¡Descarga Anexo de latinismos. y más Resúmenes en PDF de Latín solo en Docsity!
ANNEX II
EVOLUCIÓ FONÈTICA
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
- S'indicaran 4 paraules en llatí i l'alumne o l'alumna haurà d'indicar la paraula patrimonial i les nor- mes d'evolució fonètiques aplicades.
- Si alguna paraula llatina tinguera un doblet, l'alumne o l'alumna ha d'escriure la paraula patrimo- nial.
- Enunciat: Indiqueu la paraula patrimonial evolucionada a partir de les següents quatre paraules llatines i expliqueu la seua evolució fonètica (1 punt): PARAULA LLATINA
PARAULA EVOLUCIONADA
AL VALENCIÀ
REGLES FONÈTIQUES
- Cada paraula val 0’25 punts: la paraula patrimonial correcta 0’1 i les normes fonètiques correctes 0’15.
EVOLUCIÓ FONÈTICA
NORMES FIXES:
- Tots els substantius i adjectius procedixen de l'acusatiu llatí. Per exemple: terram > terra. Això explica que els plurals acaben sempre en – s, com l'acusatiu plural: terras > terres.
- En realitzar l'evolució fonètica de qualsevol substantiu o adjectiu llatí, la – m final de l'acu- satiu sempre es perd: portam > porta (m > Ø). REGLES DEFINICIÓ EXEMPLES EN VALENCIÀ
- AFÈRESI Pèrdua d'un o més sons a principi de pa- raula. Il la > la; e piscopum > bisbe
- APÒCOPE Pèrdua del so al final d'una paraula. Amic um > amic
- ASSIMILACIÓ Un so es transforma per a assemblar-se a un altre amb el qual està en contacte. Se pt em > set
- CONSONANTITZACIÓ Procés pel qual una semiconsonant es con- vertix en consonant. i ocum > j oc; u ita > v ida
- DIFTONGACIÓ Procés mitjançant el qual una vocal es con- vertix en diftong.
- DISSIMILACIÓ Fenomen fonètic contrari a l'assimilació pel qual un so intenta diferenciar-se d'una altra semblança molt pròxima per a facilitar la pronunciació. Barci n onem > Barce l ona
- EPÈNTESI Introducció d'un so en interior de paraula. Cameram > cam b ra
- EVOLUCIÓ DE GRAFIES GREGUES Y > i; ph > f; th > t; ch > c/q. N y m ph am > n i m f a; ci th aram > cí t ara
- METÀTESI Canvi de lloc d'algun so dins d'una paraula:
- arium > - airo > er.
- r final passa a interior de paraula. Ferrar i um > ferr ai ro > f e rrer Sempe r > semp r e
- MONOFTONGACIÓ Procés mitjançant el qual un diftong ( ae , oe , au ) es reduïx a una vocal. P oe nam > p e na; p au cum > p o c
- OBERTURA La - i - i la - u - s'obrin a - e - i - o - respectivament. S i tim > s e t ; i u venem > j o ve
- PALATALITZACIÓ Procés mitjançant el qual un so desplaça el seu punt d'articulació cap al paladar dur:
- nn - ; - ni - > - ny-
- di + vocal > - ig-
- ti + vocal > - ci-
- li + vocal > - ll- A nn um > a ny ; Hispa ni am > Espa ny a Ra di um > ra ig Infan ti am > infàn ci a Fi li um > fi ll
- PRÒTESI Addició d'un so a principi de paraula. Scholam > e scola
- SIMPLIFICACIÓ Les consonants dobles i geminades se sim- plifiquen:
- ct- > - t-. - mb - > - m-.
- pt - > - t-.
- ns - > - s-.
