¡Descarga Apuntes paleografia y más Apuntes en PDF de Paleobiología solo en Docsity!
Paleografía:
Examen obligatori i eliminatori de la materia:
- teoria i pràctica
- data previsible 24 d’abril
- 40% de la nota final Examen final obligatori:
- Edició d’un text
- 11 de juny de 10 a 12 h., aula 210
- 40% de la nota final Treball en grup obligatori: 21 de maig
- Comentar i editar un document
- 6 de maig d’11 a 14 hores, aula 211 (practica)
- el trebal es liurarà el dia 21 de maig
- 20% de la nota final
Fitxa
- Autor: Arnau de Tall, escrivà i iluminador
- Destinatari: Abadessa del monestir de Sant Pere (de les Puelles) de Barcelona
- Assumpte: Cobrament d’uns diners de a una feina
- Tipología: Àpoca/Albarà
- Data: 1450 octubre 5. (Barcelona) - S’ha de respectar la datació, si està malament es corregeix. Cronología:
- Sistema de datació
- Ús de les xifre romanes i lletres Resum del contingut
- Arnau del Tall cobra de l’abadessa del monestir de Sant Pere de Barcelona onze florins per copiar i iluminar una regla de Sant Benet. Regest
- Estil directe: Comença la redacció amb el nom de la persona.
- Estil indirecte: agafar la tipologia (posar-ho primer) i continuar amb el resum. Transcripció Paleografica: s’es fide a lo que es posa. Transcripció normalitzada: s’aplica una normalització, una correcció. Si es transcribeixen 2 paraules juntes si es la primera es fa amb apostrof i si es la segona amb un punt (que·m). Signatura arxivistica
- lletra o: original
- a: primera copia de l’original Marcar linies Marcar canvis de pagines Notes a peu de pagina
Pelografia critico-analítica Eina per a la crítica història i per a la crítica textual.
- Tecnica d’execució
- Localització geografica
- Datació Escola italiana: relació de l’escriptura amb la societat que l’ha produit. Paleografia ciència autonoma. Van coençar a relacionar la escriptura amb la societat que la va realitzar. Giorgio Cencetti: Disciplina encarregada de l’estudi històric del desenvolupament de l’escriptura com a expressi´cultural de la humanitat.
- Qui escriu
- Per què escriu Consideració de l’escriptura en l’àmbit que l’ha produit. Interes per conèixer el significat que s’atribueix a l’escriptura i el nom i qualitat de qui escriu. 27/02/ Concepte de Diplomacia del grec: doblegar
- documents lliurats als soldats
- documents solemnes Terme utilitzat per Jean Mabillon
- Va utilitzar el terme per fer referencia a la seva recerca sobre l’autenticitat de certs documents Rale:
- Estudi científic dels diplomes i altres documents, tant en els seus caràcters interns com externs, per establir l’autenticitat o falsedat.
- Diplomatic: relacions internacionals / Diplomàtics: estudi dels diplomes i altres documents - Rae fa una distinció.
Precedents: Inocenci III
- Primera sistematització, per poder autentificar els documents de la cancillería papal Lorenzo Valla
- De falso credita et ementita Constantini donatione. Dicurs sobre la donació de Constanti, va demostrar que aquesta donació que donava tots els territoris a l’església, era fals. 1439 Segle XVII, orígen com a ciència:
- Mabillon: De re diplomatica libri sex (1681), va elaborar a aquests 6 llibres per respondre a un jesuita holandés, Von Pepenbroek. Va demostrar l’autenticitat d’uns documents que aquest segon va afirmar com a fals.
- Resposta a Daniel von Papenbroek (acta Sactorum) Segle XVIII:
- Toustain i Tassin: Nouveau traité de diplomatique. Van elaborar una obra anomenada com el Nou Tractat de Diplomàtica. Van posar les bases per a l’ampliació de la cronologia, i per a una correcta distinció entre els caràcters interns i externs. La seva proposta molt vinculada a l’edat medieval i a personatges importants.
- Segona meitat del s. XVIII, Vinculació de l’autenticitat documental. Disciplina annexa als estudis historics. Moments de recerca de les nacions europees. Exteriorització de la disciplina, s’evoluciona amb l’estudi de la genesi dels documents (acció i documentació). Es difón l’ensenyament dins de les institucions d’ensenyament. Moment en el que sorgeixen els primers documents de diplomacia:
- Peritatge de l’autenticitat documental. Segle XIX:
- Disciplina annexa als estudis històrics. Primeres grans coleccions de documents. Positivisme: molts documents identificats com a falsos, menyspreats i eliminats del context històric.
- Ampliació temporal
- Caracters externs - aparença externa Codicologia, paleografia, filologia, sigil·lologia…
- Caracters interns: contingut del documents Invocació, notificació, intitulació, direcció, salutació, disposició… Protcol, text i escatocol Edició Diplomàtica: transcripció del document
- Data crònica i tòpica
- Breu regest estil directe o estil indirecte
- taula de tradició documental grau de transmissió cota arxivística suport material, mesures, estat de conservació
- Taula de les edicions.
ELEMENTS DE L’ESCRIPTURA
La paleografia critico analitica es basa en una serie d’elements:
- Forma: l’aspecte extern de cada lletra i de cada signe.
