¡Descarga antropologia y más Apuntes en PDF de Antropología solo en Docsity!
Antropologia; Nom genèric -> L’estudi de l’ésser humà.
Es podria dividir en dos grans àmbits;
- Antropologia física: Estudi de poblacions. Perspectiva biològica.
- Antropologia cultural i social.
Hi ha dos grans maneres d’investigació;
- Investigació hipoteticodeductiva o lineal(Quantitativa) -> Reflexionen, pensament de com dur a terme la investigació ( metodologia). Per aquests tipus d’investigació s’ha de conèixer la població ( Franja, edat, sexe, etc)
- Investigació inductiva o circular (Qualitativa)-> Passa de la particularitat a la generalitat. Relació entre teoria i pràctica contínua ( Espiral). Investigació de camp -> Comprendre el punt de vista de qui s’estudia.
Antropologia cultural; Branca de l’antropologia que estudia els orígens i la cultura de l’home. Evolució, desenvolupament de la història de les societats humanes independentment de la situació o temps.
Els instruments més importants en l’àmbit de l’arqueologia son el propi arqueòleg i els diners. Aquesta última eina va ser utilitzada com a símbol de poder durant l’època del colonialisme. L’antropòleg a de tenir la capacitat des de la seva posició d’obrir la ment i així poder entendre els diferents punts de vista de les altres cultures. Aquest entén la societat que estudia des d’un punt de vista extern i segueix unes pautes;
VEURE -> PARLAR -> DOCUMENTAR.
ETNOLOGIA: Estudi d’àrees culturals. ETNOGRAFIA: Estudi local d’una cultura, forma d’investigació.
Diferències entre l’antropologia social i l’antropologia cultural.
Al segle XX es desenvolupa l’antropologia social a Europa ( Estructura i funció) i la cultural es va desenvolupar als EEUU ( Evolució i història de les cultures.)
Trobem la “cultura” en diferents espècies d’animals com poden ser els primats.
/ INDIVIDU – BIOLOGIA – PSICOLOGIA – SOCIETAT – CULTURA - /
La cultura es transmet mitjançant relacions humanes; La variació humana es dona per la diversitat.
INDIVIDU SOCIETAT CULTURA. Psicologia -> Psicologia social -> Antropologia. Sociologia.->
Mètode Etnogràfic:
- Sempre es du a terme dins un escenari natural; L’investigador és un mitjancer que por parlar d’un grup per que ha viscut directament el fenomen.
- Sempre involucra una relació cara a cara -> Immersió dins el grup.
- Preocupació de representar les perspectives o interpretacions dels subjectes que estan dins l’estudi.
- Perspectiva holística -> Mirar tot com un conjunt.
- Usa la metodologia inductiva.
- Utilitza fonts de dades múltiples; Quantitatives, qualitatives.
- Tota conducta humana es troba dins un context històrico-polític.
- Utilitza sempre el concepte de cultura a través de la qual interpreta els resultats.
Per tant, em de deduir que una descripció mai no és innocent, sinó que implica una perspectiva.
([email protected])
Concepte de cultura segons Tylor: És la ruptura on es diu que tothom té cultura. Qualsevol societat té cultura. Es comencen a desenvolupar diferents conceptes; Raça per diferenciar les cultures, Associació de tres físics amb cultural ( racisme), relativisme cultural és estudiar una societat amb uns valors procedents de la pròpia societat. El terme etnocidi suposa l’eliminació cultural. El terme aculturació que prové de nord Amèrica i vol dir que és la pèrdua cultural i la introducció de noves formes culturals a la pròpia. El terme d’identitat d’un poble que conté símbols o comportaments comuns per generar la idea de cultura, nació, identitat. La identitat és seleccionar alguns elements sempre i quan siguin diferents a la resta. Etnicitat; reivindicació dels elements culturals. Tradicional: Pràctiques traspassades històricament al llarg del temps. El terme folklore “Cultura popular” és un tòpic. Allò que no ha canviat en el temps, és singular i històric. Es pot definit també com la cultura de les classes subalternes, de les que no tenen capacitat decisòria.