- tt - > t San ct um > sa nt Bu cc am > bo c a Plu mb um > plo m Ca pt are > ca t ar Me ns a > me s a A tt onitum > a t ònit
- SÍNCOPE Desaparició d'un so o grup de sons en inte- rior de paraula. cer e bellum > cervell; pop u lum > po- ble
- SONORITZACIÓ Pas d'una consonant sorda ( p, t, k/c/q ) a una sonora ( b, d, g ) en posició intervocàlica. Ri p am > ri b a Ro t am > ro d a
- VOCALITZACIÓ Conversió d'una consonant en vocal. Pa c em > pa u
- EPÉNTESIS Introducción de un sonido en interior de pa- labra. Hominem > hom b re
- EVOLUCIÓN DE GRA- FÍAS GRIEGAS Y > i; ph > f; th > t; ch > c/q. L y ra > l i ra; th esaurum > t esoro; ch artam > c arta
- METÁTESIS Cambio de lugar de algún sonido dentro de una palabra:
- arium > - airo > ero.
- r final pasa a interior de palabra. Ferrar i um > ferr ai ro > h e rrero Sempe r > siemp r e
- MONOPTONGACIÓN Proceso mediante el cual un diptongo ( ae, oe, au ) se reduce a una vocal. P oe nam > p e na
- PALATALIZACIÓN Proceso mediante el cual un sonido des- plaza su punto de articulación hacia el pala- dar duro:
- ll - > - ll-; - lt - > - ch-
- gn - ; - mn - ; - nn - ; - ni - > - ñ-
- di + vocal > - y-
- ti + vocal > - ci-
- li + vocal > - j-
- ct - > - ch-
- x - > - j- cl-, pl-, fl- > ll Mu lt um > mucho; auscu lt are > es- cu ch ar Li gn um > le ñ o; A nn um > a ñ o; Hispa- ni am > Espa ñ a Ra di um > ra y o Infan ti am > infan ci a Fi li um > hi j o No ct em > no ch e Ma x illam > me j illa Cl avem > ll ave; pl agam > ll aga
- PRÓTESIS Adición de un sonido a principio de palabra. Spiritum > e spíritu
- SIMPLIFICACIÓN Las consonantes dobles y geminadas se simplifican:
- mb - > - m-.
- pt - > - t-.
- ns - > - s-.
- tt - > t Bu cc am > bo c a Plu mb um > plo m o Ca pt are > ca t ar Me ns a > me s a A tt onitum > a t ónito
- SÍNCOPA Desaparición de un sonido o grupo de soni- dos en interior de palabra. Turbi d um > turbio; ca d ere > caer
- SONORIZACIÓN Paso de una consonante sorda ( p, t, k/c/q ) a una sonora ( b, d, g ) en posición intervocá- lica. Lu p um > lo b o La t us > la d o
- VOCALIZACIÓN Conversión de una consonante en vocal: al > au > o. Al terum > au tro > o tro
- MIN - > - MBR- Se produce una síncopa y cae la - i - y se añade una - b - epentética. Ho min em > ho mbr e Fe min am > he mbr a
- CUL - > - J- Se produce una síncopa y cae la - u - y el grupo - cl - palataliza a - j -. O cul um > o j o
- CUL - > - G- - CUL - evoluciona a - g - tras producirse una metátesis. Mira cul um > mila g ro
ANNEX III
PREFIXACIÓ
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
- S'indicaran 4 paraules en valencià i l'alumne o l'alumna haurà d'indicar el valor que aporta el pre- fix llatí a les paraules indicades.
- Enunciat: Assenyaleu el prefix d'origen llatí i expliqueu quin significat aporta en cadascuna de les següents quatre paraules (1 punt): PARAULA PREFIX SIGNIFICAT QUE APORTA
- Cada paraula val 0’25 punts: la identificació del prefix 0’05 i donar el significat que este prefix aporta a la paraula 0’2.
