¡Descarga Apuntes Estructuras y más Ejercicios en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
BLOC 3:
- ESTATS UNITS era la potencia amb més dependència. Europa decideixen no proveir petroli als països baixos, ja que Israel els ataca amb el suport d’Estats Units. Així doncs, el petroli puja considerablement el preu.
- La gent no qualificada està condemnada a l’atur.
TIPUS D’AJUDA:
- Estat predomina assistencialització. Prima més el mercat F 0 E 0Estats Units
- L’Estat tindrà serveis socials obligatòria però només els qui cotitzem F 0 E 0 Espanya, Alemanya.
- L’Estat ofereix protecció – “tipus Bevenidge mundial” F 0 E 0Països Nòrdics.
ESPING – ANDERSEN F 0 E 0UN NUEVO EXAMEN COMPARATIVO
- Es basa en dades dels anys 70 i 80 i agrupa les tipologies més importants i els classifica en diferents règims i fa un anàlisis factorial.
- Les tipologies poden resultar útils per tres raons:
- Perquè permeten una major economia de mitjans en l’anàlisi.
- Perquè si podem agrupar varies espècies en funció de la seva semblança en determinats atributs fonamentals, l'analista podrà identificar amb més facilitat la lògica subjacent a la seva dinàmica
- les tipologies constitueixen útils eines de generació i comprovar hipòtesis
- Qualsevol tipologia dels règims del benestar conserva la seva validesa només en la mesura que la història es mantingui immòbil.
- El terme règims es refereix a les maneres en què es reparteix la producció de benestar entre l'estat, el mercat i les famílies.
DIVIDEIX EN TRES RÈGIMS
- RÈGIM LIBERAL F 0 E 0es basa en el mercat, model més individualista. Aquesta es trobaria més en l’ajuda 1 (a dalt), ja que és un estat de dret, el qual pot exigir més prestacions a l’Estat. Exemple: Austràlia, Estats Units, Gran Bretanya
- Els règims de benestar liberals reflecteixen el compromís polític de minimitzar l'estat, individualitzar els riscos i fomentar les solucions de mercat
- La política social liberal predomina als països on els moviments socialistes o democratacristians eren febles.
- Aquest es caracteritza per:
- És residual, en el sentit que les garanties socials es limiten típicament als "riscos dolents". Adopta una definició restringida a l'hora de triar quins subjectes tenen dret a aquestes garanties. La política social liberal és en gran mesura la del socors als nens pobres, afavorint les comprovacions dels mitjans de vida o dels ingressos per esbrinar el grau de desemparament i de necessitat.
- La política liberal és residual en el sentit que abraça una concepció restringida sobre quins riscos s'han de considerar "socials"
- És el foment del mercat: els subjectes de riscos acceptables poden valer- se per si mateixos en el mercat; els de riscos inacceptables passen a ser "dependents de l'assistència social"
- RÈGIM SOCIALDEMÒCRATA F 0 E 0subsidis generosos i igualtat. Aquest s’aproparia més al tipus d’ajuda 3. Exemple : Països Nòrdics: Dinamarca, Noruega, Suècia, Finlàndia.
- Les arrels històriques de la política social nòrdica van ser bastant liberals (Kuhnle), on els programes de socors als pobres es van anar transformant poc a poc en programes d'assistència social i, després, en els moderns programes de reconeixement de drets.
- està compromès amb l'universalisme, amb una cobertura de riscos global i uns nivells de subsidi generosos, així com amb l'igualitarisme.
- aquí els drets es vinculen als individus i es basen en la ciutadania, abans que en una necessitat demostrada o en una relació laboral.
- (^) es distingeix també pel seu actiu i explícit esforç per desmercantilizar el benestar i per minimitzar la dependència del mercat.
- La fusió del universalisme amb la generositat i la seva socialització global dels riscos.
- El model socialdemòcrata i l'igualitari s’han convertit pràcticament en sinònims.
- Pateixen un atur massiu, la coincidència de la plena ocupació i la socialdemocràcia sembla haver-se destruït
- RÈGIM CONSERVADOR F 0 E 0més paternalista. Aquest s’apropa més al tipus d’ajuda 2, els quals pivoten entre l’Estat i Família. Exemple : Itàlia, Alemanya, Àustria, França, Espanya, Japó també el podríem introduir aquí.
- Aquest radica en la seva barreja de segmentació d'estatus i familiarisme.
- L'empremta conservadora es fa més evident pel que fa al repartiment de riscos (solidaritat) i al familiarisme.
- el familiarisme és la combinació de la protecció social esbiaixada en favor de l'home cap de família i el caràcter central de la família com a dispensadora de cures i, en última instància, responsable del benestar dels seus membres
- Familiaristes F 0 E 0Àustria, Alemanya, Itàlia, Japó, Països Baixos, Portugal, Espanya, Bèlgica i França.