BIBLIOGRAFIA; MIDDLETON, J. (1984) LOS LUGBARA DE UGANDA. BARCELONA PUB. DE LA UAB.
Contrast entre cultura i natura;
Visió humanista: La cultura ho abraça tot, visió holística ( tot el que fa l’ésser humà és cultura), cultura no és igual a civilització sinó que és qüestió de relacions de poder ( Roma), la cultura és general i específica, la cultura és apresa, la cultura és simbòlica, la cultura és pautada i la gent utilitza creativament la cultura i la conceben com atemporal.
Molts antropòlegs suggereixen que cal distingir la cultura ideal es útil distingir 3 nivells; El que diuen que fan, la norma que s’hauria de seguir i el que fan realment. Keseenig cita a Geertz, que va desenvolupar la teoria de que les visions humanistes eren inútils, necessitem un element analític i representatiu de la cultura que podem estudiar. Keseenig realitza la visió adaptacionista.
Visió externalista; Radicalment extrema, pensa la ciència com ideologia. Contempla les circumstàncies externes EX: Colonialisme.
Les societats passen naturalment dins el temps a traves de quatre moments basats en modes específics de subsistència; Caça, agricultura, ramaderia i comerç.
Caça: els caçadors recol·lectors son els veritables salvatges. Son nòmades, desconeixen la propietat privada, no tenen una racionalitat com la nostra. Ignoren les lleis i adoren a la natura ( sol,...) Caçadors sedentaris; tenen organismes de govern rudimentaris a traves de la família, xarxes de parentiu, segueixen ignorant l propietat privada.
Agricultura: Tenen propietat privada, principi d’organització social.
Comerç: Societats civilitzades amb institucions polítiques organitzades, famílies monògames
Terme subsistència acotat en progrés polític, econòmic,... Autors; A.Ferguson, Adam Smith, Turgot, etc. Les cultures que s’agafen com exemple es caracteritzaran segons el que tenen reflexant-los en nosaltres. Es consideren, aquestes etapes, com un procés lineal, irrefutable i irreversible.
Què és innat en l’ésser humà? Què és artificial?
Les classes emergents defensen la idea de progrés, del naturalisme,... Es pretén eliminar l’antic règim a partir de la revolució industrial. La ciència es desenvolupa al s. XIX gràcies a aquest trencament. Hi ha dos visions; Cultura des d’una perspectiva positivista i de perspectiva romàntica.
- P. Romàntica: No és científica, estudis folkloristes del segle XIX
- (^) P. Positiva: Caràcter científic.
Salvador Giner, “ Historia del pensamiento social” , Ed: Ariel, BARCELONA. Auguste Comte ( 1788 – 1817) H. Spencer.
El paradigma basat en la idea de progrés i les facultats innates de l’ésser humà, desenvoluparan les fases de Salvatgisme, Barbàrie i Civilització. Amb el model evolucionista es podia explicar les fases d’evolució humana.
CONCEPTE DE SUPERVIVÈNCIA
Evolucionisme; Fonts d’informació.
Els pobles considerats primitius del segle XIX, els pobles primitius del passat, univers dins la pròpia societat que ens parlarà sobre la societat en altres moments de l’època (primitius F 0E 0 sector camperol, ramader)
EXAMEN PERSPECTIVA HOLÍSTICA
EVOLUCIONISME:
L’evolucionisme unilineal es parteix en dos branques;
- Procediments ideacionals ( mites, llegendes, valors, creences). Partint de la idea que religió = cristianisme i tota la resta eren pagans i salvatges. Es comença a donar termes per definir els altres pobles segons el model unilineal. Tylor dona una visió separada a l’ideal d’evolucionisme unilineal i intenta organitzar les idees difuses sobre les altres creences sempre des d’un punt de vista etnocentric; Déu etnocentric, trenca amb la idea judeo-cristiana, iguala totes les civilitzacions “ La idea de Déu era l’elaboració del concepte ànima”, l’home pot reconèixer la seva ànima en les religions primitives i desenvolupa el concepte de dualitat. En les cultures en les quals hi ha forces sobrenaturals entraran en una etapa anomenada Fetitxisme. Un element posterior el plantejament sobre la supervivència de les ànimes F 0E 0 Els nostres morts passen a un altre esfera divina, com per exemple la natura. En aquest sentit, els morts que passen a un altre esfera, donarà lloc a una etapa del Totenisme i posteriorment s’arribarà al politeisme, després es passa al monoteisme.
