Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anàlisis Modernisme, Apuntes de Historia del Arte

Anàlisi en català del Palau de la Música Catalana, la Pedrera i la Banqueta de Fumar.

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 28/02/2021

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

4.7

(9)

22 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Marta Cortés López (2 BAT E)
FITXA TÈCNICA
El Palau de la Música Catalana, de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, és un edifici
modernista construït entre el 1905 i el 1908 (Reformat dos cops: 1982 1989 i 2000
2004). Es troba a Barcelona al C/ Palau de la Música, nº4 i 6.
És fet de diversos materials com ara el ferro forjat, la pedra, el vidre i el màrmol blanc.
CONTEX HISTÒRIC I ARTÍSTIC
Després de la Revolució Industrial (s. XIX), que suposa un gran canvi en la forma de viure
de la població a les ciutats, sorgeixen arreu d’Europa noves maneres d’entedre
l’arquitectura, nous estils que donen importància essencialment a la part estètica per
sobre de la funcional.
A Catalunya, aquest estil és anomenat Modernisme. És fomentat per la burgesia, culta i
sensible enfront a l’art. Pretenen modernitzar-se i exhibir discretament la seva riquesa.
El Palau de la Música és un dels diversos referents arquitectònics a Catalunya durant el
Modernisme. Esdevé un símbol del catalanisme cultural.
El seu autor, Domènech i Muntaner, va ser un arquitècte, catedràtic i polític nascut el 30
de desembre de 1849 a Barcelona i mort el 27 de desembre de 1923, també a Barcelona.
Les seves obres més destacades combinen racionalitat estructural i elements ornamentals
impressionants; són El Castell dels Tres Dragons, La Casa Lleó Morera, El Palau de la
Música Catalana i l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
ANÀLISI FORMAL
Aquest edifici se sosté gràcies a una estructura de columnes de ferro forjat, de manera
que les càrregues estan distribuïdes en punts molt concrets. Això permet que els murs i
parets puguen ser de vidre i l’interior de l’edifici estigui molt ben il·luminat.
La façana principal de l’edifici deixa veure grans columnes de maó i ceràmica, voltes de
canó, vitralls colorits, mosàics, gàrgoles, flors, un grup escultòric de Miquel Blay (La
Cançó Popular)...
Palau De La Música
Palau De La Música
Catalana
Catalana
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anàlisis Modernisme y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

FITXA TÈCNICA

El Palau de la Música Catalana, de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, és un edifici modernista construït entre el 1905 i el 1908 (Reformat dos cops: 1982 – 1989 i 2000 – 2004). Es troba a Barcelona al C/ Palau de la Música, nº4 i 6. És fet de diversos materials com ara el ferro forjat, la pedra, el vidre i el màrmol blanc. CONTEX HISTÒRIC I ARTÍSTIC Després de la Revolució Industrial (s. XIX), que suposa un gran canvi en la forma de viure de la població a les ciutats, sorgeixen arreu d’Europa noves maneres d’entedre l’arquitectura, nous estils que donen importància essencialment a la part estètica per sobre de la funcional. A Catalunya, aquest estil és anomenat Modernisme. És fomentat per la burgesia, culta i sensible enfront a l’art. Pretenen modernitzar-se i exhibir discretament la seva riquesa. El Palau de la Música és un dels diversos referents arquitectònics a Catalunya durant el Modernisme. Esdevé un símbol del catalanisme cultural. El seu autor, Domènech i Muntaner, va ser un arquitècte, catedràtic i polític nascut el 30 de desembre de 1849 a Barcelona i mort el 27 de desembre de 1923, també a Barcelona. Les seves obres més destacades combinen racionalitat estructural i elements ornamentals impressionants; són El Castell dels Tres Dragons, La Casa Lleó Morera, El Palau de la Música Catalana i l’ Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. ANÀLISI FORMAL Aquest edifici se sosté gràcies a una estructura de columnes de ferro forjat, de manera que les càrregues estan distribuïdes en punts molt concrets. Això permet que els murs i parets puguen ser de vidre i l’interior de l’edifici estigui molt ben il·luminat. La façana principal de l’edifici deixa veure grans columnes de maó i ceràmica, voltes de canó, vitralls colorits, mosàics, gàrgoles, flors, un grup escultòric de Miquel Blay (La Cançó Popular)...