- No familiaristes F 0 E 0Austràlia, Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Nova Zelanda, Noruega, Suècia, Gran Bretanya i Estats Units.
Comparativa de les diverses tipologies:
- és possible que els criteris emprats per demarcar un règim puguin ser erronis
- tota la tipologia resulta problemàtica ja que es basa en l'experiència de l'home cap de família estàndard; és a dir, no és sensible a les diferències de sexe.
- La configuració institucional és important per a la manera en què s'absorbeixen i distribueixen els riscos, per l'estratificació social i les solidaritats, i també per al funcionament dels mercats de treball
- Els règims haurien d’exhibir un cert grau de congruència i certs elements comuns en la manera en què s'adapten al canvi econòmic i social massiu
Tres règims més:
- El “quart món” de les antípodes
- Castles i Mitchell argumenten a favor d'un quart règim del benestar, australià o antípoda.
- És bàsicament un programa de drets
- (^) el límit màxim d'ingressos permès per optar a aquests subsidis s'estableix en un nivell d'ingressos mitjans, i no fregant els límits de la pobresa.
- fent especial èmfasi en l'igualitarisme i els drets de l'assalariat
- és un liberalismes típic: mínima assignació de riscos a l'estat, màxima al mercat
- El “quart món” del Mediterrani
- Ferrera - l'ús generalitzat dels subsidis socials, especialment a Itàlia, amb fins de clientelisme polític
- Leibfried - es limita a un sol programa: l'assistència social
- (^) El “quart món” d’Àsia Oriental F 0 E 0Japó, Corea i Taiwan
- Constitueix una versió única del capitalisme, començant per una plena ocupació sostingut, uns mercats de treball interns i una estructura industrial fortament regulats, uns ingressos limitats i una distribució de la renda relativament igualitària, tot això revestit per unes pràctiques laborals bastant
autoritàries, una democràcia conservadora “de partit únic", i un "corporativisme sense mà d'obra"
FLAQUER – LES POLÍTIQUES FAMILIARS A EUROPA: TENDÈNCIES I REPTES
- Possibles models de família que estan associats a polítiques socials.
- Les polítiques familiars són les polítiques públiques d’infància concebudes en un sentit ampli i integral, és a dir, en la mesura que vetllen pel benestar del conjunt de la població infantil i no s’adrecen només a aquells segments minoritaris que es troben en situació de risc o sota tutela institucional.
- Espanya té l’índex de natalitat més baix d’Europa
RÈGIMS DE BENESTAR (ESPING – ANDERSEN) F 0 E 0a partir de les distintes modalitats d’intervenció dels Estats en els mercats, que afecten la distribució social dels recursos així com els nivells d’ocupació formal en el mercat de treball.
- SOCIALDEMÒCRATA F 0 E 0 es caracteritza per un elevat grau de desmercantilització, que deriva de la universalitat i l’extensió dels drets socials garantits, i per l’impacte redistributiu de les polítiques socials, que tenen important efecte reductor de les desigualtats socials
- CORPORATISTA – CONSERVADOR F 0 E 0la família com a proveïdora de benestar a través dels serveis informals que ofereix, ja sia als infants en edat preescolar o a les persones grans dependents. La seva finalitat és el manteniment dels ingressos, i l’Estat només actua quan la família és incapaç d’acomplir les seves responsabilitats.
- (^) LIBERAL F 0 E 0confia en el lliure mercat per a la provisió de benestar.
MODELS FAMILIARS
- ECONOMIA FAMILIAR F 0 E 0és propi de les societats preindustrials o de les zones rurals de les societats industrials i es caracteritza perquè és el mateix grup domèstic qui s’encarrega de l’organització de la producció en el marc d’una economia de subsistència i amb un desenvolupament del mercat molt escàs. Les dones assumeixen les tasques de reproducció i cura. - CONSERVADOR
- SUSTENTADOR MASCUÍ/MESTRESSA DE CASA F 0 E 0l’home es el qui treballa de forma reconeguda i és qui porta l’economia, en canvi, la dona és la mestressa de casa – És el model FORDISTA (CONSERVADOR).
- SUSTENTADOR MASCULÍ/CUIDADORA A TEMPS PARCIAL F 0 E 0el principal sustentador és l’home i la dona s’incorpora limitadament al mercat laboral, ja que es cuidadora a temps parcial. – Aquest està dins el CONSERVADOR o LIBERAL.
- DOBLE SUSTENTADOR/CURES EXTERNES F 0 E 0participació de pares i mares en el mercat de treball, gràcies a l’externalització dels serveis de cura a càrrec de l’estat del benestar. L’estat ajuda amb guarderies, menjador... – SOCIALDEMÒCRATA.
