¡Descarga Antropología y más Apuntes en PDF de Antropología Social solo en Docsity!
ANTROPOLOGIA
TEMA 1: INTRODUCCIÓ. LA DISCIPLINA ANTROPOLÒGICA
1.1. L'antropologia en el camp de les ciències humanes i socials
Avui en dia entenem com a antropologia l'estudi de la diversitat humana en el temps i en l'espai (la teoria i el mètode és el que acota el camp d'estudi antropològic). És una ciència holística perquè estudia la condició humana com un tot. També es defineix com a una ciència omnicomprensiva, comparativa i transcultural. És l'expressió de la història del seu corpus teòric, de la seva epistemologia i mètodes. La seva definició és diferent en funció del moment històric i en el moment en què es trobi el desenvolupament de la disciplina, dels diferents corrents històrics i escoles. L'antropologia no té naturalesa, sinó història.
Estudi de l'antropologia des de diferents escoles:
Evolucionisme > Frazer (XX)
*1)lleis generals > història de la humanitat *2)primers començaments *3)relació amb la sociologia
Particularisme històric > Boas (USA, XX)
*critica a l'evolucionisme *semblança entre pobles gràcies al contacte cultural
Estructural funcionalisme > Radcliffe-Brown (Anglaterra, XX)
*critica a l'evolucionisme *1) comparació *2) lleis generals (lleis científiques) > antropologia de la ciència *3) estudi de les institucions socials *4) relació amb la sociologia (sociologia comparativa)
Estructuralisme (escola francesa) > Levi-Strauss (França, XX)
*a favor de l'estructuralisme *1) “fer explícit el que és implícit” *2) estudi dels símbols
1.2. Breu història de la disciplina: algunes aproximacions teòriques en antropologia
El desenvolupament de l'antropologia com a disciplina ve marcada pel moment històric en què ens trobem i la relació que mantinguem amb “l'altre” emmarcada en un context polític. Arrenca al XVIII (il·lustrats), es constitueix en el XIX (evolucionistes), i esdevé disciplina en el XIX i el XX (Boas, Radcliffe-Brown...).
Com l'antropologia explica la diversitat humana (XVIII – XIX):
Comparació
*arqueologia / “pobles primitius” (il·lustrats XVIII) *quin és l'origen de les institucions *la idea del progrés en 4 estadis
Llengua
*manifestació de la raó i història de les variacions: abans 1 unitat lingüística, després diferents llengües que es barregen i donen lloc a la diversitat (il·lustrats XVIII) *valors expressius de l'esperit d'un poble i cultura (romanticisme XIX)
Anatomia
*variacions físiques de l'espècie humana *monogenistes (origen comú) vs poligenistes (procés de ramificació)
Evolució
*Darwin *1850 – 1880 > l' etnologia comparteix la visió evolucionista amb altres ciències *1920 – 1930 > crítica a l'evolucionisme. Es defineixen els mètodes d'observació i anàlisis. L'etnologia tendeix a convertir-se en antropologia. Funcionalisme : Malinowsky, Radcliffe-Brown... *1950 – 1960 > l'antropologia planteja de nou el seu objecte d'estudi. Estructuralisme. Antropologia crítica amb el colonialisme (antropologia compromesa)
Les escoles antropològiques:
Evolucionisme antropològic
*XIX
*Morgan > parla de l'evolució de la tecnologia *Maine > parla del dret (estatuari a contractual) *Frazer > parla de la religió (politeista a monoteista)
Cap a mitjans del segle XIX van sorgir a Europa diverses teories que van intentar explicar les similituds i les diferencies entre els fenòmens socio-culturals al llarg de tota la història. El fil conductor d’aquestes va ser el del concepte d’evolució, partint de la idea que havia de ser possible ordenar de manera successiva el pas d’una forma de vida a una altra.
Un dels esquemes que va tenir més influència va ser el proposat per l’antropòleg Lewis Henry Morgan (1818-1881), el qual va dividir l’evolució de la cultura en tres etapes principals: salvatgisme, barbàrie i civilització:
Difusionisme Aquesta corrent va sorgir com a reacció a l’evolucionisme del S.XIX.
