Apuntes presentacion modulo, Apuntes de Informática

¡Descarga Apuntes presentacion modulo y más Apuntes en PDF de Informática solo en Docsity!

Electricitat a l’ordinador

Joan Alfred Noll Obiol

Muntatge i manteniment d’equips

• Introducció
• Resultats d’aprenentatge
• 1 Mesura de paràmetres elèctrics. Fonts d’alimentació
  • 1.1 Fonaments d’electricitat
    • 1.1.1 L’electricitat i els senyals elèctrics
    • 1.1.2 El corrent elèctric
    • 1.1.3 Magnituds elèctriques i les seves unitats
  • 1.2 Mesura de paràmetres elèctrics bàsics. Instruments de mesura
    • 1.2.1 Característiques dels aparells de mesura
    • 1.2.2 Fonts d’alimentació
  • 1.3 La font d’alimentació d’un ordinador
    • 1.3.1 Els connectors
    • 1.3.2 Mesura de valors de tensió en fonts d’alimentació (FA) típiques
• 2 Sistema d’alimentació ininterrompuda (SAI)
  • 2.1 Característiques bàsiques
    • 2.1.1 Supressors de crestes
    • 2.1.2 Adaptadors de línia
    • 2.1.3 Sistemes d’alimentació ininterrompuda
  • 2.2 Tipus de SAI
    • 2.2.1 SAI fora de línia
    • 2.2.2 SAI en línia
  • 2.3 Dimensionament i càlcul dels SAI
  • 2.4 Connexió de dispositius al SAI
  • 2.5 Control i automatització del SAI
    • 2.5.1 Programari per al SAI
    • 2.5.2 Automatització del sistema
    • 2.5.3 Manteniment del SAI
• 3 Normes de prevenció de riscos laborals i protecció ambiental
  • 3.1 Necessitat de la prevenció de riscos laborals
    • 3.1.1 Aspectes positius del treball
    • 3.1.2 Aspectes negatius del treball
    • 3.1.3 Condicions de treball i salud
    • 3.1.4 Perill / risc / factor de risc
    • 3.1.5 Els danys derivats del treball
  • 3.2 Procés de d’avaluació dels riscos laborals. Prevenció
    • 3.2.1 Identificació dels riscos. Llista
    • 3.2.2 Planificació de la prevenció
    • 3.2.3 Protecció col·lectiva i individual
    • 3.2.4 Prevenció en el muntatge i manteniment d’ordinadors
  • 3.3 Normes de protecció ambiental i higiene industrial
  • 3.3.1 Riscos ambientals per a la salut
  • 3.3.2 Política en matèria de medi ambient. Control de la contaminació ambiental
  • 3.3.3 Ordre i neteja en el treball
• 3.4 Electricitat i seguretat. Coneixements bàsics
  • 3.4.1 Sistemes de distribució del corrent
  • 3.4.2 Efectes en el cos del pas del corrent
  • 3.4.3 Tipus de contactes elèctrics
  • 3.4.4 Elements i funcionament d’una instal·lació bàsica
  • 3.4.5 Disposicions mínimes de seguretat
• 3.5 Les radiacions no ionitzants. Control de l’exposició
  • 3.5.1 Tipus de radiacions no ionitzants
  • 3.5.2 Fonts d’exposició professional a radiacions electromagnètiques
  • 3.5.3 Control de l’exposició a radiacions no ionitzants

Introducció

L’electricitat i l’electromagnetisme es troben presents en la naturalesa en formes de vegades tan espectaculars com els llamps. El seu origen té a veure amb la mateixa estructura de la matèria.

Gràcies al seu descobriment i estudi posterior, avui dia els podem aplicar per a aconseguir coses tan imprescindibles com il·luminar o condicionar la temperatura d’un habitatge, fer funcionar tota una sèrie d’aparells electrònics que ens faciliten la vida i formar part fonamental dels processos productius o de serveis de la nostra societat.

L’energia elèctrica és la més utilitzada en la nostra societat, gràcies a la seva capacitat de transformació en qualsevol altre tipus d’energia: lluminosa, calorífica, mecànica, sonora, etc.

Quan, al final del segle XIX i al principi del segle XX, i com a conseqüència dels avenços tecnològics, se’n va estendre la utilització, els científics van discutir sobre quin tipus d’energia elèctrica, contínua o alterna, era més convenient. Es va imposar l’alterna pels avantatges que oferia la seva transformació i el transport des de les centrals de producció.