PREFIXACIÓ
PREFIX SIGNIFICAT EXEMPLES
1. A-; AD-; AN- Indica direcció, tendència, proximitat, contacte, encariment. Davant unes certes consonants s'usa la forma a-. Adjunt, admirar, adverbi, annex 2. ANTE- Denota anterioritat en el temps o en l'espai. Antediluvià, anteposar 3. ANTI- Significa 'oposat' o 'amb propietats contràries'. Antiadherent, anticrist 4. CIRCUM- Significa 'al voltant'. Circumdar, circumferència 5. CIS- Significa 'de la part o del costat d’ací'. Cisalpí 6. CON-; COL-; COM-; COR-; CO- Significa 'reunió', 'cooperació' o 'agregació'. Confluir, compare, coautor, col·laborar 7. CONTRA- Significa 'contrari'. Contraindicat, contranatural 8. DE- Indica 'direcció de dalt a baix'. Dependre, decaure Assenyala dissociació o separació. Delimitar, definir Indica origen o procedència. Derivar, deduir Denota privació o inversió del significat simple. Descolorir, dement, deformar A vegades reforça el significat de la paraula primiti- va. Denominar, demostrar 9. DI-; DIS- Indica oposició o contrarietat. Dissentir Denota origen o procedència. Dimanar Significa extensió o propagació. Dilatar, difondre Indica separació. Divergir 10. E- Significa 'fora de'. Eliminar Indica procedència. Emanar, emigrar Indica extensió o dilatació. Emoció 11. EX- Significa 'fora' o 'més enllà', en relació amb l'espai o al temps. Extraure, exhumar, excèntric Indica privació. Exànime
ANEXO III
PREFIJACIÓN
CRITERIOS DE CALIFICACIÓN
- Se indicarán 4 palabras en castellano y el alumno o la alumna deberá indicar el valor que aporta el prefijo latino a las palabras indicadas.
- Enunciado: Señale el prefijo de origen latino y expliqué qué significado aporta en cada una de las siguientes cuatro palabras (1 punto): PALABRA PREFIJO SIGNIFICADO QUE APORTA
- Cada palabra vale 0’25 puntos: la identificación del prefijo 0’ 05 y aportar el significado que este prefijo aporta a la palabra 0’2.
PREFIJACIÓN
PREFIJO SIGNIFICADO EJEMPLOS
1. A-; AD- Indica dirección, tendencia, proximidad, contacto, encarecimiento. Ante ciertas consonantes se usa la forma a-. Adjunto, admirar, adverbio, anejo 2. ANTE-; ANTI- Denota anterioridad en el tiempo o en el espacio. Anteayer, antecapilla 3. ANTI- Significa 'opuesto' o 'con propiedades contrarias'. Antiadherente, anticristo 4. CIRCUN- Significa 'alrededor'. Circundar, circunferencia 5. CIS- Significa 'de la parte o del lado de acá'. Cisalpino 6. CON-; COL-; COM-; COR-; CO- Significa 'reunión', 'cooperación' o 'agregación'. Confluir, compadre, coautor, colaborar 7. CONTRA- Significa 'contrario'. Contraindicado, contranatural 8. DE- Indica 'dirección de arriba abajo'. Depender, decaer Señala disociación o separación. Delimitar, definir Indica origen o procedencia. Derivar, deducir Denota privación o inversión del significado simple. Decolorar, demente, deformar A veces refuerza el significado de la palabra primiti- va. Denominar, demostrar 9. DI-; DIS- Indica oposición o contrariedad. Disentir Denota origen o procedencia. Dimanar Significa extensión o propagación. Dilatar, difundir Indica separación. Divergir 10. E- Significa 'fuera de'. Eliminar Indica procedencia. Emanar, emigrar Indica extensión o dilatación. Emoción