Segons els seus partidaris, la font principal de diferencies i similituds culturals no es la inventiva de la ment humana, sinó la tendència dels humans a imitar-se entre sí: “la humanitat copia més que inventa”.
*Escola alemanya
Principals representants: W. Schmidt (1868-1959) i F. Graebner (1877-1934)
Característiques: Les principals cultures es van formar a partir d’uns quants “cercles culturals” que es van anar expandint gràcies als transports i a les migracions, tot i que durant el trasllat podien ser modificades o podien perdre’s.
*Escola britànica
Principals representants: G. E. Smith (1871-1937) i W. J. Perry (1887-1949)
Característiques: Els trets culturals que es van expandir provenien d’un sol centre, l’Egipte antic (Difusió Heliocéntrica). Els elements que es van expandir van ser el sistema de parentesc, el culte al sol, l’agricultura i les piràmides entre d’altres.
*Escola Nord-americana
Principals representants: A. Kroeber (1876-1960) i C. Wissler (1870-1947)
Característiques: Les àrees culturals, que eren unitats geogràfiques amb una distribució continua de trets culturals, permetien representar cartogràficament els grups i explicar les semblances i diferencies culturals. Aquestes àrees s’anaven expandint des del centre fins a la perifèria en totes direccions.
Particularisme històric
Terme encunyat per Marvin Harris, el particularisme històric és considerada una de les principals corrents de l’Antropologia. És una corrent que es caracteritza per rebutjar el model evolucionista, el qual fèiem referència a l’inici d’aquesta entrada.
Com a fundador del particularisme trobem a Franz Boas, qui defensà el fet que cada cultura segueix el seu propi camí, i aconsegueix el seu estat de desenvolupament de maneres diferents i no preestablertes.
D’aquesta manera, cada cultura “té la seva pròpia cultura, llarga i única”, i per poder entendre-la hem d’estudiar el camí que ha realitzat, la seva trajectòria per tal de poder submergir-se en aquesta d’una manera neutra i adequada.
Proposa el relativisme cultural, el fet de no considerar a cap cultura com a superior ni inferior, ja que els valors de cadascuna són relatius i s’han d’estudiar d’una manera totalment neutra. Així les cultures no es poden ordenar en esquemes evolutius, ja que normes, valors, regles, etc., s’han de comprendre a partir del que per als components de les cultures representen per a si mateixos.
Recapitulant i remetent a paraules de Boas “la cultura no és res absolut sinó relatiu, i les nostres idees i concepcions són veritat només fins on la nostra cultura arriba”.
Funcionalisme antropològic
Té l’epicentre en l’escola britànica en el periode de 1920 i 1950. Els seus antecedents provenen d’ Emile Durkheim i la seva idea: “los hechos sociales satisfacen necesidades sociales”. Segons el funcionalisme, les cultures han de ser vistes con un tot interrelacionat, on les institucions han de treballar per cobrir les necessitats socials. Hi ha dues vessants del Funcionalisme:
*Estructural-Funcionalisme: de Radcliffe- Brown (1881-1995), que diu “el modelado cultural de creencias y comportamientos sirve para perpetuar un sistema social”.
*Funcionalisme “pur”: de Bronislaw Malinowski (1884- 1942), que proposa el mètode etnogràfic com a tècnica d’obtenció de coneixement (cal una estada prolongada, observació participant, captar el punt de vista del natiu, i´una visió heliocèntrica), i la teoria de les necessitats humanes. Aquesta teoria, pronunciada l’any 1944, remarca que els éssers humans que viuen en un medi tenen necessitats que han de ser cobertes, no a través de l’instint, sinó a través de la cultura. Aquestes necessitats bàsiques (que tenen alhora unes respostes directes) són: la nutrició, la reproducció, la cura corporal, la seguretat, la relaxació, el moviment i el creixement. Per a poder cobrir això fa falta la figura de la institució: un conjunt de pautes de conducta organitzades amb voluntat d’integrar (per exemple, si cal reproduir-se, la institució serà el matrimoni o la família).
