Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Algues resum, Resúmenes de Botánica y Agronomía

Asignatura: Botànica farmacèutica, Profesor: profe botanica, Carrera: Farmàcia, Universidad: UB

Tipo: Resúmenes

2012/2013

Subido el 14/07/2013

withdrago
withdrago 🇪🇸

3.6

(26)

9 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ALGUES
CIANÒFITS
- El creixement massiu de cianòfits a l’aigua pot formar grans colònies que suren
anomenades flors d’aigua.
- Els cianòfits o cianobacteris van aparèixer a la terra fa 3.500 milions d’anys.
- Morfològicament són organismes unicel·lulars procariotes que poden viure aïllats o
agrupats en forma de masses cenobials, tricomes o filaments, envoltats d’una beina
mucilaginosa.
- Els heterocists són unes cèl·lules especialitzades en la fixació de nitrogen atmosfèric,
que apareixen en les formes filamentoses quan el medi on viuen no hi queda nitrogen
combinat.
- Es distribueixen tant en hàbitats terrestres com aquàtics.
- L’espècie de cianobacteris Spirulina platensis s’utilitza en alimentació i dietètica.
- Els pigments responsables de captar l’energia lumínica són la clorofil·la d i les
ficobilines (ficocianina, ficoeritrina i al·loficocianina).
- La paret cel·lular dels cianòfits està formada per un polímer anomenat mureïna.
- Segons la llum que reben, sintetitzen més o menys ficobilines, i la seva proporció és
responsable dels diferentes colors que poden tenir.
- La cianoficina és un polímer de reserva exclusiu dels cianòfits.
- Els alcinets són espores de resistència que apareixen quan les condicions externes són
desfavorables.
DIFITS
- La toxina que causa la síndrome anomenada Diarrhetic Shellfish Poisonin (DSP) és
produïda per algunes espècies de dinòfits.
- La toxina que causa la síndrome anomenada Paralytic Shellfish Poison (PSP) és
produïda per algunes espècies de dinòfits.
- Majoritàriament, la paret cel·lular presenta plaques de cel·lulosa disposades per sota
de la membrana cel·lular, que se solapen les unes amb les altres formant una
estructura rígida anomenada teca.
- Algunes espècies són autòtrofes i/o heteròtrofes.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Algues resum y más Resúmenes en PDF de Botánica y Agronomía solo en Docsity!

ALGUES

CIANÒFITS

  • El creixement massiu de cianòfits a l’aigua pot formar grans colònies que suren anomenades flors d’aigua.
  • Els cianòfits o cianobacteris van aparèixer a la terra fa 3.500 milions d’anys.
  • Morfològicament són organismes unicel·lulars procariotes que poden viure aïllats o agrupats en forma de masses cenobials, tricomes o filaments, envoltats d’una beina mucilaginosa.
  • Els heterocists són unes cèl·lules especialitzades en la fixació de nitrogen atmosfèric, que apareixen en les formes filamentoses quan el medi on viuen no hi queda nitrogen combinat.
  • Es distribueixen tant en hàbitats terrestres com aquàtics.
  • L’espècie de cianobacteris Spirulina platensis s’utilitza en alimentació i dietètica.
  • Els pigments responsables de captar l’energia lumínica són la clorofil·la d i les ficobilines (ficocianina, ficoeritrina i al·loficocianina).
  • La paret cel·lular dels cianòfits està formada per un polímer anomenat mureïna.
  • Segons la llum que reben, sintetitzen més o menys ficobilines, i la seva proporció és responsable dels diferentes colors que poden tenir.
  • La cianoficina és un polímer de reserva exclusiu dels cianòfits.
  • Els alcinets són espores de resistència que apareixen quan les condicions externes són desfavorables.

