Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Paleografia i transcripción, Apuntes de Paleobiología

Apuntes paleografia tema 2, professor perucho

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 16/01/2021

adriajr-1
adriajr-1 🇪🇸

5 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Paleografia
1. Introducció
La paleografia (del grec, παλαιός: ‘antic, vell’ i γράφεια: ‘escriptura’)antic, vell’ i γράφεια: ‘antic, vell’ i γράφεια: ‘escriptura’)escriptura’) és la tècnica que
consisteix a llegir els documents, inscripcions i textos antics i a determinar el lloc del que
procedeixen i el període històric en el qual van ser escrits. Els paleògrafs treballen amb
manuscrits, documents (de qualsevol temàtica) escrits a antigament per escrivents o
monjos. Tot i això, és diu, també, que un manuscrit transmet varis estadis d’un text, és a dir,
que un text pot ser interpretat de varies formes per diferents persones.
Un paleògraf sovint transcriu el text, és a dir, el text es reprodueix tal com al manuscrit. La
primera transcripció en català d’un manuscrit data del s. XI procedent del liber iucundum. Hi ha
tres tipologies diferents de transcripció:
·Text reproduït tipogràficament: transcripció sense cap modificació.
·Transcripció paleogràfica: transcripció fidel al text però amb es fa ús de les
abreviatures i es regulen les majúscules i minúscules.
·Transcripció interpretativa: es fa ús de les abreviatures, es regulen les majúscules i
minúscules, també es regula la puntuació i s’introdueix modificacions.
Una edició és semblant a una transcripció interpretativa, ja que s’utilitza un text però s’hi
apliquen algunes modificacions.
El stegma collicum és una tècnica mitjançant la qual es realitza un arbre genealògic d’un
manuscrit per entendre la seva procedència i significat. Aquesta relació entre documents
alhora és un inconvenient, ja que molts cops els documents són difícils de relacionar entre si.
2. Procés de transcripció
El primer pas per un paleògraf és transcriure el manuscrit, un cop el manuscrit s’ha transcrit cal
datar-lo , aquest procés presenta un problema, en els documents antics els copistes que
transcrivien documents mes antics copiaven també el colofó, això vol dir que el document data
més antic del que en veritat és, als copistes que cometien aquest error se’ls coneix com a
copistes non intelligo. Per saber la data correcta d’un document es comparen les
característiques del document amb les d’un altre document de la mateixa època.
3. Conceptes de la paleografia
·La forma: es les diverses formes en que es pot presentar una lletra o un signe gràfic, inclús
en diferents llengües.
·Pes: gruix més o menys considerables de les traces de lletres.
·Tractament: estil amb el que es realitzen les lletres.
- Caligrafic: la lletra es més pintada.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Paleografia i transcripción y más Apuntes en PDF de Paleobiología solo en Docsity!

Paleografia

1. Introducció

La paleografia (del grec, παλαιός: ‘antic, vell’ i γράφεια: ‘escriptura’)antic, vell’ i γράφεια: ‘antic, vell’ i γράφεια: ‘escriptura’)escriptura’) és la tècnica que consisteix a llegir els documents, inscripcions i textos antics i a determinar el lloc del que procedeixen i el període històric en el qual van ser escrits. Els paleògrafs treballen amb manuscrits, documents (de qualsevol temàtica) escrits a mà antigament per escrivents o monjos. Tot i això, és diu, també, que un manuscrit transmet varis estadis d’un text, és a dir, que un text pot ser interpretat de varies formes per diferents persones. Un paleògraf sovint transcriu el text, és a dir, el text es reprodueix tal com al manuscrit. La primera transcripció en català d’un manuscrit data del s. XI procedent del liber iucundum. Hi ha tres tipologies diferents de transcripció: · Text reproduït tipogràficament: transcripció sense cap modificació. · Transcripció paleogràfica: transcripció fidel al text però amb es fa ús de les abreviatures i es regulen les majúscules i minúscules. · Transcripció interpretativa: es fa ús de les abreviatures, es regulen les majúscules i minúscules, també es regula la puntuació i s’introdueix modificacions. Una edició és semblant a una transcripció interpretativa, ja que s’utilitza un text però s’hi apliquen algunes modificacions. El stegma collicum és una tècnica mitjançant la qual es realitza un arbre genealògic d’un manuscrit per entendre la seva procedència i significat. Aquesta relació entre documents alhora és un inconvenient, ja que molts cops els documents són difícils de relacionar entre si.

2. Procés de transcripció

El primer pas per un paleògraf és transcriure el manuscrit, un cop el manuscrit s’ha transcrit cal datar-lo , aquest procés presenta un problema, en els documents antics els copistes que transcrivien documents mes antics copiaven també el colofó, això vol dir que el document data més antic del que en veritat és, als copistes que cometien aquest error se’ls coneix com a copistes non intelligo. Per saber la data correcta d’un document es comparen les característiques del document amb les d’un altre document de la mateixa època.

3. Conceptes de la paleografia

· La forma: es les diverses formes en que es pot presentar una lletra o un signe gràfic, inclús en diferents llengües. · Pes: gruix més o menys considerables de les traces de lletres. · Tractament: estil amb el que es realitzen les lletres.