11. EX- Significa 'fuera' o 'más allá', con relación al espacio o al tiempo. Extraer, exhumar, excéntrico Indica privación. Exánime Interviene, sin significación precisa, en la forma- ción de algunos derivados. Exclamar Significa 'que fue y ha dejado de serlo'. Excónsul 12. EXTRA- Significa ‘fuera de’ o ‘en grado sumo’. Extraordinario, extraplano 13. IN-; IL-; IM- Puede significar ‘adentro’ o ‘al interior’, pero tam- bién negación o privación. Incluir, importar, impaciencia, ilegal 14. INFRA- Significa ‘interior’ o ‘debajo’. Infrahumano 15. INTER- Significa ‘entre’ o ‘en medio’ y también ‘entre va- rios’. Intermedio, intercostal, intermi- nisterial 16. INTRA- Significa ‘dentro de’ y ‘en el interior’. Intravenoso 17. PER- Significa 'a través de'. Percutáneo Expresa intensidad o duración. Perseguir, pervivir Expresa totalidad o completitud. Perfecto Significa 'mal'. Perjurar, pervertir 18. POS-; POST- Significa 'detrás de' o 'después de'. Posbélico, posponer, postónico 19. PRE- Indica anterioridad local o temporal, prioridad o encarecimiento. Prefijar, prehistoria, preclaro 20. PRO- Significa 'por' o 'en vez de'. Pronombre, procónsul Significa 'ante', 'delante de', 'hacia delante'. Prólogo, progenitura, proseguir Significa 'en favor de', 'partidario de'. Proamnistía, progubernamental 21. RE-; RED- Significa 'repetición'. Reconstruir Significa 'detrás de' o 'hacia atrás'. Recámara, refluir Denota 'intensificación'. Recargar, reseco Indica 'oposición', 'resistencia' o 'negación'. Rechazar, repugnar, reprobar 22. RETRO- Significa 'hacia atrás'. Retroactivo, retrotraer 23. SUB(S)-; SU(S); SO(S)- Significa 'bajo' o 'debajo de'. Subsuelo, subacuático, soterrar Indica inferioridad, subordinación, acción secun- daria. Subempleo, subdelegado, sub- arrendar 24. TRANS-; TRA-; TRAS- Significa 'al otro lado de' o 'a través de'. Transalpino o trasalpino, translú- cido o traslúcido, transcendental o trascendental 25. ULTER-; ULTRA- Significa 'más allá de', 'al otro lado de'. Ultramar, ultrapuertos Significa 'en grado extremo'. Ultraligero, ultrasensible
- alma mater 'mare nodrícia', aplicat a la universitat on hom va estudiar.
- alter ego 'un altre jo' m. i f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes,com en ell mateix. Ex: L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. | Amic inseparable, amic íntim. ‖ Persona en qui s'identifica una altra: El protagonista de la novel·la és l'alter ego de l'autor.
- ante meridiem (abreviat a. m. ) Locució que significa 'abans del migdia', usada per a indicar leshores del dia que van de la mitjanit fins al migdia.
- bis adv. Per segona vegada, indicant que una cosa està repetida. Ex.: El número 7 bis. ‖ m. Enun concert, en una representació, etc., repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic. Ex.: Ha merescut els honors del bis.
- campus 'camp, pla' m. En una universitat o una escola superior, extensió de terreny que enclou els edificis, els camps d'esports, els habitatges per a estudiants i professors, etc., esp. espai obert entre els edificis o al voltant d'aquests.
- carpe diem 'aprofita el dia' (Horaci, Odes I 11, 8). L'expressió designa el tòpic literari que, davant la fugacitat de la vida, invita a gaudir del present sense preocupar-se de l'endemà.
- casus belli 'ocasió de guerra' Locució que designa l'esdeveniment que dona motiu o pretext auna declaració de guerra.
- corpore insepulto 'amb el cos insepult', aplicat a la missa celebrada amb la presència del cos del difunt.
- corpus 'cos' m. cos o col·lecció general d'escrits; tota la literatura sobre una matèria. Ex: El corpus de les inscripcions llatines.
- cum laude 'amb lloança, amb elogi', màxima qualificació en una tesi: excel·lent cum laude.
- curriculum uitae o currículum 'la carrera de la vida' m. Conjunt de les dades personals i els mèrits acadèmics i professionals d'una persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un premi, etc. Ha presentat el currículum a deu o dotze empreses.
- de facto loc. adv. De fet i no de dret (oposat a de iure ). Ex: El govern dels revoltats erareconegut de facto.
