Marta Cortés López (2 BAT E)
FITXA TÈCNICA
El Palau de la Música Catalana, de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, és un edifici
modernista construït entre el 1905 i el 1908 (Reformat dos cops: 1982 – 1989 i 2000 –
2004). Es troba a Barcelona al C/ Palau de la Música, nº4 i 6.
És fet de diversos materials com ara el ferro forjat, la pedra, el vidre i el màrmol blanc.
CONTEX HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Després de la Revolució Industrial (s. XIX), que suposa un gran canvi en la forma de viure
de la població a les ciutats, sorgeixen arreu d’Europa noves maneres d’entedre
l’arquitectura, nous estils que donen importància essencialment a la part estètica per
sobre de la funcional.
A Catalunya, aquest estil és anomenat Modernisme. És fomentat per la burgesia, culta i
sensible enfront a l’art. Pretenen modernitzar-se i exhibir discretament la seva riquesa.
El Palau de la Música és un dels diversos referents arquitectònics a Catalunya durant el
Modernisme. Esdevé un símbol del catalanisme cultural.
El seu autor, Domènech i Muntaner, va ser un arquitècte, catedràtic i polític nascut el 30
de desembre de 1849 a Barcelona i mort el 27 de desembre de 1923, també a Barcelona.
Les seves obres més destacades combinen racionalitat estructural i elements ornamentals
impressionants; són El Castell dels Tres Dragons, La Casa Lleó Morera, El Palau de la
Música Catalana i l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
ANÀLISI FORMAL
Aquest edifici se sosté gràcies a una estructura de columnes de ferro forjat, de manera
que les càrregues estan distribuïdes en punts molt concrets. Això permet que els murs i
parets puguen ser de vidre i l’interior de l’edifici estigui molt ben il·luminat.
La façana principal de l’edifici deixa veure grans columnes de maó i ceràmica, voltes de
canó, vitralls colorits, mosàics, gàrgoles, flors, un grup escultòric de Miquel Blay (La
Cançó Popular)...
Palau De La Música
Palau De La Música
Catalana
Catalana
