apuntes mon actual, Apuntes de Historia Contemporánea

¡Descarga apuntes mon actual y más Apuntes en PDF de Historia Contemporánea solo en Docsity!

MON ACTUAL

ANDREU MAYAYO

EL MÓN A PARTIR DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX:

• La Segona Guerra Mundial: L’inici de la II Guerra Mundial depèn de la visió del conflicte de cada país i el seu grau de participació

• 1 setembre de 1939: aquesta és la data acceptada per Alemanya, Gran Bretanya i França
• 7 desembre de 1941: batalla de Pearl Harbour = data d’inici del conflicte pels Estats Units
• 1937 data d’inici de la guerra per Xina i Japó. 1945 va ser un any molt important per Europa i pel món sencer, doncs ens permet explicar coses passades i coses futures que afecten avui dia  Punt de vista de la guerra: ¿Què és la guerra? Durant el segle XX el que s’entenia per “guerra” canvia totalment i passa a ser la destrucció massiva de recursos humans (civils militars) i econòmics. La guerra deixa de ser el que passa en el camp de batalla per ser el que passa a la reraguàrdia. L’aviació és un altre dels avenços e incorporacions més importants Conclusió: la guerra va adquirir unes magnituds brutals de destrucció arribant a tot el món (van estar implicats o van participar més de 68 països), independentment de la nostra concepció euro-céntrica. La guerra del segle XX passa a ser també una guerra d’extermini : els eslaus no tenien condició humana pels alemanys, calia eliminar-los!! Va ser el moment en el qual també es va aplicar l’anomenada “ solució final ” contra els jueus, els sempre culpables de tot el que passa en el món.
• URSS = 26 milions de persones mortes: 8,6 milions eren militars!!!
• EUA = 340.000 persones mortes: 300.000 eren militars!!! Hi ha dos elements concrets que marquen la nostra imatge sobre la II Guerra Mundial:
• Holocaust - Bomba nuclear Discurs macro-polític:  La II Guerra Mundial va significar la derrota dels règims nazi-feixista contrariament a l’anterior conflicte mundial que va acabar amb un armistici. Alemanya i Itàlia van rendir-se incondicionalment ,  Sorgeixen dues super-potències: els EUA i la URSS. Després del conflicte era totalment impossible tornar a la situació anterior. Tant francesos com britànics pensaven que quan tot acabés tot continuaria igual que estava abans, amb ells amb un paper preeminent, perquè segons ells la guerra era un parèntesis.  S’inicia el procés de descolonització.

Després de la II Guerra Mundial els sindicats molt forts i van millorar les seves situacions amb els empresaris. La guerra proporciona feina als ciutadants americans i al 1946, un cop acabada la II Guerra Mundial, era provable que l’economia caigués en picat novament: tancament d’empreses, gana, etc. Es fruit d’aquesta por que es van iniciar els discursos en contra del comunisme, que era presentat com un monstre superior als regims nazi-feixista. Es per tot això que era necessari seguir potenciant la guerra i la producció d’armament A partir del març del 47 els EUA ja anunciaven al món el seu objectiu i deixaven de ser amics. Es construeix un nou discurs ideológic concretat en el tema d’Alemania: en plè marc de Guerra Freda trovarem països dividits per raons ideològiques = dos estats en una única nació!!!  Alemania (amb Àustria incorporada): En el congrés de Postdam (1945) es va prendre la decisió de l’ocupació d’Alemania per les forces aliades y la divisió del seu territori en quatre parts per asegurar la protecció als seus ciutadants. Les quatre parts pertanyien a Gran Bretanya, França, Estats Units i la URSS, i d’intre d’aquesta última Berlín també va ser subdividida. Començava a nàixer una Alemania democràtica on es va introduir també una moneda comuna i propia = deuchmark. Tot el procès va ser interpretat pels soviètics com un element de clara ruptura i van sentir-se directament amenaçats. Davant aquesta situacuó Stalin va posar-se fort i va decidir bloquejar les fronteres terrestres evitant l’entrada de tropes enemigues a la seva part. Fruit d’aquesta acció es va haver de crear al 1948-49 l’anomenat “ Pont aeri sobre Berlin ”: uns 500 avions aliats transportaven aliments, mantes, primers auxilis, etc. Al maig de 1949 es va crear definitivament la RFA i A l’altre zona es va crear la RDA Les dues Alemanyes juntes no arribaven a la superfície que havien tingut quan encara eren una de sola, eren una tercera part de l’Alemanya del 37. El 1991, amb la reunificació, es va exigir la renuncia a fronteres del 37. Tractat de Washington (1949) a finals dels anys quaranta y principis dels cincuanta els Estats Units van establir tot un seguit s’aliances militars al voltant de la URSS, van encerclar-la!! Per poder dur a terme les seves funcions l’OTAN necessitava diners. Els aliats necessitaven la potència econòmica de la RFA per seguir jugant les seves cartes en la política de blocs, d’aquí que decidissin fer-la entrar a l’organització atlàntica. Va ser a partir d’aquesta acció, entesa com un cas bèlic, que la URSS va inventar-se el “ Pacte de Varsovia”. No el necessitàven des del punt de vista de defensa exterior, però va resultar ser més ventatjós que l’OTAN. Va servir per aplastar les protestes que van sorgir dins el territori No hi va haver en cap moment una confrontació directa entre els Estats Units i la URSS, sempre es va donar mitjançant països tercers i en escenaris diferents, el 1949 la URSS tenia la bomba atòmica