1.4. Nivells d'anàlisi èmic – ètic
Les perspectives èmic i ètic fan referència a dos tipus de plantejament contraposats. Èmic respon a un enfocament dels fenòmens des de la perspectiva dels participants o dels actors socials. Ètic, per contra, és la perspectiva des dels observadors. Ambdues perspectives permeten descripcions científiques. Al realitzar la investigació des de la perspectiva èmic els antropòlegs intenten adquirir el coneixement de les categories i regles necessàries per a pensar i actuar com al nadiu. Les descripcions ètics, cerquen el coneixement que permeti generar teories científiques sobre causes de les diferències i similituds socioculturals.
1.5. Folklore i cultura en l'antropologia
Cultura
És aquell complexe conjunt que inclou el coneixement, les creences, les arts (incloent la tecnologia), la moral, les lleis, les costums i qualsevol altre aptitud i hàbit adquirits per l'home com a membre de la societat.
Folklore
Mètode antropològic cultural que té per objectiu la observació dels comportaments socials que agrupen les cultures. Els membres d'aquesta societat interactuen i compleixen amb els models de conducta cultural.
La principal diferència entre els dos és que el folklore no és mou, mentre que la cultura popular és dinàmica, neix al post-romanticisme com a reacció al folklore.
L' aculturació es produeix amb la difusió forçada.
Als anys 20/30 es van fer uns estudis als EUA sobre el canvi cultural , per afavorir l'assimilació i les qüestions de la migració. Estudis relacionats amb el tema de l'aculturació, assimilant els diferents grups d'EUA per americanitzar-los. Visió individual de l'immigrant.
L' Escola de Chicago es preocupa per les variants de la cultura.
Com es veu aquest canvi cultural en diferents èpoques antropològiques:
Aculturació i assimilació Estudis sobre l'adaptació, la identitat i l'etnicitat
Raonament de l'immigrant
Perspectiva micro Perspectiva micro Cost - benefici Processos migratoris com una visió individualista i negativa, on es perd la identitat pròpia
Tendència a considerar els grups socials
Xarxes socials
Xarxes socials
La immigració s'entén com a una ampliació de la comunitat
Interès en l'individu
La immigració que arriba es concentra en guetos
Perspectiva micro
Visió individualista
Economia global que separa societats desenvolupades de les no desenvolupades Bipolarització en espais
Als anys 90 hi ha una re-conceptualització dels canvis culturals, i es parla dels estudis sobre el transnacionalisme :
*mobilitat produïda en camps socials
*transferència de valors i símbols en els camps socials
*no es poden acotar geogràficament els camps socials
*exemple: els xinesos que venen a Catalunya coses que són comprades a Xina
*cadascú manté la seva identitat malgrat marxar del seu país
*circuit transnacional > identitat panètica > exemple: afroamericans
*ètnia : població que reclama el seu origen, té consciència de pertinença, té una història i llengua pròpia
*Frederik Barth
1.6. Postura de l'antropòleg
*ser objectiu, mantenir postures crítiques
*tenir en compte el relativisme cultural, però amb precaució
*actitud etnocèntrica
*postura neutre sense fer judicis de valor ni quedar-se al marge del que atenta, per exemple, contra els drets humans.
Tipus de comparacions en el treball de camp:
Comparacions universalitzades
Busquen exemples comuns al món
Comparacions generalitzades
Diferències sistemàtiques en els exemples
Comparacions inclusives o àmplies
Caracteritzar un fenomen a través de diversos exemples
Comparacions individualitzades
Tilly > escola de Manchester, 1964 > estudis de cas, comparació individualitzada
Fases que composen la ciència antropològica (classificació feta per Levi-Strauss):
Etnografia Etnologia Antropologia
És la fase de descripció És la fase de comparació És la teoria
L'antropologia no és només el treball de camp, no s'ha de sacrificar la teoria pel mètode. Dóna explicacions als fenòmens socials i culturals, proporciona explicacions.
Tipus d'explicacions que utilitza l'antropologia:
Associacions
L'evidència es descriu i es compara
Teories
Es treu una conclusió i l'explicació del fenomen o evidència
Prediccions
Hipòtesis no estables
John Whiting va fer unes regles que explicaven el mètode de reproducció utilitzant un tipus d'explicació.
S'ha d'estar alerta alhora d'escollir les mesures per explicar un específic fenomen (es sol agafar el 80% de la població per ser objectiu).
