¡Descarga apuntes segundo parcial inter y más Apuntes en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!
HISTÒRIA DEL MÓN
GLOBALITZACIÓ CAPITALISTA
Estem en la globalització capitalista , es una globalització de mercaderies, serveis i de la tecnologia inclús, ja que les persones no es poden moure lliurement pel mon, per tant drames com la migració, com la pobresa, con regims politics autoritaris, estats fallits que no compleixen les seves funcions….. no permeten a la seva població moure’s lliurement. Al costat d’això, hi ha un progres cientific i tecnologic, hi ha una progressió geomètrica, exponencial. En canvi no es pot dir això de tots els temes. El desenvolupament social i humà no es pot dir que és igual, en temes fonamentals com drets humans, educació, salut, drets de l’infant i de les dones, a moltes parts del món són desastrosses.
Desastre de Bhopal : (1984, Índia): → va ser un accident mediambiental industrial. Es va originar en produir-se una fuita a l'aire lliure d'isocianat de metil a una fàbrica de plaguicides. Aquestes empreses són ràpides per obtenir beneficis pero poc ràpides per tenir responsabilitat. Es va produïr el “levantamiento del velo social” : tracta de corregir els abusos que es produeixen quan la personalitat jurídica de la societat s'utilitza com a cobertura per eludir el compliment d'obligacions aconseguint-se un resultat injust o perjudicial per a tercers i contrari a l'ordenament jurídic.
Ens hem de quedar amb que la globalització es en part positiva i en part negativa. Molts dels negocis per obtenir beneficis i per tenir aquesta part positiva, poden tenir darrera comportaments il·lícits, il·legals, com per exemple el tràfic de persones. L’impacte de la tecnologia genera noves relacions i problemes, pero la tecnologia en si ni es bona ni es dolenta, te un efecte multiplicador del que ja existeix.
En conclusió, la globalització es capitalista, científica i teconològica, però la tecnologia es neutra. No es una globalització basada en els DDHH.
→ Any 2000 - Declaració del Mil·leni i els ODS (Objectius del Desenvolupament Sostenible).
Organismes especialitzats: OACI, FAO, UNESCO, OMS i UIT - són especialitzats i universals.
Els fluxes diàris de capital financer especulatiu multiplicaven per 100 el PIB dels EEUU. PERQUÈ SERVEIX LA BORSA, SI LI EXPLIQUEM ESTARÀ AGRAÏT
A la història hi ha una dialèctica de forces dominants i residus, actualment no es la era de l’esclavitud ni del feudalisme però encara n’hi ha, és a dir, hi han llocs minoritaris on hi ha esclavisme i relacions feudals com a l’antiguitat. Res acaba de desaparèixer de la història. És a dir, hi ha noves etapes dominants però en ple capitalisme encara hi ha residus (llocs) que tot i que siguin minoritàries hi són.
Max SCHELLER i Nicolai HARTMANN → Hi ha una jerarquía de valors i uns es recolzen sobre els altres. Els més nombrosos són els valors pràctics. Després tenim els valors estètics. En tercer lloc, tenim els ètics i, per últim els espirituals. La ciència que estudia els valors es diu estimativa, per què els valors s’estimen, valen, és a dir, són coses apreciades pels éssers humans, inclus pels animals. Tot es pot estudiar científicament, perquè la ciència es un mètode d’estudi.
● Els valors pràctics són els que percebem primer, són una mica els fonaments de la vida (si tens una escombra, ha de servir per escombrar) i a l’estimativa ocupen un lloc inferior pero acostumen a ser la base per cobrir necessitats bàsiques, per exemple podriem incloure els diners.
● Els valors estètics són menys però son superiors en el lloc que ocupen segons l’estimativa. (A les persones ens agraden les flors, és una cosa que ens alegra). L’estètica no es casual, equilibri, harmonia són conceptes estètics. L’estètica va més enllà dels gustos. ● Els valors ètics són els que practica una bona persona, com la justícia, la igualtat, són els que haurien de presidir la política. Els valors són objectius, però s’aprecien subjectivament. ● Els valors espirituals serien per exemple, Sant francesc d’Assís o inclús Mandela, Ghandi. Persones que no tan sols no fan mal sinó que sacrifiquen tot pel bé comú. Mª Teresa de Calcuta per exemple.
JERARQUIA DE VALORS SEGONS EL PROFE: JERARQUIA DE VALORS SEGONS SCHELLER:
LES FONTS DEL DRET INTERNACIONAL
1. Materials (procés) - Consentiment : és una expressió voluntària dels subjectes que si està viciada per un error o per dolo pot portar la nulitat. Ha de ser exprès i lliure. Cadascun d’ells el dona. Base d’obligatorietat dels Tractats, el consentiment de les parts. - Consens : és col·lectiu. El que es dona és que no hi ha oposició. Expressió de voluntat col·lectiva i tènue. Es caracteritza per l’absència que per expressió de la lliure voluntat de fer una cosa. - Reconeixement : és la voluntat que es doblega a si mateixa. La voluntat queda arroplegada per la realitat. La persona conscient accepta la objectivitat d’alguna cosa que li és exterior. Reconèixer fets, realitats, valors i principis objectius fora del subjecte. Alguna cosa que és reconeguda. No és una expressió de voluntat sinó el doblegament d’aquesta per acceptar alguna cosa. Més o menys coincideixen els apartats del procés amb el procediment (que és la tècnica: si una cosa és un encadenament de fets reals com les fonts materials, les fonts formals és la manera de fer un procediment tècnic). 2. Formals (procediments) (Art. 38 ETIJ) - Tractats : el consentiment és la obligatorietat dels tractats. En matèria de tractas hi ha una codificació: (ex: C. Viena 1969-1982/6 ?) Com que no està gairebé codificat no és un problema, és un dret escrit acceptat voluntàriament. En aquest cas es fa servir com a referència l’article 38 ETIJ.