 Guerra de Corea: En aquest país va passar quelcom semblant al que va passar a Alemanya després de la II Guerra Mundial: la península va quedar dividida en dos blocs ideològics a partir del paral·lel 38. Al 1948 es va proclamar la “ República de Corea del sud ” EUA i la “ República popular de Corea del nord ” URSS El 25 de juny de 1950 les tropes de Corea del nord van traspassar el paral·lel- Només els va faltar un petit reducte, en dos mesos van guanyar gairebé el doble de territori. Davant aquest fet es va reunir el tribunal de l’ONU i van demanar als països membres que formessin una coalisió militar per retornar a la sitaució anterior. L’URSS va decidir no acudir al Consell ja que no estava d’acord en que els representants de la Xina en aquell Consell fossin els nacionalistes de Taiwan. D’aquesta manera la proposta va quedar aprovada per una unanimitat i la coalició militar que es va formar va ser de quinze països liderats pels Estats Units. En aquell mateix moment i fins l’any 1955/56 el Japó era administrat directament pels Estats Units mitjançant una mena de virrey = Mc. Carthur. Aquest va desenbarcar darrere les línies enemigues i als anys 50 va aconseguir fer pujar les tropes sud-coreanes = contraofensiva!!! Els xinesos van movilitzar una gran quantitat de voluntaris per contestar l’acció americana fent retrocedir novament a les tropes de Mc. Carthur per sota del paral·lel 38 i fent-los gastar una gran quantitat de munició i bales. Liderats per Limpiao. Mc. Carthur va demanar permís als Estats Units per llençar vint bombes atómiques com les que més tard es van llençar a Hiroshima i Nagasaki. Truman no va donar el permís i va destituir a Mc. Carthur L’armistici va significar una derrota com a conseqüència el creixement de sentiment anticomunista! Aquest conflicte també va suposar una trobada entre els dos gegants comunistes: la Xina i la URSS. L’armistici va ser totalment favorable a Xina i això va ser vist pels soviètics com un element de menyspreu  Política interna americana: es va iniciar una caça de bruixes contra el comunisme El Mc. Carthisme (Mc. Carthy) = sub-comité d’accions antiamericanes per depurar l’administració de comunismes. dos sistemes:

• Els dossiers de vida privada de les persones per impotar-los culpes i delictes polítics
• Delatar : a canvi de donar noms aconseguien la impunitat. Nixon i Reegan colaboracionistes. Durant els anys trenta molta gent, sobretot intel·lectuals, van haver de marxar d’Europa a América per l’ascens del nazi-feixisme. Als anys cinquanta es va produir el mateix fenòmen però al revés: molts americans van haver de fugir del seu país per sobreviure. A finals dels anys setanta, principis dels vuitanta va passar de nou però cap a Amèrica. La causa va ser la política de Margaret Tatcher. El Mc.Carthisme va ser un moviment o sentiment de tradició republicana i qui va pagar les conseqüències van ser els innocents. Va obeïr al fet que la població nord-americana era profundament anti-comunista El partit comunista tenia molta força als Estats Units i la majoria dels seus membres i afiliats eren treballadors sindicals que acceptaven la integració social i teníen les seves quotes de solidaritat amb altres països. Aquest

