¡Descarga APUNTES PROTOZOOS y más Apuntes en PDF de Parasitología solo en Docsity!
APUNTS PARASITOLOGIA
REGNE→ FILUM→ CLASE→ ORDRE→ FAMILIA→ GÈNERE→
ESPÈCIE
PROTOZOUS
PHYLUM SARCOMASTIGOPHORA
SUBPHYLUM SARCODINA, SUPERCLASSE RHIZOPODEA, CLASSE LOBOSEA
ORDRE AMOEBIDA
Tenen un sol nucli, i es on es troba la clromañtina al cariosoma (interior del nucli). Formen quistos amb un o més nuclis
FAMILIA ENTAMOBIDAE
Paràsits obligats. Els podem trobar al tub digestiu. Respiració anaeróbica. No presenten vacúols contràctils o pulsàtics. Trofozoïts nuclears amb lobòpodes (pseudòpodes). Quistos amb un o més nuclis. No tenen estructures porals.
-Entamoeba: Cariosoma puntiforme i petit. A la part interna de la memebrana nuclear presenta cromatina perifèrica.
-Endolimax: No patògena. Cist amb 4 nuclis, cariosoma molt gran, gairebé tot el nucli. No cromatina perifèrica.
-Iodamoeba: Espècie freqüent, poc patògena. Cist amb 1 nucli, presenta grànuls acromàtics, i un cariosoma gran però excèntric. Té un gran vacúol.
GÈNERE ENTAMOEBA
Amebes no patògenes → E.hartmani, E.coli i E.dispar ( són dif. espècies aproximadament)
-E. histolytica: Cists esfèrics 10-20 microm. 4 nuclis i cossos cromatidals. -E. hartmani: Cist més petit 5-9 microm. 4 nuclis amb cromatina perifèrica no tant regular. També presenta cossos cromatidals. -E.coli: Molt freqüent. Cist de 10-30 microm. 8 nuclis, una mica més gran. El cariosoma és excèntric(desplaçat), i la cromatina perifèrica és molt regular. Els cossos cromatidals no són en forma de bastò, sinó filamentosos.
ENTAMOEBA HIST OLYTICA
MORFOLOGIA
Presenta 3 formes al llarg del seu cicle vital: 2 trofozoiques (ameboides) i 1 en forma de cist. -Trofozoït→Forma minuta: Forma luminal no patògena. Entre 8-14 microm. Forma ameboide
puntiforme i perfectament centrat) i cromatina perifèrica distribuida de forma regular. La forma de la ameba va variant. Citoplasma granulós amb vacúols digestius(hi dipositen subs. en digestió).
-Trofozoït →Forma magna: Més gran en dimensions 10-30 microm. També anomenada forma patògena o tissular (perquè pot accedir als teixits). Morfologia semblant a la minuta. Uninuclear (nucli semblant al de la minuta) amb pseudòpodes. Presenta vacúols en els quals trobem hematies perquè és la forma patògena.
-Cist: Forma subesfèrica o esfèrica. Conté 4 nuclis quan està madur, i presenta les característiques dels trofozoïts. Amb la tinció s'observen unes estructures amb forma de bastó al nucli, que són els cosos cromatidalas o sideroflis (estructures freqüents en els quistos juvenils, amb 2 o 3 nuclis perquè encara no són madurs).
CICLE BIOLÒGIC
Antroponosi. Cilce directe amb forma eliminativa que ja és infestant i entra per via oral (no forma de disseminació). Transmissió fecoral→ expulsat per l'anus, forma infestant que no evoluciona, 1 hoste que l'ingereix oralment, cicle directe sense intermediari. La forma infestant és un cits tetranuclear que arriba a la boca del homa a través de les mans brutes, la mala higiena, contaminació de l'aigua de beguda a causa de la pluja o el vent, aliments contaminats, artropodes que transporten el cist... Aquest cist arriba a l'estomac fins al budell prim, on es desenquista i surt l'ameba tetranuclear que es divideix en 8 petites amebes amb 1 sol nucli que es dirigeixen al budell gros amb la forma trofozoita minuta (no patògena). Un cop al budell grós, s'enquists i surt a l'exterior. Si surten sense enquistar amb forma de trofozoït no sobreviuen, i si el cist és inmadur (menys de 4 nuclis) a l'hora d'expulsar-lo no és infestant. De les 8 amebes petites, algunes poden derivar a forma magna degut a diferents soques o perquè no sigui una única espècie (E.histolytica). Tenen uns receptor de membrana que colonitzel les parests intestinals, lessionant la mucosa, consumint sang i deixant-la caure en la femta. Poden aprofundir via capilars sanguinis i fer colon itzacions parantèriques (fora del tub digestiu), produïnt els abcessos amebians. Quan la ameba passa a forma magna ja no pot formar cists. També poden haver-hi formes minutes que no han arribat a ser magnes (es queden a mig camí) i surten en forma de cist sense posar malalt al hoste (portador sà que s'haura d'incloure en el tractament).