A causa d’això en els endolls de les nostres llars disposem d’energia elèctrica alterna amb la qual alimentem els aparells elèctrics i electrònics que utilitzem en la nostra vida quotidiana. Però tots aquests aparells disposen d’un transformador que converteix l’energia elèctrica alterna en contínua, que els aparells elèctrics podran fer servir. Evidentment un d’aquests aparells electrònics, que cada dia adquireix més importància a les nostres llars, és l’ordinador personal. A més del fet que funciona amb electricitat, cada cop trobem més ordinadors integrats en altres electrodomèstics, la qual cosa els afegeix noves funcionalitats que ens fan la vida més fàcil.

L’energia elèctrica de tipus altern es caracteritza per la variabilitat dels valors de les magnituds de tensió i intensitat i el seu canvi de polaritat en el temps.

En aquesta unitat formativa aprendreu quina és la naturalesa de l’electricitat i com es fa per a mesurar-ne els valors. Coneixereu els components de les fonts d’alimentació d’un ordinador i quins valors típics donen per a garantir el funcionament correcte dels dispositius. A més, veureu la importància de la prevenció de riscos laborals en el sector de la microinformàtica, fent èmfasi en el risc elèctric i d’exposició a ones, com també en el muntatge de sistemes informàtics.

En l’apartat “Mesura de paràmetres elèctrics” coneixereu el fenomen elèctric d’una manera general i aprendreu mesurar valors elèctrics tant en circuits senzills com en fonts d’alimentació.

Resultats d’aprenentatge

En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a:

1. Mesura paràmetres elèctrics, identificant el tipus de senyal i relacionant-la amb les seves unitats característiques. - Identifica el tipus de senyal a mesurar amb l’aparell corresponent. - Selecciona la magnitud, el rang de mesura i s’ha connectat l’aparell segons la magnitud a mesurar. - Relaciona la mesura obtinguda amb els valors típics. - Identifica els blocs d’una font d’alimentació (FA) per a un ordinador personal. - Enumera les tensions proporcionades per una FA típica. - Mesura les tensions en FA típiques d’ordinadors personals. - Identifica els blocs d’un sistema d’alimentació ininterrompuda. - Mesura els senyals en els punts significatius d’un SAI.
2. Verifica que compleix les normes de prevenció de riscos laborals i de protecció ambiental, identificant els riscos associats, les mesures i equips per prevenir-los. - Identifica els riscos i el nivell de perillositat que representen la mani- pulació dels materials, eines, estris, màquines i mitjans de transport. - Opera amb les màquines respectant les normes de seguretat. - Identifica les causes més freqüents d’accidents en la manipulació de materials, eines, màquines de tall i conformacions, entre d’altres. - Descriu els elements de seguretat (proteccions, alarmes, passos d’e- mergència, entre d’altres) de les màquines i els equips de protecció individual (calçat, protecció ocular, indumentària, entre d’altres) que s’han d’ocupar en les diferents operacions de muntatge i manteniment. - Relaciona la manipulació de materials, eines i màquines amb les mesures de seguretat i protecció personal requerits. - Identifica les possibles fonts de contaminació de l’entorn ambiental. - Classifica els residus generats per a la seva retirada selectiva. - Valora l’ordre i la netedat d’instal·lacions i equips com a primer factor de prevenció de riscos.

Partícula La partícula es considera la part més petita que resulta quan es descompon un cos per procediments mecànics.

Molècula La molècula és la part més petita que resulta de la descomposició d’un cos per procediments físics.

Àtom L’àtom és la part més petita que resulta de la descomposició d’un cos per procediments químics.

Constitució de la matèria i estructura atòmica

Per a estudiar la naturalesa de l’electricitat i els fenòmens relacionats amb aquesta, cal conèixer, encara que sigui de manera elemental, la constitució de la matèria. La matèria està formada per partícules.

Vegem-ne un exemple. Si agafem una pedra de sucre i la triturem en un morter, obtindrem una mena de pols molt fina, de manera que encara que continuem picant no aconseguirem reduir-ne la grandària. Si tastem aquesta pols comprovarem que té el mateix gust, ja que continua essent sucre.

