Apuntes Comunicació i Cognició, Apuntes de Comunicación

¡Descarga Apuntes Comunicació i Cognició y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!

BASES DE LA COMUNICACIÓ

I COGNICIÓ HUMANES

Paula León Vizuete

Curs 2019-

Josep Gallifa Roca

• TEMA 1: DESENVOLUPAMNET FILOGENÈTIC DEL LLENGUATGE INDEX
  • Materials I DE LA COGNICIÓ
  • Definicions
  • Darwin i la teoria de l’evolució
  • Taxonomia de l’espècie Homo Sàpiens
  • Australopithecus Ramidus
  • Origen i evolució del comportament
  • Moments clau en el procés d’hominització
  • Evidències de l’origen del llenguatge
• TEMA 2: COMUNICACIÓ ANIMAL I COMUNICACIÓ HUMANA
  • Materials
  • Definicions
  • Camps o sistemes de comunicació
  • Funcions de la comunicació animal
  • Exemples de diferents sistemes de comunicació animal
  • Investigacions psicolingüístiques amb bonobos i ximpanzés
  • Comunicació animal i comunicació humana
  • L’especifitat del llenguatge verbal humà
  • La intencionalitat dels processos de comunicació
  • El llenguatge escrit
  • De protoescriptura a veritable escriptura. Estadis.
• TEMA 3: EL LLENGUATGE I EL PENSAMENT
  • Materials
  • Qüestions clau del temari
  • La representació mental de la teoria de Piaget
  • Factors del desenvolupament
  • Autorregulació a partir de l’acció en el medi
  • La primacia del desenvolupament cognitiu sobre el llenguatge
  • Aportació de Piaget
  • Vygotsky: L’origen social de les funcions psicològiques superiors
  • La mediació semiòtica de la ment
  • La naturalesa del signe: Llei de la doble formació
  • Zona de Desenvolupament Potencial o Proper
  • El procés d’interiorització del llenguatge
  • Aportació de Vygotsky
  • Comparació Piaget / Vygotsky
• TEMA 4: LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
  • Materials
  • Qüestions a tractes
  • La comunicació
  • El parallenguatge – els aspectes no lingüístics del discurs -
  • El llenguatge corporal
  • Pes de la CNV en el conjunt de la comunicació. Estudis clàssics.
• TEMA 5: ADQUISICIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
  • Qüestions
  • Teories lingüístiques
  • Relativisme i determinisme lingüístic
  • Austin: els actes de la parla
  • Relació entre semàntica i pragmàtica
  • El llenguatge literal i el llenguatge metafòric
  • Període crític
  • Model de Bloom i Lahey (1979)
  • Els inicis de la comunicació (0-12 mesos)
  • De les primeres vocalitzacions a les primeres verbalitzacions.
  • De les primeres verbalitzacions a l’estructura de discurs. L’etapa L’etapa preverbal
• TEMA 6: LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA
  • Materials
  • Qüestions
  • Intel·lecte i intel·ligència
  • Intel·ligència: antecedents històrics
  • Què és la intel·ligència?
  • Models del desenvolupament cognitiu
  • Nou concepte de retard mental
  • La teoria de la ment
• TEMA 7: MODELS COGNITIUS DE LA MENT HUMANA
  • Materials
  • Qüestions
  • Neuropsicologia clàssica
  • Conceptes bàsics
  • Neuropsicologia cognitiva
  • Alguns conceptes per seguir la pel·lícula “Más allà del espejo”
• TEMA EXTRA: EVOLUCIÓ I HOMINITZACIÓ
  • La revolució cognitiva
  • La immaduresa humana després del naixement
  • L’escriptura
  • La revolució científica

TEMA 1: DESENVOLUPAMENT FILOGENÈTIC DEL LLENGUATGE I DE LA COGNICIÓ Materials  “Power point” del tema 1.  Article a treballar en el Petit Grup: Campillo-Valero, D. i García-Guixé, E. (2005). Origen y evolución del lenguaje. Revista de Neurología, 41, 5-10. Definicions  (^) Etologia : Estudi del comportament dels animals. Exemple de pregunta que es faria un etòleg: “L’altruisme es propi dels animals?”  Primatologia : Sub-apartat de l’etologia. Estudia als primats de forma específica ja que s’acosten als animals.  Antropologia :Estudi de l’home  Biològica: quines pautes biològiques tenen els humans.  Cultural: Estudi de les diferents costums, normes i valors que tenen les diferents societats humanes.  Sociobiologia :Estudi del comportament humà atenent a les seves arrels biològiques. (estudi del comportament més “primitiu”)  Genètica de poblacions : permet estudiar els moviments i variacions poblacionals del passat