Tipus de tècniques d'investigació:
Monografies
Enquestes/entrevistes
Antropologia multi-situada
La va plantejar Marcus. Depèn del fenomen que vulguis estudiar, hauràs d'agafar diferents punts. Per exemple, si volem fer un treball de camp sobre els pakistanesos al raval, haurem de fer un treball de camp a Pakistan i un treball de camp al raval, per veure les diferències.
Investigació longitudinal
Estudi duran un llarg període de temps i en un lloc determinat
Investigació diacrònica
Estudi en un curt període de temps en un lloc determinat
Investigació sincrònica
No agafes un tall temporal de temps. Per exemple, una investigació sobre l'etnografia de les aules a la UAB
Recollida de dades
*estructurades > enquestes / entrevistes
*semiestructurades > treball d'un tema concret / entrevistes
*no estructurades
Mètodes genealògics
Treballs en informants clau
Històries de vida
Passos a seguir en la investigació:
Formulació d'objectius de temes concrets
Exploració, entrevistes pilot
Definició unitat d'estudi
Orientació econòmica marxista
A França a mitjans dels 70 agafa força l'orientació marxista que enllaça la tradició socio-antropològica francesa i està connectada amb l'estructuralisme i el sustantivisme. Godelier i Meillassoux són autors importants dins d'aquest corrent.
S'interessen pels coneixement dels models de producció. Creuen que un model de superestructura constituiria els pilars dels models de producció.
També es preocupen per la formació social, és a dir, la manera en què el mètode de producció opera sobre una societat en un lloc determinat, proporcionant una superestructura política, jurídica...
La reciprocitat:
La reciprocitat és un mode de distribució econòmica en què un individu o un grup ofereix els recursos a un altre individu o grup amb l'esperança per les dues parts que, tard o d'hora, la segona part tornarà a la primera aproximadament el mateix valor amb una altra cosa. És crucial en les societats primitives. Compleix una funció fonamental en les societats caçadores recol·lectores, horticultores i pastorals. Marshall Sahlins en distingeix tres tipus: La reciprocitat generalitzada, consisteix a fer un present sense un retorn immediat o planificat. No es porten comptes. Típic del sistema familiar; la reciprocitat equilibrada, en aquest sistema d'obsequis hi ha una expectativa explícita que es tornarà el present amb un objecte de valor similar en un període de temps curt; la reciprocitat negativa, en aquest sistema l'objectiu és obtenir alguna cosa per no res o per ben poca cosa.
Mauss defineix la reciprocitat com a la paradoxa del do, un caràcter voluntari, aparentment lliure i gratuït, però condicionat i interessat d'aquestes prestacions. Diu que no són els individus, sinó les col·lectivitats les que s'obliguen mútuament, les que canvien i contracten. Les persones jurídiques i morals s'expliquen per les unitats socials a les que pertanyen: clans, tribus...També comenta que els objectes tenen un valor qualitatiu que és l'esperit de les coses i això és el que fa que s'hagin de retornar.
Levi-Strauss diu que les coses s'intercanvien no pel que val la cosa en si, sinó pel que val la transacció (establiment d'una aliança, la pau, la sociabilitat, la solidaritat), pel contrari s'establiria la rivalitat, la guerra, hostilitat.
Godelier explica que res no es torna sinó que es re-dóna, creant així un nou deute amb el que rep.
La conducta de reciprocitat es produeix perquè hi ha unes estructures organitzades simètricament ja donades, que es manifesten en l'estructura de parentiu. Per exemple, a les illes Trobiand la reciprocitat circula seguint l'estructura de parentiu matrilineal o matriarcal. Creen una reciprocitat per unitats simètriques duals. La solidaritat la basen amb un destí econòmic comú, i l'interès personal. Creen una relació home-natura que s'orienta a la defensa de la disposició de la terra vs l'apropiació i l'acumulació (desig de guanys) i per neutralitzar els efectes de la fam. Tenen un impacte de prestigi de les coses valuoses i la seva economia és incrustada a les relacions socials interpersonals. Per tot aicò, la reciprocitat a les illes Trobiand es respecta.
Uns exemples on es donen cadenes de reciprocitat són la matrilinealitat i el clan totèmic.