DRETS DELS TRACTATS acostumen a ser:
- Lex specialis (idoneitat): la jerarquía està a favor del principi o normes generals, esta feta per a regular aquell supòsit. La norma general te jerarquía, sempre preval, sempre i quan la norma especial no el contradigui. Si hi ha una norma que nega una cosa, la norma especial concreta el principi, no va contra ell per tant, s’aplicarà la norma especial. No ha de contravenir la norma general. Les normes generals tenen excepcions. Un codi són institucions. Hi ha el principi rector (igualtat en el matrimoni) i el principi corrector (la bona fe, per exemple).
- Lex generalis (jerarquia):
que l’objectin (el rebutgin). Pels Estats que no l’accepten se’ls hi aplica com un dret diferenciat. Conclusió - entrada en vigor: Normalment els tractats determinen el moment de l’entrada en vigor. Els multilaterals solen establir una clàusula que diu quan entrarà en vigor. Es sol donar un període que es seguretat jurídica per adaptar-se, és a dir, ha de passar un període de temps abans de l’entrada en vigor.
Com a fonament jurídic de les reserves“quien puede lo más puede lo menos”. Aquest dit és un principi general del dret que s’aplica molt.
↳ Causes de nulitat Hi ha causes de nulitat aboluta i relativa.
1. Absoluta: unes normes del tractat contradiuen normes imperatives (“ius cogens”, de dret imperatiu). El dret imperatiu es caracteritza pel seu obligat compliment i perquè no es pot modificar. El tractat nul vol dir que mai ha estat vigent, tot allò que s'ha fet durant X període de temps s’ha d’anul·lar, no ha entrat en vigor.
● Les causes absolutes tenen a veure amb el Tractat de Viena de 1969: Ius Cogens, Coacció Estat i Representant. Tot això vol dir que si el tractat va en contra de la ius cogens, que hi ha una coacció o el representant no es vigent. Queda nul.
2. Relativa : Vol dir que és subsanable. Causes vàries. Hi ha diverses causes de la terminació*: ➔ Perquè s’ha complert l'objecte ➔ Perquè s’ha arribat al termini fixat ➔ Important pel profe: Rebus Sic Stantibus (estando así las cosas…). Es refereix a un canvi fonamental en les circumstàncies que no es atribuible a cap de les parts. Les parts es donen compte de que si en el moment de celebrar un tractat tenien uns objectius, ara veuen que ja no es pot, que ja no es vàlid. Quan un estat vol sortir d’un tractat el denúncia i normalment dona un termini. - Costums : en aquest apartat existeixen problemes. Tothom sol dir que no hi ha un article de referència en DIP que digui quines són les fonts, és un tema que s’ha de muntar indirectament i esbrinar quines són a través de l’article 38, les que cita allà. Els tractats vigents entre les part.
→ El costum , com a procediment de formació del dret, de NJ, permaneix com una font indispensable en els ordenaments jurídics menys desenvolupats. Te un caràcter com a font, residual. Per altra banda, a l’inrevés el dret escrit prové de la codificació de costums ja existents.
El costum jurídic, com a font distingeix dos elements (necessaris):
1. El material: es diu pràctica. Per a que esdevingui costum ha de ser una pràctica general (norma social), reiterada (té una certa continuitat en el temps, requereix el factor temporal) i uniforme (que sigui coherent, a mesura que hi ha pràctiques contradictòries generalitzades. Sense contradiccions). 2. El psicològic: la “opinio iuris sive necessitatis”: consciència d’obligatorietat, és a dir el subjecte fa una cosa perquè creu que és el que ha de fer, que és obligatoria. Per exemple, una servitud de pas. Allo que al principi es optatiu, al final s’acaba fent amb consciència d’obligatorietat
“BRIGITTE STERN: parla de la opinió iuris: igual que a veces basta para creer en el amor para que este exista, también hay que creer en el derecho para que exista”. Quan el costum no s'ha consolidat, es diu costum infiere, que s’està fent, que encara no és obligatori, es quan els objectors poden declarar que no estan d’acord, un cop està consolidada es obligatori per tothom. Pero quan encara s’esta consolidant qualsevol subjecte pot objectar.
- Principis Generals del Dret : (l’article 38 del ETIJ) es un acte de voluntat, sobretot els valors de l’ordenament són objectius però la seva apreciació vol dir que cada legislació o tractat pot matitzar però no contravenir. Perquè el dret ben fet, estudiar-lo és molt difícil ja que, es juga amb principis de la naturalesa. Els principis generals del dret son normes jurídiques de caràcter general que informen el món jurídic d'una determinada comunitat, que no estan necessàriament formulades per escrit i que hom pot invocar davant els tribunals en defecte de llei i costum. Qualsevol norma de dret es reconduible, es pot lligar, es consecuencia de com a mínim un principi.
➔ Exemple: Delimitació marítima, estret de Gibraltar: és conseqüència de que el territori li dona dret al mar, la linea es equidistant perquè hi ha el principi d’igualtat sobirana.
Els principis positivitzen valors, són/marquen direccions del ordenament, diuen que els valors són objectius, plurals i contradictòris. Ex: justicia, igualtat. Llibertat i seguretat son contradictoris, a més llibertat menys seguretat i vs.
HAURIOU - parla de la teoria institucional del derecho i diu queque, les institucions són normes agrupades en un unitats de sentit, de les penes, dels delictes, de la adopció, etc…. Les institucions jurídiques, poden ser normatives o orgàniques.
