Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Antipsicóticos: Síntomas de Esquizofrenia - Prof. Pallarès, Apuntes de Farmacología

Los síntomas positivos y negativos de la esquizofrenia relacionados con la acción de los antipsicóticos sobre el sistema dopaminérgico. Se explica la hipótesis clásica y neuroevolutiva de la esquizofrenia y el perfil dopaminérgico de los antipsicóticos típicos y atípicos. Además, se mencionan los efectos secundarios no dopaminérgicos y el síndrome neuroléptico maligno.

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 16/06/2014

adru88
adru88 🇪🇸

4.3

(6)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ANTIPSICÒTICS: SÍMPTOMES DE L’ESQUIZOFRÈNIA
SÍMPTOMES POSITIUS:
Distorsions perceptives: deliris i al·lucinacions auditives (generalment acusatòries o amenaçants), visuals,
tàctils, gustatives o olfactives.
Distorsions grolleres en avaluació de realitat.
Parla i conducta desorganitzades
Alteracions motores: postures rígides, signes de tensió, gañotes o riures inapropiats, gestos repetitius, renegar
o rondinar, mirar al voltant com si se sentissin veus.
Agitació
SÍMPTOMES NEGATIUS:
Afectivitat embotada
Alògia
Abúlia manca iniciativa
Anhedònia manca de plaer
Atenció deteriorada.
Avui tenim uns antipsicòtics de noves generacions que milloren la simptomatologia positiva i no empitjoren la
negativa. Encara avui en dia hi ha molta investigació en molts antipsicòtics sobretot per el que seria la
simptomatologia negativa. Tots els antipsicòtics són antagonistes dels receptors de dopamina D2. Quan nosaltres ens
prenem el medicament, actua sobre tots els receptors de la dopamina d’A,B i C, quan actua sobre algunes vies ens
dona efectes terapèutics, i en altres vies ens donarà efectes adversos. La hiperfunció dopaminèrgica no es dona en
totes les vies, es dona en algunes.
B- Àrea tegmental ventral fins al nucli accúmbens o via meso-límbica
C- Meso-cortical
D- De l’hipotàlem fins al tall hipofisari (hipòfisi), túbelo-infundibular. L’infundíbul es el tall hipofiari. Aquesta via
controla l’alliberament d’hormones, per exemple la prolactina.
La hipòtesis clàssica és que:
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Antipsicóticos: Síntomas de Esquizofrenia - Prof. Pallarès y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity!

ANTIPSICÒTICS: SÍMPTOMES DE L’ESQUIZOFRÈNIA

SÍMPTOMES POSITIUS:

  • Distorsions perceptives: deliris i al·lucinacions auditives (generalment acusatòries o amenaçants), visuals, tàctils, gustatives o olfactives.
  • Distorsions grolleres en avaluació de realitat.
  • Parla i conducta desorganitzades
  • Alteracions motores: postures rígides, signes de tensió, gañotes o riures inapropiats, gestos repetitius, renegar o rondinar, mirar al voltant com si se sentissin veus.
  • Agitació SÍMPTOMES NEGATIUS:
  • Afectivitat embotada
  • Alògia
  • Abúlia manca iniciativa
  • Anhedònia manca de plaer
  • Atenció deteriorada. Avui tenim uns antipsicòtics de noves generacions que milloren la simptomatologia positiva i no empitjoren la negativa. Encara avui en dia hi ha molta investigació en molts antipsicòtics sobretot per el que seria la simptomatologia negativa. Tots els antipsicòtics són antagonistes dels receptors de dopamina D2. Quan nosaltres ens prenem el medicament, actua sobre tots els receptors de la dopamina d’A,B i C, quan actua sobre algunes vies ens dona efectes terapèutics, i en altres vies ens donarà efectes adversos. La hiperfunció dopaminèrgica no es dona en totes les vies, es dona en algunes.

