Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apuntes modernismo catalan................................................................, Apuntes de Lengua y Literatura

Aapuntes modernismo catalan.........................................

Tipo: Apuntes

2023/2024

Subido el 30/10/2025

nieves-29
nieves-29 🇪🇸

1 documento

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Apunts literatura Modernisme
1. El modernisme català en el context del modernisme europeu
El mal del segle, mal du siècle en francès i spleen en
anglès és un tòpic literari que apareix al segle XIX. És un
sentiment de malenconia, de desinterès per la vida,
d’apatia. Es produeix per un desencaixament global de
l’individu en el món que l’envolta. S’estableix amb el
Romanticisme a causa d’una crisi de creences i valors, i
impregna tots els moviments literaris posteriors. Aquest
sentiment global de desencant i d’angoixa vital s’atribueix a
l’anomenada “crisi de la modernitat”, que es dona en
moments històrics de grans canvis en què els valors
tradicionals són substituïts i encara no hi ha respostes que
donin sentit a les noves realitats. Per aquesta raó és un
tòpic molt vigent al llarg de tot el segle XX.
En el cas de Catalunya, l’excessiva exaltació de la història i la literatura medieval de
Catalunya i de les seves tradicions (una de les bases de la Renaixença) va ser vist com un
impediment per al procés i la modernització de la cultura catalana.
A finals del s. XIX, entre el 1892 i el
1911, sorgeix un nou moviment,
format per joves artistes i intel·lectuals
procedents de famílies burgeses
industrials i comercials, que vol
convertir la cultura catalana en una
cultura moderna, nacional i oberta
als nous corrents europeus. Aquest
nou moviment s’anomena
Modernisme i se’l fa començar el
1892, any de la primera de les Festes
Modernistes que Santiago Rusiñol
organitzava al Cau Ferrat de Sitges. La data que sol triar-se per assenyalar-ne el final és el 1911,
ja que en aquest any mor un dels escriptors més emblemàtics del Modernisme, Joan Maragall, i
també un dels seus pintors més representatius, Isidre Nonell.
Es vol transformar la cultura catalana de l’època (tradicional i provinciana) en una cultura
moderna i nacional, gràcies a les posicions crítiques d’un grup de joves intel·lectuals. Pretenen:
-Modernitzar la societat catalana, que viu en el passat.
- Transformar la cultura catalana, tradicional i regional, en una cultura moderna inacional.
- Obrir la cultura als nous corrents europeus del moment.
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apuntes modernismo catalan................................................................ y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!

Apunts literatura Modernisme

1. El modernisme català en el context del modernisme europeu El mal del segle, “ mal du siècle ” en francès i “ spleen ” en anglès és un tòpic literari que apareix al segle XIX. És un sentiment de malenconia, de desinterès per la vida, d’apatia. Es produeix per un desencaixament global de l’individu en el món que l’envolta. S’estableix amb el Romanticisme a causa d’una crisi de creences i valors, i impregna tots els moviments literaris posteriors. Aquest sentiment global de desencant i d’angoixa vital s’atribueix a l’anomenada “crisi de la modernitat”, que es dona en moments històrics de grans canvis en què els valors tradicionals són substituïts i encara no hi ha respostes que donin sentit a les noves realitats. Per aquesta raó és un tòpic molt vigent al llarg de tot el segle XX. En el cas de Catalunya, l’excessiva exaltació de la història i la literatura medieval de Catalunya i de les seves tradicions (una de les bases de la Renaixença) va ser vist com un impediment per al procés i la modernització de la cultura catalana. A finals del s. XIX, entre el 1892 i el 1911 , sorgeix un nou moviment, format per joves artistes i intel·lectuals procedents de famílies burgeses industrials i comercials, que vol convertir la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i oberta als nous corrents europeus. Aquest nou moviment s’anomena Modernisme i se’l fa començar el 1892, any de la primera de les Festes Modernistes que Santiago Rusiñol organitzava al Cau Ferrat de Sitges. La data que sol triar-se per assenyalar-ne el final és el 1911, ja que en aquest any mor un dels escriptors més emblemàtics del Modernisme, Joan Maragall, i també un dels seus pintors més representatius, Isidre Nonell. Es vol transformar la cultura catalana de l’època (tradicional i provinciana) en una cultura moderna i nacional , gràcies a les posicions crítiques d’un grup de joves intel·lectuals. Pretenen:

  • Modernitzar la societat catalana, que viu en el passat.
  • Transformar la cultura catalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional.
  • Obrir la cultura als nous corrents europeus del moment.
  • Sistematitzar la llengua (crear unes normes oficials) per convertir-la en vehicle eficaç d’expressió. (Pompeu Fabra) El moviment es difon a través de diaris i revistes com L’ Avenç , Joventut i Catalònia , que difonen les idees del moviment i les obres dels autors europeus; i també de les festes modernistes de Sitges, on es realitzen activitats culturals (exposicions, concerts, teatre, certàmens literaris...) que donen a conèixer els corrents europeus i les produccions autòctones. Es vol apropar Catalunya a Europa. És un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts : arquitectura, pintura, escultura, música, literatura i arts decoratives. I tingué figures destacades en els diferents camps artístics: arquitectura (Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner), pintura (Ramon Casas, Santiago Rusiñol i Isidre Nonell), escultura (Josep Llimona), música (Enric Morera), i també les arts menors, com orfebreria, forja, art del vidre,etc. El context històric a Espanya Durant el XIX Espanya està en decadència , tancada a Europa. Pateix guerres civils (com la 3a guerra carlina), canvis de govern, pronunciaments militars… Durant el regnat d´Alfons XII hi ha l´alternança de govern entre liberals i conservadors. Només hi ha industrialització a Catalunya i País Basc. És una època de corrupció i retòrica parlamentària, amb els grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat), que provoquen l´immobilisme. Els camperols i obrers tenen ideals revolucionaris.a més a més. El 1898 es produeix la pèrdua de Cuba i Filipines. El context històric a Catalunya A Catalunya també és una època convulsa : es produeixen atemptats anarquistes a Barcelona a finals del XIX, la Setmana Tràgica (1909), diverses vagues, el pistolerisme de la patronal als anys 20, etc. Neix el catalanisme polític, a partir de la desconfiança vers el govern central i la defensa dels interessos econòmics catalans.

2. L’artista i els corrents ideològics del modernisme

El Modernisme dona artistes destacats en tots els camps, els quals, per primera vegada, se senten professionals de l’art i conceben l’artista com un rebel enfrontat sovint amb la pròpia classe social, a la qual han de salvar. Els artistes rebutgen la deshumanització de la societat que comporta la industrialització. Es rebel·len contra els valors burgesos, que entenen l’art com a mercaderia. Es produeix una ruptura entre l’artista i la societat. Es vol incorporar l’art a la vida quotidiana. Aquest artista bohemi freqüenta les tertúlies dels cafès i malviu en la pobresa, rebutja el sistema de vida i la concepció de l’art propis de la burgesia, opta per una vida marginal i proclama la llibertat i la rebel·lió. Alguns modernistes es veien a si mateixos com a éssers excepcionals, capaços de transformar la

l’emotivitat de l’artista i per als quals les qüestions formals no són gaire importants. Defensa una poesia compromesa amb la societat.

  • De l’altra, trobem un grup que té com a principal tret distintiu el rigor formal i els temes artificiosos, s’allunyen del Modernisme i busquen un retorn a l’harmonia dels models clàssics. Pertanyen a aquest darrer grup Alexandre de Riquer, Jeroni Zanné i els poetes de l’Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera. Joan Maragall Maragall és un dels autors més importants del moviment modernista i un dels que més influència va tenir. Va néixer a Barcelona el 1860 en el si d’una família de la burgesia tèxtil. Va estudiar la carrera de dret, però sense vocació per exercir d’advocat o treballar en l’empresa familiar, va fer de periodista en diversos diaris i revistes com Diario de Barcelona i L’Avenç. Des d’aquestes pàgines va donar a conèixer autors i corrents importants a Europa. Va destacar sobretot com a poeta, i també com a assagista i com a traductor dels poetes romàntics alemanys. Aconseguí un notable prestigi literari i social, que es traduí en una influència dins del món intel·lectual i literari del moment. Va morir a Barcelona el 1911. OBRA Com a assagista, va escriure dues obres en què teoritza sobre la creació literària: Elogi de la paraula (1903) i Elogi de la poesia (1907). En aquests llibres formula la teoria de la “paraula viva”, segons la qual la creació poètica s’ha de basar en l’espontaneïtat, l’emoció pura i la sinceritat. El poeta ha d’escriure en moments d’inspiració i ha de dir les coses “tal com ragen”, sense retòrica. La seva obra poètica està recollida en cinc llibres: Poesies (1895), Visions i cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Una part de les seves poesies exalten la creativitat individual i la contemplació meravellada del món que l’envolta. Però en altres trobem un Maragall regeneracionista, preocupat per les qüestions socials i polítiques de la societat catalana i espanyola, com es pot veure en els poemes “Oda a Espanya”, “Els cants dels Joves” o “Oda nova a Barcelona”. Un dels seus millors poemes és el “Cant espiritual”, en què fa una exaltació de la vida terrenal.

