Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Altar de Zeus a Pèrgam, Diapositivas de Historia del Arte

Apuntes del altar de Zeus a Pèrgam

Tipo: Diapositivas

2020/2021

Subido el 04/04/2021

atallada_58
atallada_58 🇪🇸

5 documentos

1 / 25

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Altar Zeus a Pèrgam
1
Fitxa
tècnica:
Títol: Altar Zeus
Autor: desconegut
Cronologia: 180-160 aC
Estil: grec hel·lenístic
Tipologia: altar
Materials constructius i decoratius: marbre
Sistema constructiu: arquitravat
Dimensions: 36,44 x 34.29 m
Localització: Pergamonmuseum (Berlín)
2
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Altar de Zeus a Pèrgam y más Diapositivas en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Altar Zeus a Pèrgam

1

Fitxa

tècnica:

  • Títol: Altar Zeus
  • Autor: desconegut
  • Cronologia: 180 - 160 aC
  • Estil: grec hel·lenístic
  • Tipologia: altar
  • Materials constructius i decoratius: marbre • Sistema constructiu: arquitravat
  • Dimensions: 36,44 x 34.29 m
  • Localització : Pergamonmuseum (Berlín)

Context històric i cultural 3

  • Data del segle II aC i és un exemple d’escultura arquitectònica d’època hel·lenística.
  • L’època hel·lenística és la darrera etapa de les tres en que es sol dividir les creacions artístiques de la Grècia Antiga.
  • L’hel·lenisme és l’època de la crisi de la polis perquè s’integren en una sola unitat política sota el comandament dels reis macedonis.
  • En l’escultura s’abandona la idealització dels cossos i la inexpressivitat dels rostres per un realisme dramàtic, exagerat i teatral.
  • L’arquitectura es fa més rica, complexa i monumental.
  • Altres ciutats com Rodes, Alexandria i Pèrgam prenen rellevància substituint Atenes.

commemorar les seves victòries bèl·liques a Bitina.

  • S’atribueix a l’escola de Pèrgam, taller que va destacar pel monumentalisme i la teatralitat de les seves construccions.
  • És considerat l’altar més gran de l’antiguitat.
  • Descobert a finals del segle XIX per l’enginyer alemany Carl Humann i el seu equip durant unes excavacions arqueològiques.
  • El 1930, la façana de l’altar va ser desmuntada peça per peça i traslladada a Berlín. 7

Anàlisi Formal

8

Elements de suport:

  • En origen, l’Altar constava d’un podi massís, de planta pràcticament

quadrada, d’uns 7 m d’alt.

  • Sobre els murs de càrrega del podi s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana.
  • A la façana oest adquiria forma “U”.
  • Escalinata impressionant que envolta tot el podi i, al mig, condueix a un pati interior tancat on hi havia l’altar dels sacrificis.
  • El gran fris forma part de l’escala, envoltant el podi, i no de l’entaulament. 9
  • La coberta està decorada amb diversos animals

mitològics i fantàstics.

  • Parets exteriors del podi estan decorades amb un fris

continuat de més de 120 m de llarg.

  • Pati interior també decorat amb un fris de temàtica

mitològica.

  • De tot aquests elements només ens ha arribat als

nostres dies la façana, suficient per imaginar la

magnificència de l’edifici i l’espectacularitat de la

decoració escultòrica.

13

  • La part conservada del fris exterior de la gigantomàquia destaca per la força i el dinamisme compositiu.
  • Les figures s’entrellacen i conformen les diferents escenes.
  • Els personatges exhibeixen actituds violentes que són el resultat d’un treball excel·lent en la musculatura del cos, en l’expressivitat dels rostres i en el moviment dels vestits.
  • Fris interior: dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d’Hèracles.
  • Fris exterior: gairebé 200 m (en origen) que presenta gigantomàquia (lluita dels déus olímpics –ordre- contra els gegants – irracionalitat-).
  • L’elecció d’aquesta temàtica no és casual perquè es vol associar a la victòria del poble atàlida (identificats amb els déus) sobres els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants). 15
  • Zeus agafa com a model del reu Èumenes II i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l’estratègia a la guerra, són els que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris.
  • Hi treballen més de 40 escultors que signaren a les plaques. • Creen estil: “segona escola pergàmica”.
  • Escultures en alt relleu que semblen desenganxar-se del fons. • Figures retorçades, ritme violent i convulsiu.
  • Musculatures en tensió que transmeten sensació de poderosa energia.
  • Vestidures desplegades en totes les direccions.
  • Expressions facials torturades.
  • Moltes s’identifiquen en el seu nom escrit en el marc. 19
  • Fris oest: oceà i divinitats marines i terrestres.
  • Fris nord: astres i la nit
  • Fris est: Olimp amb Zeus i Atenea a la part principal (meitat septentrional).
  • Les cares interiors de l’altar eren ornades amb un fris de dimensions menors que relatava la vida de Tèlef.
  • Al sostre de la columnata també hi ha diverses figures: tritons, lleons i cavalls.
  • Tritó, fill de Posidó, amb la seva mare Anfitrite, lluita contra els gegants.
  • Tritó té el tors humà amb ales, cos de peix i potes davanteres de cavall. 21

25

27

Fris

Oest

Zeus lluitant contra els gegants

31

33

37

Espai exterior :

• Fris parets externes del podi decorat amb

alt relleu ple d’expressivitat.

• 3 pòrtics de columnes que emmarquen la

monumental escala.

38

Espai interior:

  • Planta quadrada.
  • Part conservada: escalinata
  • Part perduda: pati amb altar a cel obert 39

Entorn i integració urbanística:

  • Construït sobre la segona terrassa de l’Acròpoli de

Pèrgam (Bergama, Turquia).

  • S’accedia a l’Acròpoli a través d’un propileu.
  • Formava part de l’espai sagrat de la ciutat

juntament amb altres construccions (santuari

dedicat a Atena, teatre, etc.).

  • Destruït en part, es conserva al Pergamonmuseum

de Berlín, on es pot veure una maqueta de tot el

monument i l’entorn urbanístic original.