1..j Coordinació
2. AJUDA A DOMICILI I ALTRES RECOLZAMENTS A LA UNITAT DE
CONVIVÈNCIA F 0 E 0tasques realitzades en el domicili del destinatari i el seu entorn social per atendre determinades necessitats.
- (^) ALLOTJAMENT ALTERNATIU F 0 E 0s’inclouen les actuacions que es realitzen des dels Serveis Socials per aconseguir que l’individu, en situació de necessitat, compti amb un marc estable pel desenvolupament de la convivència.
- PREVENCIÓ I INSERCIÓ SOCIAL F 0 E 0PREVENCIÓ – totes aquelles actuacions de caràcter instrumental dirigides a tota la població per afavorir la implicació i el enfortiment de les xarxes socials d’una comunitat.
INSERCIÓ – aquelles actuacions dirigides a facilitar la integració social d’individus, famílies i grups de diferents problemàtiques.
- Centres d’Atenció Social Bàsica o de primer nivell:
- Centres de Serveis Socials F 0 E 0equipaments de caràcter comunitari, dotats d’equips tècnics, que disposen de medis necessaris pel desenvolupament de les prestacions bàsiques descrites anteriorment.
- Albergs F 0 E 0serveis de caràcter social destinats a procurar, de forma temporal, allotjament a persones sense medis econòmics.
- Centres d’acollida F 0 E 0establiments residencials no permanents, destinats a acollir, en mesura d’urgència, a persones en situació de greus conflictes de convivència.
- Altres equipaments complementaris F 0 E 0oficines d’informació, centres de dia, miniresidències, pisos tutelats....
- Òrgans prestadors dels Serveis F 0 E 0departaments municipals de Serveis Socials o Unitats Bàsiques de Treball Social. Cada persona s’ha de dirigir als serveis de l’Ajuntament del municipi on resideixen.
BLOC 4
LEGISLACIÓ.
- El que diu la llei com es concreta amb els serveis socials – legislació 12/2007 F 0 E 0 és relativament nova, abans de la crisi.
- PREÀMBUL F 0 E 0declaració de bones voluntats que després es concreten amb els articles
- Preàmbul 4 – diu que el S.S. han permès pal·liar situacions de desigualtat
- És descentralitzada i pel principi de subsidiarietat (centres més propers a les persones).
- El finançament és mixta (així doncs els S.S. són universals), és a dir, que la generalitat paga una part, l’usuari una altra i les corporacions locals una altra.
- S’articula per mitjà d’una cartera de serveis.
- A quins països es vol apropar aquesta legislació dels S.S.? F 0 E 0 Suècia (model socialdemòcrata)
- Preàmbul 5 – Serveis Socials s’estructuren en dos nivells: l’atenció bàsica i l’especialitzada.
- Atenció Bàsica F 0 E 0caràcter públic, és un dispositiu potent d’informació, diagnòstic, orientació...és l’eix vertebrador (a vegades ho és i a vegades no) de tota la xarxa de serveis.
- ARTICLES.
- Article 2 F 0 E 0el sistema públic de S.S. és integrat pels S.S. de titularitat pública (S.S. bàsics del barri per exemple, són equipament públics i concertats per l’Administració) i de titularitat privada (gestió indirecte, exemple, una residència de tercera edat) acreditades.
- Article 3 F 0 E 0“Els S.S. adrecen especialment a la prevenció de situacions de risc”.
- Article 6 F 0 E 0es demana que estiguin empadronats a un municipi de Catalunya i que siguin membres de la U.E., per així poder ser tributaris dels S.S. Al mateix temps, si és un cas d’urgència, segons la llei d’estrangeria també podrien ser atesos.
ARTICLE 14 F 0 E 0El sistema públic de serveis socials és integrat pel conjunt de recursos,
prestacions, activitats, programes, projectes i equipaments destinats a l’atenció social
de la població, de titularitat de l’Administració de la Generalitat, de les entitats locals i
d’altres administracions, i també els que l’Administració concreti amb les entitats
d’iniciativa social o privada.
4. ELS USUARIS PODEN RENUNCIAR A LES PRESTACIONS
CONCEBUDES?
ARTICLE 9 F 0 E 0f) Els destinataris dels serveis socials tenen dret a renunciar a les prestacions i els serveis concedits, llevat que la renúncia afecti els interessos de menors d’edat o de persones incapacitades o presumptament incapacitades.
g) Tenen dret a decidir si volen rebre un servei social i escollir lliurament el tipus de mesures o de recursos que s’han d’aplicar, d’entre les opcons que els siguin presentades, i també participar en la presa de decisions sobre el procés d’intervenció acordat.
5. QUINS REQUISITS HAN DE COMPLIR ELS TITULARS PER ACCEDIR ALS
SERVEIS PÚBLICS?