- Normatives : les que hem dit, la adopción, matrimoni, el testament, les successions, etc…
- Orgàniques : la universitat, l’ajuntament, la diputació, la SA (no es pròpiament una institució pública pero si jurídica), l’Estat, la UE, la comissió europea, el parlament europeu… Les institucions jurídiques normalment tenen un principi rector i estan ordenades en base a aquest i una serie de principis correctors, per exemple el matrimoni (principi rector: igualtat, els dos cònjugues tenen el pirncipi d’igualtat). A la expropiació (principi corrector: la proporcionalitat), ja que, el principi rector seria l’imperi de l’Administració).
→ Podem distingir els principis generals del Dret dels del Dret Internacional (PGD vs PGDIP).
- Els Principis Generals del Dret serien: igualtat, bona fe, proporcionalitat, etc… (molts estan formulats en llatí i són derivats de la Bona Fe): ○ Nemo potest mutarem, consilium sum, in alterius injuriam → vol dir que ningú pot canviar d’opinió envers el que ha actuat de bona fe ○ Venire contra factum non vale → si actues d’una manera i alegues una altra, tu mateix et contradius i per tant la teva pretensió no tindrà fonaments. ○ Al·legans contraria non audiendu res → qui al·lega el contrari del que diu, no ha de ser escoltat.
- Els principis del Dret Internacional Públic : El Tribunal de Justicia de la Unió Europea en la seva jurisprudència, ha establert que cada Dret huma es un PRINCIPI GENERAL DEL DRET INTERNACIONAL GENERAL. ******
Al s.XXI citem llatinismes perquè encara segueixen sent vàlids.
La jerarquia esta d'acord amb els principis, els principis tenen una jerarquia superior a la de les regles o normes ja que, pesen més. Però en canvi, poden seguir a l’aplicació de la idoneïtat és a dir, les regles de dret si s’ajusten als principis tenen una aplicació preferent com a Lex Especialis. Si la norma aplica correctament els principis, si els concreta, és aplicació preferent (llei especial s’aplica abans que llei general). Per tant, la jerarquia a favor dels principis i la idoneïtat de les normes, de les regles.
Els principis pesen en un cas, per exemple, que pesa mes? la seguretat?, la llibertat? què pesa més? El jutge els ha de pesar per veure quina és l’aplicació preferent.
Els principis els podem classificar en funció de les diferents disciplines. El principi de irretroactividad de les lleis penals diu que “nulla pena sine lege praevia” → no hi ha pena sense una llei prèvia.
La traducció actúa, quan es parla de nacions civilitzades, vol dir els estats respectuosos dels DDHH.
(entenc que vol dir que l’any 1919 amb l’expressió de naciones civilizadas de l’article 38 al que e refereix a pobles que encara no havien arribat a un grau de maduresa jurídica. En canvi, actualment amb les nacions civilitzades es refereix a nacions que sí que respecten els DDHH).
Si un Estat s’oposa d’un costum que s’està fent, no se li pot replicar si no ha participat en la creació d'aquest costum.
Un tribunal si pot aplicarà la lex specialis, perquè té al seu favor la idoneïtat, la concreció, sempre i quan no contravingui un principi general del dret. Els principis estan desenvolupats per les normes.
Si la llei conté alguna disposició inconstitucional la anul·larem per via del Tribunal Constitucional. Tan el Dret Internacional General com el dret de la unio europea son jerarquiament superiors al dret intern.
➔ Normes de Ius Cogens: té efecteserga omnes, és a dir, oblliga a tothom, son normes internacionals que no admeten excepciones en cap cas. Exemple: Prohibeix la tortura en qualsevols circumstàncies i a tothom... ➔ Normes de dret imperatiu: no admet derogació per acord de l’Estat per via contractual. Exemple: la prohibició de l’esclavitat converteix en nul un tractat entre dos països que pretenen establir un pacte amb esclaus.
Hi ha tractats llei i tractats contracte. Els actes contraris a normes de dret internacional no es diuen il·legals, sino que es diuen il·lícits.
SOFT LAW: és un dret tendre, immadur, un dret indicatiu més que vinculant. El podem trobar en resolucions de l'Assemblea General de Nacions Unides o d’altres organisme internacionals, en Gentlemmen’s Agreements (promeses jurídicament no vonculants). Hi ha tota una sèrie d’instruments jurídics, declaracions al final d’una conferència internacional per exemple. Ens veiem obligats en dº internacional a fer servir moltes eines per argumentar que una determinada norma és vinculant. → Assimilable al costum infieri, que vol dir que s’esta creant, que encara no és vinculant. Si manifesten la seva oposició, no els hi serà aplicable. En el procés de formació del costum, si alguns subjectes (Estats, Organitzacions Internacionals) s’oposen, objecten, aquell costum no els hi serà aplicable. Per tant, l’article 38 ETIJ NO diu quines són les fonts del DIP, diu les fonts que haurà d’aplicar el tribunal.
Els principis generals son el fonament, el sentit de les normes perquè positivitzen valors de l’ordenament com la igualtat, llibertat, justícia…
Dinah Shelton en relació al soft law: es dedica als Drets Humans sobretot, a protegir-los. La organització internacional dels estats americans, → El dret internacional és un sistema majoritàriament consensuat, que consisteix en normes que els estats en igualtat sobirana accepten lliurement per governar-se a si mateixos i altres subjectes de dret. Així, el dret internacional el creen els estats, utilitzant procediments que han acordat que són legislatius, és a dir, mitjançant procediments identificats per ells com el mitjà adequat per crear obligacions jurídicament vinculants. En contrast amb les fonts acordades enumerades a la Cort Internacional de Justícia (CIJ). → Article 38 ETIJ
Kelsen - El principi de la bona fe era el més important per ell però pel professor ho son més el d’igualtat i proporcionalitat.