ASPECTES EPIDEMEOLÒGICS
Cosmopolita ( es troba a tot arreu). Prevalència de més de 500x 10 6 afectats per aquest paràsit, però un 10% d'aquests presenten la disenteria amebiana (50x 10 6 ), majoritariament en paisos tropicals. En la nostra zona convivim amb les formes no patògenes. Hi ha gent que considera que hi ha una soca patògena (E. Histolytica, forma magna) i un altre no(E.dispar, forma minuta), que són morfològicament idèntiques. Es conèixen 20 zimodesmes (E.Histolyiques diferents en enzims). Els receptros per colonitzar les parets intestinals es troben en les soques
patògenes en els paisos tropicals.
SIMPTOMATOLOGIA-PATOLOGIA
La simptomatologia provoca un cuadre diarrèic molt important, amb sang vermellosa (de l'intestí). Gran deshidratació, PH molt àcid, molt mala olor. Abcessos amebians ( no és un parasitisme erràtic, és normal que vagin a altres llocs del cos com el fetge).
MESURES PROFILÀCTIQUES
Tractament dels afectats i persones properes per disminuir la contaminació de la foma quística. Importància en la higiene en zones endèmiques i educació sanitàtia. Evitar adobar amb femtes humanes , protegir pous d'aigua de beguda... Controlar els portadors sans, mesures de sanejament ambiental com construir WC's. Bullir l'aigua o utilitzar comprimits de iode per matar els quistos, el clor no els mata.Mesures de filtratge per retenir-los, evitar vectorms mecànics com les mosques que poden contaminar els aaliments d'aquests quistos.
FAMILIA ACANTHAMOEBIDAE
Amebes amb vida lliure que en un moment passen a vida paràsita→ Paràsits facultatius. Viuen en aigües i poden afectar a l'home.
GÈNERE ACANTHAMOEBA
Paràsit oportunista.Presenta 1 forma de trofozoït (ameboide) de 25- microm. I un cist de 15-30 microm. amb porus. Presenta vacúoils contràctils.
MORFOLOGIA
-Trofozoït: Lobòpodes grans i acantòpodes (pseudòpodes punxaguts) per tot el cos, fins i tot en els lobòpodes. 1 únic nucli, amb cariosoma molt gran. Presenta vacúols digestius i 1 vacúol contràctil. La forma vegetativa es va dividint de forma asexual. Es troba en aigües delevades temperatures ( piscines, llacs...). S'enquisten quan hi ha condicions desfavorables com descens del volum d'aigua, menys nutrients...
-Cist: Forma polihèdrica, amb vacúol contràctil.Té una doble coberta (l'externa proporciona moilta resistència). Presenta porus anomenats ostiols i aquests presenten unes tapes anomenades opercles.
CILCE BIOLÒGIC
Cicle directe. Tant la forma ameboide com la quística poden accedir a l'home i parasitar-lo. Contacten amb les mucoses, causen feirdes per via nasal o nervis arribant fins i tot al cervell provocant MAG (meningoencefalitis amebiana granulosa).
ORDRE SCHIZOPYRENIDA
ample, més visible. 1 Nucli i vacúol contràctil. Fins a 30 microm. En
condicions defavorables es multiplica i és la forma que s'enquista.
-Trofozoït→Flagelat: Presenta 1 nucli, no té lobòpodes sinó 2 flagels i és la forma d'acces a l'home. Presenta un vacúol pulsàtil i digestiu.
-Cist: Porós, esfèric. Forma ameboide enquistada, no presenta cromatina perifèricam si cariosoma. Té vacúol contràctil, Es desenquista pel porus i es transfoma en ameboide.
CICLE BIOLÒGIC I PATOLOGIA
Entrada vía nasal fins al cervell provocant MAP (meningoencefalitis amebiana primpària). Més greu que la MAG de la acanthamoeba. Solen ser post.morten.
Totes dues amebes són termòfiles, però la Naegleria encara ho és que la acanthamoeba. La Naegleria es coneix en gent que busseja, que practica natació en aigües salades i via nervis arriben al cervell. Provoca MAP que causa convulsions i condueix a la mort. No hi ha tractament efectiu. En canvi, la acanthamoeba provoca MAG, que no és tan greu. També pot entrar per via nasal i causar a l'hora problemes oculars. També hi pot haver clonació quan tenim lessions, úlceres, traumatismes...