- de iure loc. adv. De dret, tant si és de fet ( de facto ) com si no. Ex: El govern legalment constituït continuava sent reconegut de iure.
- deficit (en llatí 'falta') o dèficit m. Allò que manca perquè els ingressos pugen tant com les despeses, perquè el crèdit d'un compte puge tant com el dèbit, perquè la quantitat d'una mercaderia abaste al consum, perquè el valor de les exportacions puge tant com el de les importacions. Ex: El dèficit d'un pressupost. ‖ Quantitat que indica el valor en què una xifra, una taxa, un percentatge, etc., és més reduït que un altre d'homogeni, considerat normal. Ex: Dèficit de vitamina A.
- delirium tremens o delírium trèmens 'deliri tremolós’, m. Psicosi tòxica associada a l'alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors.
- desiderata f. Demanda que fa un lector o un encarregat d'una biblioteca per tal que siga adquirida una obra determinada. Del participi perfet llatí n. pl. 'coses desitjades'.
- deus ex machina 'déu des del mecanisme' expressió d'origen teatral que al·ludeix a un mecanisme escènic (una grua) pel qual baixava un personatge diví. S'aplica a un personatgeo un element extern que apareix per a resoldre el conflicte.
- ecce homo (llatí 'heus ací l'home'): eccehomo m. Representació de Jesucrist coronat d'espines com, segons l' Evangeli de Joan (19, 5), el presentà Pilat al poble, amb aquestes paraules. | fig. Persona molt nafrada o copejada, d'aspecte deplorable. Ex: Va sortir de la baralla fet un eccehomo.
- et cetera o etcètera 'i la resta' (escrit abreujadament etc.).
- ex abrupto 'abruptament', de sobte.
- ex aequo Locució que significa 'en igualtat de mèrits'. Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex: Premi ex aequo.
- ex cathedra 'des de la càtedra' loc. adv. Infal·liblement, sense possibilitat d'error. Ex: Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable. | Dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. Ex: Ho sabia tot, d'aquell tema, i l'exposava ex cathedra.
- ex libris (en llatí 'dels llibres, de la biblioteca') o ex-libris m. Inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una biblioteca per indicar-ne la propietat.
- ex professo 'expressament, amb intenció'.
s'inicia a la meitat de l'acció i no pel principi. Sovint els esdeveniments anteriors es relaten per mitjà d'una analepsi o flashback. En són exemples clàssics l' Odissea i l' Eneida.
- in memoriam 'en memòria, en record' d'una persona morta.
- in mente 'en la ment, en la intenció'.
- in pectore Locució que significa 'en el pit' que hom empra quan vol expressar que manté en secret una resolució presa. És emprada sobretot en llenguatge eclesiàstic, quan el papa nomena un cardenal, però, per diverses raons, se'n reserva la proclamació.
- in situ 'en el lloc'. Terme utilitzat per a designar que un element geològic o arqueològic es troba en el lloc original.
- in uitro loc. adj. fecundació in vitro Fecundació realitzada fora del si matern. Literalment 'en el vidre'.
- inter nos 'entre nosaltres', confidencialment.
- ipso facto loc. adv. En conseqüència, immediatament. Ex: Vaig anar a viure a aquell barri i hi vaig fer amics ipso facto.
- lapsus 'relliscada, error' m. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint. lapsus calami 'error de ploma'. m. Error mecànic en escriure. lapsus linguae: 'error de llengua'. m. Error involuntari en parlar.
- manu militari 'per la força de les armes'. Ex: Franco va arribar al poder manu militari.
- mare magnum o maremàgnum m. 'mar grossa, maregassa'. Gran confusió.
- mea culpa 'per culpa meua'. Serveix per a reconèixer un error. Ex: Abans de dimitir el president va entonar un mea culpa.
- memorandum o memoràndum m. Nota destinada a recordar alguna cosa; quadern, llibret, on hom s'apunta allò que vol recordar. ‖ Nota diplomàtica en què es recorden els fets, les raons,etc., referents a una qüestió.