Aquestes partícules de sucre ja no es poden fraccionar utilitzant procediments mecànics (cops, fregaments, etc.), però sí que es pot fer amb un altre tipus de procediments. Per exemple, si agafem una quantitat d’aquesta pols de sucre, la dipositem en un got d’aigua i l’agitem, veurem que aparentment ha desaparegut, les partícules s’han dividit en molècules d’una grandària tan petita que són inapreciables a simple vista. Aquest procés també és un fenomen físic, ja que el sucre és present en la dissolució, com ho demostra el fet que l’aigua té un gust dolç.

La molècula, al seu torn, es pot fraccionar mitjançant fenòmens químics en trossos més petits, anomenats àtoms , però el resultant d’aquest fraccionament, en el nostre exemple, ja no és sucre, sinó altres cossos de naturalesa distinta.

L’àtom, en un principi considerat indivisible, està format per diferents parts, tal com podeu veure en la figura 1.1.

Figura 1.1. Estructura d’un àtom

• Nucli , que està format per dos tipus d’elements: - Protó , que és la part de l’àtom que té una càrrega elèctrica positiva, que s’agafa com a unitat, i una massa que també s’agafa com a unitat. - Neutró , que és la partícula amb la mateixa massa que el protó però que no té càrrega elèctrica.
• Òrbites , on giren, al voltant del nucli, els electrons.

Els electrons són partícules atòmiques amb la mateixa càrrega elèctrica que el protó però de signe contrari, és a dir, negatiu, i amb una massa pràcticament insignificant comparada amb la del protó o la del neutró (recordeu que les masses del protó i del neutró són iguals).

Cal tenir present que, des del punt de vista elèctric, la característica que ens interessa és la càrrega elèctrica de la partícula, i no pas la seva massa. Com a resum, observeu la taula 1.1.

Taula 1.1. Estructura atòmica (^) Nom Càrrega elèctrica Massa

Protó +1 1 Neutró 0 1 Electró -1 ≈ 0

En condicions normals, l’àtom és elèctricament neutre, és a dir, tendeix a tenir el mateix nombre d’electrons que de protons. Ara bé, en determinades circumstàncies, els àtoms, i en conseqüència els cossos formats per aquests àtoms, poden guanyar o perdre càrregues elèctriques i donar lloc a dos tipus d’electricitat:

• Electricitat positiva , quan els cossos han perdut electrons.
• Electricitat negativa , quan els cossos han guanyat electrons.

Fixeu-vos en el detall que parlem de guanyar o perdre electrons, ja que només aquests tenen la possibilitat de desplaçar-se, ja que els protons estan tancats al nucli.

Electrització per fricció

A l’antiga Grècia ja coneixien les propietats d’alguns cossos, com l’ambre, anomenat en grec elektron , d’atraure petits trossos de paper, suro, plomes, etc. immediatament després d’haver estat fregats. Altres tipus de cossos amb aquestes propietats són el vidre, la resina, l’ebonita.

Quan dos cossos es freguen l’un amb l’altre es pot establir entre ells una transfe- rència d’electrons. Si freguem una barra de plàstic amb un drap de llana, el plàstic quedarà carregat negativament (electricitat negativa), jque agafarà electrons de la llana. En canvi, si freguem una barra de vidre amb un mocador de seda, el vidre quedarà carregat positivament (electricitat positiva), ja que haurà cedit electrons a la seda.

Tot fenomen d’electrització és conseqüència d’una transferència d’electrons; les càrregues elèctriques no es creen ni es destrueixen, sinó que passen d’un cos a un altre, de manera que tots dos cossos queden electritzats.

Amb les barres de plàstic i vidre carregades elèctricament, podem comprovar que si apropem dues barres de plàstic o dues barres de vidre sorgeix entre elles una força de repulsió; en canvi, si apropem una barra de cada tipus apareix una força d’atracció. Podeu veure una representació gràfica d’aquest fenomen en la figura 1.2.

la constant de proporcionalitat, que és determinada pel medi i, en concret, per la seva constant dielèctrica, de manera que:

K =

4 πε

En el sistema internacional de mesures:

K = 9 · 109 N m

2 C^2 Exemple de càlcul de la força d’atracció o repulsió entre càrregues En l’àtom d’hidrogen l’electró està separat del protó per una distància de:

F = 9 · 109 N m

2 C^2 ·^1 ,^6 ·^10

− (^19) C 5 , 3 · 10 − (^11) m

La càrrega de l’electró és: 1 , 6 · 10 −^19 C La constant de proporcionalitat:

K = 9 · 109 N m

2 C^2

Figura 1.