Tema 5: ESCLAT DEL TERCER MÓN: DESCOLONITZACIÓ:

Dels 51 països que van signar el pacte de la ONU, més de la meitat eren colònies. La descolonitzacio va centrarse en dos continents, Àfrica i Àsia, dues actituds davant la descolonització:

• Actitud britànica: s’acomoda als nous temps, intenta pactar substituint l’antic imperi colonial britànic mitjançant mecanismes com la comonwealth = relacions comercials preferents, etc.
• Actitud francesa: portaven fatal la descolonització i van dirigir la mirada cap a indoxina. Es van oposar al proces descolonitzador i a la independencia d’indoxina, d’aquí que s’iniciés una brutal guerra: al 1954 Diem- Bien-Phu va fer que França sortís molt tocada, i fruit de la derrota es va iniciar el procés de Ginebra.  Francesos: no van dubtar que Indoxina era una colònia, Algèria la consideraven part de França.  Espanya: el Sàhara era una colònia espanyola, però Ceuta i Melilla eren Espanya. Al 1955 es va celebrar la conferència de Bandung a Indonèsia, i hi van acudir representants de 29 països independents i tants altres de moviments d’alliberament colonial d’altres països. Àfrica només tenia 7 països independents: Egipte, Sudàfrica, Libèria, Etiòpia, Líbia, Sudàn i Costa de Ghana. En aquesta conferència estaba representada el 60% de la humanitat en 29 països, però només representaven el 16% del PIB = riquesa i economia mundial. Protagonistes de Bandung:  Sucarno: president d’Indonèsia (passa més o menys el mateix que a Xina però ideològicament al revés).  Neru: president de la Índia principal ideòlegs. intentarà vincular la independènia amb el socialisme  Xina no estava represtentada per Mao-Se-Thun sino pel seu segon Zu-En-Lai.  El general Giap de Vietnam.  Nàsser: al 52 va fer un cop d’Estat a Egipte i va proclamar la república. resident d’aquest país i líder carismàtic e ideològic del món àrab = panarabisme. La lliga àrab pensava en l’opció de l’existència d’una única nació àrab amb un únic estat.  Leopold: líder dels africans negres i futur president de Senegal. Coma conclusió de la conferència de Bandung van sortir deu principis per la coexistència principals: Respecte als drets humans i a la carta de les Nacions Unides, igualtat de races i reconeixement de les nacions petites i grans, Estant contra la política de blocs i diuen que es poden fer unions de defensa colectiva però no amb els blocs de les grans potències: OTAN / Pacte de Varsòvia. Bandung va llançar al món un missatge: s’havia de continuar amb la descolonització però estant en contra de la política de blocs i de la guerra freda juntament amb la cursa d’armament  Àfrica: L.S. Senghor: “ Fundamentos de la africanidad ”: el que tenen en comú els que viuen en aquest continent no pot ser només el pasat colonial sino uns valors comuns culturals i permanents:

 Raça = comunitat física  Poble = comunitat cultural: qüestió de valors  Nació = comunitat política  Egipte: Nàsser per reforçar el lideratge va intentar millorrar la capacitat econòmica Mitjançant la construcció d’una presa en el Nil que permetés l’ampliació de la zona de regadiu. Ara bé, per construir-la necessitaven diners i els van demanar a nord-amèrica, que tot i dir sí les cantitats eren massa petites. Nàsser va entendre que els americans li deien no. Per l’estat d’Israel i pel lobbi del sud d’Amèrica estaba especialitzat en el cultiu de cotó i si construien la presa de Suan i plantaven cotó també Nàsser al adonar-se que li deien que no va pensar en els diners de Suez per construir la presa. Si això es feia, Nàsser es quedava amb el canal, que era la clau de la seguretat i França i Gran Bretanya no ho podien permetre. Es en aquests moments que Nàsser acudeix a la URSS, que no només financia el projecte sino que els hi envia enginyers.