La redistribució:
La redistribució és un mode de distribució econòmica en què es lliuren els recursos a una autoritat central que després els distribueix entre els membres del grup. Això significa la reassignació de la riquesa de la societat per mitjà de pagaments o serveis obligatoris.
La redistribució estratificada es basa en un redistribuidor que treballa per iniciativa pròpia i permanent. Pot participar, o no, en la producció i obté benefici material o social (cabdills, reis, senyors feudals...).
L'intercanvi:
L' intercanvi és un mode de distribució econòmica en el qual els recursos s'intercanvien d'acord amb uns preus establerts segons l'oferta i la demanda, i expressats en unitats de valor generalitzades.
Polanyi distingeix tres aplicacions de l'intercanvi de mercat:
Moviments de vair-vens: béns i productes que canvien de mans
Un moviment d'apropiació amb una taxa fixada (preu marcat pel consum, equivalència marcada)
Moviment d'apropiació amb una taxa negociada (el preu és negociable)
2.3. Comerç, diners, mercat i circulació de béns i serveis
Mercat
Principi que regeix les transaccions. Mecanisme per mitjà del qual es fixen els preus de les mercaderies vs el mercat en tant que espai físic. Es basa en una redistribució amb dissociació de l'autoritat central. És auto-regulat. Suposa un pas de dependència personal a dependència material. No és una incrustació de l'economia a les relacions socials.
El mercat apareix en les societats estratificades, on l'accés diferencial als recursos bàsics que sustenten la vida crea escassetat i especialitzacions, així com divisió de treball. És extern a la comunitat local i es basa en unes condicions sociopolítiques.
Polanyi diu que apareix el mercat quan:
*quan la terra i el treball es van convertir en mercaderies
*els béns són escassos en relacions mitjans-fins
*les activitats econòmiques dominades per l'estatus passen a dominar-se per contractes
Els antropòlegs es pregunten i es preocupen per:
Com es comporta l'economia en diversos àmbits:
Àmbit comunitari (reciprocitat/redistribució)
Àmbit de mercat
L'economia és constituïda localment Economia impersonal, global, abstreta de les relacions socials Formada per relacions socials i valors socialment definits
Agents, individus separats que interactuen (Polanyi en parla) Associacions i solidaritat Comerç i acumulació Destaca la subsistència i les relacions socials incertesa Certesa/seguretat Fins materials, guanys Manteniment de la comunitat: per sobre interès propi
Relacions per aconseguir un fi, un objectiu
Relacions amb valor en si mateixes (més important la transacció que els béns)
Marx: relació diners-mercaderia-diners
Marx: mercaderia-diner-mercaderia Aristòtil: “fer diners”, valor de canvi, comparació Aristòtil: valor d'ús (característiques particulars) entre dos béns que poden intercanviar-se
La reciprocitat dins del mercat
La reciprocitat dins del mercat analitza 2 variables:
L' equivalència del valor , definida per qui participa en la transacció
El temps , que transcorre entre el do i la seva equivalència
Sahlins parla de la reciprocitat generalitzada, equilibrada, negativa.
La reciprocitat en funció del context socio-polític adquireix una funcionalitat o altra que s'explica per la moral, la religió...
Hugo Valenzuela i Jose Luis Molina parlen de que la reciprocitat fa referència a 2 fenòmens:
La circulació diferida de béns
Ideologia
Reciprocitat designa des de transferències entre iguals (intercanvis de regals entre socis comercials) a transferències entre desiguals (relacions de patronatge o transferències agonístiques com les economies de prestigi).
Reciprocitat equilibrada dins del mercat
És una reciprocitat que consisteix en l'entrega habitual de l'equivalent de la cosa rebuda sense retard. Transaccions que estipulen una retribució de valor o utilitat commensurable dins d'un període finit i no molt llarg.
Característiques:
*parents llunyans, membres no locals (distància social mitjana)
*vincle social/dependència personal
*igualtat d'estatus o no
*es tracta d'una transacció menys personal i més econòmica
*circulació sempre en dos sentits
*és el vehicle clàssic de pau i els actes d'aliança
Premisses generals de la reciprocitat dins del mercat
Polanyi > simetria (relacions diàdiques o mitats de parentiu) en diferents nivells que segueixen un esquema. Per exemple, el cas Trobiand segueix una línia matriarcal A-B-C.