- Modul: dimensió de la forma de les lletres, a l’alçada i a l’amplada
- Traçat: nombre de la successió i de la direcció que segueixen cadascun dels traços que constitueixen una lletra. Molt influenciat per la lletra, a més velocitat, més lleuger i una major unió de les lletres.
- Pes: alçada d’una lletra i amplada de les lletres. Si es pesada, traços molt junts
- Estil: Manera particular en la qual un escriba, una escola o un centre determinat i en una època determinada executa les formes de les lletres. La repetició i la simetría. 28/02/
- Ductus: Duker La forma més o menys rápida de traçar les lletres. Com menys ràpida surt millor. Ductus sentat o oposat, bastant recte, amb molts enllaços. Ductus en cursiva, escriptura molt ràpida, provoca que canviï; té una certa tendència a una certa inclinació cap a la dreta.
- Angle d’escriptura: Segons si es dretà o esquerrà
- Enllaç: coordinació espontani que uneix les lletres.
- Nexe: Dues lletres tenen un traç en comú
- Reforç: reforç de les lletres.
- Allargaments: allargaments de traços de lletres, poden ser espontanis o artificios Escriptura majúscula: aquella que s’inscriu dintre d’un sistema bilineal. Escriptura minúscula: aquella que algunes lletres s’inscriuen dintre de les dues linies bilineals i d’altres que pujen i baixen i s’inscriuen en d’altres linies paraleles. Escriptura posada: aquella en la qual s’ha tingut cura en la seva execució. Té pocs enllaços o de molts suaus. Escriptura cursiva i semicursiva: aquella de traç molt ràpida, moltes lletres s’uneixen amb les altres i sacrifica l’exactitud.
CARACTERS EXTERNS DELS DOCUMENTS
Són els aspectes del document que conformen la seva apariència externa. Hi ha uns suports per fixar l’escriptura i uns instruments per dur-lo a terme. Els suports grafics, definits com a materies suscriptories. Suports gràfics ocasionals que son no preparats i els que s’han usats al llarg de la historia, hi ha referencies a l’Asia en fulles tropicals. Òstraca: troços de terrissa. Caràcters externs:
- Materia escriptoria sustenntant Durs: pedra, metall, ivori, fusta... Tous: pergamí, paper, papir, tauletes de cera, vegetals… Matèria escriptoria sustentant:
- Forma i volum: Alt x ample Si esta doblegat o no (en quart, en octau…) Materia escriptoria sustentada: Les tintes
- s.IV-V: sulfat de coure i nou de gal·les
- Edat Mitjana: s’hi afegeix el vi i vinagre
- Edat Moderna: Ferro. 05/03/ Tipus d’escriptura - Paleografia Signes especials, anotacions marginals i notes dorsals: en podem trobar de diferents epoques Anagrames Marca de l’escrivà Crida Segell: sistema de validació, per part de les conselleries
- Sil·lologia: Disciplina històrica que té per objecte l’estudi integral dels segells (matrius i empremtes) de les diferents èpoques i cultures, sota tots els seus aspectes.
- La matriu és un instrumenr que porta gravats els signes prpis d’una autoritat o una persona física i moral , i destinada a ser impremta en un suport.
- L’empremta és la marca deixada de manera permanent per la pressió de la matriu sobre la materia
- Llegenda: La llegenda es la inscripció que acompanya la imatge i indica a qui pertany el segell. Normalment s’indica a la part superior amb el terme SIGILLUM complet o abreviat precedit d’una creu, i es desenvolupa de dreta a esquerra. Es un principi s’escriviía en llatí, despre´s també en romanç
- Parts del segell:
- Camp
- Fons
- Orla: ens indica qui es la persona i quins son els seus sominis
- Figura Funciions del segell:
- Validar i autenticar documents. Segell de placa: Es pot fer d’una maner que només ho pogui veure una persona o que ho pogui veure tothom.
Sigilografía Disciplina històrica que té per objecte l’estudi integral dels segells (matrius i empremtes) de les diferents èpoques i cultures, sota tots els seus aspectes. El segell: La matriu és un instrument que porta gravats al seu anvers i revers signes propis d’una autoritat o una persona física o moral, i destinada a ser impresa en un suport. L’empremta és la marca deixada de manera permanent per la pressió de la matriu sobre una matèria. Part del segell: La llegenda és la inscripció que acompanya la imatge i indica a qui pertany el segell. Normalment s’inicia a la part superior amb el terme SIGILLVM complet o abreviat precedit d’una creu, i es desenvolupa de dreta a esquerra. En un principi s’escrivia en llatí, després també en romanç Funcions del segell:
- Validar i autenticar els documents
- Cloure o garantir el secret d’un acte o objecte (assegurar el tancament de cartes, segellar relíquies, acreditar a un missatger, etc.)
- Afermar la propietat (marcar les campanes com a prova de prop 16/04/ Europa Occidental: Alta edat mitjana Final del quadre gràfic unitari (ss. VI-VII)
- Dissolució del sistema d’ensenyament imperial
- Substitució dels centres de producció librària
- de laics a eclesiàstics
- Substitució de l’imperi pels regnes romano-bàrbars
- aïllament de les tradicions culturals
- especialització gràfica PARTICULARISME GRÀFIC ALTMEDIEVAL
- Escriptures diverses a les diferents “nacions”
- Particularisme gràfic horitzontal
- Escriptures diverses segons classes socials
- Particularisme gràfic vertical
