¡Descarga Antropología y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity!
TEMA 5: SISTEMES DE CREENCES, SIMBOLISME
I RITUAL
5.1. Introducció
L'antropologia religiosa forma part de l'antropologia simbòlica.
L'antropologia simbòlica cobreix tots els aspectes referents al símbol (llenguatge, arts i l'antropologia religiosa).
L'antropologia religiosa s'encarrega de l'estudi de l'home em tant que creador i manipulador de símbols, en la seva relació amb el que s'anomena com el sobrenatural o el sagrat.
L'antropologia religiosa estudia:
- les forces religioses : déus, mana, fetitxes, ancestres, dimonis, àngels... *els llocs sagrats dipositaris d'aquestes forces : arbres, pedres, aigua, foc... *l' home sagrat (rei, cura, sant màgic...), però també tota la comunitat de culte (clan, església, societat secreta, secta...). *els elements espirituals dins de l'home (ànimes, esperits dobles...). *les expressions de l'experiència religiosa que, de vegades, són ideals (creences, mites, doctrines...), pràctiques (cultes, ritus, festes, actes màgics...), sociològiques (tipus de lligams socials que es creen en sí d'una organització religiosa).
Els aspectes imaginaris i emocionals són considerats per Clifford Geertz:
“La religió depèn de l'àmbit en què es mogui, i alhora crea estructura socials per mitjà de justificacions mítiques, sacralització de jerarquies iniciàtiques o codificacions d'activitats (matrimoni, xamanisme...).”
Funció de la religió: explicativa (explicació a fenòmens no empírics), organitzadora, seguretat, integradora...
Història de l'antropologia de la religió
L'antropologia religiosa es va constituir a la segona meitat del segle XIX. Els primers autors són:
Tylor
Autor evolucionista que intenta construir un esquema evolutiu que va des de l'animisme al monoteisme. Parteix de la base que els nostres avantpassats estaven intrigats per la mort, els somnis, i el fet d'entrar en trànsit. Tylor creu que l'intent d'explicar els somnis i els trànsits per les societats primitives els conduïa a creure que hi havia una ànima doble al nostre cos. Una que actuava de dia i una de nit (en el període dels somnis). Aquesta creença es va anomenar “animisme”. L'animisme va constituir, per Tylor, la primera forma de religió, la creença en els sers espirituals.
Durkheim
Les formes elementals de la religió es basen amb el mana, tòtem i tabú:
Mana > espècie de força sagrada impersonal que existeix a l'univers. El mana pot residir en les persones, animals, objectes, plantes. Existeix sobretot a Melanèsia, a l'àrea del Pacífic Sud, a Papua Nova Guinea. El mana és semblant a la nostra sort. L'èxit s'atribuïa al mana i determinats objectes portadors de sort tenien mana. Mentre a Polinèsia el mana es podia adquirir per casualitat o treballant molt, a Polinèsia el mana estava associat a determinats càrrecs polítics. Els governants i nobles tenien mana i la gent ordinària no. Tòtem > Mot tret de la tribu algoquina dels Ojibwa , que designa les categories d'espècies animals i vegetals utilitzats per donar un nom a un clan. El tòtem pot venir representat per un animal o vegetal que tindria relació amb l'ancestre mític del clan. Caldrà esperar a Levi-Strauss per demostrar que els tòtems no estan a la base de les religions primitives, sinó que és un sistema de classificacions i correspondències imaginades entre natura i cultura.
Tabú > Designa una prohibició sacralitzada. La transgressió del tabú comporta la calamitat, l'infortuni o una taca. També té per funció protegir el valor de determinats béns i éssers fràgils, tot sometent a l'individu a la llei del grup.
Prejudicis falsos lligats a la religió dels “pobles primitius”
*la distinció entre el sagrat i el profà. Als pobles primitius i de l'antiguitat no tenien més relació entre el sagrat i el profà que ara, sinó que això varia en l'espai i el temps. *la dualitat cos material/immaterial és una dualitat sobretot fonamentada pel cristianisme i no per altres cultures primitives. *el politeisme està tan estès pel món com el monoteisme. No hi ha cap prova que demostri que hi ha una evolució natural del politeisme cap al monoteisme.
La religió, per tant, és un sistema de jerarquitzar, ordenar i classificar la societat.