MESURES PROFILÀCTIQUES
Les mateixes mesures que per a la acanthamoeba, que és oportunista. Controlar la temperatua per a que el paràsit no completi el seu cicle biològic en l'aigua. Utilitzar solucions comercials per matar-lo. La Naegleria no completa el seu cilce biològic amb concentraciosn de clor.
SUBPHYLUM MASTIGOPHORA, CLASSE ZOOMASTIGOPHOREA
Són tots flagelats en formes trofozoiques. Hi ha algunes espècies on hi ha fases del paràsit intracelular, que és quan no porten flagels. Tenen 2 grups de transmissió: Intestinals i de vía genital (cicle directe, monoxens que formen quistos) i els hemotissulars qur rd troben en la sang o als teixits (cicle indirecte, heteroxens amb fases dins del vector)
ORDRE DIPLOMONADIDA
Flagelats, intestinals (enteroparàsits), la majoría monoxens. Trofozoits amb 1 o 2 cariomastigonts (nucli asociat a un grup de flagelats, habitualment 4). Cist ovalat, típicament tetranucleat que és la forma infestant.
FAMÍLIA HEXAMITIDAE
GÈNERE GIARDIA
GIARDIA DUODENALIS/INTESTINALIS
Parasita al duodè. Dins de la giardia duodenalis hi ha diferents genotips que
dels vectors mecànics.
ORDRE TRICHOMONADIDA
Flagelats intestinals i vía genital. Monoxens, sense cist. Trofozoits amb 4- flagels i un d'ells forma membrana ondulant. Orgànuls quinpetics amb cos parabasal (està en la base dels orgànuls quinètics). Presenta axostil.
FAMÍLIA TRICHOMONADIDAE
Estructures visibles al microscopi òptic
GÈNERE TRICHOMONAS
TRICHOMONAS VAGINALIS
MORFOLOGIA
Flagelat. Només hi exiteix la forma trofozoica. -Trofozoït: Ovalat amb un extrem punxagut. Presenta 5 flagels: 4 lliures i 1 formant membrana ondulant molt curta (1/3 de la longitut corporal). Al final de la membrana ondulant el flagel noqueda lliure. Poseeix un nucli molt gran i visible. Una mena d'eix celular que el travessa anomenat axostil i una estructura a la base de la membrana ondulant anomenada costa. Aquestes estructures tenen grànuls paracostals i paraxuisols respectivament.
CICLE BIOLÒGIC
No hi ha formes en el medi extern, transmissió directa per vía sexual perquè només hi ha trofzoïts, i aquests no sobreviuen fora del seu hàbita (mucus vaginal, prostata...). L'home és el portador sa, la dona enmalalteix. El trochomonas desenvolupa divisions asexuals binàries, i la forma trofozoïta és la infestant.
ASPECTES EPIDEMEOLOGICS
Paràsit cosmopolita. Incideix sobre la gent a partir de la puvertat. PH vaginal és suficien àcid per al trichomonas. La promiscuitat augmenta les possibilitats de contagi. Difícilment es pot transmentre per contacte amb roba interior aliena.
PATOLOGIA I MESURES PROFILÀCTIQUES
La dona s'ha de tractar i l'home, que és portador sà, també. La dona pot ser simptomàtica, patir vaginitis aguda: fluïd blanquinós, prurit<=picor, inflamació de la zona vaginal i problemes en el fluix menstrual. S'ha de prevenir la promiscuïtat sexualm higene personal, tractament de portadors...
FAMÍLIA MONOCERCOMONADIDAE
GÈNERE DIENTAMOEBA
Aspecte d'una ameba. Pseudòpodes i 2 nuclis sense cariosoma compate (són una sèrie de grànuls), Presenten axostil, vacúols i una sèrie d'estructures de sosteniment i quinètiques, tot i que són rudumentàries. 4-25 microm. Protozu molt pleomorfe (molt variable en 1 sola forma). Només tenen trofozoït, no formen cist ( a nivell humà, però no està clar).
Cicle directe, monoxè amb transmissió fecoral sense formes quístiques. Això ñes degut a que el trofozoït aquanta el medi extern i infesta (però no és segur). A l'interior dels ous dels enterobius vermicularis s'hi troba la dientamobea, transmissió hiperparasitària (associació amb oxiurs).
ASPECTES EPIDEMEOLOGICS
És cosmopolita, amb un 4% d'incidència mundial. Parasita a l'home quan es troba associat amb oxiurs, tot i que s'han trobat cistos d'aquesta ameba en altres animals, en l'home no.Es considera un paràsit agut pels transtorns diarrèics que provoca.