Conseqüències de la bona fe:
- Estàndards de comportament: no són obligacions de resultat, és a dir, són normes que no obliguen, no son vinculants en quant al resultat pero si van dirigides a determinats subjectes, aquests han de demostrar que les tenen en compte, que els hi presten la deguda atenció. Però si a un determinat comportament que d'alguna manera incomoda a aquell Estat que es interpol·lat per un tema.
- Auxiliars Una decisió en una STC no es pot basar fonamentalment amb la jurisprudencia o amb la doctrina. Les dos ajuden a interpretar i aplicar el dret però no creen dret. Això segueix més al sistema continental (la jurisprudència ajuda però no determina) de dret que l’anglosaxó (la jurisprudencia té més autoritat). En si mateixes no son fonts autònomes. L’expressió que es fa servir és “medios auxiliares para la determinación del derecho”.
- Jurisprudència : és un medi auxiliar que ajuda però no determina. - Doctrina : es tracta de seguir a través d’autors molt consagrats. Ella mateixa no és vinculant. Se li diu procés a un encadenament causal (una sèrie de fets) que dóna pas a la realitat. Tant els materials com els formals tenen a veure amb la voluntat.
= EQUITAT
TERCERA PART SUBJECTIVITAT DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
Hi ha dos tipus de subjectes en el dret internacional: els subjectes estatals i els subjectes no estatals.
ACTORS RI > SUBJECTE DIP El primer que hem de reiterar és que els actors RI no son igual que els subjectes DIP = Actors és un concepte més ampli que subjectes. Un exemple en són les empreses transnacionals (ETN), perquè transnacional no és el mateix que multinacional, transnacional vol dir activitats que traspassen fronteres dels Estats. En canvi, internacëional es refereix a acords entre Estats, sinó no té res a veure.
L’instrument jurídic mes internacional és un codi de conducta ETN (Empreses Transnacionals), unes directrius que no son vinculants. A la UE en les normes de la competència, es prohibeix los ententes o càrtels i l'abús de posició dominant. Les empreses o càrtels són acords entre empreses per fixar uns preus artificials, en comptes de fer-se la competència i anar baixant preus. Aquests acords entre grans empreses que dominen un sector, això es diu oligopoli.
- Monopoli=una sola empresa.
- Oligopoli=control del sector per part de poques empreses. Aquests acords impedeixen les lleis del lliure mercat i de la lliure competència en benefici de les empreses oligopolístiques. Poden tenir una posició dominant del mercat però si segueix respectant les normes de mercat no hi ha abús però si posició dominant. per tant, no encaixen els subjectes amb els actors (relacions internacionals) que es mouen en la societat internacional. Tres característiques de la Societat Internacional Contemporànea: René diu que la SIC és: 1. Universal: és més que mundial. Per a tothom. 2. Heterogènia: el contrari es homogèni. Hi ha una gran diferència entre els membres d’aquesta Societat Internacional. És molt diversa des del punt de vista de la religió. Diferència entre religió i secta: una secta es un grup tancat que aïlla als individus del seu entorn. Per influir, dominar la personalitat dels membres els fa aïllar de les persones del seu entorn amb lo qual aquella persona acaba sola. La religió segons les NNUU: la religió forma part d'una visió sobre el sentit de la vida que te un nucli dogmàtic (dogma: veritat que no es posa en qüestió) de creences i un rituals determinats. 3. Descentralitzada :
En Dret Internacional Públic el subjecte per excel·lència es l’Estat. La plena subjectivitat es dona en el cas de l’estat, en elius standi i el ius contraendi.
➔ Ius standi: Capacitat de representar-se i rebre representació d’un Estat.
- DRETS D’ESTAT RIBERENC: També respón a un artifici jurídic, hi ha zones que no compleixen els requisits necesàris per a poder aplicar-se. La zona de pesca marítima, igual que el sól o el subsól marítim que formen territori del estat, s’extèn 200 milles nàutiques.
- ESPAI AERI: És la projecció vertical del territori, fins al espai ultraterrestre, normalment aquests límits, encara avui en dia no estàn clars i, són objecte de discussió.
- Qualsevol vol, que hagi de sobrevolar un determinat Estat, necessita l’autorització del propi.
- Població: Segons el Dret Internacional, respón a dos competències:
- COMPETÈNCIA TERRITORIAL: Nacional que resideixen en l’Estat, com aquells extrangers, que hi resideixen o s’hi troben puntualment.
- COMPETÈNCIA PERSONAL: Aquells nacionals, que resideixen o estàn en Estats extrangers.
- Govern: la capacitat interior de governar dins del territori. Una autoritat, analitzada desde el punt de vista de l’efectivitat, un govern capaç de exercir aquesta autoritat en el seu determinat territori.
- En Dret Internacional Públic, no s’ha arribat al punt, en que aquest govern hagi de ser democràtic (tal com ho interpretem a occident) s’accepten altres sistemes de govern alternatius, un exemple paradigmàtic és el de la Xina.
- El govern, de manera general, ha de ser capaç d’exercir un control sobre la població del seu territori, aixó és important per a les relacions internacionals entre els Estats ja que:
- Fiquem el cas de que dos Estats concloguin un tractat, si el govern d’un Estat és incapaç de fer-lo efectiu, el tractat no tindrà una eficiència pràctica, ja que no és pot garantir el seu obligat compliment.
- Sobirania/independència : plànol exterior, capacitat de relacionar-se per igual amb altres Estats. És pot assimilar, en bastanta mesura al concepte d’independència, és a dir, que l’Estat per sí mateix sigui capaç de contraure drets i obligacions i, tenir la capacitat de complir-los.
