cognicio, Apuntes de Psicología

¡Descarga cognicio y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 7: Models cognitius de la ment

humana

Fonaments biològics del llenguatge i de la cognició Estudia els fonaments biològics de la cognició del llenguatge i dels processos neurològics. Arguments a nivell de desenvolupament neurològic que donen suport a la a la tesi de l’existència d’un període crític (Lenneberg, 1967). Existeix un període crític en l’adquisició del llenguatge, teoria que es basa en l’evolució de l’encèfal, el desenvolupament de les correccions sinàptiques i el procés de la mielina.

1. Evolució de l ’ encèfal (pes brut de l’encèfal) Es produeix un creixement més ràpid durant el primer any de vida. La meda del encèfal als 12 anys és el definitiu. La major part de neurones corticals estan emplaçades en el naixement, però l’encèfal creix degut a: 2. El desenvolupament de les connexions sinàptiques Les xarxes neuronals i les neurones augmenten considerablement al llarg dels anys.
2. El procés de mielinització (relació amb el llenguatge) La mielinització “auditiva” postalemica és més llarga. A nivell de llenguatge, això ha de condicionar al desenvolupament acústic.

LOCALITZACIÓ

!

Model de Kimura Agafo estímuls verbals, sincronitzadament els dic a la vegada un a cada oïda. La idea amb la que et quedes és aquella orella que fa un recorregut més curt. Depenent de la idea que repeteix, tindre un avantatge a una orella o a un altre. Normalment en condicions de audició dicòtica, es presenta un avantatge en l’orella dreta –AOD-. En condicions d’audició dicòtica els subjectes comisurotomitzats presenten un avantatge completa en l’orella dreta –ACOD-.

!

Lateralització de les funcions hemisfèriques FUNCIÓ HEMISFERI ESQUERRA HEMISFERI DRET

El cervell no esta tant estructurat ni es tan fàcil. Potser el que passa es que evolutivament s’ha especialitzat l’hemisferi esquerra en detectar el llenguatge novadós, de forma que l’hemisferi dret es aquell que processa i emmagatzema la info antiga.

UNITATS FUNCIONALS (Luria, 1966) Luria (1966) proposa no parlar de funcions en termes tradicionals, sinó de SISTEMES FUNCIONALS i en lloc d’asimetries interhemisfèriques, planteja l’existència d’assimetries intrahemisfèriques. L’organització dels sistemes funcionals s’estructura en tres unitats: 1a Unitat funcional: Molt important la Formació reticular 2 a U n i t a t f u n c t i o n a l : M e i t a t posterior dels hemisferis cerebrals 3a Unitat funcional: Meitat anterior dels hemisferis cerebrals

Tipus de processament! lògic, reductiu, racional^ Seqüencial, annalístic,

i abstractal. intuïtiu, emocional,^ Simultani, sintètic, concret. Llenguatge Dominant pel llenguatge. Secundari de l’activitat lingüística. Visió Material verbal. (^) l’organització espacial.Dominat per Reconeix cares.

Audició^! seqüencials (material^ Patrons acústics

verbal) simultanis (material^ Patrons acústics musical)

Altres^!^ Dominant en el càlcul numèric i en el

raonament matemàtic, control de precisió. l’estereognòsia. Control^ Dominant en dels moviments verbals i gruixuts.

NEUROPSICOLOGIA COGNITIVA (DIAPO 9)

De les estructures cerebrals als processos mentals Si parlem en termes clàssics ho expliquen com arriba la informació, es a dir, amb explicacions neuroanatomiques (coses tangibles). La cognitivitat va més enllà i intenta inventar models per explicar que passa dintre del cervell. Invents per entendre que passa des de la metàfora. Conèixer com funciona la ment a traves dels trastorns i la metàfora. Saber que els processos mentals que volem entendre són producte de la interacció entre cèl·lules nervioses no ens ajuda a saber com tenen lloc aquests processos i quina és la seva naturalesa. L ’ explicació dels processos psicològics no es pot reduir al pla fisiològic. Els psicòlegs estan obligats a utilitzar ANALOGIES o METÀFORES per comprendre el funcionament de la ment.

• (^) Clàssic: neurones i connexions sinàptiques
• (^) Cognitiva: magatzems de paraules Model: manera d’entendre la realitat, no te perquè correspondre’s. Són invents i es creen per la seva utilitat.

Neurociències Psicologia, psicologia cognitiva, neuropsicologia cognitiva, neuropsicologia cognitiva del llenguatge, neuropsicologia, neurologia, neurolingüística, etc.

Dos enfocaments sobre la cognició:

1. Processament de la informació Metàfora computacional Planteja una anàlisi abstracte i en sèrie -seqüencial- dels processos cognitius. Això implica que alguns processos dirigeixen altres processos jeràrquicament i

que el sistema cognitiu en el seu conjunt té una organització modular. (Com un ordinador, components amb diferents funcions i que treballen conjuntament).

