

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Introducció a l'economia, Profesor: miquel juan i ferrer, Carrera: Administració i Direcció d'Empreses, Universidad: UB
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


17/12/
Mercat de divises
¿Que es una divisa? Una moneda estrangera, les monedes estrangeres son divises.
El tipus de canvi es el preu d’una moneda en termes d’una altre. (tdc). Per exemple 1€ = 1,37$
Balança de pagaments BdP = (X-M)+(E (^) K – SK) ± VRD = 0
Quan exportem, venem a fora, si exportem taronges als USA, ens pagaran en dòlars, llavors les exportacions equivalen a oferta de dòlars. Quan ens paguen en dòlars volem euros.
X = S (^) $ = D (^) €
El comprador ofereix dòlars i el venedor demanda euros. Quan es produeix una exportació es produeix una oferta de dòlars i una demanda de euros.
Una importació equival a una demanda de dòlars o una oferta de euros.
M = D$ = S€
Una sortida de capital es com una importació. Si un fons nord-americà guanya la subhasta de Nova Galicia serà una entrada de capital, els americans oferiran dòlars, el FROB demandarà euros.
Les divises tenen un tipus de canvi en funció de les transferències econòmiques.
€/$
S$ [X+Ek]
0,73€/$ S’ (^) $
0,70€/$
D (^) $ [M+Sk]
Q (^) $
Des de el nostre punt de vista la divisa es el dolar. Un augment de les exportacions implica un nou tipus de canvi perquè l’oferta es desplaça cap a la dreta.
Si hi ha dos tipus de canvi una moneda perd valor. En l’exemple perd valor l’euro. La pèrdua de valor s’anomena depreciació en aquest cas del dolar, i qui guanya de valor, apreciació de l’euro.
També es pot representar al revés, posant el dolar sobre l’euro. ($/€). Llavors l’equilibri serà 1,37$/€. Si augmenten les exportacions augmenta l’oferta de divises o un augment de la demanda d’euros.
Si puja la demanda d’euros, llavors la funció pujarà i pujarà el dolar 1,43€/$, on l’euro s’haurà depreciat i el dolar s’haurà apreciat.
El que augmenta la demanda sempre serà el que s’apreciï, en les exportacions o importacions, la demanda serà qui augmenti el seu valor.
La balança de pagaments = 0 implica superàvit de la balança de pagaments, alhora implica una apreciació del € i una depreciació del $.
Si s’aprecia l’euro els bens nord-americans seran mes barats i implicarà un efecte invers. Si la nostre moneda es mes forta les nostres empreses son mes cares. Això fa al final que equilibrem la balança de pagament.
Cas $/¥ (xines)
La xina te un gran superàvit a la BdP, llavors fa pressió al mercat de divises. Les autoritats xineses no volen que el Yuan s’apreciï perquè perden competitiva. Que pot fer el banc central per evitar-ho? Comprant dòlars. D’aquesta manera no cau el seu valor, llavors com posa mes Yuan, la seva moneda perd valor.
Si augmentem les reserves de divises no hi ha límit, però si compren reserves de divises tenim límit, es poden acabar i llavors baixarà la nostre moneda.
Revaluació vs devaluació , es el mateix, però depèn del tipus de canvi.
Tipus de canvi
Lo ideal seria un tipus de canvi flexible, on no hi hauria intervenció dels bancs centrals. Si tenim un superàvit molt gran, la nostre moneda es re valoritzaria i la moneda al final es depreciaria, d’aquesta manera, el que tingui un gran superàvit, al final es reequilibraria.
I al reves, el que tingues un gran dèficit, la moneda perdria valor i al final també es reequilibraria. Això seria la flotació neta.
L’altre extrem es el tipus de canvi fix , si la corona danesa tingues un tipus de canvi fix respecte l’euro, la moneda no fluctuaria, aquí entrarien en joc les reserves de divises. Si tingues molt de dèficit i es deprecia, el banc central compraria corones, així guanyen euros, si les reserves s’acaben s’ha de devaluar la moneda. Devaluació i depreciació son tipus de canvi fix.
Tipus de canvi real
El tipus de canvi real es igual al tipus de canvi nominal pel preu del be nacional dividit pel preu del be estranger. Si els preus estrangers son mes grans, el tipus de canvi real. Les monedes han d’estar creuades a l’hora de calcular-ho perquè s’anulin!
e (^) R = e (^) N x (P (^) NAC/P’)