B- Àrea tegmental ventral fins al nucli accúmbens o via meso-límbica C- Meso-cortical D- De l’hipotàlem fins al tall hipofisari (hipòfisi), túbelo-infundibular. L’infundíbul es el tall hipofiari. Aquesta via controla l’alliberament d’hormones, per exemple la prolactina. La hipòtesis clàssica és que:

  • Hi ha una hiperfunció dopaminèrgica mesolímbica (via B, que inclou tegmental ventral i accumbens). Aquests pacients amb hiperfunció d’aquesta via, ja sigui perquè hi hagi més receptors, perquè s’alliberi més neurotransmissor,... però hi ha la hiperfunció, responsable de la simptomatologia positiva.
  • Els efectes negatius són deguts hipofunció dopaminèrgica a la via mesocortical, a la via C. Quan prenem una substància, quan arreglem una cosa farem malbé l’altra. Aquesta alteració, aquest mal funcionament mesocortical està relacionada amb el glutamat. Tocar però la transmissió del glutamat que utilitza receptors NMDA és perillós, perquè està relacionat amb la potenciació a llarg ermini, però quan es potencia massa hi ha mort per toxicitat. També hi ha la hipòtesis neuroevolutiva de l’esquizofrènia:
  • Orígen de l’esquizofrènia en anomalies del neurodesenvolupament i maduració cerebral. Avui en dia es parla d’aquesta teoria i tenim dades que ens fan pensar que sí. Això repercuteix en que les connexions del sistema no estaran correctament connectades, i determinats sistemes de transmissió no treballaran de manera adequada i per això apareixen els símptomes positius i negatius. Tot això ens diu que el tractament farmacològic ha de ser per vida, no podem descablejar el cervell humar i tornar-lo a cablejar. L’únic que podem fer són tractaments paliatius, posant el pegat (fàrmac) per arreglar-ho.
  1. ANTIPSICÒTICS TÍPICS O DE PRIMERA GENERACIÓ
  • Clorpromazina (neurolèptics)

Sintetitzada primer com a antihistamínic.

  • Henry Laborit, als anys 50 estava buscant fàrmacs contra la ansietat preo peratòria per augmentar el poder dels anastèsics.
  • Provoquen neurolèpsia: lentitud o absència de moviments i indiferència con ductual i afectiva. Estan tranquils, calmants, es belluguen poc. ■ Els pacients esquizofrènics tenen símptomes amb agressivitat, hipe ractivitat,... Els neurolèptics elimina aquests símptomes.
  • Feniotazines: Clorpromazina, flufenazina, mesoridazina, porfenazina, tioridazina,trifuoperazina, triflupromazina.
  • Altres: Lozapina, pimozina, tiotixè, HALOPERIDOL.
  • Absorció per via oral lenta 2-4h
  • Biodisponibilitat entre 30-65% variacions individuals (plasmàtiques)x
  • Hi ha administracions parenterals-depot (p.e.cada 2 o 4 setmanes).
  • Metabolisme hepàtic: alguns, com la clorpromazina tenen metabòlits actius.
  • Mecanisme d’acció: antagonisme D2 (descobert finals 60 i principis 70)
  1. ANTIPSICÒTICS TÍPICS: PERFIL DOPAMINÈRGIC
  • Bloqueig receptors D2 en via mesolímbica (b) Reducció simptomatologia +
  • Bloqueig receptors D2 de la via mesocortical (c) Augment simptomatologia –
  • Rigidesa muscular, febre, hipo o hipertensió, taquicàrdia i arítmies, suors, pal·lidesa, alteració del nivell de consciència, insuficiència renal i respiratoria.
  1. ANTIPSICÒTICS TÍPICS: HALOPERIDOL
  • Baixa activitat anticolinèrgica i antihistamínica Antagonista D2 i antagonista alfa1.
  • Major potència en quant als efectes antagonistes D2 i menors efectes sedants que la clorpromazina.
  1. ANTIPSICÒTICS TÍPICS: INDICACIONS TERAPÈUTIQUES
  • Trastorn esquizofrènic
  • Descompensació psicòtica en fase aguda i trastorn psicòtic agut
  • Tractament de manteniment en l’esquizofrènia (profilaxi). Problemes de compliment del tractament ja que els pacients tenen una baixa consciència de malaltia depot.
  • Trastorn delirant (dosis baixes 2-5mg haloperidol)
  • Trastorn psicòtic per ús de substàncies (dosis altes 5-15mg haloperidol) canàbiques,...
  • Esquizofrènia infantil: menys efectius; més mortalitat en ancians amb demència.
  • Risperidona
  1. ANTIPSICÒTICS ATÍPICS O DE SEGONA GENERACIÓ
  • Basats en els efectes de la CLOZAPINA (provoca agranulocitosi)
  • La majoria tenen el comú el bloqueig dopaminèrgic D2 i serotoninèrgic 5-HT2A.
  • Millora simptomatologia positiva (comparable als típics).
  • Reduïts efectes extrapiramidals Gairebé gens.
  • Reduida hiperprolactinemia
  • Millora simptomatologia negativa
  • Bloqueig 5-HT2A elevat indica baixa tendència a provocar SEP i eficàcia potencial contra la simptomatologia negativa 2.1 ANTIPSICÒTICS ATÍPICS: MECANISME ACCIÓ