DINÒFITS

  • La toxina que causa la síndrome anomenada Diarrhetic Shellfish Poisonin (DSP) és produïda per algunes espècies de dinòfits.
  • La toxina que causa la síndrome anomenada Paralytic Shellfish Poison (PSP) és produïda per algunes espècies de dinòfits.
  • Majoritàriament, la paret cel·lular presenta plaques de cel·lulosa disposades per sota de la membrana cel·lular, que se solapen les unes amb les altres formant una estructura rígida anomenada teca.
  • Algunes espècies són autòtrofes i/o heteròtrofes.
  • Són organismes unicel·lulars que viuen al plàncton marí i continental.
  • Presenten dos flagels desiguals que els proporcionen un moviment natatori característic tipus baldufa.
  • L’acumulació per un creixement inusual de dinòfits a les costes s’anomena marea roja.
  • Periòdicament, quan es donen determinades condicions, apareixen aflorament massius de dinòfits a les nostres costes: o Una de les causes de la seva aparició és una elevada concentració de nutrients a l’aigua. o Els canvis sobtats de temperatura del mar afavoreixen aquest fenomen. o Molts d’aquests afloraments són tòxics per causa de la producció de toxines per part de les espècies que la formen. o La prohibició preventiva del bany NO és suficient per garantir l’estat de salut. o Els bivalves (musclos i ostres) són immunes als efectes de les toxines generades pels dinòfits, però la resta d’animal i l’home no. o Els efectes sobre la salut deguts al consum de bivalves extrets d’aquestes aigües, pot produir des de mal de cap fins la mort. o Les toxines produïdes pels dinòfits responsables d’aquests afloraments són termoestables i poden provocar la mort de peixos i d’humans. o Els bivalves (musclos i ostres) acumulen les toxines produïdes pels dinòfits, aquestes toxines NO es destrueixen per la cocció al vapor o per ebullició.
  • Espècies de dinòfits: o Prorocentrum lima o Gonyaulax tamarensis o Alexandrium catenella o Dynophysis sp.
  • Prorocentrum lima no presenta la paret cel·lular rígida en forma de teca.

DIATOMEES

  • La malaltia amnèsica del marisc (ASP) és produïda per algunes espècie de diatomees.
  • El principal componen de la paret cel·lular de les diatomees és el sílice.

LAMINARIA SP

  • Presenten cicles digenètics heteromorfs.
  • A la paret cel·lular hi dominen els alginats.
  • El tal·lus diferencia tres parts: rizoide, estípit i làmina.

CLORÒFITS

  • Gèneres d’algues que són cloròfits: o Chlorella o Ulva o Codium
  • Polisacàrid de reserva: midó intraplastidial.
  • Paret cel·lular: cel·lulosa (o d’altres polisacàrids)
  • Grup molt divers: unicel·lulars a tal·lòfits.
  • Pigments: clorofil·la a i b, carotenoides

RODÒFITS

  • Són un grup molt divers tant pel nombre d’espècies com per la seva amplitud ecològica.
  • Els plastidis són d’origen endosimbiont.
  • Presenten nivells d’organització morfològica del tipus protòfit i tal·lòfit.
  • La paret cel·lular està constituïda per cel·lulosa, pectines (amb incrustacions de CaCO 3 ) i col·loides gelificats (agar, carraguenina), en proporcions diferents segons les espècies.
  • Presenten un tipus de pigments similar als dels cianòfits, tot i que en diferent proporció.
  • Poden tenir cicles biològics complexos de tipus trigenètic i heteromorf.

FEOFÍCIES

  • Inclou les algues més grans de fins a 100 m de longitud.
  • La substància de reserva de les algues feofícies és laminaria i manitol.
  • Presenten cicles digenètics complexos.
  • La generació predominant d’aquest grup és l’esporòfit (2n).
  • Grup gairebé exclusivament marí.
  • Morfològicament poden ser organismes des d’unicel·lulars fins a formar un tal·lus complex amb pseudoteixits.
  • Prefereixen les aigües fredes on formen grans prats marins.
  • La fucoxantina és el pigment majoritari de les feofícies.
  • Els alginats són un producte mucilaginós de sals de l’àcid algínic procedent de la paret cel·lular de les feofícies.
  • Els alginats són productes derivats de les algues brunes que s’utilitzen com a estabilitzadors en la indústria cervesera.
  • Els alginats s’extreuen fonamentalment de Macrocystis pyrifera i Laminaria japonica.

GÈNERE MICROCYSTIS

  • Les espècies del gènere Microcystis s’agrupen formant una estructura anomenada cenobi.
  • Comprèn una cinquantena d’espècies planctòniques presents en les aigües temperades de tot el món.
  • Segons les condicions ambientals i químiques del medi on viuen, poden produir i acumular toxines.
  • La seva presència massiva pot ocasionar problemes de salut per a l’home i els animals.
  • Algunes espècies produeixen neurotoxines que en casos extrems poden produir la mort per beure aigua sense tractar.
  • NO totes les espècies són tòxiques.

ALTRES

  • Les carraguenines s’extreuen industrialment de Chondrus crispus.
  • Les carraguenines són agents espesseïdors utilitzats en una gran varietat d’indústries (cosmètica, pintures, alimentació). El seu codi numèric com additiu alimentari és el E-