ORDRE KINETOPLASTIDA
Són flagelats, hemotissulars (sang o teixits). Tenen cinetoplast (mitocòndria modificada) i cinetonucli + nucli, Tenen 1 o 2 flagels.
FAMÍLIA TRYPANOSOMATIDAE
Presenten 1 flagel intercitoplasmàtic o extern, alguns no visibles. Aparell cinpetic complet, Cinetonucli. 1 nucli. Heteroxens amb polimorfisme evolutiu: forma amastigota, promastigota, paramastigota, epimastigota i tripomastigota.
-Amastigota: Molt petita 2-3 microm. Forma ovalada, al seu interior té un nucli gran i un quinetonucli petitó. Presenta flagel intern.
-Promastigota: Allargada, fusiforme amb 1 nucli gran i centrat, i un quinetonucli anterior (en la part en la que està el flagel)
-Paramastigota: No tant fusiforme. Quinetonucli lateral, d'on surt un flagel que queda lliure.
-Tripomastigota: Té membrana ondulant, falciforme, quinetonucli posterior i el flagels urt lliure per l'extrem oposat al quinetonucli.
-Epimastigota: Molt a prop del nucli està el quinetonucli, d'on surt el flagel formant una petita membrana ondulant en comparació a la tripomastigota.
Tryopanosoma presenta epimastigota i tripomastigota.
Leishmania presenta les formes amastigota, promastigota i paramastigota.
Com que no hi ha reproducció sexual, hi ha hoste vertebrat i hoste invertebrat, ja que la forma no sexuada o juvenil no es troba en caps dels 2. Tots els vectors no són els nostres intermediaris, perquè n’hi ha que son HD.iNomés hi ha intermediari........................ Trypanosoma schizotrypanum, el de america Cap d’ells te reproducció sexual no tenen hoste intermediaris sinó vectors i hostes vertebrats i invertebrats
es visceral. Es coneix com a calazar, gran expansió a Àfrica central i occidental i Àsia. Boto d’orient, leishmània tròpica, es cutània. També es una leishmaniosi antroponoica. Amèrica central i sudamerica. Leishmaniosi autòctona es la infantum, k es cutània i visceral. Es el clazar infantil, es considerava una subespècie de donovani, però es zoonotica i afecta molt a nens i gent amb VIH. Afecta principalment a imunodeprimits, es oportunista. Hi ha una sèrie d’animals que fan de reservori,
el principal es el gos, i presenten la leishmània.
Leishmània chagasi, visceral. Sinònima de l.infantum, Gos, guineu.. América central i sudmaerica. Leishmània major, coetània. Afecta jerbos i altres animal L.meshicana, coneguda com la ulcera de los chicleros, que son les persones k treballen en les plantacions de caucho. Es cutània i zoonótica. L: braziliensis. Sud america. Reservoris son rosegadors i marsupials. S’anomena l’escumbia, i es mucocutània. Afecten a les mucoses de la boca i el nas i son deformants.
ASPECTES EDPIDEMEOLOGIS
Capacitat dermòtropa i vicerotropa, que pot ser cutània i visceral. En l’home ha de ser cutánea o visceral, però en el gos es molt més important en incidencia, perquè es manifesta de forma cutánea i visceral a la vegada. Es asimptomatica en persones, exceote en nens i imunodeprimits. Un 20% de persones amb VIH presenten leishmania, i els adictes en drogues. Es oportunista. Es zoonótica amb el gos com areservori mes important. Te dues especies com a vector en la p.Iberica el phlebotomus perniciosus i el phlebotomus ariasis. Distribucio mundial de la leshmaniosi amplia. L.Infantum podem tenir un quadre cutani o viceral. El gos pateix ambdues. Afeccio dérmica, de la mucosa bucal i nasal, afeccio melsa os i fetge… Hepatoesplenomegàlia ¡, augment del fetge i de la melsa, no es una manifestacio clínica i especifica de la leishmania.
SIMPTOMATOOGIA-PATOLOGIA
Febre, palidesa de mucoses. Mortalitat del 100% si no hi ha tractament. Poblacio de risc; drogodependents per via paranteral, VIH, nens, perosnes amb algún tipus de cáncer (neoplasies) i transplantaments xk están immunodeprimits.