Quina és la força exercida pel protó sobre l’electró? Solució F = K qxq’d 2 Així:

F = 9 · 109 N m

2 C^2 ·^ (1,^6 ·^10

− (^19) C) (^2) /(5, 3 · 10 − (^11) m) 2

F = 8, 2 · 10 −^8 N

Camp elèctric

Tothom sap que la Terra exerceix una influència anomenada gravitatòria , que es pot apreciar quan, en qualsevol dels seus punts, se situa un cos de prova i se’n mesura el pes, és a dir, la força amb què la Terra l’atreu. Aquesta influència es coneix com a camp gravitatori terrestre. De la mateixa manera, la física introdueix

Unitats de mesura La força d’atracció o repulsió entre càrregues es mesura en newtons (N); les càrregues elèctriques es mesuren en coulombs (C); la distància entre les càrregues es mesura en metres (m).

Camp elèctric Si col·loquem una càrrega dins la zona grisa de la figura serà atreta o repel·lida per la càrrega positiva. La zona on es percep l’acció de la càrrega positiva s’anomena camp elèctric.

la noció de camp magnètic i també la de camp elèctric o electrostàtic.

S’anomena camp elèctric d’una càrrega q la regió de l’espai, al voltant de la càrrega, en què es manifesten forces d’origen elèctric.

Una manera de comprovar la presència o no de camp elèctric en un punt és col·locant-hi un cos carregat i observant si s’hi exerceix alguna força d’origen elèctric.

Els camps elèctrics es representen amb les anomenades línies de força. Aquestes són les trajectòries que seguiria una càrrega elèctrica positiva abandonada lliure- ment en el camp. Les línies de força tindran el sentit de les càrregues positives a les negatives.

Observeu la figura 1.4. Si la càrrega està aïllada i és positiva, les línies de força surten d’aquesta i es dirigeixen cap al límit del camp (figura 1.4 a). Si, al contrari, la càrrega és negativa, les línies tenen sentit contrari a l’anterior (figura 1.4 b). En el cas de dos cossos electritzats amb càrregues de signe diferent, les línies de força aniran del positiu al negatiu (figura 1.4 c). Per acabar, si tots dos cossos estan carregats amb el mateix signe, per exemple positiu, les línies de força es dispersen cap al límit del camp (figura 1.4 d); si són negatives, tindran el sentit contrari.

Figura 1.4. Línies de força de camp elèctric

Diferència de potencial

S’anomena diferència de potencial , entre dos punts d’un camp elèctric, el treball que cal realitzar sobre la unitat de càrrega per a transportar-la des del primer punt fins al segon.

Si anomenem w el treball, la diferència de potencial V 1 − V 2 :

V 1 − V 2 =

w q La unitat de diferència de potencial serà la que hi ha entre dos punts d’un camp elèctric de manera que per traslladar un coulomb de càrrega elèctrica, la força que calgui realitzar sigui d’un joule. Aquesta unitat s’anomena volt.

volt = joule coulomb

; v = j C La diferència de potencial també rep el nom de tensió.

Sentits convencional i real del corrent elèctric Abans de conèixer els electrons, els físics creien que eren les càrregues positives les que es movien de positiu a negatiu, per la qual cosa van assignar al pol positiu un potencial més gran que al negatiu com si es tractés d’un circuit hidràulic. Després es va veure que la realitat és diferent, és a dir, que el que es mou són els electrons.

Interruptor obert i tancat En el circuit a l’interruptor obert impedeix el pas del corrent. En el circuit b l’interruptor tanca el circuit i permet el pas del corrent.

Figura 1.5. El corrent recorre el circuit elèctric com l’aigua el circuit hidràulic

El circuit elèctric està format per una pila, que fa les funcions de generador mantenint la diferència de potencial, i uns elements conductors que connecten un pol del generador amb l’element receptor (el que transforma l’energia elèctrica en altres formes d’energia), i aquest amb l’altre pol del generador, i d’aquesta manera es tanca el circuit. Els electrons es desplacen des del pol negatiu fins al positiu (sentit real del corrent elèctric).