- Si no té soberania, les seves actuacions, és quedarien sense un fonament pràctic que les recolzès, no tindría suficient poder de compliment.
- En Dret Internacional Públic, s’ha donat un procés de relativització de la sobirania, el concepte de soberania actual, no és el mateix que el què és tenia en el Dret Internacional Clàssic.
- Donada la globalització e l’internacionalització, així com l’aparició d’organismes internacionals, ha provocat que els Estats ja no tinguin tanta capacitat de decisió en una perspectiva mundial, és a dir, no gaudeixen d’una soberania absoluta.
- Actualment, entenem la soberania, com una AUTONOMIA, ja que hi ha hagut un ventall de competències, que han sigut compartides amb organismes internacionals
S’ha de dir que entre els subjectes i els actors del dret internacional hi ha una sèrie d’aspectes que ocupen una posició superior a la d’actor però que és inferior a la del subjecte del dret internacional, i aquests són la persona, els pobles i la humanitat.
- Les persones. No pot ser subjecte, però si que és quelcom més que actor. Per a ser reconegut com subjecte del dret internacional, no només val ser membre d’una societat internacional on es regula el dret internacional, sinó que es requereix una aptitud per a fer valdre el dret davant instàncies internacionals. Per tant, el que si que se’l reconeix és un pla de responsabilitat penal a la persona en cas d’incompliment del dret internacional humanitari (a partir d’aquí neix un pla subjectiu). També es reconeix un pla passiu, és a dir, que la persona pugui reclamar en el cas de dirigir-se a una instància internacional.
- Els pobles. Des de la transformació del dret internacional clàssic al dret internacional contemporani, els pobles varen passar de ser simples objectes a subjectes de reconeixement. Ja que, en el segle XIX i a principis del segle XX, és cert que cobra un augment el principi de les nacionalitats, però serà després de la II Guerra Mundial, amb l’entrada de les Cartes Unides on s’incorporarà entre els propòsits de la nova organització la de fomentar entre les nacions unes relacions d’amistat basades en el respecte al principi de lliure determinació per part dels pobles. Davant la negativitat dels països com Gran Bretanya, França i altres, els quals tenien bastantes possessions colonials, la Carta de les Nacions Unides com a solució va establir 2 règims diferenciats de l’administració: ● Un règim era per les colònies de les potències vencedores o dels Estats NO enemics. ● I l’altra règim era l’anomenada administració fiduciària, pels territoris sota mandat i els segregats dels països veïns.
- La humanitat. Existeixen determinades manifestacions de la subjectivitat internacional de la humanitat on hi ha àmbits que NO pertanyen a la sobirania de cap Estat: ● Aigües internacionals. Les aigües d’alta mar no pertanyen a cap Estat, formen part de la “humanitat”. Això comprèn també el espai aeri que es troben damunt de les aigües internacionals, el terra i el subsòl per sota d’aquestes. ● Pol nord i sud. L’Antàrtida no pot ser objecte d’apropiació per part de cap Estat, encara que a partir del Tractat de Washington, els Estats ratificats d’aquest Tractat, poden disposar de bases per a la investigació científica.
La subjectivitat en DIP en general és més plena, és la capacitat de ser titular de drets i/o obligacions en dret internacional públic. Aquest concepte dóna resultats a una visió extensiva.
- Visió extensiva → si l’apliquem el nombre de subjectes creix perquè hi ha subjectes com persones humanes, ONG o empreses transnacionals que tenen algun dret i/o obligació
- Visió restrictiva → és la teoria de la responsabilitat, capacitat de fer valdre, de ser demanat o de demandar. requisit de tipus processal.
La idea més associada a l’Estat és el territori. Per tant, l’Estat és un subjecte de caràcter territorial. En canvi, les Organitzacions Internacionals són un subjecte de caràcter funcional, es a dir, la base de la seva personalitat jurídica són les funcions que té assignades.
ÀNIMS JA FALTA POC PER ACABAR D’ESTUDIAR!!! 🥰
APLICACIÓ DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC On hi encabilem una mica el que es coneix en DIP del sector de les religions (regió sectorial). DIP que no és universal, sectors per una banda (el general s’oposa als sectorials que són d’activitat) i per altra banda, agressions, espais territorials → DIP no general.
En dret del mar és DIP però no general perquè només s’aplica a les activitats tenint en compte les limitacions dels espais marítims.
→ Sectors : Organización Mundial de Comercio (OMC), Fondo Monetario Internacional (FMI), Banc Mundial (BM), OMS… UNICEF per exemple, el UN dona a entendre que és United Nations que es de les Nacions Unides.
Alguns dels sectors més importants del DIP: Marqués d’Olivart, Ramon de Les Borges Blanques. :“Soy el Derecho Internacional, nada me es ajeno”. → El dret de Ginebra i el dret de la Haya.
Sectors que demostren la universalitat del dret internacional:
1. Dret del mar - Convenció de Montego Bay (Jamaica, 1982) 2. Dret de l’Espai Ultraterritorial. Regula les activitats a l’espai ultraterrestre com l’espai, expedicions, etc… Està regulat. Avui en dia, degut al grau de gran definició, està regulada tota l’activitat. Per exemple, un dels principis d’aquest dret és …. ¿?
→ Òrgan de DIP que té la competència en matèria de manteniment de la pau: Consell de Seguretat.
