¡Descarga Apuntes siglo XVIII primer tema y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
1.Introduccion al arte del siglo XVIII 1.1 Barroco e ilustración 1.2 El academicismo 1.3 El debate estilístico: barroco, rococó, neoclasicismo En el siglo XVIII encontramos al mismo tiempo características muy diferentes que se solapan en el tiempo, se entiende la progresión de la historia como un momento de esplendor y otro de decadencia que desemboca en un nuevo movimiento (renacimiento-manierismo, barroco- rococó). Es el siglo del esplendor del barroco y de la crítica al mismo, se tiene como un concepto peyorativo:
- Se dice del estilo que en la arquitectura y en las artes plásticas se desarrolló en Europa e Iberoamérica durante los siglos XVII y XVIII, opuesto al clasicismo y caracterizado por la complejidad y el dinamismo de las formas, la riqueza de la ornamentación y el efectismo
- Se dice del estilo literario caracterizado por la rica ornamentación del lenguaje, conseguida mediante abundantes efectos retóricos
- Se dice del estilo musical que se desarrollo durante los siglos XVII y XVIII caracterizado por la aparición de nuevos recursos expresivos, géneros y composiciones como la ópera
- Periodo histórico en el que floreció el estilo barroco
- (1914) Dícese de lo irregular por exceso de adornos y fuera del orden conveniente Clásico siempre tiene un concepto positivo, sobre todo frente al barroco:
- Se dice del periodo de tiempo de mayor plenitud de una cultura, civilización…
- Dicho de un autor, obra o género que pertenecen a dicho periodo Rococó: Hotel Soubise, París
- Se dice del estilo barroco que predominó en Francia en tiempo de Luis XV
- Se considera un estilo dentro del barroco Wikipedia: El Rococó es un movimiento artístico nacido en Francia, que se desarrolla de forma progresiva entre los años 1730 y 1760. El Rococó es definido como un arte individualista, antiformalista y cortesano, por el artista Ronald Rizzo. Se caracteriza por el gusto por los colores luminosos, suaves y claros. Predominan las formas inspiradas en la naturaleza, la mitología, la representación de los cuerpos desnudos, el arte oriental y especialmente los temas galantes y amorosos. Es un arte básicamente mundano, sin influencias religiosas, que trata temas de la vida diaria y las relaciones humanas, un estilo que busca reflejar lo que es agradable, refinado, exótico y sensual. Es mejor usar el adjetivo rococó para algo concreto, más que para un arte totalizado
Rocalla Comienza en la arquitectura privada y pasa a la religiosa, motivos decorativos Neoclasicismo Es muy importante para nosotros porque parte de nuestro discurso se va a modelar en esta época Academia Académico Academicismo Ilustración 05/02/ Començar a mirar els textos q hi ha q llegir-se però ja, xq el examen es el dia puto 27. Es pot fer una memoria de la Historia del Moble Europeu del segle XVIII, es fa al Museu Nacional de Ceràmica. En anar i después fer una memòria va q xuta. La situacio a França no serà a la resta des països EUROPESU la mateix. Al segle 18 es eñ segle foanmentalment frances o q la cultura francesa es imitada en un a part important d’Europa, quasi hegemonica. D e la maeixa manera q al segle 17 es fonamentalment romà, al segle 18. O les grans novetats qa apreixen als egle 18 se escampen a altres llocs d europa. Els fonemsn q pasen a Versalles son pasat a altres corts europees. El frances es converteix en una llengua internacional europea. D manera general es un segle q és un segle frances des del punt d vista cultral. La part superior es Versalles (imatges), i a la dreta es Songrum i Caserta, a Nàpols. El model de palau suburba q es defineix a Versalles es el model q s¡imitaran a totes les cortes europees al segle 18. El invent d versalles e sun invent pensat x a la epoca del absolutisme d tot el paisatge. Cal fixar-se q es la façana posterior del palau de Versalles hi vegem una de les majors obres arquitectoniques del segle 17. I a la dreta vegem una d les façanes interiors del palau. I a la part de baix hi vegem uns jarinds dins dels jardins de Versalles. Ens serveix a exemple d eixa dicotomia en la q es parla d classicisme i barroc. Per als francessos el segle 17 es el gran segle’’, el classicisme, dins d’eixe periode al q s’anomena barroc. El q si q es absolutament ideferent es xq es construiexen i quina es la seua funció, i ens ajuda a entendre el canvi cultural q es dona al segle 17 i al segle 18. El rei sol i la façana dels jardins. El palau de Versalles es un palau representatiu q ocupa el territori sumament inmmens. Jardins construïts artificialment. Aquesta arquitectura ha d traslladar eixe poder de Lluis 14 de manera visual.