J.G. Fracer “ La branca daurada” L. Strausse “ Respecte el pensament salvatge no té una mentalitat pre-lògica, el pensament salvatge no és civilitzat ni tampoc un estadi al pensament científic, sinó que constitueix un patrimoni de la societat”
Al s. XIX es comencen a realitzar estudis per elaborar un model de societat civilitzada.
- En moltes societats el sexe constitueix un medi per definir les diferents categories específiques de parentiu. Si predomina el masculí -> relació agnàtica i patrilineal. Si predomina el femení -> la relació es denomina uterina i la afiliació matrilineal. Sistemes unilineal, tant per afiliació paterna o materna. Si s’aporta d’ambdós costats s’anomenen bilineals. Sistemes indiferenciats, el que no es diferencia.
- Diagrames de parentiu; A nivell Europeu hi ha bàsicament dos, l’anglès i el Franco – italià. Predomina l’anglès. Primerament s’ha de diferenciar els sexe ( masculí triangle, femení cercle, si no sabem el sexe és un quadrat), s’ha de fixar la data i diferenciar si els individus representats son vius o morts (triangle amb un punt dins o una ratlla si està mort). El matrimoni es representa amb una claudàtor horitzontal, les relacions de germandat amb un claudàtor horitzontal mirant cap avall. La filiació es representa amb un pal( | ). Sempre que parlem de parentiu parlem d’una forma de família en un moment històric determinat, en quin moment de cicle familiar està, en la representació hem de parlar d’un ego ( un punt de referència)
Filiació:
Aliança:
Germandat:
Relacions avunculars: relació d’afecte i relació de distància.
Morgan associa l’organització del parentiu amb altres aspectes de la vida social, farà una gran classificació on
trobarà dos societats; Organització gentilici ( basada en les persones, històricament més endarrerides, defensa del
territori en funció d’aquest en un moment determinat) i l’organització política ( basada en l’organització territorial)
L’evolucionisme unilineal suposa que en totes les comunitats s’ha seguit la mateixa evolució.
S’imposa el mateix evolucionisme a totes les comunitats i cultures negant a cada una d’aquestes el seu propi
desenvolupament. Morgan estudia particularment cada cultura per poder, després, comparar-les.
Boas F 0E 0 Particularisme històric; Abans s’han de fer grans estudis locals per veure tots els comportaments locals per
poder comparar-los després.
Concepte de cultura segons Boas (Antropòleg americà): Hi ha tres principis
- Cal l’estudi en profunditat els processos culturals i estudiar la seva autonomia.
- Cada cultura és un fenomen únic; Visió relativista
- La cultura té dos elements característics; Conté una estructura interna estable que està determinada per processos inconscients que son inherents en la psicologia humana, aquesta és un punt en comú entre tot els éssers humans, i dona interacció amb altres societats i el medi (psicologies culturals). Condicionada per l’entorn i cultures externes que donarà com a resultat cultures diverses.
Té una visió psicosocial de la cultura, fonamentada en que la cultura és deriva de tots els individus.
La cultura és un agent que determina un comportaments dels individus. La cultura es basa en respostes instintives i
respostes apreses.
Segons la perspectiva de Boas; la pròpia cultura no deixa veure altres alternatives de comportament.
Boas senyala un fenomen per explicar aquesta dificultat, l’etnocentrisme. Dirà també que la variabilitat de conductes
en vers la natura depèn de la seva història particular; En tota cultura trobem 3 tipus de fenòmens:
- Ésser humà en relació a la natura.
- L’entorn.
- Referits al context social. Relacions socials externes i internes.
Relacions culturals de tipus ideacionals: hi ha l’àmbit biològic que té lleis pròpies, l’àmbit psicològic, l’àmbit social i
l’àmbit cultural ( basant ideacional) que compleix la funció integradora dels diferents àmbits.