etapa previa d’estat socialista (Russia va quedar-se en aquesta etapa), però Mao va decidir saltar-se-la. El primer que va fer va ser iniciar tot un seguit de reformes radicals = Colectivització. Aquesta estava enmarcada en el progecte conegut com “Gran Salt Endevant” = campanya per aconseguir que Xina tingués una gran potencia industrial!!! Mao movilitza el país creant forns per produir aquest acer. Aquest acer no tan sols era de mala qualitat sino que amb aquesta movilització tan gran que implicava a tothom va provocar que les diferents collites es perdessin!!! Una altra de les mesures que va dur a terme va ser la dels intelectuals: Mao va decidir cridar-los perquè li expliquessin que és que veien malament i perquè critiquessin tot allò que volguéssin. Un cop van acabar Mao va executar-ne uns quants i als altres va obligar-los a marxar Durant la segona meitat dels anys cinquanta i principis dels seixanta va esclatar la lluita o divisió xino- soviètica. L’any 1956 Khruschev va iniciar un procés de desestalinització que afectava directament a la Xina de Mao. Aquest tenia molta por que els seus comunistes volguessin imitar als comunistes soviètics, d’aquí que es creessin dos blocs importants: el bloc soviètic i el bloc xinès. A partir de principis dels anys seixanta Mao va ser apartat i va dimitir, però va mantenir-se en una segona línea de poder com a referent polític. Liu Shaoqi va ser el seu successor juntament amb el primer ministre Zhou Enlai i Deng Xiaoping , que van intentar salvar el “gran salt endevant”. Ho van aconseguir i cap a mitjans dels anys seixanta Xina va ser normalitzada. El 1965 Mao va qüestionar la política del govern i va denunciar que amb aquesta tornaven les classes reaccionàries (elements burgesos) al poder. Mao va decidir donar un cop d’efecte per posar fi a la política del partit = va banyar-se al riu Yangsé com a mostra de que estava en plena forma per tornar a la política!!!! Aquest fet va engegar la famosa “ Revolució cultural proletaria ” = atac directe al PCCH amb el suport de la banda dels quatre i del general Lin Biao (exèrcit). A partir d’aleshores qui no pensava com Mao era enemic del poble i només la seva autoritat era vàlida. Va donar carta blanca als estudiants universitaris i pre-universitaris perquè sortíssin al carrer a atacar a tots aquells que no eren afins a Mao. Aquest grup de joves van ser coneguts com “ guàrdies rojos ” i només obeien a Mao. Des de llavors el país va entrar en una autèntica anarquía. Aquests guàrdies rojos van començar a barallar-se entre ells mateixos. Mao va decidir recòrrer a l’única cosa que encara tenia: les forces armades xines, que van entrar al 69 i van aturar el caos. Com a resultat de tot plegat van enviar als guàrdies rojos al camp (un dels pitjors càstigs que podien posar-los La Revolució Cultural va acabar al 1969, però oficialment es considera que el final va ser al 1976 amb la mort de Mao Ze Dong. Lin Biao va ser nomenat el seu successor!!! Al 1969-1970 va tornar la calma a Xina i obertura al món: es firmen tractats diplomàtics amb països d’occident Al 1971 la Xina popular va entrar al Consell de Seguretat de l’ONU i a l’Assemblea Nacional (a Taiwan la fan fora) i es va iniciar un proces d’acostament als Estats Units = 1972 visita de R. Nixon a Pekín!!! “L’enemic del meu enemic és el meu amic”  ¿Quí és l’enemic de la URSS? Els Estats Units d’Amèrica.