Ermononville trasllada la idea dels jardi angles als jardins francessos. Els ajrdins francesos tenen una natura domesticada, els jardins son ordenats, s’utiltizen molt els setos, mentre q els anglesos, pretenen imitar la ntura, volen evocar-la amb riuets, cascades, arbres frondosos, etc. El q es va a Ermononville, imitar els jardins anglesos en q semle un jardin natural, un llac, una cova, sembla q hi ha una runa, una cabanya. Es una recreaciño d les runes en el temple de Vesta en Tivoli, el Temple de la Filosofia. Mentre el el temple d Vesta es una ruina falsa, recreada. Inspirada en alguns dels textos de Rosseau, dels pensadors francesos. El q diu el q va fer construir el temple: cada una d les columnes representa a un dels filosofs, x aix+ò e sun temple d la filosofia, i les columnes q hi ha escampades al voltant representen als filosofs q cvindra i dels quals encara no coneixem en nom. Es un jardí concebut ocm un text filosofic. Es tracta d construir un mon artificial pero q ha de semblar naturla, q ha d afavorir el pensament, la filosofia, les idees ilustrades. El jardi es un intinerari física, i mental, q ha d moure cap a lreflexió. Al segle 18, quan anava una embaixadora a visitar al rei, el fontaner anava encenent les fonts. En Versalles, estaba tot ordenar el recorrgut, xq es uhn jardñi ordenat. En teoria preten q el filosof camina i confomra va caminat es troba aquestos diferents eidificis i cadascun li ha de succitar una reflexió. 1.INTRODUCCIÓ A L’ART DEL SEGLE XVIII BARROC E IL·LUSTRACIÓ. Es un segle que comença amb l’absolutisme i Lluis XIV, i acaba amb les revolucions. La situació de França no serà la mateixa que en la resta dels països europeus. Ens interessa el que passa en França perquè es diu que el segle XVIII fa que la cultura francesa es converteix en hegemònica. De França se expandeix a tota Europa, de fet, el francès es converteix en internacional com a llengua europea. El segle XVIII en gran mesura es un segle francès. Palau de Versalles. Caserta a Nàpols. Model de palau suburbà que se defineix al segle XVII se imitarà en les cort europees al segle XVIII. El invent de Versalles que es pensat per a la època del absolutisme, el rei sol, i eixe domini del paisatge. Palau de Versalles una obra arquitectònica del segle XVIII. El petit trianon, segle XVIII.
Dos exemples, dels dos segles, de la cultura francesa i serveix per a plantejar eixa dicotomia entre classicisme i barroc. Els francesos anomenen al segle XVII un gran segle, classicisme , però esta dins de eixe període que anomenen barroc. Tenim que saber diferenciar un classicisme del segle XVII i un del XVIII. Els dos són edificis clàssics però cada un d’un segle, el que ens interessa es l’ús ja que es diferent, eixe canvi cultural es el que ens interessa. El gran palau de Versalles, fonamentalment el que ens interessa es l’època de Lluis XIV, aquest palau es fonamentalment representatiu i ocupa’t pels dominis de Versalles, tota una població al servei del palau, els jardins son artificials fins on arriba la vista. Esta arquitectura ha de traslladar eixe poder absolut de Lluis XIV, uns recorreguts fins arribar al rei. Vocabulari classicista del món grec i romà. Quin es el canvia del segle XVIII? Del petit trianon? El trianon va ser un edifici construït per a la favorita del rei, Lluís XV, però després Lluis XVI el va regalar a maria Antonieta. El més important es que mentre Versalles tenia una necessitat de satisfer unes necessitats de presentació, el trianon se construeix per a fugir de eixa representació, on podien viure o passar alguns dies amb intimitat i comoditat, ja que en Versalles tenien que aparèixer per al poble. Aquesta intimitat es algo nou del segle XVIII. Hi ha un gust en les classes nobles i adinerades de anar a espai més reduïts i així tindre una vida més personal fora de les mirades indiscretes de la cort. Maria Antonieta última regina de França i va ser decapitada en la revolució, es acusada de dur una vida frívola. Ella no només passa grans temporades en el petit trianon sinó que es fa construir una granja en Versalles i es va fer retratar com veiem ací: La granja estava dins del perímetre del trianon, i servia per escapar. Els edificis pretenen imitar una arquitectura camperola. Disposava d’una torre, un Palomar, etc. Era una recreació teatral de la visa camperola. Eixes recreacions començaran a ser habitual. Ens trobem aquestes arquitectures pintoresques, que representa altres mons. El retrat esta fet per una pintora, la seva retratista oficial. Vingee-LeBrun. Aquesta pintora fou admesa en l’acadèmia, i va tenir problemes amb el retrat per a maria Antonieta ja que deien que anava representada en una camisa de vestir, que no era un vestit, no era una vestimenta pròpia de la reina. Açò va enllaçat amb les seves