S’utilitza l’autobservació com a eina per l’estudi, a més, el facilita. A nivell funcional dirà que l’antropologia hauria de ser un element funcional respecta la cultura “ La cultura la entenc com un conjunt de respostes a unes necessitats bàsiques imposades per la natura, aquestes necessitats bàsiques engendres (lògicament) certes formes culturals, poc importa la societat considerada” Té una concepció de cultura determinada per els aspectes de la naturalesa, afirmant que la naturalesa determina la cultura. Això obligarà a admetre que qualsevol societat és tant racional com qualsevol altre. Un altre tema, va obligar a concebre la cultura com un tot homogeni; significa que la convertim en una unitat de treball, a efectes de recerca ens permet considerar la cultura com un sistema tancat i la possibilitat de la comparació de les cultures. Els grans perills de l’estudi funcional no permet veure és el canvi i porta a la idea de cohesió social. La crítica a la teoria de Malinovski la fa el difusionisme
El concepte de reciprocitat de Malinovski
És un acte simbòlic, econòmic, de poder,...
Levi – Strauss Antropologia estructural F 0E 0 Estructura social F 0E 0 Model teòric.
Strauss té influència de la lingüística, Saussure és un lingüista que l’inspira.
L’estructura és el conjunt d’elements lingüístics.
Levi – Strauss troba les estructures de l’inconscient com un element d’àmbit antropològic.
Hi ha dos tipus d’estructures ( diverses maneres de relacionar-se entre cultures);
L’estructura social es l’objecte bàsic d’estudi. S’aplica (...)
Entén la societat com un mecanisme estructurat en continu moviment.
RADCLIFF BROWN té un concepte de cultura amb una concepció totalista
M. Mouss fomenta l’element de la reciprocitat, Strauss dirà que l’antropologia ha de generar lleis generals, la realitat
humana obeeix a una racionalitat profunda, aquestes lleis revelen l’inconscient.
Strauss es basa en aquestes lleis per fomentar les seves teories de les parts en comú que tenen les societats, com
per exemple l’incest ( segons ell, la prohibició de l’incest assegura l’evolució i creixement de la societat). Un altre
element que estudiarà és el de reciprocitat. Els processos mentals son iguals en totes les societats, aquesta unitat
prové del cervell humà i de la manera en què funciona, com a resultat d’aquesta unitat es basa en les mateixes
premisses en tots els éssers humans.
PROHIBICIÓ DE L’INCEST; Regles de la sexualitat ( regulació de la sexualitat per part de la societat):
Definició de la p. De l’incest: Prohibició de tenir relacions sexuals d’un home o dona amb parents propers.
El caràcter universal de la prohibició i també el per què del seu origen.
El caràcter universal de la prohibició de l’incest, és que tots els autors estan d’acord i formules hipòtesis;
Hipòtesi de Morgan: En l’estat primitiu els éssers humans vivien en un estat de promiscuïtat sexual on les
prohibicions no existien, gradualment es veren regular aquestes prohibicions. La primera regulació la trobem entre
Mare – Fill, la segona, germans i la tercera amb els col·laterals. Selecció natural, la prohibició és fa de manera
natural a causa de les conseqüències nefastes.
Levi –Strauss critica la hipòtesi de Morgan, segons Strauss altres espècies fan cruaments endogàmics per millorar
l’espècie, així doncs, per què amb l’ésser humà li passa a la inversa?
Una altre cosa que dirà és que, per què calen regles socials referents a l’incest. Un altre argument és que les
prohibicions de l’incest varien en les societats i van més allà de la família restringida passant de una prohibició
biològica a una prohibició cultural.
Hipòtesi de Durham: La prohibició de l’incest és la supervivència de la llei d’exogàmia ( obligació de casar-se fora del
grup) en les societats més primitives. L’exogàmia, és relaciona amb el Totenisme. Relaciona exogàmia i totenisme i
els defineix com a “por a la sang”.
Crítica de Strauss a Durham, explica la regla actual de l’incest a traves de lleis antigues ( exogàmia, etc) no és una
explicació adequada. Si una regla existeix és per que compleix una funció i no existeix per la supervivència d’un