2. Teoria connexionista Metàfora cerebral Anàlisi que recorre a les bases matemàtiques i neurals. Hi posa èmfasi en el processament en paral·lel basat en les neurones. Les neurones no acostumen a organitzar-se jeràrquicament. El sistema cognitiu no es pot descompondre en parts, no és modular. Organització de les neurones les quals formen xarxes interconnectades sense jerarquia Psicologia cognitiva És la branca de la psicologia que intenta proporcionar una explicació científica de com el cervell -l'òrgan de la ment- du a terme funcions mentals complexes. 1. Atenció 2. Reconeixement de patrons 3. Memòria 4. Organització del coneixement 5. Llenguatge 6. Raonament 7. Resolució de problemes 8. Classificació, conceptes i categorització (Best, 2001)

Memòria a llarg termini (MLLT) Gran capacitat i durabilitat.

Memòria semàntica Magatzem de coneixements sobre el món. (El punt d’ebullició de l’aigua és de 100º, el Mont Blanc és la muntanya més alta dels Alps, etc.)

Memòria episòdica Episodis concrets de la nostra vida que podem reviure mentalment. Records que formen part de la nostra experiència personal com per ex. les vacances d’estiu a Cambridge. Aquests records, a diferència dels semàntics, són recursius perquè impliquen una referència mental al nostre jo mental anterior. Memòria exclusiva dels humans.

Memòria procedimental

Funció de memòria relacionada amb les destreses i habilitats que un cop apreses, no requereixen esforç conscient per ser recuperades.

Memòria explícita i Memòria implícita La memòria és com un dipòsit de magatzems connectats, però independents. La informació pot ser transferida d’un magatzem a un altre. El procés de control que permet que el material sigui transferit entre el MCT i MLT és el “repàs”.

Modularitat de la ment

(Fodor, 1983) S’intenta descobrir la ment humana a partir de persones amb neuropatologies, es a dir, amb problemes. Ha descobert les associacions, que son persones que tenen una lesió cerebral.

Neuropsicologia cognitiva

1. **Associació ***

influències procedents de les fonts de coneixement o de les decisions estratègiques. Per exemple, les anàlisis fonètiques i la percepció de paraules són ràpides, automàtiques i inevitables (Flores d'Arcais, 1992).

Característiques d'un sistema modular

• (^) Especificitat de domini: La ment te mòdul per determinades causes.
• (^) Obligatorietat: Quan un mòdul s’activa fa la operació fins que la finalitza. Ex: tele quan s’està estudiant
• (^) Encapsularitat informatiu: son tancats o aïllats. Amb això es guanya que no s’ha de raonar davant. Exemple: il·lusions visuals. Vies del tren.
• (^) Rapidesa d’actuació: conseqüència de les propietats anteriors. Mòduls altament eficaços per la gran especialització. Gatzareta esta d’acord però Goldberg no. Goldberg diu que explicar la ment humana en aquests termes es massa simple, la informació nova es processada per l’hemisferi dret, un cop que deixa de ser novedosa i es familiar i rutinària, va sent processada per l’hemisferi esquerra. Amb això diuen que les coses no son tan simples. En que es basa la neuroimatges funcional? Flux sanguini mes alt no que aquella àrea te un paper mes important. Depenent del que entengui x familiar cada persona hi haurà mes flux sanguini o no a aquella zona, de manera que hi haurà molta activitat. Per Golbert significa que hi ha molta activitat, a una altra persona la resposta serà igual però l’activitat cerebral no.

Modularitat forta (chomsky, 1980 i fodor, 1983)

Diuen que dintre del cervell hi ha unes àrees determinades. De manera que aquestes àrees son especialitzades i fins i tot innates. Chomsky (1981) planteja un tipus de modularitat on es distingeixen aspectes computacionals (fonologia i gramàtica) i aspectes conceptuals del llenguatge (semàntica, lèxic i regulacions pragmàtiques). Els components conceptuals del sistema del llenguatge mantenen estretes relacions amb els altres sistemes

conceptuals de la ment i amb els coneixement generals. Des del punt de vista del desenvolupament, les adquisicions de l’infant en matèria de semàntica, lèxic i pragmàtica es porten a terme gradualment i en relació al desenvolupament cognitiu i social. Per contra, els aspectes computacionals, la fonologia i la gramàtica, són definits per Chomsky com independents de les instàncies cognitives i, per tant, autònoms, malgrat que òbviament es troben en interacció amb els aspectes conceptuals del llenguatge.

Més enllà de la modularitat...

Karminoff-smith: Modularitat pròpia del desenvolupament de la ment. Planteja que la modularitat podria ser fruit del propi desenvolupament i no exclusivament una característica innata. La seva hipòtesi és que la ment es modularitza a mesura que avança el desenvolupament. La seva perspectiva té en compte la plasticitat del desenvolupament primerenc del cervell.

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)^ Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com