ARTICLE 6.2. F 0 E 0són titulars del dret a accedir al sistema públic de serves socials els ciutadans dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya.
ARTICLE 6.3. F 0 E 0Poden accedir al sistema públic de serveis socials les persones que no compleixen la condició que fixa l’apartat 2 si es troben en estat de necessitat personal bàsica, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’estrangeria.
6. QUE VOL DIR QUE UNA PRESTACIÓ ES GARANTIDA?
Administració, pressupostari i exigible.
Una prestació o servei és considera garantida, quan la persona que es troba en situació de necessitat té el dret a rebre-la i l’Administració té l’obligació de prestar-la. Aquest dret de les persones és un dret subjectiu i la persona pot demanar la seva protecció a través del sistema judicial.
7. COM S’ESTRUCTURA, QUI HO ORGANITZA I COM S’INTEGRA EL
SISTEMA PÚBLIC DE SERVEIS SOCIALS?
ARTICLE 15 F 0 E 01. El sistema públic de serveis socials s’organitza en forma de xarxa
per a treballar en coordinació, en col·laboració i amb el diàleg entre tots els actors que
intervenen en el procés d’atenció a les persones, i s’estructura en serveis socials
bàsics i en serveis socials especialitzats.
- La Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Públic és integrada pel conjunt dels serveis i
centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per a
gestionar les prestacions incloses en aquesta llei o en la Cartera de serveis socials.
8. QUINA ES LA POBLACIÓ MÍNIMA SOBRE LA QUAL S’ORGANITZA UNA
ÀREA BÀSICA DE SERVEIS SOCIALS?
ARTICLE 34.2 F 0 E 0L’àrea bàsica de serveis socials s’organitza sobre una població
mínima de 20.000 habitants, prenent com a base el municipi.
9. A QUI LI CORRESPON LA GESTIÓ DE L’ÀREA BÀSICA EN FUNCIÓ DEL
NOMBRE D’HABITANTS?
ARTICLE 34.3. F 0 E 0L’àrea bàsica de serveis socials ha d’agrupar els municipis de menys
de 20.000 habitants. En aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ens
associatiu creat especialment amb aquesta finalitat.
ARTICLE 34.4. F 0 E 0els municipis de més de 20.000 habitants poden tenir més d’una
àrea bàsica de serveis socials, en funció del nombre d’habitants i de les necessitats socials.
10. QUE ES EL GRAU DE DESMERCANTILITZACIÓ? ESPING ANDERSEN F 0 E 0
MODELS
Ell deia en quina mesura una persona en funció de les polítiques socials pot solventar les seves necessitats bàsiques o recursos, ja que només li queda el mercat. Els estats més generosos són el social demòcrata i els liberals, que es veu abocat al mercat, el grau de desmercantilització és menor i en el social demòcrata es major.
Segons Andersen el grau de desmercantilitzacó es que no ens podem limitar a mesurar la qualitat dels drets socials i a definir les característiques dels sistemes de benestar a partir de l’estratificació social i de la capacitat que té una persona per mantenir un determinat nivell de vida amb independència del mercat, sinó que hem de ser capaços d’introduir en aquest anàlisi el fet que no tothom té la mateixa capacitat d’accedir al mercat de treball.
Totes les prestacions són garantides menys la prestació de serveis de suport als serveis socials bàsics que està subjecte a crèdits pressupostaris disponibles.
14. QUINS SÓN ELS OBJECTIUS I PERFILS PROFESSIONALS QUE ES
NECESSITEN EN ELS SERVEIS D’ASSESSORAMENT TÈCNIC I ATENCIÓ
SOCIAL.
Objectiu F 0 E 0proporcionar suport i assessorament tècnic als equips multi professionals
dels serveis bàsics d’atenció social, en l’exercici de les seves funcions, i atendre a les
persones i/o famílies derivades pels professionals dels serveis bàsics d’atenció social
quan sigui necessari.
Perfils professionals F 0 E 0treballador social, psicòleg, pedagogia, educadora social,
advocat i mediador intercultural.
15. LES POLÍTIQUES FAMILIARS A EUROPA, (MODEL CONSERVADOR,
LIBERAL, SOCIALDEMÒCRATA) RELACIONA ELS MODELS FAMILIARS
DE FLEQUER AMB ELS RÈGIMS D’ÉSPING ANDERSEN.
- economia familiar F 0 E 0conservador
- sustentador masculí/mestressa de casa F 0 E 0fordista - conservador
- sustentador masculí/cuidadora a temps parcial F 0 E 0conservador o liberal
- (^) doble sustentador/cures externes F 0 E 0socialdemòcrata
- model doble sustentador/doble cuidador - F 0 E 0socialdemòcrata
s’ha d’explicar, si esta ben raonat es igual q el model 1 el consideris conservador o liberal