5.2. Universalitat del fenomen religiós
Molts científics socials creuen que els homes creen religions com a resposta a certes necessitats o condicions universals:
1. Necessitats de comprensió : la religió s'origina per explicar el que
és inexplicable
Els límits entre màgia i religió són confusos.
Xamanisme
Entre les diferents formes de màgia, es troba el xamanisme. El terme és prestat dels etnògrafs russos que feien treball de camp a l'Àrtic, i designa un conjunt de creences màgiques i de fenòmens extàtics observats entre els pobles de la Sibèria i d'Àsia central, però també al Tibet, entre els esquimals, entre els Indis d'Americà del Nord, Indonèsia i Oceania.
Segons M. Eliade, el xaman és un individu inspirat i subjecte al trànsit en què una de les ànimes realitza un viatge ascensional cap a l'univers extra- humà. Sigui quin sigui el model de selecció del xaman dins del poble (per transmissió hereditària, decisió personal, voluntat del clan) el reconeixement social només s'adquireix després de la iniciació d'un ordre extàtic (baixada ritual als inferns, trànsits...).
Bruixeria
Poder per perjudicar els altres per mitjà d'una acció espiritual i utilitzant elements materials (per exemple substància que està en el cos de certs individus).
La bruixeria manté la por a les desviacions i a les tensions nocives a la societat, i juga a favor del manteniment de l'ordre social. Sociològicament, permet establir certa seguretat pel fet que s'imagina identificar un mal i poder remeiar-lo. Psicològicament, permet anomenar els motius d'ansietat i en deriva l'hostilitat cap a un factor precís del prejudici. Ideològicament explica per l'acció dels esperits dolents la selectivitat dels accidents, maleses, calamitats, maleses que castiguen a uns i a altres no.
Mites
En tant que narració fundadora, el mite anuncia les bases d'un credo d'un poble en quan als seus Déus, els seus orígens o l'origen de determinats fets que afecten al món, així com la vida i la mort, les relacions de l'home amb el sagrat.
El mite pot ser: cosmogònic (que explica la creació i l'estructura del món), etiològic o de fundació (justificant un ordre de les coses que es projecte en el passat: origen de la mort, instal·lació d'una dinastia, fundació d'un poble, desigualtat de castes). El mite es presenta com situat al principi de la història o d'una història que justificarà les tradicions.
Ritus
El terme ritu designa un conjunt d'actes repetitius i codificats, sovint solemnes, d'ordre verbal, gestual i postural amb una forta càrrega simbòlica, basats en la creença de la força dels éssers o forces sagrades, amb els quals l'home intenta comunicar-se, repetitiva i compulsiva.
Comporta seqüències d'accions, jocs de rol, formes de comunicació, mitjans reals o simbòlics que ordenats amb valors intrínsecs que la comunitat busca traduir per comportaments adequats.
Tipus de rituals:
- positius : pregària, ofrenes...
- negatius : tabús sexuals, tabús alimentaris...
- de purificació : baptisme...
- de conversió : matrimoni (passes de ser solter a casat)...
- d'inversió
- de pas : passar d'un estadi de la teva vida a un altre
La idea de ritus està connectat amb l'ordre.
Punts de trobada i de diferenciació entre el teatre i ritual
RITUAL TEATRE
No separació audiència/actuació Separació audiència/actuació Espai polaritzat sagrat/profà Espai escènic Relació estreta dama social i actuació Separació drama social i teatre Caràcter obligatori Caràcter d’elecció Intervenció en la vida social No intervenció en la vida social Punts en comú: transportació del ser (consciència); relació amb l’audiència; transmissió del coneixement
Els cultes
En el sentit ampli, culte està constituït per un conjunt de formes de submissió a un poder socialitzat que l’honora. En el sentit restringit, o designa a novies i ritus destinats a fer homenatge a ancestres sagrats (déu, sants, ancestres, herois), o a objectes (ídols, relíquies), la força dels quals surt a partir de la relació amb entitats sobrenaturals o amb alguna persona que es relaciona amb el sobrenatural (ex: el capellà). És un culte imperial, un culte als morts. Religió
Wallace distingeix tipus de religions:
*societats xamanístiques (consumeixen rols oposats) *religions comunals *religions olímpiques *monoteisme