- modus operandi 'manera d'obrar', manera especial d'actuar o treballar.
- modus uiuendi Expressió que significa 'manera de viure', emprada en diversos camps per a indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. Col·loquialment equival a mitjà de vida.
- motu proprio 'per propi impuls' per voluntat pròpia, espontàniament || m. Document emanat directament de l'atorgador sense requeriment del destinatari.
- mutatis mutandis Locució que significa 'canviades les coses que s'han de canviar', que vol dir: amb els canvis accessoris que calga però sense alterar l'essencial. Està composta pel participi perfet i el gerundiu del verb muto 'canviar'.
- nota bene Fórmula, que significa 'observa bé', emprada per a encapçalar observacions o explicacions que s'afegeixen a un escrit. Generalment abreviat N.B.
- numerus clausus 'número tancat'. Limitació del nombre de places ofert per una universitat d’una carrera determinada.
- opera prima 'primera obra', aplicat a la primera pel·lícula, novel·la... d'un creador.
- peccata minuta 'faltes petites', error o falta de poca importància.
- per capita 'per caps' loc. adj. renda per capita: la que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants.
- per se 'per si mateix' Ex: Bo per se.
- persona non grata 'persona no benvinguda', aplicat a un diplomàtic o una altra persona rebutjada per un govern o una altra institució.
- placebo 'plauré' m. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts.
- placet o plàcet 'plau, sembla bé' m. Assentiment especialment del poder civil a una disposició o a una promulgació de l'autoritat eclesiàstica. | Assentiment del cap d'un estat al nomenament per al seu territori d'un diplomàtic estranger. | PER EXT. Assentiment,aprovació.
- plus 'més' m. Quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc., extraordinari.
- post meridiem (abreviat p. m. ) Locució que significa 'després del migdia', usada per a indicar les hores del dia que van del migdia fins a mitjanit.
- post mortem 'després de la mort'
- primus inter pares 'el primer entre iguals'.
- quid 'què' m. Punt essencial d'una qüestió.
- quid pro quo m. 'Una cosa per una altra', intercanvi de favors. ‖ Error que consisteix a prendre una cosa per altra.
- uade mecum o vademècum m. 'camina amb mi'. Llibre o altra cosa que hom porta sempre amb ell; manual que conté les nocions elementals d'un art o d'una ciència.
- uade retro 'torna-te'n enrere' expressió per indicar rebuig cap a algú o alguna cosa. La frase sencera és: Vade retro, Satana 'torna-te'n enrere, Satanàs!', una fórmula d'exorcisme medieval, problement inspirada en una frase de Jesús adreçada a Pere: Vade retro me, Satana (Marc, 8, 33).
- uerbi gratia o verbigràcia ‘per exemple’.
- ultimatum o ultimàtum m. 'termini acabat'. Condicions definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa el trencament de les negociacions. Del participi perfet d' ultimo 'portar al final'.
- uox populi 'veu del poble', locució per dir que alguna cosa és coneguda o és dita per tothom. De l'expressió Vox populi, uox dei 'Veu del poble, veu de Déu' (Alcuí, Epistulae 164). Aquest llistat d’expressions llatines és una adaptació - reducció del que pot trobar-se a: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/lingua/locutio.htm I que declara com a fonts les següents: Diccionari de la llengua catalana (Institut d'Estudis Catalans). Dicionário de expressões e frases latinas d'Henerik Kocher. Diccionario de la lengua española (RAE). Gran Enciclopèdia Catalana. Wikiquote. Wikipedia. Escolà, Josep M. 1997. Diccionari de llatismes i expressions clàssiques. Barcelona: Edicions 62. Marchi, Cesare. 1992. Siamo tutti latinisti. Milà: BUR. Peris, Antoni. 2001. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
EXPRESIONES LATINAS
- a contrario sensu: loc. adv. En sentido contrario.
- a posteriori: loc. adv. Después de examinar el asunto de que se trata. Sinónimos: posteriormente, después, luego, ulteriormente.