 Taxonomia de l’espècie Homo Sàpiens Classe MAMÍFERS Subclasse THERIA Infraclasse EUTHERIA Ordre PRIMATS Subordre ANTROPOIDEA Superfamília HOMINOIDEA Família HOMINIDAE Subfamília HOMININAE Gènere HOMO Espècie SAPIENS

- Encara estem en busca de l’avantpassat comú amb els altres homínids. - Han trobat un crani però es necessiten l’esquelet sencer per tenir evidències segures. - Van trobar a “Lucy”, un Australopithecus Afarensis de 3.7 milions d’anys. Té bastants parts de l’esquelet. Els experts creuen que està en la nostra línia evolutiva ja que hi ha concordances fisiognòmiques però no ho poden assegurar

20 m.a Procònsul 12 m.a Dryopithecus 6-7 m.a Sahelantropus Tchadensis 6 m.a Orrorin Tugenesis 4,5/5,5 m.a Australopithecus Ramidus / Australopithecus Kadabba 4 m.a Australopitecins 2,5 m.a Homo Habilis 1,5 m.a Homo Erectus 150.000 a Homo Sapiens Australopithecus Ramidus  4.4 milions d’anys  Mà alliberada  Bipedisme  Dit del peu oposat  S’aproxima la separació dels homínids-Pan  Es diferencia amb la Lucy que el Ramidus encara té els dits del peu com els de la mà (com ho tenen els ximpanzés). La Lucy té els peus com nosaltres.  Els científics creuen que està en la línia de la hominització. Encara falta trobar l’ancestre comú.  El volum cranial no té perquè tenir una relació directa amb la intel·ligència.  Els Neandertals tenen el front desplaçat enrere. Això provoca que la seva capacitat cranial sigui sobretot occipital. 10

o Estil de vida social: Junt amb la creació d’eines, si s’organitzaven podien caçar animals molt gran que podien aportar molt a la comunitat. o Domini del foc: Espanta als depredadors i permet menjar més aliments i de millor qualitat. Va permetre que una espècie que no estava preparada per menjar carn va permetre que comencés a fer- ho. o El foc també dona lloc a processos i pensaments del tipus “com les coses es transformen i quines conseqüències té.” A més, tenia la funció de ser un punt socialitzador ja que els humans es reunien al voltant. o En resum, l’evolució humana esta fortament condicionada pel domini del foc.

1. Teoria de la bipedestació - Deixa les mans lliures per transportar i fabricar eines. - La construcció d’una eina requereix planificació i compta amb una tècnica prèvia que s’ha hagut d’aprendre. - La transformació d’aquests coneixements necessita un sistema de comunicació eficient. Aquesta teoria postula que la creació del llenguatge aparegués gràcies a les eines. Moments clau en el procés d’hominització  Alliberament de la mà  Sexualitat íntima  La sexualitat està fora del context social. Els instints es guarden per la intimitat, tota la creació d’eines socialitzadores va a part  Bipedisme  Migracions  Domini del foc  Art i simbolisme religiós  Signe d’hominització i socialització.  Escriptura  Poder representar conceptes de tot tipus. Requereix una gran sofisticació de la comunicació. Evidències de l’origen del llenguatge - Grau de lateralitat cerebral (àrea de Brocca) - El volum cranial

- La laringe que permet sons variats (donat per la postura bípeda). Hi ha tres teories de l’origen del llenguatge:

1. Teoria gestual à Hewes defèn que va sorgir el llenguatge a arrel de la creació d’eines i de la necessitat de comunicar-se amb els altres quan s’estava caçant. Actualment diversos autors defineixen el llenguatge gestual com el primer que van utilitzar els nostres avantpassats, llenguatge amb signes.
2. Teoria Cognitiva o cerebral. La aparició del llenguatge es degut als canvis sobre l’evolució del cervell hi la laringe. Així doncs, la presència de l'àrea de Broca i de Wernicke, la lateralització cerebral i la modificació de la laringe, Han sigut passos clau per el desenvolupament del llenguatge.
3. Teoria Social. Molts factors contribueixen a donar un origen social al llenguatge, com per exemple la necessitat d’organitzar el treball, la partició d’aliments o la voluntat de traspassar coneixements de pares a fills.

Funcions de la comunicació animal

1. Interacció agonística - Interacció entre animals que posa a prova el domini d’un animal sobre un altre - Hi ha espècies que tenen un punt d’agressivitat, utilitzen l’agressivitat per a establir jerarquies en el món animal: + forts lloc + elevat + èxit reproductiu, etc. Llavors, les noves cries són cada vegada més fortes 2. Rituals de festeig - La finalitat és l’aparellament - Es regeix per l’instint sexual. Hi ha comunicació que té a veure amb això: disponibilitat sexual, etc 3. Domini o territorialitat - Són agressius quan s’envaeix el seu territori. **4. Senyals relacionades amb el menjar