Palau De La Música Palau De La Música

Catalana Catalana

En l’espai interior trobem diferents sales, com la Gran Sala de Concerts, la Sala El Petit Palau, la Sala de l’Ensaig de l’Orfeó Català, la Sala Lluís Millet, etc. Totes elles molt elegants i carregades de decoració (motius florals, bustos de músics i compositors...). Hi predominen els colors càlids i els elements brillants (d’or, vitralls esmaltats, làmpades de vidre...). Destaca el gran escenari de la Gran Sala de Concerts. INTERPRETACIÓ És un edifici públic impulsat per l’Associació Coral de L’Orfeó Català i financiat per afiliats i suscriptors. La seva funció en un inici era glorificar la música floklòrica catalana i enaltir l’imaginari català, ja què creien tenir una superioritat cultural respecte a la resta d’Espanya (la burgesia està en auge). A dia d’avui, la seva funció no ha canviat massa, s’hi segueixen fent concerts de molt renom.

espai semblant a una cova. Si anem al terrat, esglaonat en diferents nivells, veiem una mena de bosc ple de formes màgiques que recorden a un exèrcit o a unes peces d’escac. INTERPRETACIÓ És el millor exemple de l’arquitectura orgànica de Gaudí. La manca de línies rectes fa que l’edifici prescindeixi de les nocions d’uniformitat convencionals. La façana ondulada pot recordar a les ones del mar, a les dunes del desert... Per a molts, la Pedrera més que una arquitectura és una escultura gegant. És una casa per ser habitada, tot i que actualment és un museu. Destaca molt per la seva forma irregular, però en quant a tamany encaixa perfectament amb els edificis del voltant. MODELS I INFLUÈNCIES Gaudí va rebre moltes influències al llarg de la seva vida: tenim la influència i l’amor per Catalunya, la religió, i agafa molts elements del món oriental i àrab, del clàssic, de l’edat mitjana i de la natura, sorgint-ne un estil molt típic.

FITXA TÈCNICA

La Banqueta de fumar, d’Héctor Guimard (1867 – 1942), va ser feta el 1897. És un banc de fusta de Jarrah (d’eucaliptus) i metall, d’estil Noveau. Medeix 260 x 262 x 66 cm. Actualment la podem trobar al Musée d'Orsay, París. CONTEX HISTÒRIC I ARTÍSTIC Després de la Revolució Industrial (s. XIX), que suposa un gran canvi en la forma de viure de la població a les ciutats, sorgeixen arreu d’Europa noves maneres d’entedre l’arquitectura, nous estils que donen importància essencialment a la part estètica per sobre de la funcional. A Catalunya, aquest estil és anomenat Modernisme. És fomentat per la burgesia, culta i sensible enfront a l’art. Pretenen modernitzar-se i exhibir discretament la seva riquesa. ANÀLISI FORMAL La banqueta de fuma r és una reinterpretació d’un seient convencional. Guimard pretén modernitzar aquest tipus de moble, on predominen les línies corbes i l’asimetria (sensació de dinamisme). És feta de fusta i el seient i el respatller estan tapissats amb una tela o cuir de color verd. En la part esquerra superior, hi ha una vitrina i un prestatge inclinats cap a la dreta lleugerament, que aporten inestabilitat i sensació de moviment, a més de fer contrapes (ja que la part dreta inferior guanyaria massa protagonisme si aquests afegits no hi fóssin). Aquest moble, per tant, té més funció estètica que pràctica. INTERPRETACIÓ En un inici, aquesta peça era per a la sala de billar de Roy de Le s Gé vrils i formava part d'un tot unitari. Les premisses d’aquesta banqueta eren la comoditat per asseure-s’hi a fumar i la integració en l’ambient d’una casa, fent que aquesta fos més atractiva.

Banqueta De Fumar Banqueta De Fumar