Mauss > donar, rebre, retornar. Constrenyiments socials i morals que fan que sigui obligació. Objectes són possessions inalienables, és a dir, l'objecte incorpora la persona del donador que fa que s'hagi de retornar, les relacions socials entre les persones s'expressen en el vincle material del do. El vincle social, moral i material no poden dissociar-se.
Gouldner > norma moral que estructura la entrega i devolució de l'ajuda
Reciprocitat generalitzada
*transaccions altruistes, hi ha un vincle social o dependència personal
*distància social mínima
*igualtat d'estatus o no
*equivalència no estipulada i temps no determinat (necessitat)
*no s'espera res a canvi
*més moral i menys material
*no autonomia dels béns del seu teixit social
Perspectiva materialista
El consum com a una fase dins del procés econòmic, és un sistema d'aprovisionament.
Thompson parla d'una economia moral, on hi reivindica el dret a la subsistència i afirma que la teva classe social es configura amb qui et relaciones econòmicament parlant. Afirma que hi han 3 estaments que marquen el gust d'una persona: habitus cultural, economia i capital cultural.
TEMA 3: FAMÍLIA I PARENTIU
3.1. Què és el parentiu?
És un sistema de posicions ideològiques relatives concebudes per organitzar la societat a partir de la producció i la reproducció. No són relacions biològiques sinó socials. Són drets, deures, obligacions, normes, lligams, relacions. Cada cultura té diferents relacions de parentiu.
Característiques universals del parentiu
*la criança de pares als fills
*vincle matrimonial
*divisió del treball basada en el gènere i l'edat
*relació de prohibicions i graus d'acceptació (exemple: incest)
*en les societats senzilles el parentiu és el principi organitzador de la societat
*donen drets als individus a accedir a béns, ajuda mútua, drets, obligacions i benestar del grup
*la pertanyença d'aquests grups ve donat per herència
*la llei regula la proximitat del parentiu
*Rivers > el parentiu és el reconeixement social dels llaços biològics
*el parentiu defineix els lligams biològics, però té un caràcter sociocultural
*el parentiu té límits, no és infinit. Més enllà de 4rt grau no es pot continuar
Etapes del parentiu en les corrents de pensament
Evolucionisme
Creuen que el parentiu ve donat per naixement. Lligam entre pare i fill que marca la relació de dependència. Analogia entre pare – fill i dret – societat. El lloc primari de les relacions polítiques és el parentiu. Per ells, la consanguinitat (descendència) i l'afinitat (matrimoni) són principis que comparteix la societat
Els autors més representatius d'aquest corrent van ser Maine i Morgan.
Taula de Maine sobre Ancient Low :
Societat antiga Societat actual Propietat comú Individual Resolució de conflictes Per acords Amb lleis Sistema polític Grups de parentiu Estats
Escola francesa
Aquí Durkheim distingeix entre solidaritat mecànica i solidaritat orgànica.
El model de família conjugal neix amb l'industrialització.
Creuen que l'estructura social és un sistema de relació definible en termes de deures i drets entre les persones.
Estructural funcionalisme
Dins d'aquest corrent hi podem trobar diverses teories de filiació:
1) Teoria dels grups de filiació unilineal: Rivers, Radcliffe-Brown, Evans-Pritchard, Forest.
Matrilinealitat Patrilinealitat Reprodueix germanes Reprodueix esposes Control masculí sobre germanes Control masculí sobre esposes El marit no té drets sobre la reproducció El marit té drets sobre la reproducció Drets de l'home sobre els fills de la germana Drets de l'home sobre els seus fills Important paper fraternal Important paper conjugal
2) Teoria d'aliança i del matrimoni: Levi-Strauss.
3) Estudi de les terminologies: Kroeber ¡, Lowie.
4) Estudis de Jack Goody, Schneider, Hériter.
5) Família europea: Schneider, Boody, Zonabend.
3.2. Matrimoni i estructures familiars: tipus, funcions i transformacions
L' àtom de parentiu és la unitat mínima de l'organització social.
Tot seguit es presenta un esquema de l'àtom de parentiu:
