ, y =
[λ]
βλeλ. Anomenarem producte
euclidi`a de x per y a
x · y =
[λ]
αλβλ.
Proposici´o 28. Siguen x 1 , x 2 ,... ,xr ∈ R
n i u = x 1 ∧ x 2 ∧... ∧ xr. Si x` =
∑n
i=
x
i `ei
i u =
[λ] uλeλ, llavors
uλ = det
x
ik `
, on λ = {ik}
r k=.