El fet d’utilitzar el sentit real o el convencional no afecta l’estudi del corrent elèctric; per aquest motiu, podeu trobar publicacions en què s’utilitza el sentit real (de negatiu a positiu) o el sentit convencional (de positiu a negatiu).

No n’hi ha prou de disposar dels elements generador, receptor i conductors: a més és condició indispensable que el circuit estigui tancat. Mireu l’exemple de la figura 1.6.

Figura 1.6. Circuit obert i circuit tancat| El corrent no circula si l’interruptor està obert

Generadors elèctrics

Centrals tèrmiques

Els generadors elèctrics són elements imprescindibles en qualsevol circuit elèctric. L’energia elèctrica es pot generar de diferents maneres. Segons el tipus de procediment emprat trobem:

• Generadors electromagnètics. Basats en el fet de fer girar un conductor dins d’un camp magnètic. El gir d’aquest conductor es pot fer aprofitant un salt d’aigua (centrals hidroelèctriques), la força del vapor d’aigua (centrals tèrmiques de diferents tipus de combustible, sòlid, líquid, gas, nuclear, etc.)

o la força del vent (centrals eòliques).

• Generadors solars. Utilitzen cèl·lules formades per elements semicon- ductors que tenen la propietat de, sotmetent-los a l’exposició de la llum solar, ser capaços de generar unes petites diferències de potencial entre els seus extrems. La combinació de múltiples cèl·lules permet aconseguir diferències de potencial d’uns valors suficients per a poder ser utilitzades.
• Generadors químics. Són els coneguts com a piles i bateries, que es basen en reaccions químiques d’oxidació i reducció.

Plaques solars

Piles i bateries

En qualsevol cas, cal tenir present el principi de conservació de l’energia. Recordeu que, segons el primer principi de la termodinàmica, l’energia no es crea ni es destrueix sinó que només es transforma.

Conductors

Els materials que connecten els diferents elements del circuit elèctric han de facilitar el pas del corrent elèctric o, més ben dit, n’han de dificultar el pas el mínim possible. Tots els metalls són bons conductors, tot i que hi ha diferència entre ells.

1.1.3 Magnituds elèctriques i les seves unitats

Diferents magnituds, amb les seves respectives unitats i múltiples i submúltiples, intervenen en els circuits elèctrics. Aquestes magnituds i les relacions entre elles són les que permeten fer l’anàlisi dels circuits elèctrics.

De vegades els tres termes diferència de potencial, força electromotriu i tensió elèctrica es barregen, en part perquè tots tres utilitzen la mateixa unitat; ara els veureu separadament.

Diferència de potencial (ddp)

Es pot considerar com la primera condició perquè es produeixi un corrent elèctric. En el símil hidràulic equival a tenir una diferència de nivell entre els dipòsits.

Si tornem al circuit hidràulic de la figura 6, la bomba tenia per objecte establir una diferència de pressió entre tots dos dipòsits perquè l’aigua pogués circular en el sentit de més pressió (dipòsit A ) a menys pressió (dipòsit B ).

De la mateixa manera, la pila del circuit de la figura 1.5 té per objecte establir una diferència de tensió entre els extrems del circuit. Si no hi ha aquesta diferència de tensió elèctrica el corrent no circula.

Intensitat del corrent

La intensitat per al conductor 2 ésmés gran que per al conductor 1

S’anomena intensitat del corrent elèctric o corrent elèctric la càrrega elèctrica que travessa una secció d’un conductor en la unitat de temps.

I =

Q

t [^

Coulombs segons ]

La unitat del corrent elèctric en el sistema internacional és l’ ampere ( A ), que és la intensitat d’un corrent que transporta un coulomb en cada segon.

La intensitat del corrent elèctric en un circuit que no tingui bifurcacions és sempre la mateixa en qualsevol punt del circuit, ja que el nombre d’electrons que passen en un segon per un punt del circuit serà el mateix si els mesurem en un altre punt del mateix circuit; així, en la figura 1.11, el corrent en el punt A i en el punt B és el mateix.

Quan parlem de circuits elèctrics domèstics, els que hi ha a les instal·lacions dels nostres habitatges, la unitat ampere és una unitat força adequada. Ara bé, quan parlem de circuits d’equips electrònics, en la majoria dels casos és una unitat força gran i, per aquest motiu, en aquest cas només farem referència a submúltiples. A la taula 1.3 hi podeu consultar els valors equivalents dels submúltiples de l’ampere. L’aparell per mesurar la quantitat de corrent s’anomena amperímetre.

