



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Aapuntes modernismo catalan.........................................
Tipo: Apuntes
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




1. El modernisme català en el context del modernisme europeu El mal del segle, “ mal du siècle ” en francès i “ spleen ” en anglès és un tòpic literari que apareix al segle XIX. És un sentiment de malenconia, de desinterès per la vida, d’apatia. Es produeix per un desencaixament global de l’individu en el món que l’envolta. S’estableix amb el Romanticisme a causa d’una crisi de creences i valors, i impregna tots els moviments literaris posteriors. Aquest sentiment global de desencant i d’angoixa vital s’atribueix a l’anomenada “crisi de la modernitat”, que es dona en moments històrics de grans canvis en què els valors tradicionals són substituïts i encara no hi ha respostes que donin sentit a les noves realitats. Per aquesta raó és un tòpic molt vigent al llarg de tot el segle XX. En el cas de Catalunya, l’excessiva exaltació de la història i la literatura medieval de Catalunya i de les seves tradicions (una de les bases de la Renaixença) va ser vist com un impediment per al procés i la modernització de la cultura catalana. A finals del s. XIX, entre el 1892 i el 1911 , sorgeix un nou moviment, format per joves artistes i intel·lectuals procedents de famílies burgeses industrials i comercials, que vol convertir la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i oberta als nous corrents europeus. Aquest nou moviment s’anomena Modernisme i se’l fa començar el 1892, any de la primera de les Festes Modernistes que Santiago Rusiñol organitzava al Cau Ferrat de Sitges. La data que sol triar-se per assenyalar-ne el final és el 1911, ja que en aquest any mor un dels escriptors més emblemàtics del Modernisme, Joan Maragall, i també un dels seus pintors més representatius, Isidre Nonell. Es vol transformar la cultura catalana de l’època (tradicional i provinciana) en una cultura moderna i nacional , gràcies a les posicions crítiques d’un grup de joves intel·lectuals. Pretenen:
El Modernisme dona artistes destacats en tots els camps, els quals, per primera vegada, se senten professionals de l’art i conceben l’artista com un rebel enfrontat sovint amb la pròpia classe social, a la qual han de salvar. Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat que comporta la industrialització. Es rebel·len contra els valors burgesos, que entenen l’art com a mercaderia. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat. Es vol incorporar l’art a la vida quotidiana. Aquest artista bohemi freqüenta les tertúlies dels cafès i malviu en la pobresa, rebutja el sistema de vida i la concepció de l’art propis de la burgesia, opta per una vida marginal i proclama la llibertat i la rebel·lió. Alguns modernistes es veien a si mateixos com a éssers excepcionals, capaços de transformar la
l’emotivitat de l’artista i per als quals les qüestions formals no són gaire importants. Defensa una poesia compromesa amb la societat.
Les dues grans tendències del Modernisme van influir en els dramaturgs:
Henrik Ibsen. A aquest grup pertanyen Joan Puig i Ferrater i Ignasi Iglésias. Santiago RusiñolVa néixer a Barcelona el 1861. Pertanyia a una família de l’alta burgesia que tenia una fàbrica tèxtil. Quan es quedà orfe, anà a viure amb el seu avi, que volia que ell es fes càrrec del negoci familiar. Santiago Rusiñol, però, volia dedicar-se a la pintura. Aquest fet provocà un enfrontament amb l’avi que creia que era una activitat improductiva. Cap al 1880 era ja un pintor conegut a Barcelona, i el 1888 va fer una estada a París, ciutat on va residir llargues temporades durant set anys participant de la vida bohèmia dels artistes del moment. Entre el 1892 i el 1899 és l’etapa modernista de Rusiñol, són els anys de les cinc festes modernistes celebrades a Sitges, i de la publicació de les seves primeres obres. A partir de 1900, es converteixen un personatge molt popular, tant per les exposicions de pintura com per les representacions de teatre, que tenen molt èxit, i també pel seu temperament humorístic i bromista. Va morir el 1931 a Aranjuez, on havia anat per pintar els jardins. OBRA Tot i que ell es considerava essencialment pintor, va conrear tots els gèneres literaris tret de la poesia en vers. Va cultivar més extensament el teatre i aquest el va convertir en un personatge popular. Les primeres obres de teatre són simbolistes i tracten l’enfrontament entre l’artista, que vol dedicar-se al seu art, i la societat burgesa que només pensa a fer diners. Aquest és el tema de L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901). En una segona etapa, s’acosta més a la realitat de l’època, com en L’hèroe (1903), en què fa una crítica a les guerres colonials a Cuba i Filipines de 1898 o en El místic (1904), basada en la figura de Verdaguer. Però la seva millor obra, i la més coneguda, és L’auca del senyor Esteve (1917), basada en la novel·la mateixa que havia escrit set anys abans. A L’auca del senyor Esteve , Rusiñol fa una sàtira humorística i irònica de la petita burgesia catalana representada per una família de botiguers del barri de la Ribera de Barcelona. La primera generació ha fundat “La Puntual”, una botiga de vetes i fils; la segona i la tercera s’han dedicat a ampliar el negoci i a fer diners. Però el conflicte arriba amb la quarta generació, en Ramonet, perquè no vol treballar en el negoci familiar i prefereix ser escultor. Això provoca un daltabaix a la família, si bé, al final de l’obra, es produeix una reconciliació entre el pare, que es troba en el llit de mort, i el fill, que reconeix que sense els diners del seu pare ell no hauria pogut ser artista.
La narrativa modernista tracta bàsicament el tema de la relació entre l’individu i la societat. És una relació conflictiva en què l’individu inquiet i amb ideals, és incomprès i rebutjat per una societat endarrerida que no