  • Caligrafic: la lletra es més pintada.
  • Rude (o cursivitat): la lletra és menys pintada. · Ductus: concepte introduït per Jean Mallon. És el nombre, l’ordre i la direcció dels traços d’una lletra o signe gràfic. · Angle d’escriptura: es forma entre l’instrument gràfic i la linea base d’escriptura. · Enllaç: unió voluntària de traços de lletres continues amb finalitat practica o estètica. · Combinació: contacte entre dues lletres. · Escriptura majúscula: cap element de la lletra passa de les dues línies paral·leles imaginaries (sistema bilineal imaginari) · Escriptura minúscula: només la part del control de les lletres esta dins les dues línies paral·leles. (sistema quatrilineal imaginari. · Escriptura normal: escriptura ideal que una societat determinada en un moment concret fa servir.

4. Autors paleografia llatina

PAIS AUTORS ESPECIALITATS

FRANÇA

  1. Jean MABILLON
  2. Robert MARICHAL
  3. Jean VEZIN
    1. 1r tractat paleografia llatina (1681)
    2. funda comitè internacional paleografia llatina (1962)
    3. millor paleògraf actual dedicat a l’època medieval ITALIA Gugliano CAVALLO Insignia paleografia grega i llatina. ALEMANYA
  4. Wilhelm WATTENBACH
  5. Elias Avery LOWE
  6. Bernhard BISCHOFF
  7. estudi molt complet historia de l’escriptura.
  8. un dels millors paleògrafs.
  9. millor manual de paleografia. GRAN BRETAÑA
  10. Edward Mounde THOMPSON
  11. Thomas Julian BROWN
  12. David GANZ → Julia TRICK
  13. comparació paleografia grega i llatina.
  14. escriptura humanística
  15. escriptura carolíngia BELGICA
  16. Edmond Henri Joseph REUSENS
  17. Leon GILESSEN
  18. Albert DEROLEZ
  19. manual paleografia llatina
  20. codicografia, descripció material de llibres.
  21. humanística i gòtica HOLANDA
  22. Albert GRUYS
  23. J.P GUMBERT
  24. codicologia SUECIA
  25. Jan-Olof TJÄDER
  26. Monica HEDLUND
  27. cursiva segles IV i V HONGRIA Laszlo MEZEY Fragments de còdexs

A ls Roma arcaica existien llibres fets de fusta,eren utilitzats unicament per guardar els textos. El llibre tradicional roma era el codex fets de pergami, l’antecedent del llibre actual. Van imitar el llibre tradicional grec, que alhora era una imitacio del llibre tradicional egipci, els rotlles de papir. El papir surt d’uns joncs que creixen al llarg del riu Nil. Produien tijes (fhylirae), i les anaven encolant unes amb altres, fins a fer una plagula , la cual encolaven amb una altre plagula amb les tijes horitzontals, i aixi feien un schedae, les cual encolaven amb altres schedae per realitzar els rotlles de papir. Els cuals formaven volums. Un cop obtingut el rotlle els escrives es colocaven el papir sobre les cames, escrivien unicament per una cara, la de les fhylirae horitzontals. S’escrivia en dues columnes, que acostumaven a tenir l’amplada que corresponen al que cap en un hexametre. Quan escrivien damunt un papir ho feiem amb un calam de punta tova, aixo feia una escriptura bastant pintada, semblant a l’escriptura de broxa dels cartells electorals de Pompeia. Els rotlles inicialment tenien una scheda que no rebia escriptura i que era enncolada amb les estries horitzontals al reves,aixo s’anomena protocolon i era utilitzat per proteguir el rotlle i per colocar-hi el titol de l’obra. S’utilitzaven unes varetes d’ivori, umbilicus, que es feien servir per aguantar el rotlle al llegir-lo i per tancar i obrir el rotlle. En el primer umbiculus hi havia una tira de cuir anomenada titulus. Els rotlles es guardaven en thecae (capsae en llati). Alguns rotlles enlloc dels umbilici tenien els cornua, fetes de cuir i amb un caracter mes vulgar. El papir es va seguir utilitzant a l’alta edat mitja, per exemple, els reis merovingis el van utilitzar en documents. Tambe es va utlitzar en la cancilleria pontificia, fins el 1058 s’utilitzava el papir per escriure butlletins del papa. Tambe hi ha codeex en papir,sobretot d’origen egipci. La coleccio mes important de butlles en papir es catalana, Gervert d’Oriac (s.X) va venir a Catalunya a estudiar matematiques a partir de textos arabs traduit al llati. Gervert va arribar a ser papa (Silvestre II), va concedir privilegis a catedrals i monestirs de Catalunya, aquest privilegis els va expedir en butlles de papir que van ser enviades a Catalunya. El pergami fou una altre suport escriptoric molt utilitzat, es la pell dels animals preparada per l’escriptura. El pergami era utilitzat en els codexs. Tot i ser de creacio romana els cristians ajudaren a difondre els codexs. Els codexs de pergami donaven la possibilitat d’escriure per davant i per darrere, i de trobaar amb mes facilitat les citacions. Tambe era mes facil transportar i amagar els codexs de pergami que no els rotlles de papir. Durant el segle IV, quan Constanti va imposar el cristianisme com a religio oficial, les classes altes romanes donen els recursos a les inscripcions cristianes. Al segle IV Sant Jeroni tambe tradui la biblia al llati, per aixo es el patro dels traductors. Els codexs d’aquella epoca han arribat fins als nostres dies.

NOM CARACTERISTIQUES EXEMPLES

Abreviatures per suspensió Sóm abreviatures sovint d’una sola lletra amb una línia horitzontal al damunt. Abreviatures per contracció Com a mínim se’ns dona la primera i la ultima lletra de la paraula Abreviatures per sistema de lletres sobreescrites S’abreuja una síl·laba o una paraula amb una lltra i una altre a sobre. Abreviatures per utilització de signes especials S’abreuja mitjançant notes taquigràfiques

6. Abreviatures