Parlem de unes arquitectures que sols pertany a una xicoteta elit. El apropament a la natura ha de tindre una vocació filosòfica. Jardins de Lunveville, 1738-40. Pabellónchino, Sanssouci, 1755-1764: president francès. Aquest cas es molt peculiar. Federico II de Prussia, ell en mig de un període de guerres se va fer construir un palau de sanssouci per eixir de les preocupacions, esta a les afores de postdam. En la part exterior hi ha unes columnes que imiten unes palmeres, simulen ser xinesos, alguns cambrers i altres semblen en terra prenent el te. Es la època en la qual arribaven a Europa molts objectes orientals. S’imita la porcellana, i la decoració rococó i s’inspira en el món oriental. Decoració característica rococó però en aquest cas adaptada o una imitació d’un mon oriental fantàstic, es recreaven altres cultures. Açò es una gran característica del segle XVIII, es una concepció diferent del món i de la història que s’obrirà pas en el segle XVIII. El món no serà sols el occidental sinó que es té en compte altre cultures com la oriental. Se obrirà la història a Egipte, Xina tot açò influirà també en les arts, ja no miren només la arquitectura clàssica sinó que també altres cultures. La obsessió pels avanços de la ciència se plasmarà en imatges diferents. Monument al·legòric a Newton, de Pittoni , en l’esfera sols veiem llum i foscor, volent representar la descomposició dels colors com havia definit Newton. William Hogarth: los cincoórdenes de pelucas que fueronllevados en la última coronaciónmedidosarquitectónicamente. Hogarth criticava eixa obsessió del classicisme, i ell veia que els anglesos se havien de fixar en la seua pròpia tradició, ja que els nobles anglesos viatjaven a Itàlia i duen obres i copies arquitectòniques. En aquesta obra ironitza la complexitat de les perruques que podien ser tan variades com els ordres, i en lloc dels ordres col·loca les perruques, criticant a la monarquia anglesa. H.Robert, El artista dibujando en los jardinesFarnese. Una part important dels nobles del segle XVIII era fer el viatja a Itàlia, anaven a jardins com el Farnense, per copiar. L’obsessió pel dibuix de les ruïnes de l’antiguitat, mitificava ciutats com Roma. També hi havien viatges de exploració. En les acadèmies, aquells que tenien millor qualificació se’ls oferia la beca en Itàlia. Quan tornaven tenien que portar les obres que havien fet durant el viatja, el fenomen de la beca es característica del segle XVIII i continua fins ara. Front això la vessant frívola del segle XVIII. F. Boucher, La odalisca rubia, 1752:
En el segle XVIII sempre que es representa una dona nua es per plaer visual. Però els de Tiziano y Velázquez sempre son venus. El plaer de la contemplació visual sense un pretext mitològic ni religiós. Diderot en els seus salons, que apareix la crítica, crítica açò “que podem esperar de un que es passa la vida en els burdels”. Piranesi: teòricament es un arquitecte, però mes de construir-les les dibuixa, i es famós pels seus gravats de ruïnes. Canaletto , Capricho. El gran canal con un imaginario Puente de Rialto, ca. 1740. Canaletto ,Capricho con ruinasclàsicas. Ninguna de estes dos son reals, ni una és Venècia de veritat ni una Roma. Qui compra estes coses? Els anglesos que van de viatge. Els nobles que fan el gran tour, i a ningú li importa que siga o no real. Açò seria pintura de capricho. J. Wright of Derby, Experimento con un pájaro en la bomba del aire: mostra el gust per la intimitat familiar, amb una família culta, que rep en sa casa a un científic que els fa una demostració, un experiment. La xiqueta veu com el pardal es va a morir. Els processos mecànics, etc atrau a les classes adinerades. Experiment a domicili. J.W.D. Experimento con un pájaro. Wright of Derby, Retrato de sirBrooke con un manuscrito de Rousseau: eixe gust per la natura artificial, patrocinat i oficiat per textos com Rousseau.
