Anna Mª Martinez Escobosa
Una nit de novembre
Laia
Vaig anar a la cuina a preparar-me alguna cosa per menjar, els pares eren fora i no
hi havia res preparat, com sempre. Sembla que no se'n recordin de mi, de la seva
única filla, de la única criatura que van tindre. Sempre que hi son a casa,
discuteixen. El pare renya a la mare per ser una alcohólica empedernida, i la mare li
treu en cara que cada dia està amb una xicota diferent i ben jove.
Obro la nevera i veig que només hi ha un iogurt caducat, així que decideixo anar a la
botiga per comprar un parell de coses per la setmana, no moltes, ni excessivament
cares ja que el sou d’una caixera d’un vint-i-quatre hores que treballa el torn de nit.
Després de menjar, vaig sortir a caminar i més tard vaig anar al gimnàs, mai es sap
el què et pot passar, i a més a més si treballes de nit. A l'arribar a casa, vaig deixar
la motxilla per poder anar a dutxar-me fins que vaig veure una altra vegada la taula
plena d’ampolles de diversos alcohols; Bacardit, Vodka, Barceló, … Al costat estave
ma mare dormint, o més ben dit, inconscient de tant beure. Vaig agafar una manteta
que tenía a prop i la vaig tapar, que ella fes com si jo no existia i m'odies amb tota la
seva alma, no significave que l’havive de deixar morir pel fred d’hivern. No?
Després de la dutxa, vaig anar cap a l’habitació a ficar-me l’uniforme, que per cert,
és ho-rro-rós. Era una vestimenta tota normal, una samarreta i uns pantalons. Si no
fos perquè es taronja i taronja, sencer! La única cosa diferent era el cartellet que
estave sobre la popa, on entre rinxols llargs i pelrojos es distingeix el nom de “Laia”.
Tota la nit va ser ben tranquila, gent comprant bosses de patates, llaminadures,
algun noi que s’estave divertint molt i necessitava protecció.., una mica de tot. Fins
que ell va entrar, no estave sol, estave amb els seus amics. Pro vaig sentir la seva
càlida mirada, el meu cos es va quedar paralitzat, aterroritzada, mentre em baixave
una gota de suor freda per l’esquena vaig notar com em va començar a tremolar tot
el cos, tots els records es van apoderar del meu cap. Totes les sensacions de sentir
que algú m’observave pel carrer, totes les notes que primer trobave a la motxilla i
després a l’habitació, com els pares no em creien…
-Ei! estem esperant- va dir un dels goiats de la seva colla.- no tenim tota la nit.-va
dir enfadat, deixant unes ampolles de licor i llaunes de Redbull en el mostrador.