Al 1976 va morir Zhou Enlai (el primer ministre), Lin Biao ja havia sigut apartat al 1971 i Mao , que seguia fent- se gran, va morir el 9 de setembre d’aquell 1976 El successor del gran Mao va ser un home anomenat Hua Guofeng , un burócrata que va estar molt poc temps al govern però que va acabar amb la “banda dels quatre”. Hua va ser un blanc ben fàcil per Deng Xiaoping , el següent governant. A diferència de Guofeng , Deng tenia un currículum revolucionari impecable: havía participat a la llarga marxa, havia sigut comisari polític durant la guerra civil, en els anys cinquanta havia sigut secretari del partit i en els anys setanta havia participat en el govern. Deng tingués en el seu programa el projecte de “mur de la democràcia” = Va convidar a la gent a penjar tot un seguit de paperets en un mur criticant antigues propostes de Mao que no van sortir bé o que no es van dur a terme i criticant també a Hua. Al desembre de 1978 es va celebrar el Tercer ple de l’XI Congrés: En aquest congrés Deng va sortir vencedor y va conseguir imposar definitivament la seva línea de reformes. Va ser a partir d’aquest congrés que Xiaoping va esdevenir dirigent incontestable de la Xina!!! Entre altres moltes coses que va impulsar va engegar la desamortització del règim mantenint, això sí, quatre principis:

• Adhesió a la via socialista
• Suport a la dictadura del proletariat
• Respecte a la direcció el partit comunista
• Fidelitat al pensament de Mao Deng va iniciar una nova política de reforma que tocava quatre punts claus i bàsics:  Agricultura: Després de vint anys amb Mao al poder el camp es trobava en una situació d’autèntica penúria. A més a més també els tenien por. Deng va decidir posar fi a la colectivització (comunes populars) i fer nàixer l’anomenar “ sistema de responsabilitats ” = A cada família se li entregava un bloc de terres on podia cultivar allò que volgués, això sí, a final de cada any donaven una part a l’estat en concepte d’interés. Aquesta reforma es fonamental per dues raons:
• A l’època de Mao l’estat es quedava amb tota la collita i decidia quina part li donava al camperol. Amb Deng la terra seguia sent propietat de l’estat però era “llogada” a una família per un període important
• A les àreas rurals va nàixer una mena d’economia de mercat , doncs amb la part que els camperols es quedàven podien fer el que volguéssin.  Indústria: Es va posar fi als preus fixos dels productes industrials, es va buscar fer rentables unes indústries públiques deficitàries y es va donar més potestat a les empreses per contractar i despedir. Deng també va autoritzar les anomenades Joint Ventures = empreses de capital mixt = apertura a capitals extrangers que permetien l’entrada de nous països al mercat xinés. Les Zones Económiques Especials = territoris assignats

Deng Xiaoping va nomenar successor = Jiang Zemin. Aquest va ser el pas de la segona a la tercera genració El principal objectiu d’aquesta nova etapa va ser el progrés econòmic = La década gloriosa!! El pas de la tercera a quarta generació va ser pacífic i va ser encapçalada per Hu Jintac. Aquest és l’actual president de la Xina i és perfectament conscient de les deficiències i problemes socials que hi ha. És per això que l’objectiu principal d’aquesta nova etapa no és el progrés econòmic sinó el solucionar problemes socials Conclusions: S’ha dit moltes vegades que la Xina serà la la potencia mundial més important del segle XXI. És provable que això passi però no oblidem que és un país amb molts problemes: grans diferències entre regions, pobresa, diferències socials importants, corrupció...  Japó : L’any 1945 el Japó era un país totalment devastat més la meitat de la població va haver-se de refugiar al camp i on els mesos posteriors a la II Guerra Mundial van començar a arribar deportats de les colònies. Totes les gran ciutats van ser destruides i dues d’aquestes amb la propina de la bomba atòmica. Al 14 d’agost de 1945 el Japó va capitular sense condicions i al 2 de setembre va firmar la rendició final al “Acorazado Missouri” davant els aliats. Els Estats Units (Mc. Carthur) va ocupar-se de gestionar i ocupar el Japó fins al 52 = cent-cinquanta mil soldats van entrar al Japó amb uns objectius clars:

• Dur a terme una política per castigar al país pel seu passat militarista de les darreres dècades.
• Acabar amb el poder militar del Japó
• Inculcar els valors de la democràcia. En quant als càstigs que es van aplicar, els que més els van patir van ser els militars i comandants dels exèrcits. A part es va fer una important depuració d’empresaris, periodistes, funcionaris, etc. tots ells processats en els anomenats “ Judicis de Tokio ” de 1946-1948. De tots els inculpats dotze van ser executats i entre ells destaca el general Tojo. L’emperador Hiro Hito va salvar-se de tot judici i càstic perquè Mc. Carthur va decidir utilitzar la figura de l’emperador en benefici propi = el va desproveir de qualsevol poder polític tot i que va deixar-li el títol de cap de l’estat (una figura fonamentalment simbòlica!) Durant els primers anys es van dur a terme tot un seguit de mesures: els holdings es van desmantellar (excepte la Mitsubishi ) , la flota va ser destruïda i es va imposar al 1947 una nova constitució!!! Constitució del 47: Aquesta definia al Japó com un regne on l’emperador era cap de l’estat i on el poder residia en el poder legislatiu = un parlament amb dues cambres. El poder executiu estava a mans del primer ministre, que era el cap del govern i era elegit pel parlament, que era elegit a l’hora (aquest últim) lliurement pel poble. El poder judicial era independent dels altres dos. S’establia també l’autonomia local i els drets dels ciutadants.

La constitució també establia la separació de l’estat i la religió Van ser autoritzades la resta de religions També van desaparèixer les forces armades i es van imposar unes noves regles molt més estrictes per poder canviar la Constitució. La Constitució havia de ser ratificada per l’emperador. Es va establir una democratització del sistema educatiu i es va reforçar molt l’ensenyament públic i universitari. També es va revisar el codi civil i es va defensar la igualtat de sexes Una de les reformes que es va dur a terme i que va tenir més importància va ser la agrària. Es van confiscar les terres dels grans propietaris per repartir-les entre els camperols. Aquests lots no es regalaven però els preus eren simbòlics. Amb aquesta reforma agrària es va passar a ser una nació de petits propietaris, amb la reforma va aconseguir que els comunistes no tinguessin gaires possibilitats de treure vots a l’area rural. A les ciutats hi havia més tensió social que no pas al camp: s’havien legalitzat els sindicats y els partits i la gent es revoltava constantment. Hi havia doncs partits de dreta i esquerra:  Partit de dreta  PLD = partit lliberal democràtic (de caràcter conservador)  Partits d’esquerra  PSJ = partit socialista del Japó  PCJ = partit comunista del Japó L’abril de 1946 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques amb la participació de 256 partits i la victòria del PLD, encapsalat per Shigeru Yoshida (primer ministre). Al 1947 es van tornar a celebrar eleccions i fruit de la victòria del PSJ es va establir una coalició amb els consevadors. El problema que van tenir va ser que no s’entenien i després de la caiguda del govern va tornar el PLD. Al 1949 se’n van tornar a celebrar i novament el PLD va guanyar amb claredat = Yoshida podia governar amb mans lliures!!! A més no oblidem que la oposició treballava separada i la feia molt més dèbil del que podia realment ser. Els factors exteriors del moment van beneficiar molt al país. els americans van veure la necessitat de canviar d’estrategia respecte el Japó, aliança que podien establir amb ell. Arrel d’això van decidir “desentendre’s” el país però amb unes precaucions prèvies:

• Van autoritzar les anomenades “ Forces d’autodefensa”.
• El 8 de setembre de 1951 es va firmar el Tractar de pau de San Francisco” = per garantir la independencia
• El mateix 8 de setembre de 1951 també es firmar un Tractat de pau Estats Units – Japó.
• Es van establir bases militars americanes en territori japonés per assegurar la presència dels primers.
• Els Estats Units també van garantir la defensa del país si fos atacat per forces externes. Els Estats Units van abandonar el país i el 28 d’abril de 1952 el Japó va esdevenir oficialment un estat sobirà  Època independent: el “ miracle econòmic ”: Després de la retirada dels Estats Units del país, el PLD va governar ininterrompudament fins al 1993. Aquest partit lliberal democràtic s’estructurava en faccions oposades o contraries que s’unien pel poder. El que feien les diferents faccions era repartir-se les tasques i anar rotant. A mitjans dels anys cinquanta millora econòmica que es va accelerar fins fer del Japó una autèntica potència mundial. Al 1952 el Japó país en vies de desenvolupament; al 1962 país del primer món!!!