Taula 1.3. Múltiples i submúltiples de l’Ampère

Submúltiples Equivalència mil·liamper (mA) 10 -3^ A microamper (μA) 10 -6^ A nanoamper (nA) 10 -9^ A picoamper (pA) 10 -12^ A

Una magnitud associada al corrent elèctric és la densitat de corrent ( J ) , que és la relació entre el corrent elèctric que circula i la secció del conductor.

J =

Intensitat Seccio [^

amperes mm^2 ] Exemple de càlcul de la densitat del corrent Calculeu la densitat de corrent en un conductor de 2,5 mm^2 si el corrent que circula és de 5 amperes. Si apliquem la fórmula de la densitat de corrent (J) tindrem:

J =

Intensitat Secc. =^

5 A

2 , 5 mm^2 = 2A/mm

2

La densitat màxima de corrent que pot suportar un conductor dependrà:

• del material amb què hagi estat fabricat,
• de la seva secció i

Corrent elèctric sense bifurcacions Per a entendre el concepte de corrent elèctric sense bifurcacions, us pot ajudar pensar en un passadís sense portes als costats i sense possibilitat de tirar enrere.

Conductors i aïllants perfectes No hi ha conductors ni aïllants perfectes, sinó que depenen de les circumstàncies. L’aire és un aïllant, entre els dos cables d’una línia d’alta tensió no salta l’arc elèctric (no es tanca el circuit), en canvi, si es tracta d’una tempesta amb una gran càrrega elèctrica, sí que salta l’arc entre el núvol i la terra (llamp). L’aire és un aïllant, però no és un aïllant perfecte.

Unitat de resistència De la mateixa manera que hi ha la definició del patró del metre, també es va definir l’ ohm patró. Un ohm és la resistència elèctrica d’una columna de mercuri de 106,3 cm de longitud i 1 mm^2 de secció a la temperatura de 0 °C.

• de si es tracta d’un conductor amb coberta d’aïllant o sense.

A tall d’exemple, en la taula 1.4 s’indica la densitat màxima de corrent en conductors de coure, sense aïllament i amb aïllament. Taula 1.4. Densitat màxima de corrent en conductors de coure en (A/mm^2 ) Secció mm^2 Conductor sense aïllament

Conductor aïllat (plàstic)

Secció mm^2 Conductor sense aïllament

Conductor aïllat (plàstic) 0,75 8,0 6,0 50 3,0 2, 1,50 7,5^ 5,6 95 2,1 1, 4 6,1 4,6 120 1,9 1, 10 5,1 3,8 200 1,7 1, 25 3,8 2,8 400 1,5 1,

En principi, i segons la taula, si per exemple es tractés d’un conductor de coure d’1,5 mm^2 de secció i amb aïllament de tipus plàstic, el corrent màxim que podria suportar seria: 1, mm^2 × 5,6 A/mm^2 = 8,4 amperes Tot i això, també caldria tenir present si es tracta d’un conductor exposat a l’aire o encastat directament o sota la protecció d’un tub. En qualsevol cas, el fabricant ens donarà tots aquests paràmetres.

conductors per transportar el corrent^ Cables elèctrics. Han de ser amb les mínimes pèrdues.

Resistència

Els materials que connecten els diferents elements del circuit han de dificultar el mínim possible el pas del corrent elèctric. Els metalls, en general, tenen aquesta característica, per això es diu que són bons conductors.

Des del punt de vista d’un circuit elèctric, els materials es classifiquen, bàsica- ment, en els següents:

• Conductors: són els que no ofereixen gaire resistència al pas del corrent elèctric.
• Aïllants: són els que ofereixen molta resistència al pas del corrent elèctric.

Semiconductors Encara que, des del punt de vista d’un circuit elèctric, classifiquem els materials en conductors i aïllants, hi ha un tercer grup, anomenat semiconductors. Els semiconductors no són materials mig conductors o mig aïllants, sinó que en determinades circumstàncies es comporten com a conductors i en d’altres, com a aïllants.

La resistència ( R ) és la dificultat que ofereix un circuit elèctric al pas d’un corrent elèctric. La seva unitat és l’ ohm ().

Un ohm és la resistència que, quan en un circuit s’estableix una diferència de potencial d’1 volt, deixa passar un corrent d’1 ampere.