- a priori: loc. adv. Antes de examinar el asunto de que se trata. Sinónimos: previamente, primero, primeramente, anticipadamente, preliminarmente.
- ab initio: 1. loc. adv. Desde el principio. 2. loc. adv. Desde tiempo inmemorial o muy remoto. Sinónimos: ab ovo, a limine, ab origine.
- ab intestato: 1. loc. adv. Descuidada, abandonadamente. 2. loc. adv. Del ámbito del Derecho. Sin testamento. Murió ab intestato. Sinónimo: descuidadamente.
- ab ovo : literalmente 'desde el huevo'. loc. adv. Desde el origen o desde un momento muy remoto. Usada también como loc. adj. Sinónimos: ab initio, a limine, ab origine.
- accessit o accésit: m. En certámenes científicos, literarios o artísticos, recompensa inferior inmediata al premio. Sinónimos: galardón, honor, premio, recompensa.
- ad calendas graecas: loc. adv. usada para designar un plazo que nunca ha de cumplirse. Sinónimo: nunca.
- ad hoc: literalmente ‘para esto’. 1. Expresión usada para referirse a lo que se dice o hace solo para un fin determinado. 2. loc. adj. Adecuado, apropiado, dispuesto especialmente para un fin.
- ad infinitum: loc. adv. Indefinidamente o sin límite. Sinónimo: indefinidamente.
- ad libitum: loc. adv. A gusto, a voluntad. El suero puede suministrarse ad libitum. Usada también como locución adjetival. Una alimentación ad libitum.
- ad nauseam: loc. adv. hasta la náusea.
- ad personam: loc. adj. A título personal. Los complementos retributivos ad personam se seguirán pagando. Usada también como loc. adv. Le ha sido concedida ad personam una distinción honorífica.
- addenda o adenda: literalmente ‘lo que ha de añadirse', pl. n. del gerundivo de addĕre 'añadir'. f. Apéndice, sobre todo de un libro.
- alias: 1. m. Apodo o sobrenombre. Sinónimos: sobrenombre, apelativo, apodo, mote, apellido, chapa, seudónimo. 2. adv. Por otro nombre. Alfonso Tostado, alias el Abulense.
- alma mater: literalmente 'madre nutricia'. f. Usada para designar la universidad.
- de facto: loc. adj. de hecho (‖ que no se ajusta a una norma previa). Utilizado también como loc. adv.
- de iure: literalmente 'de derecho'. loc. adv. Por virtud o por ministerio del derecho o de la ley. Se contrapone a de facto.
- deficit o déficit : literalmente ‘falta’, 3.ª pers. de sing. del pres. de indic. de deficĕre 'faltar'. 1. m. En el comercio, descubierto que resulta comparando el haber o caudal existente con el fondo o capital puesto en la empresa. Sinónimos: descubierto, deuda, débito. 2. m. En la Administración pública, parte que falta para levantar las cargas del Estado, reunidas todas las cantidades destinadas a cubrirlas. Sinónimos: descubierto, deuda, débito. 3. m. Falta o escasez de algo que se juzga necesario. El enfermo tiene déficit de glóbulos rojos. La ciudad tiene déficit de viviendas. Sinónimos: escasez, carencia, falta.
- delirium tremens : literalmente 'delirio que tiembla'. m. en Medicina: Delirio caracterizado por una gran agitación y alucinaciones, que sufren los alcohólicos crónicos.
- desiderata : pl. de desiderātum. 1. f. Conjunto de las cosas que se echan de menos y se desean. 2. f. Relación de objetos que se echan de menos.
- deus ex machina: literalmente ‘el dios [que baja] de la máquina’. 1. m. Teatro. En el teatro de la Antigüedad, personaje que representaba a una divinidad y que, mediante un mecanismo, descendía al escenario para resolver situaciones complicadas o trágicas. 2. m. Persona o cosa que, con su intervención, resuelve, de manera poco verosímil, una situación difícil dentro de una obra literaria. 3. m. Persona o cosa capaz de solucionar, sin dificultad aparente, todo tipo de situaciones.