- és proporcional
- és provisional: no es pot exercir fins que es pronuncia el Consell de Seguretat
Organització transnacional organitzada: En totes les activitats legals, sempre darrera hi pot haver una activitat il·legal. Per exemple, comercialització d'òrgans, falsificació de marques, tràfic d'éssers humans, tràfic d’armes… Hi ha moltes màfies, aquestes activitats il·legals desgraciadament mouen una quantitat de diners molt gran. Per cada una d’aquestes activitats hi ha un organisme en l'Organització de les Nacions Unides - UNODC (organisme internaciona l agente de cooperación internacional para el desarrollo en la lucha contra las drogas a nivell transnacional). La comunitat(ONU) va responent sempre d’una manera insuficient contra la delinqüència, hi ha un tractat internacional que obliga a combatre aquesta delinqüència.
ÀMBIT SUBJECTIU:
Quan parlem d’estats inclou territoris. Com més estats conformin l’organització, més territoris tindran com a aplicació les regles d’aquestes organitzacions.
Consell d’Europa: 46 estats membres, tots europeus. No té capacitat legislativa i desenvolupa la seva activitat jurídica promovent convenis, és a dir, repara i promou tractats internacionals a celebrar entre els seus estat membres. El més important és el Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH): aplicació del qual està garantitzada per una de les grans jurisdiccions internacionals: Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
La Unió Europea en té 27. La UE pot adoptar una legislació derivada de les seves competencies a traves de reglaments i directives.
Com per exemple Turquía o Rusia, que no són membres de la Unió Europea.
Josep Maria Bultó Marquès va ser un empresari i industrial català, membre d'alta burgesia catalana amb fortuna i considerable influència empresarial i política. Va ser espia de Franco. Va morir assassinat a Barcelona en un atemptat. L’atemptat va ser el 9 de maig de 1977. Va esclatar la bomba que dos militants li van enganxar al pit, sota l'amenaça de fer-la esclatar si no pagava 500 milions de pessetes. Cap organització no va reivindicar els fets, encara que tres persones de l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) van ser detingudes.
SPG (PD – PVD) : Sistema Generalitzat de Preferències comercials, com per exemple la Unió Europea. Les exportacions dels estats en vies de desenvolupament tenen un tractat preferencial, és a dir, per part dels estats desenvolupats (UE), se'ls dóna facilitats a les exportacions dels estats en vies de desenvolupament. No són recíproques, es a dir, són unilaterals, es salten el principi de igualtat. S’intenta que aquests estats tinguin uns beneficis per les exportacions dels seus principals productes. Els principals productes són:
- Materies primeres, productes bàsics
Tant és així que hi ha un sistema d’organitzacions internacionals que son les de matèries primeres on estan representats els principals productors i els principals consumidors. Hi ha per exemple un organisme internacional del cafè. Aquests existeixen per tal de regular una mica el comerç i que obtinguin un benefici econòmic mínim per aquestes exportacions. Substreure el lliure joc del mercat És una fal·lacia que el mercat ho regula tot. Per exemple, amb les armes hi ha unes autoritats que ho regulen, el menjar ha de passar uns controls sanitaris… Tenen un interes públic sumamament superior al interes econòmic.
QUARTA PART Dret internacional general ORGANITZACIÓ INTERNACIONAL: L’equivalent a la constitució de l’estat es el tractat constitutiu, és a dir, es dret primari. El dret de la oms. En un Estat hi ha:
- el poder executiu, un govern
- el legislatiu, el parlament
- el poder judicial
Estructura típica d’organitzacions internacionals:
- Assemblea: òrgan representatiu i legislatiu dels membres. Hi son tots.
- Consell: òrgan restringit de govern. Hi ha un nombre limitat de membres, segons digui el tractat constitutiu.
- Secretaria: és dirigit pel Secretari General Proveeix informació, estudis i les instal·lacions que són necessàries per als cossos de l'ONU i les seves reunions. Està encarregat de dur a terme les tasques segons la instrucció del Consell de Seguretat, de l'Assemblea General i de l'ECOSOC.
- Tribunal de justicia (de vegades)
És una creació dels estats, fa servir uns fins comuns. La personalitat de l'organització ve de les seves funcions. La organització té un caràcter funcional, es diuen que les competències son de atribució , son secundàries que li venen atribuides pels seus estats membres en el tractat constitutiu que es on fan aquesta transferencia d'algunes competencies que els hi eren propies. Per exemple, la UE gaudeix d’unes competències que els hi ha aportat els seus estats membres. Les competències de l'estat en canvi son Originàries.
Tipus d’organitzacions internacionals generals:
- General sectorial: per exemple el dret del mar
- General regional: dret de la UE, ens referim a regions del món. Hi ha un dret regional europeu molt desenvolupat. La OR europea més general i més gran no és la UE, sinó que és la ONU. La OTAN és excèntrica, perque no és només de la Unió Europea
- SECTORIAL: regula determinades activitats, determinats àmbits materials. Dret internacional humanitari: dret de la Creu Roja que és“ius in bello”: regula com es pot desenvolupar la guerra. Aquest dret es un sector del dret internacional, ja que regula un determinat tipus d’activitat.
- REGIONAL: el principal és el Consell d’Europa el que fa és promoure convenis, tractats internacionals. El més important és el CEDH del 1950 - TEDH amb seu a Estrasburg. ➔ Organitzacions internacionals regionals de Cooperació : al món són d’aquest tipus majoritàriament, és a dir, l’objectiu és la cooperació entre els Estats membres. ➔ Organitzacions internacionals regionals d'integració : aquestes són molt poc nombroses però destaquen per
Consell d’Europa: organització internacional Consell europeu: òrgan de la UE formats pels caps d’Estat o de govern.
DINS DE LES ORGANITZACIONS REGIONALS, majoritàriament les OIR son de cooperació
- OIReg de cooperació: L’objectiu és la cooperació entre els estats membres.
- OIReg d’integració: UE. MCCA, MERCOSUR, ASEAN.