4. El teatre. Santiago Rusiñol

Les dues grans tendències del Modernisme van influir en els dramaturgs:

  • Alguns van seguir els corrents esteticistes , centrant-se en l’oposició entre l’idealisme poètic de l’artista i la mediocritat de la realitat quotidiana. Entre aquests cal destacar Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
  • D’altres més propers als regereracionistes fan un teatre compromès amb els canvis socials, d’acord amb el model de

Henrik Ibsen. A aquest grup pertanyen Joan Puig i Ferrater i Ignasi Iglésias. Santiago RusiñolVa néixer a Barcelona el 1861. Pertanyia a una família de l’alta burgesia que tenia una fàbrica tèxtil. Quan es quedà orfe, anà a viure amb el seu avi, que volia que ell es fes càrrec del negoci familiar. Santiago Rusiñol, però, volia dedicar-se a la pintura. Aquest fet provocà un enfrontament amb l’avi que creia que era una activitat improductiva. Cap al 1880 era ja un pintor conegut a Barcelona, i el 1888 va fer una estada a París, ciutat on va residir llargues temporades durant set anys participant de la vida bohèmia dels artistes del moment. Entre el 1892 i el 1899 és l’etapa modernista de Rusiñol, són els anys de les cinc festes modernistes celebrades a Sitges, i de la publicació de les seves primeres obres. A partir de 1900, es converteixen un personatge molt popular, tant per les exposicions de pintura com per les representacions de teatre, que tenen molt èxit, i també pel seu temperament humorístic i bromista. Va morir el 1931 a Aranjuez, on havia anat per pintar els jardins. OBRA Tot i que ell es considerava essencialment pintor, va conrear tots els gèneres literaris tret de la poesia en vers. Va cultivar més extensament el teatre i aquest el va convertir en un personatge popular. Les primeres obres de teatre són simbolistes i tracten l’enfrontament entre l’artista, que vol dedicar-se al seu art, i la societat burgesa que només pensa a fer diners. Aquest és el tema de L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901). En una segona etapa, s’acosta més a la realitat de l’època, com en L’hèroe (1903), en què fa una crítica a les guerres colonials a Cuba i Filipines de 1898 o en El místic (1904), basada en la figura de Verdaguer. Però la seva millor obra, i la més coneguda, és L’auca del senyor Esteve (1917), basada en la novel·la mateixa que havia escrit set anys abans. A L’auca del senyor Esteve , Rusiñol fa una sàtira humorística i irònica de la petita burgesia catalana representada per una família de botiguers del barri de la Ribera de Barcelona. La primera generació ha fundat “La Puntual”, una botiga de vetes i fils; la segona i la tercera s’han dedicat a ampliar el negoci i a fer diners. Però el conflicte arriba amb la quarta generació, en Ramonet, perquè no vol treballar en el negoci familiar i prefereix ser escultor. Això provoca un daltabaix a la família, si bé, al final de l’obra, es produeix una reconciliació entre el pare, que es troba en el llit de mort, i el fill, que reconeix que sense els diners del seu pare ell no hauria pogut ser artista.

5. La narrativa. Caterina Albert

La narrativa modernista tracta bàsicament el tema de la relació entre l’individu i la societat. És una relació conflictiva en què l’individu inquiet i amb ideals, és incomprès i rebutjat per una societat endarrerida que no