L’antipsicòtic ha de ser antagonista D2 ja que ens baixa la activitat dopaminèrgica. Com que això ho fa sobre el sistema mesolímbic, els simptomes positius sobre l’esquizo disminueixen. Els simptomes negatius augmenten perquè afecta al mesocortical i al negroestriat, que provoca sd extrapiramidal. També és antagonista del receptor 5-HT2A , que és presinàptic i controla i provoca l’alliberament de dopamina. Llavors, per què no es neutralitzen els dos efectes? Aquests receptors 5ht2a no estan en tot el cervell, estan a la via mesocortical, i negroestriada, però no a la mesolímbica. Per tant, només té efectes terapèutics i no augmenta la simptomatologia negativa i sense síndrome extrapiramidal. El problema que hi ha és que no saps si neutrelitzem tots els efectes adversos.

  • Fisiològicament, a través de receptors 5-HT2A, la serotonina inhibeix l’allbierament de DA en estriat i escorça però no en accumbens. - Quan s’enganxa la serotonina, fa que s’alliberi poca dopamina. Al donar la substància antagonista, ens ocupa el receptor i s’allibera més dopamina. - L’efecte antagonista 5-ht2a provoca un increment de l’alliberament de DA en estriat i escorá que compensa l’efecte antagonista D1. - Per tant, disminuiran els efectes secundaris dopaminèrgics. - L’efecte de la disminuicó de la simptomatologia positiva queda intacte.
  • La secreció de prolactina hipofisària està controlada recíprocament per serotonina i dopamina:
    • POSITIVAMENT : 5-HT
    • NEGATIVAMENT : DA
    • L’antipsicòtic atípic, al ser antagonista DA però també 5-HT, en teoria, no ha d’afectar les secrecions de prolactina normals.
    • A la pràctica, en funció de l’antipsicòtic atípic i del pacient, pot continuar havent hiperprolactemia.
  1. ANTIPSICÒTICS ATÍPICS DE TERCERA GENERACIÓ 3.1 AGONISTES PARCIALS D
    • Ocupen el receptor i eviten l’estimulació complerta per part del NT.
    • Com que és un agonista parcial, provoquen un cert grau de resposta del receptor però atenuada.
    • Podrien funcionar per la simptomatologia negativa
    • Pramipexol i Aripiprazol comercialitzats a Espanya
    • Altres: roxindol, talipexol i terguride, bifeprunox (no aprovat per FDA en 2007) 3.2 AMISULPRIDA
    • Dosis altes : antagoinsta D2 i D3 postsinàptics (baixa simptomatologia positiva)
    • Dosis baixes : antagonista D3 presinàptics [Generalemnt, els receptors presinàptics són més sensibles (requereixen dosis de lligands més petites)] (augmenta l’alliberament de DA i per tant baixa simptomatologia negativa). 3.3 EN INVESTIGACIÓ
    • Antipsicòtics glutamatèrgics