MESURES PROFILACTIQUES
No es de transmisio fecoral, interve un vector. Per tant, lluita contra el vector per a k no ens piqui. Impediments per a k el vector desenvolupi el seu cicle i disminuir la seva poblacio. Per expemple destruir la zona de cria dels vectors. X ex; a la zona del priorat o de vinyes, posar-hi papers sdhesius per a k es quedin enganxats… Lluita contra els mosquits adults, quest te cicle terrestre, amb insecticides, mosquiteres. Piquen a ultimes hores del dia i de la nit. Controlar activitats a ‘exterior, repelents… ANar amb roba llarga xk aquests no piquen sobre la roba. Prevencio en els drogof ¡dependents per via parenteral, per exemple no comparitr xeringues. Tenir compte amb les transfusions sanguinies i transplantements d’organs. Tenir compte amb els reservoris, controlarlso amb pipetes i collars, ja que es una malaltia difícil de curar.
GÈNERE TRYPANOSOMA
TRYPANOSOMISI AFRICANES-> MALALTIA DE LA SON, SUBESPECIE de l’especie brucei GAMBIENESE I RODESIENSE, mosca glosina que nomes es trova a africa. Tripanosonosis africanes, o malaltia de la son. TRYPANOSOMA CRUZI, AMERICA-> malaltia del chagas, centreamerica i
SUBGENERE TRYPANOZOON, TRYPANOSOMOSI AFRICANA O MALALTIA DE LA
SON (TRYP. T.GAMBIENSE I TRYP. T.RHODESIENSE)
Forma tripomastigota, 15-40 x 2-3 micrim. Es LA FORMA CIRCULANT EN SANG, EPRO NO DINS LA CELULA. Forma allargada, fusiforma i incorvadres xk presenten membrana ondulant, forma de S. A l’interior tenen un nucli gran molt visible, i el qinetonucli es posteriro xk el flagel k hi surt fa una membrana ondulant (mes o menys visible) i el flagel queda lliure per l’extrem oposat ( en alguns casos no queda lliure). Es un parasit extracelular.
-FORMA EPIMASTIGOTA: es una forma d’evolucio que nomes es trova en el vector. Te un polimorfisme evolutiu, i un pleomorfisme, xk la forma tripomastigota pot presentar diferents aspectos. De dif, aspecto mrofologic. Forma tripomastigota llarga i fina es la responsable d’arribar al sis nervios central x via sanguinia. E sla responsable de generar la malaltia de la son ( coma->mort). L’atre forma tripomastigota es la intermitja, amb flagel curt i poc aparent, i despres es la forma tripomastigota infestant, curta i sense flagel.
CICLE BIOLÒGIC
Cicle biologic com leishmania, 2 hostes. Hoste vertebrat I hoste invertebrate (vector). Trypanosoma gambiense es antroponotic, I el rodesiense es zoonotic (reservoris: bovisn domestics, gaceles…). Les divisions en el home tant en el vector son binaries asexuals. El vector, que es una mosca del gneere glosina, ens pica tant el mascle com la femella. L’home adquireix el parasit, tripanosoma gambienese o rodesisense, a través d’una mosca del genere Glossina, que esta en el ordre díptera (amb 2 ales), en el subordre Ciclorapha (mosques), de la familia Glossinidae. Ens inocula una saliva amb la forma infestant del tripanosoma, la tercera forma, metaciclica infestant ( la sense flagel) i es transforma en tripomastigota llarga i fina amb flagel larga i es va multiplicant ( poden haberhi formes intermitjes) en divisions binaries, i es transforma en forma rabasuda sense flagel. La forma k inocula la mosca i la que capta es la mateixa. La tripoastigota llarga es la que invaeeix el sistema nerviso central, causa falta de cordinacio motora, durmolencia… El vector pica un afectat amb auwes tripanosoma, i capta la forma curta i rebasssuda i comensa l’evolucio i multiplicacio en la forma anterior de la mosca. Despres de ser captades pasen a fines, then es multipliquen, Les formes resultants pasen a forma epimastigota, ondulant, i depsres pasen a forma metaciclica, petita infestant. ALGO FALTA????????
VECTORS
Els vectors de les tripanosomosis africanes son mosques, les glosines. Dintre de les glosines son els grups palpalis (glosines amb antropofilia marcada, es a dir poquen principañment a l’home: gambiense, palpalis i tachinoides) i morsitans (son zoofiles, piquen a animals domestics i salvatges, i quan l’home va a ares on están aquests animals el pica: morsitans i pallidipies, rhodesiense).
DISTRIBUCIÓ GEOGRAFICA
TrypANOSOMA GAMBIENSE: zona de gambia y toda la área nuestra con sud de mali nigeria, guineas.. TRYOANOSOMA GAMBIENSE: Zona sud este de africa, x Malawi y esos sitios.
ASPECTES EPIDEOMOLOGICS
GAMBIENSE : africa tropical, occidental i central. Focus on es troben les glosines son les zones
