Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


algues procariotes (BLOCII), Apuntes de Botánica y Agronomía

Asignatura: Botànica, Profesor: , Carrera: Biologia, Universidad: UdG

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 25/03/2009

envodkada
envodkada 🇪🇸

4.2

(6)

7 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
13
BLOC II : ALGUES PROCARIOTES.
Tema 6: Els procariotes. Cianobacteris. Diversitat morfològica, reproducció, ecologia i filogènia.
Els cianobacteris o també cianofits, algues blaves o algues verd - blaves.
Característiques principals dels cianobacteris:
Procariotes.
Protòfits.
Es distingeixen de pel seu color blau verdós.
Fan la fotosíntesi oxigènica, i per tant es diferencien del altres
bacteris, pel fet que la fotosíntesi oxigènica requereix la
presència del fotosistema II, mentre que la resta de bacteris
autòtrofs només tenen el fotosistema I.
A nivell d’organització es caracteritzen pel fet de ser
unicel·lulars o formar agregats senzills de cèl·lules.
Són poiquilohídrics.
Aquest grup consta de 150 gèneres i 2000 espècies.
Organització dels cianobacteris:
Unicel·lular, cenobial, colonial i
alguns filamentosos ( no ramificats o
amb ramificació falsa, que es
produeix per la necrosi i trencament
del filament per algun punt ).
Pigment dels cianobacteris:
Clorofil·la a que és pròpia de tots els organismes que fan la
fotosíntesi amb el fotosistema I.
Carotens i Xantofiles són pigments de color vermell i taronja que
tenen totes les plantes i serveixen per protegir la clorofil·la a d’un
excés de radiació.
Ficocianina, ficoeritrina i la al·loficocianina donen el color blau.
S’agrupen formant una estructura en forma d’estrella que es troba
sobre dels tilacoides anomenada ficobiliosoma, que serveix per
captar la llum de les longituds d’ona que no agafa la clorofil·la a i fer
perdre als fotons gradualment i llavors transmetre-li a aquesta. És a
dir serveixen per captar l’espectre d’absorció de llum que no capta
la clorofil·la a i que sinó es perdria.
Tilacoides dels cianobacteris: s’acumulen a la perifèria on es troben lliures sense formar les agrupacions a
diferència de les agrupacions de tilacoides del grana pròpies de les plantes superiors.
Substàncies de reserva dels cianobacteris:
Midó de cianofícies: es troba per sobre dels tilacoides.
Carboxisomes: lloc on es troba la RuBisCo (ribosa 1,5–difosfat).
Polifosfats
Vacúols de gas: acumulen aire que els serveix també per regular la seva posició a la columna d’aigua.
Moviment dels cianobacteris: és molt rar i si existeix és per lliscament en els cianobacteris sèsils per no quedar
enterrats entre els sediments. Aquests tenen microfibrilles que els permeten lliscar entre els sediments.
Paret cel·lular dels cianobacteris:
En tenen de mureïna (peptidglicà) i no es comparteix, l’únic que es comparteix és la beina muscilaginosa
(polisacàrids hidratats).
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga algues procariotes (BLOCII) y más Apuntes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

BLOC II : ALGUES PROCARIOTES.

Tema 6: Els procariotes. Cianobacteris. Diversitat morfològica, reproducció, ecologia i filogènia.

Els cianobacteris o també cianofits, algues blaves o algues verd - blaves.

Característiques principals dels cianobacteris:

Procariotes. Protòfits. Es distingeixen de pel seu color blau verdós. Fan la fotosíntesi oxigènica, i per tant es diferencien del altres bacteris, pel fet que la fotosíntesi oxigènica requereix la presència del fotosistema II, mentre que la resta de bacteris autòtrofs només tenen el fotosistema I. A nivell d’organització es caracteritzen pel fet de ser unicel·lulars o formar agregats senzills de cèl·lules. Són poiquilohídrics. Aquest grup consta de 150 gèneres i 2000 espècies.

Organització dels cianobacteris:

Unicel·lular, cenobial, colonial i alguns filamentosos ( no ramificats o amb ramificació falsa, que es produeix per la necrosi i trencament del filament per algun punt ).

Pigment dels cianobacteris: Clorofil·la a que és pròpia de tots els organismes que fan la fotosíntesi amb el fotosistema I. Carotens i Xantofiles són pigments de color vermell i taronja que tenen totes les plantes i serveixen per protegir la clorofil·la a d’un excés de radiació.

Ficocianina, ficoeritrina i la al·loficocianina donen el color blau. S’agrupen formant una estructura en forma d’estrella que es troba sobre dels tilacoides anomenada ficobiliosoma, que serveix per captar la llum de les longituds d’ona que no agafa la clorofil·la a i fer perdre als fotons gradualment i llavors transmetre-li a aquesta. És a dir serveixen per captar l’espectre d’absorció de llum que no capta la clorofil·la a i que sinó es perdria.

Tilacoides dels cianobacteris: s’acumulen a la perifèria on es troben lliures sense formar les agrupacions a diferència de les agrupacions de tilacoides del grana pròpies de les plantes superiors.

Substàncies de reserva dels cianobacteris: Midó de cianofícies: es troba per sobre dels tilacoides. Carboxisomes: lloc on es troba la RuBisCo (ribosa 1,5–difosfat). Polifosfats Vacúols de gas: acumulen aire que els serveix també per regular la seva posició a la columna d’aigua.

Moviment dels cianobacteris: és molt rar i si existeix és per lliscament en els cianobacteris sèsils per no quedar enterrats entre els sediments. Aquests tenen microfibrilles que els permeten lliscar entre els sediments.

Paret cel·lular dels cianobacteris: En tenen de mureïna (peptidglicà) i no es comparteix, l’únic que es comparteix és la beina muscilaginosa (polisacàrids hidratats).

Cèl·lules especials dels cianobacteris: (pluricel·lulars) Heterocists: (Nostoc). És una cèl·lula més grossa que té la paret cel·lular més gruixuda i fa una funció molt important i bàsica per la vida com és fixar el nitrogen atmosfèric en forma d’amoni. Amb això s’aconsegueix que l’abundància de nitrogen que hi ha a l’atmosfera passi a estar en una forma que puguin aprofitar les plantes. Per això alguns cianobacteris es troben en simbiosi amb les plantes com és el cas de les lleguminoses.

Acinets. Són cèl·lules molt grosses amb la paret cel·lular molt gruixuda i plenes de substàncies de reserva i serveixen per sobreviure en períodes desfavorables durant molt de temps.

Diversitat morfològica dels cianobacteris:

Cenobis de 3 a 4 cèl·lules, són els més simples.

Augmentant un grau més la diversitat morfològica trobem conjunts formats per moltes cèl·lules disperses per l’interior de la beina. En alguns casos podem arribar a trobar-les ordenades en files i columnes.

A continuació trobem, encara que molt rarament, organismes amb polaritat, és a dir tenen una part a partir de la qual estan fixats al substrat.

També trobem organismes filamentosos com l’Oscillatoria que fa un moviment de vaivé, Nostoc que té heterocists, i la Rivularia que també té heterocists.

Alguns tenen vertaderes ramificacions.

Molt pocs tenen més d’una cèl·lula de gruix.