15/ ELS SUBJECTES DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC
“És la capacitat de ser titular de drets i/o obligacions en Dret Internacional Públic”
Abans de començar a veure quins són els actors, haurem de distingir entre:
a) LEGITIMACIÓ ACTIVA: És la capacitat que tè un individu, per a demandar a algún altre subjecte de dret, davant s’un tribunal internacional. b) LEGITIMACIÓ PASIVA: És la capacitat de ser demandat, exemple dels criminals de guerra…
○ En excepció del què és coneix com a PODERS IMPLÍCITS, és a dir per exemple, tot i que la OMS, no tingui una determinada competència en matèria concreta de salut, és permet adoptar competències que deriven de la seva funció.
SUBJECTES NO ESTATALS: En diferenciarem 4 de no Estatals:
a) PERSONES FÍSIQUES: Han experimentat un gran creixement en els darrers anys. I tenen un alt desenvolupament de titularitat de drets i d’obligacions. ● Legitimació activa, una persona o un grup de persones estàn legitimades a exercir aquest dret d’interposició davant dels tribunals. ● Desenvolupament dels Drets Humans, cada vegada hi ha més consciència sobre la protecció dels Drets Humans I de determinats grups vulnerables de la població, com ara els nens, o els Drets de la Dona.
Per tant, en Dret Internacional, la persona ha experimentat un gran desenvolupament, que ha provocat que la seva subjectivitat hagi crescut extraordinàriament.
b) ONG: Són organismes d’Estatut Privats, ja que estan formades o persones físiques o jurídiques, peró que responen a fins públics, sense un ànim de lucre, poden tenir el seu pressupost i els seus pagaments a treballadors, però el seu fi principal no és el d’obtenir un benefici. ASSISTENCIALS.
Dintre d’aquest grup de subjectes hi podem incloure a associacions (que normalment no tenen ànim de lucre), a colegis de metges, arquitectes o a sindicats federats a escala Europea.
c) EMPRESES TRANSNACIONALS: Són corporaciones amb ànim de lucre. Treballen més enllà de les fronteres del Estat, podem trobar dues formes de funcionament principal de aquestes empreses. ECONÒMICS. ● SUCURSALS : No tenen independència de l’empresa matriu, i figuren sota el mateix nom de l’empresa. ● FILIALS: Són empreses constituïdes en altres Estats, d’acord amb el Dret d’aquell Estat, hi ha situacions o en cas de demostrar-se la connexió real entre ambdues empreses, és pot arribar a denunciar a la empresa matriu, per una acció comesa per la seva filial. d) BELIGERANTS I INSURRECTES : Segons JULIO BERBERIS, disposen de certa subjectivitat, els dos normalment actuen en situacions de conflicte amb l’Estat. ● BELIGERANTS: Organitzacions o grups de persones armades, normalment formant guerrilles, que actuen de forma autónoma i sovintment organitzada, un clar exemple serien les FARC… ● INSURRECTES: Són organitzacions o grups de persones que s’aixequen en contra del règim polític d’un determinat Estat pel canvi de govern. e) ACTIVITATS RELIGIOSES. Tenen UN determinat Estatut com es el cas clar de, estableixen concordats amb l’Estat tenen el Ius Contrahendi. Alguns dels exemples més clars són (autoritats religioses): i) Papa, Vaticà i Església. ii) Sultan f) HUMANITAT. Quan en DIP es declara per la UNESCO per exemple, que X cosa és patrimoni de la Humanitat, vol dir que aquesta és algú, que és un subjecte. Fent servir la lògica i el professor Alexandre KISS, quan parlem d’humanitat ens referim a les generacions passades, a les presents i a les futures. La idea d’humanitat compren el fet de que s’ha de cuidar el nom de les generacions passades que van crear X patrimoni, les presents que són les que disposen i les futures que són les que tenen el dret a gaudir d’aquest béns culturals. El problema és que hi ha bastantes coses en l’espai terrestre però el patrimoni de la humanitat fa referència a coses que no es poden expropiar territorialment. Les priàmides per exemple no es poden expropiar ni es pot construir al voltant d’elles per tant, simbolitza una limitació del poder i de la sobirania de l’Estat ja que, d’alguna manera s’administra amb l’ajuda de tota la Comunitat Internacional. i) Qui pot parlar en nom de la humanitat? Bàsicament, les Naciones Unides, la Organització Mundial general i els organismes especialitzats com la UNESCO. Així com, Estats i organitzacions Internacionals suficientment representatius. g) PERSONA-INDIVIDU. És una reflexió personal del professor. i) Persona: la condició de persona es presumeix al néixer i s’ha d'anar reafirmant en el curs de tota una vida. ii) Individu: és aquell que té unes funcions bàsiques i és autònom però si només és un individu, i no és una persona vol dir que té un problema de consciència és a dir, té un grau baix si es que el té, de consciència.
La consciència és com un mateix, es mira des de fora i des de l’empatia es parla amb un mateix posant-se en el lloc dels altres. Com si es fos un altre i per tenir una certa objectivitat. Però també per posar-te en el lloc, el comportament de l’altra gent. Com diu ALPENROSE, la consciència es dona en graus.
iii) La responsabilitat de l’individu: Corte Penal Internacional. Durant el segle XX es van muntar TribunalAd Hoc (expressament) per un tema en concret que està sol·licitat per una necessitat. En DIP contemporani venim de la creació de tribunals per jutjar crims.
Roger Penrose: La consciència es dona en graus,no és una cosa que hi es o no hi és. Pensament amb empatía. La consciència és un mateix vist des de fora i per empatía penses que es el que hauries de fer. CNN 1945 => DUDH (1948). DUDH:
Hi ha un gran desenvolupament dels tractats del DIH contemporani. Però hi ha un problema, els tractats son voluntaris. Per exemple al tractat de drets dels nens els EEUU no està ratificat.