- ecce homo o eccehomo: ecce ‘he aquí’ y homo ‘el hombre’. 1. m. Imagen de Jesucristo como lo presentó Pilatos al pueblo. 2. m. Persona lacerada, rota, de lastimoso aspecto. Sinónimos: lacerado, herido.
- etcétera: literalmente ‘y lo demás’. expr. usada para sustituir el resto de una exposición o enumeración que se sobrentiende o que no interesa expresar. Se emplea generalmente en la abreviatura etc.
- ex abrupto : literalmente ‘con brusquedad’. loc. adv. De repente, de improviso. Sinónimos: repentinamente, súbitamente, inopinadamente, bruscamente, inesperadamente.
- ex aequo: literalmente ‘en pie de igualdad’. loc. adv. En una competición o en un concurso, en pie de igualdad para compartir un premio o una posición.
- ex cathedra o ex cátedra: literalmente ‘desde la cátedra’. 1. loc. adv. usada cuando el papa enseña a toda la Iglesia, o define verdades pertenecientes a la fe o a las
costumbres. Usada también como loc. adj. 2. loc. adv. Despectiva. En tono magistral y decisivo. Parece que habla ex cátedra. Usada también como loc. adj. Es una opinión ex cátedra.
- ex libris o exlibris: literalmente ‘de entre los libros’. m. Etiqueta o sello grabado que se estampa en el reverso de la tapa de los libros, en la cual consta el nombre del dueño o el de la biblioteca a que pertenece el libro.
- ex professo o ex profeso: Tb. exprofeso. loc. adv. A propósito, con intención. Lo hizo ex profeso. Usada también como loc. adj. Fue un olvido ex profeso.
- extramuros: adv. Fuera del recinto de una ciudad o población.
- gratis et amore : gratis et amore 'de gracia y por amor'. loc. adv. gratuitamente. Sinónimos: gratuitamente, gratis.
- grosso modo: literalmente ‘de manera burda’. loc. adv. A bulto, aproximadamente, más o menos. Sinónimos: aproximadamente, plus minusve.
- habeas corpus: habeas corpus [ad subiiciendum] ‘que tengas tu cuerpo [para exponer]’, primeras palabras del auto de comparecencia. m. Derecho del ciudadano detenido o preso a comparecer inmediata y públicamente ante un juez o tribunal para que, oyéndolo, resuelva si su arresto fue o no legal, y si debe levantarse o mantenerse.
- habitat o hábitat: 3.ª pers. de sing. del pres. de indic. de habitāre 'habitar'. 1. m. Ecol. Lugar de condiciones apropiadas para que viva un organismo, especie o comunidad animal o vegetal. Sinónimos: medio, entorno, ambiente, habitación, habitáculo. 2. m. Ambiente particularmente adecuado a los gustos y necesidades personales de alguien. 3. m. Urb. Espacio construido en el que vive el hombre.
- honoris causa: literalmente 'por honor'. loc. adj. Dicho de un doctor o de un doctorado en reconocimiento a méritos especiales. Doctor, doctorado honoris causa. Usada también como loc. adv. Fue nombrado honoris causa por la Universidad de Valladolid.
- horror vacui: literalmente ‘horror al vacío’. m. Tendencia a llenar todos los espacios, generalmente con motivos o elementos decorativos.
- idem o ídem: pron. El mismo, lo mismo. Usado también como adv.
- in absentia: loc. adv. En ausencia.
- in albis: literalmente 'en blanco'. 1. loc. adv. Sin lograr lo que se esperaba. Dejar in albis. 2. loc. adv. en blanco (‖ sin comprender lo que se oye o lee). Me quedé in albis. Sinónimo: per istam.
- in articulo mortis : literalmente 'en el instante de la muerte'. loc. adv. En una situación de peligro de muerte de alguna de las personas que llevan a cabo un