5. Senyals d’alarma -** Davant d’un depredador alerten al grup. 6. Metacomunicacions - Comunicacions que tenen per finalitat fer prestar atenció en el què vindrà a continuación - Són senyals que tenen a veure en prendre consciència de que ve un acte comunicatiu i s’ha de posar atenció Exemples de diferents sistemes de comunicació animal 1.1 Colors aposemàtics (són per destacar) - Apo significa ‘lluny’ o ‘apart’ i sema significa ‘senyal’, el que pot traduir-se com a: ús de senyals d’advertiment des de lluny (Es poden veure o sentir, tot i que habitualment són visuals.) - Les senyals de perill son per allunyar depredadors (colors vius vermells per espantar-lo). 16

- La senyal d’advertiment pot prendre la forma de colors, sobretot colors vius. A més a més, és quelcom positiu tan per el depredador, com per la víctima. Els dos - predador i presa – eviten un potencial perill. - En el propi ADN és plàstic: hi ha implícit aquest potencial comunicatiu. - Perquè sigui efectiu hi ha hagut d’haver l’evolució humana. ✍ Vespa crabro té un verí poderós té colors grocs i negres –indiquen perill–, la vespa de les flors (Milesia undulata) que és inofensiva per selecció natural van desenvolupar aquests colors per allunyar: colors aposemàtics que mimetitzen els colors de perill. Vespa crabro. Milesia undulata. 1.2 Cripsi (es refereix al camuflatge) - En ecologia cripsi és l’habilitat d’un organisme d’evitar ser vist (ho utilitzen tant les preses com els predadors). - Els mètodes poden ser: camuflatge, nocturnitat, estil de vida subterrani, transparència o mímica. - Podria constituir un efecte de no-comunicació. 17

 Exemple 2: Desencadenador innat

- La posició de la cua té uns colors vius i formen com un cor i la cua es va movent - La cua i aquestes línies són senyals que eviten ser menjats. Els gestos que feien evitaven ser menjades. - Determinats trets d’un estímul poden ser suficients per desencadenar una pauta de comportament concret. - Un estímul visual pot ser signe de tranquil·litat, alerta, amenaça, alerta màxima i després posar-se a córrer. 1. La cua es belluga al rítmicament d’un costat a l’altre: tranquil·litat. 2. La cua es queda quieta, la daina presumeix algun perill: alerta 3. La cua s’aixeca una mica, conducta de precaució i fugida: amenaça imminent 4. L’enemic és decididament perillós: alerta màxima 1.4 Head Flagging Són espècies arbòries que a vegades es comuniquen per crits però a vegades pot no ser molt eficient. Per aquest motiu utilitzen els moviments de cap, de forma més visual.

1.5. Avisos d’alarma dels cercopithecus aethiops (mones verdes)

- Arbori + Sabana. Aquestes mones tenen tres tipus de depredadors: els lleopards, les àguiles i les serps - Han hagut de buscar un sistema de comunicació que permeti discriminar d’on ve la font del perill. - Fan crits diferents segons el crit específic. La resposta de fugida és diferent segons el crit específic i saben que se n’han d’anar dalt els arbres (saben que no és un àguila) - Els crits operen a mode de senyals representatius o se-màntics (on el context és clau). 1.6 Llenguatges artificials ensenyats a primats no humans (pòngids) ¿Es pot ensenyar llenguatge als ximpanzés, bonobos...? - Els Gardner van ensenyar la llengua de signes a un ximpanzé femella. - Premack van utilitzar fitxes (ximpanzé femella d’uns cinc anys) - Savage-Rumbaugh. Kanzi. Ordinador. (Bonobo mascle des de naixement) Els GARDNER: l’aprenentatge del llenguatge gestual dels sords - Experiència realitzada a finals dels anys seixanta. - Desenvolupament del vocabulari actiu -gestos utilitzats de manera regular i permanent: 6 mesos 2 gestos Exemples 1 any 7 gestos vine-dóna, més, dolç 2 anys 45 gestos amunt, ho sento, obert 3 anys 85 gestos pessigolles, anar 4 a. i 3 135 gestos (^) pressa, escolta, etc.

consciència que amb el llenguatge pot designar coses (funció metalingüística)

5. Podem parlar ja de l’existència d’una representació interna (un triangle blau, per la Sarah, és un objecte vermell, rodó i amb tija; és a dir, una poma).
6. Dels judicis simples a les analogies. El judici igual/diferent és un prerrequisit per l’adquisició del llenguatge. Després caldrà que el subjecte sigui capaç de comprendre i jutjar relacions entre relacions. SAVAGE-RUMBAUGH - Plafó de comunicació del Kanzi (meitat esquerra)

Investigacions psicolingüístiques amb bonobos i ximpanzés El Ximpanzé Comú té un règim omnívor, una cultura de cacera de tropa basada en mascles beta dirigits per un mascle alfa, i relacions socials altament complexes.