Als anys vuitanta la situació del país va millorar gràcies a les exportacions. No oblidem que l’economia es basava en això i permetia dissimular les coses. Quan van acabar els noranta això va petar i el Japó va tornar a entrar en crisi. La producció va caure, la economia va entrar en depressió i la població estava totalment embellida = la gent no tenía fills perquè la situació s’havia endurit molt. Els joves volien cobrar més des del començament perquè entre altres coses preveien que no viurien tan bé com els seus pares. A principis dels noranta el Japó va entrar en recessió = no creixia més!!! Hi havia un menor consum intern i no es venia tant a l’exterior. La política es va resentir perquè els polítics també es van allunyar del poble. El PCJ va millorar la seva situació perquè va ser el partit que va estar més aïllat del panorama públic. També va ser un moment en el qual van sorgir personatges no vinculats a cap partit. El Japó als anys noranta va prendre consciència que havia de prendre partida en conflictes e interessos internacionals, d’aquí que es disparessin els seus pressupostos militars. L’actual primer ministre del país és J. Koizumi  India: És un país d’àrea extenssíssima on les seves cultures han estat adaptades per molts pobles. Des de la seva independència la Índia és la major democràcia del món!!! La societat està dividida en castes i tot i que hi ha una gran quantitat de religions la predominant és l’Induisme (practicat pel 80% de la població). L’Induisme és una religió politeísta, però va més allà sent també un estil de vida i una manera de pensar. Dins d’aquest també poder trobar diferents sectes L’Índia també es caracteritza per la seva diversitat lingüística, doncs cada estat té la seva llengua (n’hi ha 18 ) i a més hi ha milers de dialectes!!! La llengua nacional és l’ hindi però la predominant és l’anglès. La gran diversitat de la India sempre ha fet que no fos un país unitari, però amb la colonització es va consolidar la unitat política (segle XIX). Durant la segona meitat de segle va sorgir una èlit educada, sota dominació británica, que va reclamar la igualtat en drets respecte a altres grups. D’aquesta manera al 1985 va nàixer el Partit del Congrés = força nacionalista que va acabar demanant la independència. Aquestes idees van començar a prendre foça a partir de les activitats de Mohandas Karamchand Gandhi (conegut com Mahatma = ànima gran). Gandhi era una home de les èlits més altes de les èlits de la Índia que va estudiar dret a Londres. El 1915 va tornar al país i va convertir-se en líder de la resistència davant el govern britànic. Tot i que és la figura més coneguda i va haver més figures importants Al 15 d’agost de 1947 va nàixer la Unió Índia = va aconseguir la independència!!! El primer ministre va ser Nehru , que es va encarregar de dirigir el govern i que tenia que convocar eleccions lliures. De tota manera, abans que pogués convocar-les, Gandhi va ser assassinat. Al gener de 1950 es va arpovar un Constitució

que definia a la Índia com un estat unitari i federal = una unió d’estat. El president de la República simbolitzava l’estat però no tenia poder polític efectiu. Era el primer ministre era elegit pel poble en sufragi universal. La India va tenir un breu període (un parèntesi) on aquest règim democràtic es va trencar. La resta de la seva història es va caracteritzar per aquesta democràcia en la qual la governar generalment el Partit del Congrés = dominat per la família Nerhu-Gandhi. Al 1966 Indira Gandhi va assumir la posició de primera ministra pel fet de ser l’única filla de Nerhu , i va estar-s’hi fins al 77. Va repetir al 1980 i va estar-s’hi fins al 84, que va ser assassinada perls seus guardaspatlles. Després d’ Indira va pujar al poder el seu fill Rajiv Gandhi , que va estar entre 1984 i 1989. Aquest va tornar-se a presentar al 1991 però va ser assassinat per un terrorista. Nerhu és considerat el pare polític de l’India contemporània. En aquest model d’estat és força socialitzat fruit de la influència de la URSS i dura fins al 91 que la potència soviètica desapareix. A nivell agrícola Nerhu va dur a terme una reforma, va trobar una resistència important per part dels terratinents. Aquest entrevanc va fer que finalment la reforma fos parcial o limitada. De manera totalment lliure la India va decidir seguir el model soviètic:

• Plans quinquenals = control de l’economia
• Desenvolupament industrial
• Reforma agrària ¿Quin era el principal objectiu de les reformes i de la política de l’estat? L’autosuficiència econòmica!!! La política exterior de l’India es va caracteritzar per una enorme activitat i Nerhu va ser considerat un dels principals del Tercer món = moviment dels “no-alineats” Nerhu era el màxim dirigent i líder indiscutible, però cuan el va substuir Indira les coses van canviar. Va ser després de la mort de Nerhu que l’oposició va començar a pendre força i Indira va prendre certes mesures que no van agradar gaire = control de la natalitat. Els grups polítics d’esquerra (sobretot el partit comunista) i els induistes van inicar les vagues i les movilitzacions. El Partit del Congrés va perdre el control d’alguns estats i Indira va ser acusada de corrupció = al 1975 va decretar l’estat d’emergència!!! Ella tenia dret a fer-ho però la mesura va ser equivocada i va ser mal vista per la població. Al 1977 es va aixaecar l’estat i es van conovocar eleccions; en aquestes no va sortir victoriós el Partit del Congrés. El 1980 va tornar ha haver eleccions i Indira va guanya de nou tot i que al 84 va morir. Recordem també que els 80 van ser el moment de màxim esplendor del nacionalisme hindú = molt radical i sense gaires afinitats cap a la democracia tot i que s’adaptan. En aquests moments també va nàixer el BJP = Partit del poble hindú. El que volien els nacionalistes era hinduitzar l’India la Constitució del 50, definia el país com laic i amb llibertat de culte on l’estat no podia definir-se.

del 2002 va tornar a guanyar Musharraf , un home força contemporitzador (no va islamitzar) i un dels militars més honestos. No oblidem que es tracta d’un home molt inteligent, doncs arrel dels fets del 11S va abandonar als talibans d’Afganistán i va controlar els radicals del seu propi país. Sabia que els Estats Units eren un aliat molt potent i no es podia permetre perdre’l. Per Europa també va anar bé que hi hagués una dictadura militar en aquell moment. El Paquistán és una potència molt volatil!!! L’India i el Pakistan son dues potencies nuclears que per sort no han entrat en conflicte. El segon va desenvolupar la potància nuclear gràcies a la Xina.

Tema 7: ELS TEMPS ESTAN CANVIANT:

 Anys cinquanta i seixanta: la lluita pels drets civils als Estats Units: Els negres d’Estats Units eren iguals jurídicament que els jueus de l’Alemanya nazi. A finals dels anys cinquanta a América hi havia 22 milions de negres (12% de la població) concentrats en barris ( guetos ) o ciutats = Harlem.  Ralf Elzison: L’home invisible” (1947) = els negres són invisibles pels blancs perque aquests segons veuen als primers com a estereotips y quan els veus així realment no els veus. Jesse Jackson = pastor baptista negre que va presentar-se a les presidencials. El seu lema: “Sóc algú”. Hem de tenir en compte que hi havia factors de cohesió entre societats negres i americanes: aquesta segona està altament vertebrada i socialitzada per la religió, és un element fonamental pels americans De bon començament els negres van fer costat als evangelistes – protestants, però a finals dels anys cinquanta va entrar una nova religió al país que va absorvir una gran part dels joves negres: l’islam.

• Els moderats aburgesats negres = protestants
• Els joves radicals = musulmans Precisament de l’església van sortir principals líders espirituals i polítics Mather Luther King i Jesse Jackson. També hi va haver factors de movilitat social que van permetre a determinats negres rebre un reconeixement social individualitzat. No hem de confondre pensant que s’equiparaven als blancs i eren tractats com a tals. Aquest reconeixement venia sobretot per dos àmbits: La música = Jazz, blues etc. i L’esport = Bàsquet i boxa Independentment del reconeixement social i econòmic, l’element de segregació es van mantenir En els autobusos: sempre hi havia diverses portes: per davant entraven els blancs i per darrere els negres..  Mather Luther King a la India = va ser deixeble de Gandhi  Malcom X a l’Àfrica negra = va ser descendent o deixeble de Lubumba (Congo) i Sangon (Senegal) Hi havia una altre proposta que buscaba el retorn a Africa. Dins d’aquests moviments per els drets civils també podem trobar una lluita pels drets socials Els mitjans per accedir a tot aixó van ser dos: Lluita pacifista o Lluita armada o guerrilla