La Declaració dels Drets Humans no es un tractat, es una resolució de l’assamblea general. No són vinculants.
Humanitat: Quan una cosa es patrimoni de la humanitat significa que s’ha de cuidar en nom de les generacions passades. La declaració de patrimoni de la humanitat comporta una limitació en la sobirania dels estats.
- Mesures coactives : Capítol Vll CNU - Consell de Seguretat CdS. El CdS pot adobtar sancions obligatòries i pot inclús autoritzar l’ús de la força. Cascos azules: Forces que actuen segons el mandat del CdS. - CNU 2.3 Arranjament pacífic a. No vinculants: ● Negociació ● Intervenció d’una 3a persona(bons oficis o mediació) - b. Vinculants: ● Arbitratge TPA ● Jurisdicció
RESPONSABILITAT: Tota responsabilitat internacional es consecuencia de 2 conceptes:
- Dany :
- Culpa : També és conseqüència de diferents subjectes
La responsabilitat ha estat un tema de codificación y desarrollo progresivo per part de la CDI Comisión Derecho Internacional ⇒ òrgan tècnic subsidiari de la asamblea general, es a dir format per un grup d’experts mundials. ➔ Art. 13 CNU: permet que l'assemblea general crei un òrgan subsidiari.
Codificación : Sistematitzar en un sol instrument jurídic normes que estaven disperses
Desarrollo progresivo : Seguir la evolució del dret vigent culminant-la en una realització.
Es la comissió internacional.
Per una banda hi ha una responsabilitat en virtud dels subjectes i per altra en virtud de dany i culpa.
Fets ilícits (de l’Estat):
- Violació d’una obligació internacional - Roberto AGO:“No es viola la norma es viola la obligació”. La norma si esta vigent segueix vigent, el que es viola es la obligació sorgida de la norma.
- Atribució del fet il·lícit a l’Estat : En el cas de l’Estat se l'imputarà els fets dels seus agents oficials, els seus funcionaris, i també aquells individus que actuen per cuenta de l’Estat sense ser funcionaris (EX: paramilitares de colombia).
Tipus de responsabilitat: ● Responsabilitat objetiva: Quan es produeixen dany sense culpa per activitats de risc.
Circumstàncies eximents i circumstàncies atenuants:
- El consentiment de la part perjudicada
En aquests pactes, conseqüència de la declaració de 1948 no vinculant, hi ha menys parts perquè hi ha Estats que no participen. Per obligar jurídicament i obligar a un estat que no participa en un tractat es fan servir principis generals del dret, com la prohibició de tortura. El TJUE, en la seva jurisprudència, ha establert que cada dret humà és un principi general del dret, això afecta als estats membres de la UE. Però podem exportar aquestes idees al dret internacional general, establint que cada dret i llibertat humana és un principi general del dret internacional.
En dret internacional, a diferència de l’intern, no es pot prescindir del costum ni dels principis generals del dret, l’article 38 de l’ETIJ, diu que els principis generals els reconeixen les nacions civilitzades. Potser al 1919 amb el conveni de la SNU aquest article, aprovat per TPJI, ja hi era i quan es crea la ONU i a l’any 1945, amb la redacció de la CNU, serveix com a precedent. Es provable que es crees aquest article per les societats que es descolonitzaven, perquè tinguessin principis conforme als quals actuar. Actualment, quan es parla de nacions civilitzades es fa referència als estats que respecten els drets humans.
Un tractat implica consentiment i un costum implica consens. Un tribunal si pot aplicarà la llei especial perquè te a seu favor la idoneïtat i la concreció, sempre i quan no contravingui un principi general del dret. Tan el dret de la UE com el dret internacional general són superiors jeràrquicament al dret intern, no es pot al·legar una norma constitucional per incomplir una norma de dret de la UE o de dret internacional. Normes de ius cogens, de dret imperatiu, per això no admet derogació per acord de les parts, per via contractual. Per exemple, la prohibició de l’esclavitud converteix en nul un tractat bilateral que pretén esclavitzar. El dret imperatiu té efectes erga omnes, efectes per tothom.
→ En l'actualitat hi ha uns drets de tercera generació que tenen com a peculiaritat, el dret a la pau que no són de disfrute habitual.
Deu haver com a 200 tractats multilaterals de Drets Humans que protegeixen grups humans: nens, dones, refugiats, treballadors migrants, etc… que prohibeixen delictes i crims com genocidis, esclavitud, etc… i que realitzen activitats com la reunió, expressió i associació.
Hi ha un gran desenvolupament contemporani dels Drets Humans en DIP. Alguns tractats com els drets del nen de 1989, els tractats tenen un problema i és que el consentiment és voluntari, per exemple, el del nen del 89, a EEUU no hi és. És a dir, no li és aplicable ja que no s’ha compromés ni s’hi ha implicat.
→ La declaració formalment està aprovada amb el suport d’una resolució de l'Assemblea General. El seu suport jurídic és una resolució, però aquestes no són vinculants.
EXAMEN PREGUNTES:
Responsabilitat: classes, elements, conseqüències,... es juguen diferents factors. Sempre que hi ha responsabilitat i ha reparació.
SUBJECTES
RESPONSABILITATPROTECCIÓ DIPLOMÀTICA
MESURES COACTIVES
Els corregeix ell
Definició d’alguna cosa important
elementos de la reesponsabilidad internacional: daño y culpa
Sujetos de la responsabilidad interncional: Estado y individu.
Elementos de la protección diplomatica: nacionalidad i reclamación. Clean Hands
Diferència entre relacions diplomàtiques(Estat - Estat) i consulars(són relatives als ciutadans de l’Estat). Ambaixades i consulats (diferències).
